Saltear al contenido principal

COLÒMBIA

mapa-colombia-bogota-camins
world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Colòmbia ha viscut durant més de seixanta anys un conflicte armat intern a causa de les extremes desigualtats socials i la lluita pel control dels territoris i dels recursos naturals. La guerra ha tingut major impacte en el món rural, que ha estat històricament abandonat per l’Estat.

L’exèrcit i els grups paramilitars —Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC)— s’han enfrontat contra les guerrilles —Forces Armades Revolucionaries de Colòmbia – Exèrcit del Poble (FARC-EP), Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN), entre d’altres—, i han deixat la societat civil com a víctima principal. Els assassinats, segrestos i assetjaments a civils han estat una estratègia dels grups armats per controlar els territoris i les activitats econòmiques1. Les comunitats camperoles, indígenes i afrodescentents han estat desplaçades com a part d’una estratègia d’espoli que facilita l’explotació de recursos naturals a empreses nacionals i multinacionals. Defensors dels drets humans, membres de sindicats i d’altres activistes han patit persecució, assetjament i assassinats.

Al llarg del conflicte s’han produït diversos processos de diàleg i negociació entre el Govern i els actors armats. Les AUC es van desmobilitzar entre 2003 i 2006, en el marc de la llei de Justícia i Pau, però molts paramilitars continuen operant amb estructures armades vinculades al narcotràfic. L’any 2016 les FARC-EP decideixen deixar les armes després de signar amb el govern un acord de pau2, que té un calendari oficial de quinze anys i inclou 578 mesures, actualment en un lent procés d’implementació. L’acord de pau amb les FARC posava fi a dècades de violència i a desplaçaments interns de quasi set milions de persones i afectaren majoritàriament a pobles indígenes i comunitats afrodescendents. A inicis del 2017, l’ELN i el govern van iniciar diàlegs de pau a Quito (Equador), però es van suspendre a mitjans del 2018 després de diversos segrestos i atemptats perpetrats per la guerrilla. El 2019 part del grup armat amb el qual es va signar l’Acord anuncià que reprenia les armes i la lluita armada contra el Govern, tornant així a una situació de conflicte armat.

Enguany, hi ha diversos grups armats actius —ELN, dissidències de les FARC, nous grups paramilitars i la creixent influència dels càrtels mexicans— que es disputen el control dels territoris abandonats per les FARC i també el de les economies il·legals —narcotràfic, contraban, explotació de minerals, prostitució forçada, entre altres—. Durant els darrers anys han augmentat les agressions, amenaces i homicidis de líders socials, persones defensores de drets humans i excombatents, especialment a les zones rurals.

Malgrat tot, a Colòmbia existeixen nombroses iniciatives de construcció de pau, que s’han donat enmig del conflicte i que ara reforcen el treball en el marc de la implantació dels Acords.

NOTES

1 L’any 2007 existien a Colòmbia 64 blocs de les FARC-EP i 63 grups paramilitars (Radio Caracol de Colombia. Caracol Radio. (2007, 4 setembre). En Colombia hay 64 bloques de las Farc y 63 grupos paramilitares. Recuperat de https://caracol.com.co/radio/2007/09/04/nacional/1188919140_475722.html)

2 Gobierno de Colombia i FARC-EP. (2016, 12 novembre). Acuerdo final para la terminación del conflicto y la construcción de una paz estable y duradera. Ministerio de Relaciones Exteriores de Colombia. Recuperat de https://www.cancilleria.gov.co/sites/default/files/Fotos2016/12.11_1.2016nuevoacuerdofinal.pdf

2. DRETS HUMANS

a. Context1

Al llarg del conflicte, la violència contra les dones ha estat una pràctica habitual, estesa, sistemàtica i invisible, que s’ha agreujat dins el marc del conflicte armat. Els segrestos de civils, polítics i militars han estat una estratègia de finançament i de pressió política de guerrilles i grups paramilitars. Tots els grups armats il·legals han reclutat infants a les seves files. El narcotràfic, els interessos en les immenses riqueses del país, la impunitat i la corrupció són altres factors que han alimentat aquest conflicte.2

Segons dades de l’Informe «Basta ya», elaborat pel Centre Nacional de Memòria Històrica de Colòmbia l’any 2013, 218.094 persones van ser assassinades entre 1958 i el 2012 a conseqüència del conflicte armat. 177.307 d’aquestes morts (el 81%) corresponen a civils.

b. Drets civils i polítics3

Durant la vigència de l’Acord, i després del seu trencament, nombrosos drets han estat vulnerats per a molts colombians. Milers de persones han patit desplaçament forçat, despulla de terres, assassinats —molts d’ells de defensors de drets humans—, violència sexual per part d’actors armats, tot això amb impunitat i sense judicialització. Alhora, l’Estat no garanteix els drets de les víctimes del conflicte a la justícia, la veritat, la reparació i a la no repetició.

c. LGTBI4

A Colòmbia està prohibida la discriminació per orientació sexual i les persones LGBTIQ tenen reconeguts els seus drets. Entre altres, és legal el matrimoni entre persones del mateix sexe i està reconegut el dret a l’adopció, així com tots els drets familiars. Amb tot, malgrat tenir reconeguts els drets i amb la jurisprudència a favor, la discriminació i la violència són una realitat pels membres de la comunitat. Entre gener i novembre de 2019, fonts no governamentals van reportar l’assassinat de 45 persones LGBT. En el seu informe de 2018, l’Institut Nacional de Medicina Legal i Ciències Forenses va registrar 45 homicidis de persones LGBT i 237 casos denunciats de violència sexual contra persones d’aquesta comunitat. Més del 34% de les víctimes van ser lesbianes, 33,75% van ser gais i 22,36% van ser dones bisexuals.

d. Gènere5

Els Acords de Pau incloïen qüestions de gènere, però només tres anys després la CEDAW ja denunciava la manca d’implementació d’aquests àmbits. A la vegada, denuncia l’augment de les amenaces i violència, fins i tot sexual, contra defensores de drets humans des que se signà l’Acord, especialment envers les que treballen per a implementar-lo en l’àmbit local. De la mateixa manera els grups de dones més vulnerables —afrocolombianes, indígenes, rurals, lesbianes, bisexuals i transgènere i amb discapacitat— són les que més pateixen nombroses violacions de drets sense poder recórrer a la justícia o obtenir protecció de l’Estat. A tot el territori augmenten els casos de feminicidis i actes de violència de gènere a les institucions.

e. Migrants i refugiats

En els darrers anys, Colòmbia rep de manera massiva migració veneçolana, que ja ascendeix a més de 4 milions de persones. El Comitè pels Treballadors Migrants de l’ONU denuncia que molts migrants en aquest país són víctimes d’explotació laboral i tràfic de persones i que en molts casos són menors d’edat. D’altra banda, amb la signatura de l’Acord de Pau, començaren les iniciatives de retorn de colombians a l’estranger, que sumen unes 200.000 persones. A la frontera amb Veneçuela, constantment hi ha població indígena que l’ha de creuar per treballar i sovint pateixen en aquest encreuament abusos, treball forçat i esclavitud per deutes.

f. Apàtrides6

L’agost de 2019 es va aprovar una resolució que va permetre el registre de la nacionalitat colombiana a infants de mares veneçolanes nascuts al territori. No obstant això, aquesta possibilitat no està contemplada per a fills o filles de mares estrangeres d’altres nacionalitats, cosa que genera desprotecció i desigualtat d’oportunitats en aquests menors contravenint greument el principi de l’interès superior de l’infant.

g. Nens, nenes i adolescents7

Hi ha un grup important de nens, nenes i adolescents migrants que es mobilitzen a peu amb les seves famílies per a travessar la frontera, sense accés a alimentació, aigua i serveis bàsics i interrompent els seus estudis. D’altra banda, també s’han registrat casos de nens migrants no acompanyats, que corren un alt risc d’esdevenir víctimes de treball infantil, de xarxes de tràfic de persones i/o reclutats per als enfrontaments del conflicte armat.

 

NOTES

3 Amnistia Internacional España. (2019, 30 agost). El Estado colombiano debe garantizar los derechos de las víctimas del conflicto armado. Recuperat de https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/noticias/noticia/articulo/el-estado-colombiano-debe-garantizar-los-derechos-de-las-victimas-del-conflicto-armado/

4 Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. (2019). Situación de los derechos humanos en Colombia. Informe del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Recuperat de https://www.hchr.org.co/index.php/informes-y-documentos/informes-anuales/9136-informe-del-alto-comisionado-de-las-naciones-unidas-para-los-derechos-humanos-sobre-la-situacion-de-derechos-humanos-en-colombia-durante-el-ano2019

5 Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. (2019). Situación de los derechos humanos en Colombia. Informe del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Paràgrafs 16 a 29. Recuperat de https://www.hchr.org.co/index.php/informes-y-documentos/informes-anuales/9136-informe-del-alto-comisionado-de-las-naciones-unidas-para-los-derechos-humanos-sobre-la-situacion-de-derechos-humanos-en-colombia-durante-el-ano2019.

6 Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. (2019). Situación de los derechos humanos en Colombia. Informe del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Paràgraf 85. Recuperat de https://www.hchr.org.co/index.php/informes-y-documentos/informes-anuales/9136-informe-del-alto-comisionado-de-las-naciones-unidas-para-los-derechos-humanos-sobre-la-situacion-de-derechos-humanos-en-colombia-durante-el-ano2019.

7 Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW). (2019, marzo). Observaviones finales sobre el noveno Informe Periódico de Colombia. Convención sobre la Eliminación de todas las formas de discriminación contra la Mujer. Paràgraf 15. Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsoVqDbaslinb8oXgzpEhivjlqHzzFTcwVEHsbJTgf5Is3h4f6Zlan7uSNhP3LjUWNwrqnbZIa17ZQZcmRKRsV0lLmch3s9hHA8jAn0Oaj9I0

8 Comitè de Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars (CMW). (2020, enero). Observaciones finales sobre el tercer informe periódico de Colombia. Paràgrafs 38 i 39. http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2FPPRiCAqhKb7yhsmxpvcEg4fTY8dv%2FqThh5tfwUl0fSRu4Jo4DrypLUO%2FGTRhnYPLVQjjd%2FM8Bl5PuRITlLXySmGVGN1ZTqIku3g259knqdvRWXW3NCD4GNlce

9 Comitè de Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars (CMW). (2020, enero). Observaciones finales sobre el tercer informe periódico de Colombia. Paràgraf 42. http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2FPPRiCAqhKb7yhsmxpvcEg4fTY8dv%2FqThh5tfwUl0fSRu4Jo4DrypLUO%2FGTRhnYPLVQjjd%2FM8Bl5PuRITlLXySmGVGN1ZTqIku3g259knqdvRWXW3NCD4GNlce

3. BIBLIOGRAFIA

[1] L’any 2007 existien a Colòmbia 64 blocs de les FARC-EP i 63 grups paramilitars (Radio Caracol de Colombia. Caracol Radio. (2007, 4 setembre). En Colombia hay 64 bloques de las Farc y 63 grupos paramilitares. Recuperat de https://caracol.com.co/radio/2007/09/04/nacional/1188919140_475722.html)

[1] Gobierno de Colombia i FARC-EP. (2016, 12 novembre). Acuerdo final para la terminación del conflicto y la construcción de una paz estable y duradera. Ministerio de Relaciones Exteriores de Colombia. Recuperat de https://www.cancilleria.gov.co/sites/default/files/Fotos2016/12.11_1.2016nuevoacuerdofinal.pdf

[1] Amnistia Internacional España. (2019, 30 agost). El Estado colombiano debe garantizar los derechos de las víctimas del conflicto armado. Recuperat de https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/noticias/noticia/articulo/el-estado-colombiano-debe-garantizar-los-derechos-de-las-victimas-del-conflicto-armado/

[1]Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. (2019). Situación de los derechos humanos en Colombia. Informe del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Recuperat de https://www.hchr.org.co/index.php/informes-y-documentos/informes-anuales/9136-informe-del-alto-comisionado-de-las-naciones-unidas-para-los-derechos-humanos-sobre-la-situacion-de-derechos-humanos-en-colombia-durante-el-ano2019

[1] Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. (2019). Situación de los derechos humanos en Colombia. Informe del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Paràgrafs 16 a 29. Recuperat de https://www.hchr.org.co/index.php/informes-y-documentos/informes-anuales/9136-informe-del-alto-comisionado-de-las-naciones-unidas-para-los-derechos-humanos-sobre-la-situacion-de-derechos-humanos-en-colombia-durante-el-ano2019.

[1] Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. (2019). Situación de los derechos humanos en Colombia. Informe del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Paràgraf 85. Recuperat de https://www.hchr.org.co/index.php/informes-y-documentos/informes-anuales/9136-informe-del-alto-comisionado-de-las-naciones-unidas-para-los-derechos-humanos-sobre-la-situacion-de-derechos-humanos-en-colombia-durante-el-ano2019.

[1] Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW). (2019, marzo). Observaviones finales sobre el noveno Informe Periódico de Colombia. Convención sobre la Eliminación de todas las formas de discriminación contra la Mujer. Paràgraf 15. Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsoVqDbaslinb8oXgzpEhivjlqHzzFTcwVEHsbJTgf5Is3h4f6Zlan7uSNhP3LjUWNwrqnbZIa17ZQZcmRKRsV0lLmch3s9hHA8jAn0Oaj9I0

[1]Comitè de Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars (CMW). (2020, enero). Observaciones finales sobre el tercer informe periódico de Colombia. Paràgrafs 38 i 39. http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2FPPRiCAqhKb7yhsmxpvcEg4fTY8dv%2FqThh5tfwUl0fSRu4Jo4DrypLUO%2FGTRhnYPLVQjjd%2FM8Bl5PuRITlLXySmGVGN1ZTqIku3g259knqdvRWXW3NCD4GNlce

[1] Comitè de Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars (CMW). (2020, enero). Observaciones finales sobre el tercer informe periódico de Colombia. Paràgraf 42. http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2FPPRiCAqhKb7yhsmxpvcEg4fTY8dv%2FqThh5tfwUl0fSRu4Jo4DrypLUO%2FGTRhnYPLVQjjd%2FM8Bl5PuRITlLXySmGVGN1ZTqIku3g259knqdvRWXW3NCD4GNlce

ALGÈRIA

mapa-colombia-bogota-camins

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Colòmbia ha viscut durant més de seixanta anys un conflicte armat intern a causa de les extremes desigualtats socials i la lluita pel control dels territoris i dels recursos naturals. La guerra ha tingut major impacte en el món rural, que ha estat històricament abandonat per l’Estat.

L’exèrcit i els grups paramilitars —Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC)— s’han enfrontat contra les guerrilles —Forces Armades Revolucionaries de Colòmbia – Exèrcit del Poble (FARC-EP), Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN), entre d’altres—, i han deixat la societat civil com a víctima principal. Els assassinats, segrestos i assetjaments a civils han estat una estratègia dels grups armats per controlar els territoris i les activitats econòmiques1. Les comunitats camperoles, indígenes i afrodescentents han estat desplaçades com a part d’una estratègia d’espoli que facilita l’explotació de recursos naturals a empreses nacionals i multinacionals. Defensors dels drets humans, membres de sindicats i d’altres activistes han patit persecució, assetjament i assassinats.

Al llarg del conflicte s’han produït diversos processos de diàleg i negociació entre el Govern i els actors armats. Les AUC es van desmobilitzar entre 2003 i 2006, en el marc de la llei de Justícia i Pau, però molts paramilitars continuen operant amb estructures armades vinculades al narcotràfic. L’any 2016 les FARC-EP decideixen deixar les armes després de signar amb el govern un acord de pau2, que té un calendari oficial de quinze anys i inclou 578 mesures, actualment en un lent procés d’implementació. L’acord de pau amb les FARC posava fi a dècades de violència i a desplaçaments interns de quasi set milions de persones i afectaren majoritàriament a pobles indígenes i comunitats afrodescendents. A inicis del 2017, l’ELN i el govern van iniciar diàlegs de pau a Quito (Equador), però es van suspendre a mitjans del 2018 després de diversos segrestos i atemptats perpetrats per la guerrilla. El 2019 part del grup armat amb el qual es va signar l’Acord anuncià que reprenia les armes i la lluita armada contra el Govern, tornant així a una situació de conflicte armat.

Enguany, hi ha diversos grups armats actius —ELN, dissidències de les FARC, nous grups paramilitars i la creixent influència dels càrtels mexicans— que es disputen el control dels territoris abandonats per les FARC i també el de les economies il·legals —narcotràfic, contraban, explotació de minerals, prostitució forçada, entre altres—. Durant els darrers anys han augmentat les agressions, amenaces i homicidis de líders socials, persones defensores de drets humans i excombatents, especialment a les zones rurals.

Malgrat tot, a Colòmbia existeixen nombroses iniciatives de construcció de pau, que s’han donat enmig del conflicte i que ara reforcen el treball en el marc de la implantació dels Acords.

NOTES

1 L’any 2007 existien a Colòmbia 64 blocs de les FARC-EP i 63 grups paramilitars (Radio Caracol de Colombia. Caracol Radio. (2007, 4 setembre). En Colombia hay 64 bloques de las Farc y 63 grupos paramilitares. Recuperat de https://caracol.com.co/radio/2007/09/04/nacional/1188919140_475722.html)

2 Gobierno de Colombia i FARC-EP. (2016, 12 novembre). Acuerdo final para la terminación del conflicto y la construcción de una paz estable y duradera. Ministerio de Relaciones Exteriores de Colombia. Recuperat de https://www.cancilleria.gov.co/sites/default/files/Fotos2016/12.11_1.2016nuevoacuerdofinal.pdf

2. DRETS HUMANS

a. Context1

Al llarg del conflicte, la violència contra les dones ha estat una pràctica habitual, estesa, sistemàtica i invisible, que s’ha agreujat dins el marc del conflicte armat. Els segrestos de civils, polítics i militars han estat una estratègia de finançament i de pressió política de guerrilles i grups paramilitars. Tots els grups armats il·legals han reclutat infants a les seves files. El narcotràfic, els interessos en les immenses riqueses del país, la impunitat i la corrupció són altres factors que han alimentat aquest conflicte.2

Segons dades de l’Informe «Basta ya», elaborat pel Centre Nacional de Memòria Històrica de Colòmbia l’any 2013, 218.094 persones van ser assassinades entre 1958 i el 2012 a conseqüència del conflicte armat. 177.307 d’aquestes morts (el 81%) corresponen a civils.

b. Drets civils i polítics3

Durant la vigència de l’Acord, i després del seu trencament, nombrosos drets han estat vulnerats per a molts colombians. Milers de persones han patit desplaçament forçat, despulla de terres, assassinats —molts d’ells de defensors de drets humans—, violència sexual per part d’actors armats, tot això amb impunitat i sense judicialització. Alhora, l’Estat no garanteix els drets de les víctimes del conflicte a la justícia, la veritat, la reparació i a la no repetició.

c. LGTBI4

A Colòmbia està prohibida la discriminació per orientació sexual i les persones LGBTIQ tenen reconeguts els seus drets. Entre altres, és legal el matrimoni entre persones del mateix sexe i està reconegut el dret a l’adopció, així com tots els drets familiars. Amb tot, malgrat tenir reconeguts els drets i amb la jurisprudència a favor, la discriminació i la violència són una realitat pels membres de la comunitat. Entre gener i novembre de 2019, fonts no governamentals van reportar l’assassinat de 45 persones LGBT. En el seu informe de 2018, l’Institut Nacional de Medicina Legal i Ciències Forenses va registrar 45 homicidis de persones LGBT i 237 casos denunciats de violència sexual contra persones d’aquesta comunitat. Més del 34% de les víctimes van ser lesbianes, 33,75% van ser gais i 22,36% van ser dones bisexuals.

d. Gènere5

Els Acords de Pau incloïen qüestions de gènere, però només tres anys després la CEDAW ja denunciava la manca d’implementació d’aquests àmbits. A la vegada, denuncia l’augment de les amenaces i violència, fins i tot sexual, contra defensores de drets humans des que se signà l’Acord, especialment envers les que treballen per a implementar-lo en l’àmbit local. De la mateixa manera els grups de dones més vulnerables —afrocolombianes, indígenes, rurals, lesbianes, bisexuals i transgènere i amb discapacitat— són les que més pateixen nombroses violacions de drets sense poder recórrer a la justícia o obtenir protecció de l’Estat. A tot el territori augmenten els casos de feminicidis i actes de violència de gènere a les institucions.

e. Migrants i refugiats

En els darrers anys, Colòmbia rep de manera massiva migració veneçolana, que ja ascendeix a més de 4 milions de persones. El Comitè pels Treballadors Migrants de l’ONU denuncia que molts migrants en aquest país són víctimes d’explotació laboral i tràfic de persones i que en molts casos són menors d’edat. D’altra banda, amb la signatura de l’Acord de Pau, començaren les iniciatives de retorn de colombians a l’estranger, que sumen unes 200.000 persones. A la frontera amb Veneçuela, constantment hi ha població indígena que l’ha de creuar per treballar i sovint pateixen en aquest encreuament abusos, treball forçat i esclavitud per deutes.

f. Apàtrides6

L’agost de 2019 es va aprovar una resolució que va permetre el registre de la nacionalitat colombiana a infants de mares veneçolanes nascuts al territori. No obstant això, aquesta possibilitat no està contemplada per a fills o filles de mares estrangeres d’altres nacionalitats, cosa que genera desprotecció i desigualtat d’oportunitats en aquests menors contravenint greument el principi de l’interès superior de l’infant.

g. Nens, nenes i adolescents7

Hi ha un grup important de nens, nenes i adolescents migrants que es mobilitzen a peu amb les seves famílies per a travessar la frontera, sense accés a alimentació, aigua i serveis bàsics i interrompent els seus estudis. D’altra banda, també s’han registrat casos de nens migrants no acompanyats, que corren un alt risc d’esdevenir víctimes de treball infantil, de xarxes de tràfic de persones i/o reclutats per als enfrontaments del conflicte armat.

 

NOTES

3 Amnistia Internacional España. (2019, 30 agost). El Estado colombiano debe garantizar los derechos de las víctimas del conflicto armado. Recuperat de https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/noticias/noticia/articulo/el-estado-colombiano-debe-garantizar-los-derechos-de-las-victimas-del-conflicto-armado/

4 Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. (2019). Situación de los derechos humanos en Colombia. Informe del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Recuperat de https://www.hchr.org.co/index.php/informes-y-documentos/informes-anuales/9136-informe-del-alto-comisionado-de-las-naciones-unidas-para-los-derechos-humanos-sobre-la-situacion-de-derechos-humanos-en-colombia-durante-el-ano2019

5 Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. (2019). Situación de los derechos humanos en Colombia. Informe del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Paràgrafs 16 a 29. Recuperat de https://www.hchr.org.co/index.php/informes-y-documentos/informes-anuales/9136-informe-del-alto-comisionado-de-las-naciones-unidas-para-los-derechos-humanos-sobre-la-situacion-de-derechos-humanos-en-colombia-durante-el-ano2019.

6 Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. (2019). Situación de los derechos humanos en Colombia. Informe del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Paràgraf 85. Recuperat de https://www.hchr.org.co/index.php/informes-y-documentos/informes-anuales/9136-informe-del-alto-comisionado-de-las-naciones-unidas-para-los-derechos-humanos-sobre-la-situacion-de-derechos-humanos-en-colombia-durante-el-ano2019.

7 Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW). (2019, marzo). Observaviones finales sobre el noveno Informe Periódico de Colombia. Convención sobre la Eliminación de todas las formas de discriminación contra la Mujer. Paràgraf 15. Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsoVqDbaslinb8oXgzpEhivjlqHzzFTcwVEHsbJTgf5Is3h4f6Zlan7uSNhP3LjUWNwrqnbZIa17ZQZcmRKRsV0lLmch3s9hHA8jAn0Oaj9I0

8 Comitè de Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars (CMW). (2020, enero). Observaciones finales sobre el tercer informe periódico de Colombia. Paràgrafs 38 i 39. http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2FPPRiCAqhKb7yhsmxpvcEg4fTY8dv%2FqThh5tfwUl0fSRu4Jo4DrypLUO%2FGTRhnYPLVQjjd%2FM8Bl5PuRITlLXySmGVGN1ZTqIku3g259knqdvRWXW3NCD4GNlce

9 Comitè de Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars (CMW). (2020, enero). Observaciones finales sobre el tercer informe periódico de Colombia. Paràgraf 42. http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2FPPRiCAqhKb7yhsmxpvcEg4fTY8dv%2FqThh5tfwUl0fSRu4Jo4DrypLUO%2FGTRhnYPLVQjjd%2FM8Bl5PuRITlLXySmGVGN1ZTqIku3g259knqdvRWXW3NCD4GNlce

3. BIBLIOGRAFIA

[1] L’any 2007 existien a Colòmbia 64 blocs de les FARC-EP i 63 grups paramilitars (Radio Caracol de Colombia. Caracol Radio. (2007, 4 setembre). En Colombia hay 64 bloques de las Farc y 63 grupos paramilitares. Recuperat de https://caracol.com.co/radio/2007/09/04/nacional/1188919140_475722.html)

[1] Gobierno de Colombia i FARC-EP. (2016, 12 novembre). Acuerdo final para la terminación del conflicto y la construcción de una paz estable y duradera. Ministerio de Relaciones Exteriores de Colombia. Recuperat de https://www.cancilleria.gov.co/sites/default/files/Fotos2016/12.11_1.2016nuevoacuerdofinal.pdf

[1] Amnistia Internacional España. (2019, 30 agost). El Estado colombiano debe garantizar los derechos de las víctimas del conflicto armado. Recuperat de https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/noticias/noticia/articulo/el-estado-colombiano-debe-garantizar-los-derechos-de-las-victimas-del-conflicto-armado/

[1]Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. (2019). Situación de los derechos humanos en Colombia. Informe del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Recuperat de https://www.hchr.org.co/index.php/informes-y-documentos/informes-anuales/9136-informe-del-alto-comisionado-de-las-naciones-unidas-para-los-derechos-humanos-sobre-la-situacion-de-derechos-humanos-en-colombia-durante-el-ano2019

[1] Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. (2019). Situación de los derechos humanos en Colombia. Informe del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Paràgrafs 16 a 29. Recuperat de https://www.hchr.org.co/index.php/informes-y-documentos/informes-anuales/9136-informe-del-alto-comisionado-de-las-naciones-unidas-para-los-derechos-humanos-sobre-la-situacion-de-derechos-humanos-en-colombia-durante-el-ano2019.

[1] Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. (2019). Situación de los derechos humanos en Colombia. Informe del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Paràgraf 85. Recuperat de https://www.hchr.org.co/index.php/informes-y-documentos/informes-anuales/9136-informe-del-alto-comisionado-de-las-naciones-unidas-para-los-derechos-humanos-sobre-la-situacion-de-derechos-humanos-en-colombia-durante-el-ano2019.

[1] Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW). (2019, marzo). Observaviones finales sobre el noveno Informe Periódico de Colombia. Convención sobre la Eliminación de todas las formas de discriminación contra la Mujer. Paràgraf 15. Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsoVqDbaslinb8oXgzpEhivjlqHzzFTcwVEHsbJTgf5Is3h4f6Zlan7uSNhP3LjUWNwrqnbZIa17ZQZcmRKRsV0lLmch3s9hHA8jAn0Oaj9I0

[1]Comitè de Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars (CMW). (2020, enero). Observaciones finales sobre el tercer informe periódico de Colombia. Paràgrafs 38 i 39. http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2FPPRiCAqhKb7yhsmxpvcEg4fTY8dv%2FqThh5tfwUl0fSRu4Jo4DrypLUO%2FGTRhnYPLVQjjd%2FM8Bl5PuRITlLXySmGVGN1ZTqIku3g259knqdvRWXW3NCD4GNlce

[1] Comitè de Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars (CMW). (2020, enero). Observaciones finales sobre el tercer informe periódico de Colombia. Paràgraf 42. http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2FPPRiCAqhKb7yhsmxpvcEg4fTY8dv%2FqThh5tfwUl0fSRu4Jo4DrypLUO%2FGTRhnYPLVQjjd%2FM8Bl5PuRITlLXySmGVGN1ZTqIku3g259knqdvRWXW3NCD4GNlce

Volver arriba