Saltear al contenido principal

EGIPTE

egipte-el-caire-camins

El 92% de les dones casades
de 15 a 49 anys entrevistades
han estat circumcidades

world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Egipte, un dels països més poblats del continent africà i un dels principals focus polític i cultural del món àrab, va esdevenir un Estat de ple dret en obtenir la independència de la Gran Bretanya al 1956. Des del 1981 presidit amb mà de ferro pel militar Hosni Mubàrak, el 2011, en el context de les primaveres àrabs, s’iniciarà a Egipte una revolta popular contra el seu règim. Durant la revolució del 25 de gener al 11 de febrer d’aquell mateix any, centenars de manifestants van perdre-hi la vida abans de la caiguda del règim. Les eleccions subsegüents al 2012 van portar els Germans Musulmans al govern del país. Però el descontentament social, un certa aïllament internacional i, finalment, l’ultimàtum de l’exèrcit van acabar amb la deposició del govern i del seu president, M. Morsi. Des de 2013, les Forces Armades reprengueren el control del país passant aquest a ser dirigit per l’excomandant Abdelfatah Al-Sisi. La repressió sobre els Germans Musulmans i els seus líders posterior a la caiguda del govern s’ha anat ampliant i s’han imposat importants límts a la llibertat d’expressió, associació, restriccions a minories religioses, s’adopten continuament pronunciaments judicials amb pena de mort i s’ordenen execucions per part dels tribunals etc. tornant a una situació similars a la de l’era de Mubàrak.

2. Militarització i Comerç d’Armes

Des de que Egipte va trencar les seves relacions amb el bloc soviètic als anys 70, Occident ha esdevingut el seu aliat i principal proveïdor en matèria militar. Diversos estats subministren a Egipte armes i equip militar i de seguretat. Des del 2011 els principals exportadors d’armes a Egipte han estat els Estats Units, França, Alemanya i Rússia . A més, al 2014 es calculava que Egipte era un dels clients més importants de la Gran Bretanya en matèria d’importacions armamentístiques per un valor de 51 milions de lliures, transaccions que van generar crítiques per la situació dels drets humans, abusos, tortures i desaparicions forçades al país . Per altra banda, Egipte és al seu torn un gran exportador d’armes a la regió, venent armes majoritàriament a Iraq, Somàlia, Oman, el Sudan i Iemen.

3. Drets Humans

a. Context

Egipte continua immers en un context de conflicte intern. Les múltiples manifestacions han acabat amb detencions arbitràries massives i s’han detectat centenars de casos de desaparicions forçades. Les actuacions policials estan marcades per l’ús de la força excessiva i algunes vegades letal.

b. Drets civils, polítics i socials

La llibertat d’expressió es troba greument restringida, tant en la legislació com en la pràctica. Es detén i s’empresona periodistes i activistes acusats de promoure i participar a protestes, difondre “rumors falsos”, difamar funcionaris o danyar la moral. En general, qualsevol persona crítica amb el govern s’exposa a una detenció arbitrària, d’acord amb Amnistia Internacional . A més, una nova llei d’associacions imposa restriccions severes a les activitats de les ONG i a la seva inscripció.

La violència policial segueix sent una constant, el Ministeri de l’Interior ha anunciat en reiterades ocasions la mort de sospitosos a mans de les forces de seguretat durant els assalts als seus domicilis. Amnistia Internacional adverteix que en alguns casos podria tractar-se d’execucions extrajudicials. A més, s’han documentat pallisses i maltracte per part de forces de seguretat als detinguts. Entre agost de 2015 i agost de 2016, la Comissió egípcia de Drets i Llibertats, un grup independent, va documentar 912 víctimes de desaparició forçada, de les quals 52 no havien tornar a aparèixer en el moment de publicació del seu informe. L’Agència de Seguretat Nacional aplica la tortura a persones detingudes que, prèviament ha fet “desaparèixer” forçadament, l’objectiu d’aquestes tortures és obtenir confessions que permetin empresonar aquestes mateixes persones. Entre gener i octubre de 2016, es calcula que 433 detinguts van declarar que la policia o els oficials de la presó van maltractar-los o torturar-los quan estaven detinguts, segons un recompte del Centre Nadeem per a la Rehabilitació de Víctimes de Violència i Tortura a partir d’informes de mitjans, reclamacions penals i altres fonts. En un cas documentat per Human Rights Watch, els oficials de seguretat nacional d’Alexandria van fer desaparèixer per la força i torturar a 20 persones, entre elles vuit nens, en relació amb una protesta i un suposat atac i incendi a un garatge i un vehicle de la policia de trànsit.

c. Drets LGTBIQ+

Actualment, es segueix detenint i condemnant a persones per “actes llicenciosos”, és a dir, per la seva orientació sexual o identitat de gènere. Les relacions sexuals consensuades entre persones adultes del mateix sexe no estan penades en sí mateixes, tot i que darrerament s’ha utilitzat la llei contra la prostitució i la llei contra el llibertinatge per condemnar a persones homosexuals. Des del cop d’Estat militar de 2013, es calcula que 500 persones han estat empresonades a causa de la seva condició sexual.

En els últims mesos de 2017, Més de 60 membres del Parlament d’Egipte han proposat una llei que penalitzaria de manera expressa les relacions homosexuals per primera vegada al país, amb l’objectiu de “preservar la moral i principis de la societat egípcia” d’acord amb els seus defensors. Es tracta de l’última mesura que s’adopta en el context d’una campanya de repressió sense precedents de les autoritats contra les persones LGBTI després de l’exhibició d’una bandera de l’arc de sant Martí durant un concert al Caire el 22 de setembre de 2017. D’acord amb l’organització Iniciativa Egípcia per als Drets Personals, com a mínim 75 persones han estat detingudes a diferents governacions de tot Egipte des que va començar la repressió el 22 de setembre, la majoria d’elles després d’haver estat objecte de paranys mitjançant cites en línia.

d. Gènere

Les dones continuen enfrontant-se a la discriminació segons la llei d’estatut personal d’Egipte sobre la igualtat d’accés al divorci, la custòdia del menors i l’herència. Egipte es troba en nivells baixos d’equitat de gènere en comparació amb altres països del món. L’Índex de l’índex de la bretxa global de gènere (Global Gender Gap), que mesura les disparitats entre homes i dones entre països, situa a Egipte en el lloc 136 de 145 països d’arreu del món. Les dones tenen una participació significativament menor en la mà d’obra que els homes (26% vs 79%) i menor alfabetització (65% d’alfabetització per a dones vs 82% dels homes). L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic i les Institucions Socials i l’Índex de Gènere 2014, que mesura la legislació, les pràctiques i les actituds que restringeixen els drets i les oportunitats de la dona, classifica a Egipte entre els països “molt elevats” en la discriminació de gènere, juntament amb altres estats a l’Àfrica i Orient Mitjà. I tal com ho revela l’Enquesta demogràfica i de salut de 2014, el 92% de les dones casades de 15 a 49 entrevistats han estat circumcidades.

La mutilació genital femenina, tot i ser castigada penalment, encara es practica àmpliament, i els fiscals només han obtingut una condemna des que es va aprovar la llei l’any 2008.

e. Refugiats

D’acord amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), hi havia 212,500 refugiats registrats i 38,171 sol · licitants d’asil a Egipte el 2016. Des de gener de 2015, les autoritats egípcies van arrestar més de 2,300 persones per intentar entrar o sortir del país de forma irregular , segons l’ACNUR. Un informe del lloc web independent Mada Masr va afirmar que l’ACNUR va registrar 3.742 detencions relacionades amb la migració a la costa nord d’Egipte a l’agost.
Al novembre 2016, el president al-Sisi va signar una nova llei sobre la migració irregular, reforçant les sancions contra els contrabandistes i eximint els sol·licitants d’asil i els immigrants irregulars de cap responsabilitat penal, però no va arribar a reconèixer-los alguns drets essencials. La llei estableix penes més dures per a aquells que trafiquen amb dones i nens i condemnes per a aquells que participin en el crim organitzat o que trafiquin amb immigrant amb resultat de mort. Però no garanteix la no devolució (non-refoulement), el principi fonamental pel qual els països es comprometen a no enviar als sol.licitants d’asil o d’altres estrangers a llocs on puguin patir un risc de persecució, tortura o amenaces a la seva vida.

4. NOTES

[1] Transfer of major weapons: Deals with deliveries or orders made for 2010 to 2016, SIPRI database.

[1] ‘Saudis and Egyt among biggest markets for UK arms despite huma rights breaches’, The Guardian, 23 juny del 2014, https://www.theguardian.com/world/defence-and-security-blog/2014/jun/23/egypt-saudi-arabia-arms-sales-human-rights

[1] Amnistia Internacional. La situación de los Derechos Humanos en el Mundo. Informe 2016/2017. En línia: https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/informe-anual/ [Consultada 12/5/2017]
[1] Human Rights Watch world report, Egypt- events of 2016 https://www.hrw.org/world-report/2017/country-chapters/egypt [Consultada 22/11/2017]
[1] Asociación Internacional de Lesbianas, Gays, Bisexuales, Trans e Intersex (ILGA): Carroll, A., i Mendos, L. R., Homofobia de Estado 2017: Estudio jurídico mundial sobre la orientación sexual en el derecho: criminalización, protección y reconocimiento (Ginebra: ILGA, maig de 2017), en línia: http://ilga.org/downloads/2017/ILGA_Homofobia_de_Estado_2017_WEB.pdf [Consultada 22/5/2017]
[1] Amnistía Internacional: Egipto: Anteproyecto de ley penaliza las relaciones homosexuales en medio de represión homófoba sin precedentes, https://www.amnesty.org/es/latest/news/2017/11/egypt-draft-bill-to-criminalize-same-sex-relations-amid-unprecedented-homophobic-crackdown/. 9 de noviembre de 2017 [consultada el 20/11/2017]
[1] Human Rights Watch world report, Egypt- events of 2016 https://www.hrw.org/world-report/2017/country-chapters/egypt [Consultada 22/11/2017]
[1] United States Agency for International Development- USAID “Gender equality and women’s empowerment”-Egypt: https://www.usaid.gov/egypt/gender-equality-and-womens-empowerment [consultada el 21/11/2017]

EGIPTE

egipte-el-caire-camins

El 92% de les dones casades
de 15 a 49 anys entrevistades
han estat circumcidades

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Egipte, un dels països més poblats del continent africà i un dels principals focus polític i cultural del món àrab, va esdevenir un Estat de ple dret en obtenir la independència de la Gran Bretanya al 1956. Des del 1981 presidit amb mà de ferro pel militar Hosni Mubàrak, el 2011, en el context de les primaveres àrabs, s’iniciarà a Egipte una revolta popular contra el seu règim. Durant la revolució del 25 de gener al 11 de febrer d’aquell mateix any, centenars de manifestants van perdre-hi la vida abans de la caiguda del règim. Les eleccions subsegüents al 2012 van portar els Germans Musulmans al govern del país. Però el descontentament social, un certa aïllament internacional i, finalment, l’ultimàtum de l’exèrcit van acabar amb la deposició del govern i del seu president, M. Morsi. Des de 2013, les Forces Armades reprengueren el control del país passant aquest a ser dirigit per l’excomandant Abdelfatah Al-Sisi. La repressió sobre els Germans Musulmans i els seus líders posterior a la caiguda del govern s’ha anat ampliant i s’han imposat importants límts a la llibertat d’expressió, associació, restriccions a minories religioses, s’adopten continuament pronunciaments judicials amb pena de mort i s’ordenen execucions per part dels tribunals etc. tornant a una situació similars a la de l’era de Mubàrak.

2. Militarització i Comerç d’Armes

Des de que Egipte va trencar les seves relacions amb el bloc soviètic als anys 70, Occident ha esdevingut el seu aliat i principal proveïdor en matèria militar. Diversos estats subministren a Egipte armes i equip militar i de seguretat. Des del 2011 els principals exportadors d’armes a Egipte han estat els Estats Units, França, Alemanya i Rússia . A més, al 2014 es calculava que Egipte era un dels clients més importants de la Gran Bretanya en matèria d’importacions armamentístiques per un valor de 51 milions de lliures, transaccions que van generar crítiques per la situació dels drets humans, abusos, tortures i desaparicions forçades al país . Per altra banda, Egipte és al seu torn un gran exportador d’armes a la regió, venent armes majoritàriament a Iraq, Somàlia, Oman, el Sudan i Iemen.

3. Drets Humans

a. Context

Egipte continua immers en un context de conflicte intern. Les múltiples manifestacions han acabat amb detencions arbitràries massives i s’han detectat centenars de casos de desaparicions forçades. Les actuacions policials estan marcades per l’ús de la força excessiva i algunes vegades letal.

b. Drets civils, polítics i socials

La llibertat d’expressió es troba greument restringida, tant en la legislació com en la pràctica. Es detén i s’empresona periodistes i activistes acusats de promoure i participar a protestes, difondre “rumors falsos”, difamar funcionaris o danyar la moral. En general, qualsevol persona crítica amb el govern s’exposa a una detenció arbitrària, d’acord amb Amnistia Internacional . A més, una nova llei d’associacions imposa restriccions severes a les activitats de les ONG i a la seva inscripció.

La violència policial segueix sent una constant, el Ministeri de l’Interior ha anunciat en reiterades ocasions la mort de sospitosos a mans de les forces de seguretat durant els assalts als seus domicilis. Amnistia Internacional adverteix que en alguns casos podria tractar-se d’execucions extrajudicials. A més, s’han documentat pallisses i maltracte per part de forces de seguretat als detinguts. Entre agost de 2015 i agost de 2016, la Comissió egípcia de Drets i Llibertats, un grup independent, va documentar 912 víctimes de desaparició forçada, de les quals 52 no havien tornar a aparèixer en el moment de publicació del seu informe. L’Agència de Seguretat Nacional aplica la tortura a persones detingudes que, prèviament ha fet “desaparèixer” forçadament, l’objectiu d’aquestes tortures és obtenir confessions que permetin empresonar aquestes mateixes persones. Entre gener i octubre de 2016, es calcula que 433 detinguts van declarar que la policia o els oficials de la presó van maltractar-los o torturar-los quan estaven detinguts, segons un recompte del Centre Nadeem per a la Rehabilitació de Víctimes de Violència i Tortura a partir d’informes de mitjans, reclamacions penals i altres fonts. En un cas documentat per Human Rights Watch, els oficials de seguretat nacional d’Alexandria van fer desaparèixer per la força i torturar a 20 persones, entre elles vuit nens, en relació amb una protesta i un suposat atac i incendi a un garatge i un vehicle de la policia de trànsit.

c. Drets LGTBIQ+

Actualment, es segueix detenint i condemnant a persones per “actes llicenciosos”, és a dir, per la seva orientació sexual o identitat de gènere. Les relacions sexuals consensuades entre persones adultes del mateix sexe no estan penades en sí mateixes, tot i que darrerament s’ha utilitzat la llei contra la prostitució i la llei contra el llibertinatge per condemnar a persones homosexuals. Des del cop d’Estat militar de 2013, es calcula que 500 persones han estat empresonades a causa de la seva condició sexual.

En els últims mesos de 2017, Més de 60 membres del Parlament d’Egipte han proposat una llei que penalitzaria de manera expressa les relacions homosexuals per primera vegada al país, amb l’objectiu de “preservar la moral i principis de la societat egípcia” d’acord amb els seus defensors. Es tracta de l’última mesura que s’adopta en el context d’una campanya de repressió sense precedents de les autoritats contra les persones LGBTI després de l’exhibició d’una bandera de l’arc de sant Martí durant un concert al Caire el 22 de setembre de 2017. D’acord amb l’organització Iniciativa Egípcia per als Drets Personals, com a mínim 75 persones han estat detingudes a diferents governacions de tot Egipte des que va començar la repressió el 22 de setembre, la majoria d’elles després d’haver estat objecte de paranys mitjançant cites en línia.

d. Gènere

Les dones continuen enfrontant-se a la discriminació segons la llei d’estatut personal d’Egipte sobre la igualtat d’accés al divorci, la custòdia del menors i l’herència. Egipte es troba en nivells baixos d’equitat de gènere en comparació amb altres països del món. L’Índex de l’índex de la bretxa global de gènere (Global Gender Gap), que mesura les disparitats entre homes i dones entre països, situa a Egipte en el lloc 136 de 145 països d’arreu del món. Les dones tenen una participació significativament menor en la mà d’obra que els homes (26% vs 79%) i menor alfabetització (65% d’alfabetització per a dones vs 82% dels homes). L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic i les Institucions Socials i l’Índex de Gènere 2014, que mesura la legislació, les pràctiques i les actituds que restringeixen els drets i les oportunitats de la dona, classifica a Egipte entre els països “molt elevats” en la discriminació de gènere, juntament amb altres estats a l’Àfrica i Orient Mitjà. I tal com ho revela l’Enquesta demogràfica i de salut de 2014, el 92% de les dones casades de 15 a 49 entrevistats han estat circumcidades.

La mutilació genital femenina, tot i ser castigada penalment, encara es practica àmpliament, i els fiscals només han obtingut una condemna des que es va aprovar la llei l’any 2008.

e. Refugiats

D’acord amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), hi havia 212,500 refugiats registrats i 38,171 sol · licitants d’asil a Egipte el 2016. Des de gener de 2015, les autoritats egípcies van arrestar més de 2,300 persones per intentar entrar o sortir del país de forma irregular , segons l’ACNUR. Un informe del lloc web independent Mada Masr va afirmar que l’ACNUR va registrar 3.742 detencions relacionades amb la migració a la costa nord d’Egipte a l’agost.
Al novembre 2016, el president al-Sisi va signar una nova llei sobre la migració irregular, reforçant les sancions contra els contrabandistes i eximint els sol·licitants d’asil i els immigrants irregulars de cap responsabilitat penal, però no va arribar a reconèixer-los alguns drets essencials. La llei estableix penes més dures per a aquells que trafiquen amb dones i nens i condemnes per a aquells que participin en el crim organitzat o que trafiquin amb immigrant amb resultat de mort. Però no garanteix la no devolució (non-refoulement), el principi fonamental pel qual els països es comprometen a no enviar als sol.licitants d’asil o d’altres estrangers a llocs on puguin patir un risc de persecució, tortura o amenaces a la seva vida.

4. NOTES

[1] Transfer of major weapons: Deals with deliveries or orders made for 2010 to 2016, SIPRI database.

[1] ‘Saudis and Egyt among biggest markets for UK arms despite huma rights breaches’, The Guardian, 23 juny del 2014, https://www.theguardian.com/world/defence-and-security-blog/2014/jun/23/egypt-saudi-arabia-arms-sales-human-rights

[1] Amnistia Internacional. La situación de los Derechos Humanos en el Mundo. Informe 2016/2017. En línia: https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/informe-anual/ [Consultada 12/5/2017]
[1] Human Rights Watch world report, Egypt- events of 2016 https://www.hrw.org/world-report/2017/country-chapters/egypt [Consultada 22/11/2017]
[1] Asociación Internacional de Lesbianas, Gays, Bisexuales, Trans e Intersex (ILGA): Carroll, A., i Mendos, L. R., Homofobia de Estado 2017: Estudio jurídico mundial sobre la orientación sexual en el derecho: criminalización, protección y reconocimiento (Ginebra: ILGA, maig de 2017), en línia: http://ilga.org/downloads/2017/ILGA_Homofobia_de_Estado_2017_WEB.pdf [Consultada 22/5/2017]
[1] Amnistía Internacional: Egipto: Anteproyecto de ley penaliza las relaciones homosexuales en medio de represión homófoba sin precedentes, https://www.amnesty.org/es/latest/news/2017/11/egypt-draft-bill-to-criminalize-same-sex-relations-amid-unprecedented-homophobic-crackdown/. 9 de noviembre de 2017 [consultada el 20/11/2017]
[1] Human Rights Watch world report, Egypt- events of 2016 https://www.hrw.org/world-report/2017/country-chapters/egypt [Consultada 22/11/2017]
[1] United States Agency for International Development- USAID “Gender equality and women’s empowerment”-Egypt: https://www.usaid.gov/egypt/gender-equality-and-womens-empowerment [consultada el 21/11/2017]

Volver arriba