Saltear al contenido principal

CAMERUN

camerun-yaounde-camins

155.000
de persones desplaçades

73.000
refugiats

world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

La regió del llac del Txad ha estat des de la dècada dels 80 un epicentre de conflicte important per al control dels recursos naturals de la regió que comprèn Nigèria, Níger, Txad i Camerun. Les fronteres difuses i aleatòries generades per la colonització i la descolonització han generat factors de crisi i conflicte en diverses etapes. Actualment però, un dels elements més desestabilitzadors és l’activitat del grup terrorista Boko Haram, originari de Nigèria però actiu a diversos països de la regió, també al Camerun.

El conflicte entre aquest grup i el govern camerunès va començar al 2014 malgrat que Boko Haram portés des del 2011 en el territori. Des de llavors, aquest conflicte ja ha causat el desplaçament de 155.000 persones i 73.000 refugiats .

D’altra banda, és important subratllar que la regió nord del país, de majoria musulmana, és una de les més pobres i marginades, amb un indici de criminalitat molt alt, que n’ha fet la base d’operacions ideal per Boko Haram. Així doncs, des del 2013 s’ha convertit en l’epicentre de violència amb més de 460 atacs i 50 atemptats suïcides.

A fi de combatre Boko Haram, el govern camerunès es va unir a les forces regionals formades per Nigèria, el Níger, Txad i Benín sota el nom de Multination Joint Task Force (MNJTF) , però algunes de les mesures restrictives en termes de drets que ha pres (prohibició completa del vel, tancament de les fronteres, abusos contra la població civil, discriminació ètnica, etc.) han tingut com a conseqüència la radicalització d’una part de la població.

La regió del llac Txad és coneguda pel tràfic d’armes que alimenta els conflictes de la regió. La presència de grups armats té un pes tant important que algunes zones del país actuen de manera gairebé independent de tota autoritat governamental. A més a més, la dimensió transnacional d’aquest tràfic en fa un aspecte essencial de la seguretat de tota l’Àfrica Central. Un comerç abastit fonamentalment els darrers anys per Xina, Rússia, Espanya i França .

En un context inicial de conflicte amb Nigèria i després per la presència de Boko Haram, cal remarcar que Camerun ha passat de gastar 124 milions de dòlars el 2002 a 387 milions al 2016 en despesa militar., el que suposa un 1,6 del PIB.

2. Drets Humans

a. Context

El grup armat Boko Haram segueix violant els drets humans i el dret internacional a la regió del nord. La resposta del govern és repressiva, incloent l’assassinat, el segrest, la detenció arbitrària amb incomunicacions, tortura i desaparicions forçades La llibertat d’expressió, d’associació i de reunió també està restringida..

b. Drets civils i polítics :

Es segueixen celebrant judicis injustos en tribunals militars, mentre que la impunitat és habitual pels membres de forces de seguretat, perpetradors de violacions de drets humans en les intervencions contra Boko Haram i contra homes, dones i nens, acusats, sovint amb proves febles, de donar suport al grup armat. Les condicions de reclusió son altament deficients. La pena de mort segueix vigent gràcies a una llei antiterrorista aprovada el 2014, encara que no s’hagi executat a ningú.

c. Drets LGBTIQ+ :

El col·lectiu LGBTIQ+ continua sent discriminat, intimidat, assetjat i violentat. La criminalització de les relacions entre el mateix sexe es manté a la reforma del Codi Penal el juny de 2016 (art. 347-1, de sis mesos a cinc anys de presó i multa de 20.000 a 200.000 francs a tota persona que mantingui relacions sexuals amb algú del seu mateix sexe).

d. Gènere :

El dret consuetudinari preveu la igualtat de drets i d’estatut entre homes i dones. No obstant això, el sistema patriarcal limita els drets de les dones en matèria d’herència de la terra i ocupació, en especial a l’àmbit rural on .les dones constitueixen el 70% de la mà d’obra agrícola i en canvi tan sols posseeixen el 1% de les terres. A la ciutat la situació comença a ser diferent i una millor situació financera i una major participació política els permet impulsar processos d’apoderament en un món masculinitzat. L’avortament, per altra banda, està permès només en cas de violació o risc greu per la salut de la mare.

e. Refugiats :

Al voltant de 276 mil persones refugiades procedents de la República Centreafricana viuen a les zones frontereres del sud-est del Camerun i 59.000 refugiats procedents de Nigerià es troben a l’extrem nord del país. D’altres, fins un total de 27.000 s’enfronten a condicions encara més precàries, fora dels camps, a la inseguretat alimentària, la falta d’accés a serveis bàsics i els atacs de les forces de seguretat de l’Estat. Els desplaçaments interns son també considerables, i arriben a 199.000, producte der la inseguretat al nord del país creada per Boko Haram.

3. NOTES

[1]‘Cameroon: ConfrontingBokoHaram’ , Report n.241, 16 novembre de 2016 (https://www.crisisgroup.org/africa/central-africa/cameroon/cameroon-confronting-boko-haram)

[1] West Africa Report. Assessing the Multinational Force against Boko Haram. ISS (Institut for Security Studies. September 2016 Issue 19. https://issafrica.s3.amazonaws.com/site/uploads/war19.pdf

[1]SIPRI Case Study – Cameroon (https://www.sipri.org/research/conflicts-and-peace/africa-security-and-governance-project/mapping-studies/cameroon)

[1]SIPRI database (http://armstrade.sipri.org/armstrade/html/export_values.php)

Fuente: [1]Instituto Internacional de Investigación para la Paz de Estocolmo ( SIPRI ), Yearbook: Armaments, Disarmament and International Security. https://datos.bancomundial.org/indicator/MS.MIL.XPND.GD.ZS?locations=CM

[1] Situació dels tractats de drets humans a Camerún:

http://tbinternet.ohchr.org/_layouts/TreatyBodyExternal/Treaty.aspx?CountryID=107&Lang=EN

[1] https://www.amnesty.org/en/countries/africa/cameroon/report-cameroon/

[1] Informe 2016/17 Amnistia Internacional http://www.human-rights-education.com/wp-content/uploads/2017/04/Amnist%C3%ADa-Internacional-documenta-el-estado-de-los-derechos-humanos-en-159-pa%C3%ADses-y-territorios-durante-2016-en-su-Informe-2016.pdf

[1]http://www.equaldex.com/region/cameroon

[1] http://www.care.org/sites/default/files/documents/CARE-IMAGES-Mali-Summary-Report-FINAL.pdf

[1] https://www.amnesty.org/es/countries/africa/cameroon/report-cameroon/

CAMERUN

camerun-yaounde-camins

155.000
de persones desplaçades

73.000
refugiats

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

La regió del llac del Txad ha estat des de la dècada dels 80 un epicentre de conflicte important per al control dels recursos naturals de la regió que comprèn Nigèria, Níger, Txad i Camerun. Les fronteres difuses i aleatòries generades per la colonització i la descolonització han generat factors de crisi i conflicte en diverses etapes. Actualment però, un dels elements més desestabilitzadors és l’activitat del grup terrorista Boko Haram, originari de Nigèria però actiu a diversos països de la regió, també al Camerun.

El conflicte entre aquest grup i el govern camerunès va començar al 2014 malgrat que Boko Haram portés des del 2011 en el territori. Des de llavors, aquest conflicte ja ha causat el desplaçament de 155.000 persones i 73.000 refugiats .

D’altra banda, és important subratllar que la regió nord del país, de majoria musulmana, és una de les més pobres i marginades, amb un indici de criminalitat molt alt, que n’ha fet la base d’operacions ideal per Boko Haram. Així doncs, des del 2013 s’ha convertit en l’epicentre de violència amb més de 460 atacs i 50 atemptats suïcides.

A fi de combatre Boko Haram, el govern camerunès es va unir a les forces regionals formades per Nigèria, el Níger, Txad i Benín sota el nom de Multination Joint Task Force (MNJTF) , però algunes de les mesures restrictives en termes de drets que ha pres (prohibició completa del vel, tancament de les fronteres, abusos contra la població civil, discriminació ètnica, etc.) han tingut com a conseqüència la radicalització d’una part de la població.

La regió del llac Txad és coneguda pel tràfic d’armes que alimenta els conflictes de la regió. La presència de grups armats té un pes tant important que algunes zones del país actuen de manera gairebé independent de tota autoritat governamental. A més a més, la dimensió transnacional d’aquest tràfic en fa un aspecte essencial de la seguretat de tota l’Àfrica Central. Un comerç abastit fonamentalment els darrers anys per Xina, Rússia, Espanya i França .

En un context inicial de conflicte amb Nigèria i després per la presència de Boko Haram, cal remarcar que Camerun ha passat de gastar 124 milions de dòlars el 2002 a 387 milions al 2016 en despesa militar., el que suposa un 1,6 del PIB.

2. Drets Humans

a. Context

El grup armat Boko Haram segueix violant els drets humans i el dret internacional a la regió del nord. La resposta del govern és repressiva, incloent l’assassinat, el segrest, la detenció arbitrària amb incomunicacions, tortura i desaparicions forçades La llibertat d’expressió, d’associació i de reunió també està restringida..

b. Drets civils i polítics :

Es segueixen celebrant judicis injustos en tribunals militars, mentre que la impunitat és habitual pels membres de forces de seguretat, perpetradors de violacions de drets humans en les intervencions contra Boko Haram i contra homes, dones i nens, acusats, sovint amb proves febles, de donar suport al grup armat. Les condicions de reclusió son altament deficients. La pena de mort segueix vigent gràcies a una llei antiterrorista aprovada el 2014, encara que no s’hagi executat a ningú.

c. Drets LGBTIQ+ :

El col·lectiu LGBTIQ+ continua sent discriminat, intimidat, assetjat i violentat. La criminalització de les relacions entre el mateix sexe es manté a la reforma del Codi Penal el juny de 2016 (art. 347-1, de sis mesos a cinc anys de presó i multa de 20.000 a 200.000 francs a tota persona que mantingui relacions sexuals amb algú del seu mateix sexe).

d. Gènere :

El dret consuetudinari preveu la igualtat de drets i d’estatut entre homes i dones. No obstant això, el sistema patriarcal limita els drets de les dones en matèria d’herència de la terra i ocupació, en especial a l’àmbit rural on .les dones constitueixen el 70% de la mà d’obra agrícola i en canvi tan sols posseeixen el 1% de les terres. A la ciutat la situació comença a ser diferent i una millor situació financera i una major participació política els permet impulsar processos d’apoderament en un món masculinitzat. L’avortament, per altra banda, està permès només en cas de violació o risc greu per la salut de la mare.

e. Refugiats :

Al voltant de 276 mil persones refugiades procedents de la República Centreafricana viuen a les zones frontereres del sud-est del Camerun i 59.000 refugiats procedents de Nigerià es troben a l’extrem nord del país. D’altres, fins un total de 27.000 s’enfronten a condicions encara més precàries, fora dels camps, a la inseguretat alimentària, la falta d’accés a serveis bàsics i els atacs de les forces de seguretat de l’Estat. Els desplaçaments interns son també considerables, i arriben a 199.000, producte der la inseguretat al nord del país creada per Boko Haram.

3. NOTES

[1]‘Cameroon: ConfrontingBokoHaram’ , Report n.241, 16 novembre de 2016 (https://www.crisisgroup.org/africa/central-africa/cameroon/cameroon-confronting-boko-haram)

[1] West Africa Report. Assessing the Multinational Force against Boko Haram. ISS (Institut for Security Studies. September 2016 Issue 19. https://issafrica.s3.amazonaws.com/site/uploads/war19.pdf

[1]SIPRI Case Study – Cameroon (https://www.sipri.org/research/conflicts-and-peace/africa-security-and-governance-project/mapping-studies/cameroon)

[1]SIPRI database (http://armstrade.sipri.org/armstrade/html/export_values.php)

Fuente: [1]Instituto Internacional de Investigación para la Paz de Estocolmo ( SIPRI ), Yearbook: Armaments, Disarmament and International Security. https://datos.bancomundial.org/indicator/MS.MIL.XPND.GD.ZS?locations=CM

[1] Situació dels tractats de drets humans a Camerún:

http://tbinternet.ohchr.org/_layouts/TreatyBodyExternal/Treaty.aspx?CountryID=107&Lang=EN

[1] https://www.amnesty.org/en/countries/africa/cameroon/report-cameroon/

[1] Informe 2016/17 Amnistia Internacional http://www.human-rights-education.com/wp-content/uploads/2017/04/Amnist%C3%ADa-Internacional-documenta-el-estado-de-los-derechos-humanos-en-159-pa%C3%ADses-y-territorios-durante-2016-en-su-Informe-2016.pdf

[1]http://www.equaldex.com/region/cameroon

[1] http://www.care.org/sites/default/files/documents/CARE-IMAGES-Mali-Summary-Report-FINAL.pdf

[1] https://www.amnesty.org/es/countries/africa/cameroon/report-cameroon/

Volver arriba