Saltear al contenido principal

EL SALVADOR

el-salvador-camins-1
world-camins-1
  1. Història i conflicte

Hi ha països que, després de superar un conflicte armat, continuen registrant uns nivells de violència quasi idèntics o, en alguns casos superiors, als del període d’enfrontament violent.

El Salvador és un d’aquests casos. Després d’un Segle XX farcit de governs autoritaris militars, en un context de cíclics descontentaments populars, molta pobresa i marginació de comunitats camperoles i índies i molta repressió (per exemple, amb l’assassinat del capellà Oscar Romero), diverses forces d’esquerres conflueixen el 1980 en el Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional (FMLN) a fi de dur a terme una ofensiva contra el règim. Tot plegat acabarà desembocant en una guerra civil que durarà 12 anys i que suposarà la mort d’unes 75.000 persones. A finals dels 80 s’inicia un període de negociacions que culmina el 1992 amb l’Acord de pau de Chapultepec. Arran de la instauració d’un sistema democràtic i eleccions lliures, el partit FMLN (hereu de l’antiga guerrilla) esdevindrà la força més votada i, actualment, governa el país.

Però una realitat de greus dificultats econòmiques, empobriment generalitzat, gent que marxa per falta d’oportunitats, molta població desocupada, forta presència del narcotràfic, activitats de les bandes anomenades ‘maras’ i la proliferació i accés il·legal a armes han fet que el país pateixi un elevadíssim nivell de violència. De fet, El Salvador és un dels països del món on més homicidis es registren.

Conjuntament amb Hondures i Guatemala –l’anomenat ‘Triángulo del Norte’- El Salvador s’ha convertit en espai de pas entre els productors de cocaïna a Sud-Amèrica i un dels principals consumidors, els Estats Units) Per tant, ha esdevingut lloc adobat per a la presència i activitat del crim organitzat vinculat al narcotràfic.

2. DRETS HUMANS

Context

El Salvador encara arrossega una càrrega d’impunitat relacionada amb els delictes comesos durant el conflicte intern (1980-1992) recentment esmentat. Els índexs de violència continuen sent alts, amb una de las taxes d’assassinats més altes del món. Hi ha bandes o pandilles i també una forta delinqüència organitzada. Alhora, per combatre la violència el govern ha aplicat mesures que difícilment encaixen amb el compliment dels drets humans.

D’aquesta manera, els principals problemes de drets humans s’han derivat de l’extorsió generalitzada i d’altres delictes en comunitats pobres de tot el país. Això inclou la corrupció generalitzada; debilitat de l’Estat de dret, el que ha contribuït als alts nivells d’impunitat i abús del govern, inclosos els homicidis il·legítims de les forces de seguretat, la discriminació i el retard i la falta de compliment de les resolucions judicials; i la violència contra les dones i les nenes (incloses les maras), la discriminació de gènere i l’explotació sexual de dones i menors.

Altres problemes relacionats amb els drets humans inclouen les dures –i potencialment mortals- condicions a les presons, les detencions preventives prolongades, les restriccions a la llibertat d’expressió i premsa, el tràfic de persones amb fins d’explotació sexual o laboral -fins i tot de menors no acompanyats- i la discriminació de les persones amb discapacitats i les seropositives[i].

Drets civils i polítics

A El Salvador es produeixen execucions extrajudicials, desaparicions forçades i tortura, així com existeixen escamots de la mort dins la pròpia policia i l’Exèrcit que actuen amb un elevat grau d’impunitat. En la lluita contra la violència i les ‘maras’ s’han produït nombrosos casos de tortures a infants que les integraven. En els últims temps, s’ha assassinat a periodistes i professionals de la comunicació i s’ha produït una forta violència contra defensors i defensores dels drets humans, tot amb una greu impunitat.

Un problema creixent té a veure amb les condicions a les presons i els centres de detenció, que són rigoroses, amb pocs controls i potencialment mortals a causa del gran amuntegament, la insalubritat i les activitats de les maras. Aquesta situació es fa més complexa ja que la detenció preventiva perllongada és un altre problema considerable en mantenir-se vora el 30% de la població carcerària sota aquesta condició. Els procediments judicials prolongats, el gran nombre de persones detingudes, la ineficiència judicial, la corrupció i l’escassetat de personal són causa dels retards en els judicis.

Drets LGBTIQ+[ii]

Les entitats i les activistes de defensa de drets LGBT són agredides, assetjades i assassinades, inclús per agents estatals, sense cap investigació ni càstig. Persisteix una forta discriminació tot i incloure el delicte d’odi per raons d’orientació sexual, ja que no s’ha aplicat a cap cas encara (2018). A més d’afrontar el risc a patir situacions d’explotació, les persones transgènere són dissuadides de votar per la violència i les amenaces contra elles[iii].

Constitucionalment, El Salvador no reconeix el matrimoni igualitari ni el canvi d’identitat de gènere en documents oficials. Les persones LGBTI, en vida, s’enfronten al rebuig en el si del nucli familiar així com en els espais públics. En morir, no són reconegudes per la seva identitat o expressió de gènere, i en les làpides és comú trobar els noms legals de les víctimes. S’estima que 600 persones LGBTI han estat assassinades en els últims 24 anys (1993-2017), segons el director de Diversitat Sexual de l’estatal Secretaria d’Inclusió Social[iv].

Gènere [v], [vi]

Hi ha una prohibició total de l’avortament i les dones que el practiquen són empresonades acusades d’homicidi. La insuficiència de mecanismes de protecció, suport i reinserció social ha fet que El Salvador sigui un dels països on és més perillós ser dona. De fet, l’alta taxa de feminicidis i la violència de gènere i sexual s’uneixen a la desigualtat i manca de paritat visible en tots els àmbits. Destaquen l’àmbit laboral i l’escassa presència de dones en la vida pública i política.

A tot el territori nacional, durant el 2016 es van cometre almenys 20.510 fets de violència contra les dones. La xifra va augmentar lleugerament el 2017, amb almenys 20.880, fet que evidencia que es tracta d’un fenomen d’àmplies dimensions, amb una taxa nacional aproximada de 599 fets de violència per cada 100.000 dones durant el 2017. Si bé, per la situació general del país la violència més letal l’afronta principalment la població masculina, ja que aproximadament 9 de cada 10 víctimes d’aquest tipus de violència són homes, és preocupant observar que la proporció de morts de dones en relació amb la d’homes ha incrementat de manera constant en l’últim trienni[vii].

Pel que fa al matrimoni infantil, aquest està prohibit des del 2017.[viii]

Persones refugiades i migrants

Degut a la violència, hi ha molts desplaçaments interns que no reben assistència ni protecció, mentre que el marc jurídic sobre persones immigrants i refugiades no s’adapta als estàndards internacionals. Molts i moltes sol·licitants d’asil són detingudes a centres d’atenció aper a immigrants, incloent famílies amb infants. Alhora, el retorn d’emigrants requereix un seguit de programes de suport a la reinserció que en l’actualitat no existeixen.

En xifres, l’ACNUR calcula que 59.400 persones d’El Salvador van demanar asil a països de tot el món al 2017. Això representa un augment del 38.5% respecte al 2016. Alhora,  s’estima que unes 71.500 persones es trobarien en situació de desplaçament intern segons el Ministeri de Justícia i Seguretat Pública[ix]. En total, durant el 2017, 1.120 persones van sol·licitar asil a l’Estat espanyol.[x]

 

Notes

[i] https://sv.usembassy.gov/es/our-relationship-es/official-reports-es/el-salvador-informe-de-los-derechos-humanos-2016/

[ii] http://www.oacnudh.org/el-salvador-anuncio-de-oacnudh-sobre-riesgo-y-vulnerabilidad-de-poblacion-lgtbi/

[iii]https://www.ohchr.org/EN/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=22824&LangID=E

[iv] https://www.eltiempo.com/datos/homicidios-en-el-salvador-contra-la-comunidad-lgbt-157060

[v] https://oig.cepal.org/es/indicadores/feminicidio

[vi] ISDEMU. Informe sobre el Estado y Situación de la Violencia contra las Mujeres en El Salvador. San Salvador, noviembre 2017.

[vii] https://reliefweb.int/sites/reliefweb.int/files/resources/Informe%20LEIV%202016-2017.pdf

[viii] https://www.europapress.es/internacional/noticia-congreso-salvador-prohibe-matrimonio-infantil-20170818014315.html

[ix] http://www.acnur.org/op/op_fs/5b72edc24/hoja-informativa-el-salvador.html

[x] http://www.masquecifras.org/#evolucion-solicitantes-proteccion-internacional

“Al Salvador ser jove es delicte” Juan, sol·licitant d’asil denegat

testimoni-salvador-camins

Fotografies Diego Sánchez @ La Vanguardia

Eren 18 xavals amb navalles i pistoles que anaven darrere de la meva dient-me que m’havia de decidir o sinó la meva família pagaria les conseqüències”, recorda amargament Juan (nom fictici). Amb tan sols 19 anys, aquest salvadorenc va arribar a Espanya el 2012 fugint de la violència de les maras o bandes de carrer. La desgràcia va arribar al seu barri de Sant Salvador, la capital, quan “la 18” i la “Salvatrucha”, van decidir fer-se amb el territori, lliure d’extorsions i assassinats fins aquell moment. “Repartien papers i obligaven als nois a què es decidissin per una o altra colla. És el reclutament. “Si no ho feien els donaven una pallissa i si aquests nois no morien, ja mai tornaven al barri”, relata amb tristesa. Des de principis de la dècada de 2010 la intensificació de la violència de les colles ha provocat al país centreamericà una de les majors taxes d’homicidis a joves del món.

Segons l’últim informe de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) de març de 2016, la principal causa de mort entre els nens i els adolescents salvadorencs són els homicidis. Per ser més exa Testimoniatge per cada 100.000 habitants. El segueixen Guatemala amb 22 homicidis i Veneçuela, amb 20 per cada 100.000.

Aquesta violència extrema cap als més joves a El Salvador no és d’estranyar d’acord amb la gran quantitat d’assassinats que es registren any rere any en un país de tot just set milions d’habitants. El Salvador és l’estat, no en guerra, més violent del món. “L’any passat la taxa d’assassinats va ser de 81 per cada 100.000 habitants. Això suposa uns 5.300 assassinats. Perquè ens fem una idea, a Espanya la taxa d’homicidis per al mateix període no va superar el 0,62 per cada 100.000 habitants “, apunta Sergio Maydeu, analista internacional. El 80,9% dels homicidis a El Salvador van ser per armes de foc. Segons diverses fonts d’informació, en 2016 el 65% de les morts violentes van anar a mans de les ‘maras’.

“Cada nit escoltava tirotejos entre les maras”, recorda Juan amb amargor des de Barcelona, ciutat en la qual treballa actualment. Ell explica que la pressió de les maras als joves és insuportable. “Quan vivia allà érem 21 nois fent activitats per a la comunitat, quan jo vaig venir només quedaven cinc, dels quals quatre van acabar entrant en les maras. “El principal objectiu de la mara és augmentar el territori i per a això necessita ingressos que aconsegueix a través de l’narcomenudeo però sobretot, de l’extorsió”, reflexiona Maydeu. Extorsions a comerciants, a propietaris de petits negocis, però l’ofici més mal parat és el de conductor de taxi i autobús. Segons l’ACNUR només entre gener i octubre de 2016 es van comptabilitzar 79 empleats del servei de transport assassinats.

Les maras salvadorenques en xifres

No hi ha xifres exactes, encara que en 2015 el govern salvadorenc va xifrar entre 30.000 i 60.000 els membres actius amb què les maras compten a les seves files. Encara que a aquesta xifra se li han de sumar els afiliats a les colles com familiars i amics dels cambrers. Acnur parla d’entre 600.000 i 700.000 persones vinculades directament o indirectament a les maras. Segons fonts governamentals del país centreamericà, a prop del 9% de la població salvadorenca està relacionada amb el negoci de les maras. La mara “Salvatrucha” i “el Barri 18”, són les dues grans colles que es reparteixen gran part del país.

L’origen d’aquests grups es remunta a finals de la dècada dels 80 del segle passat. Milers de centreamericans van emigrar als Estats Units fugint de les guerres civils que dessagnaven seus paï- sos d’origen. Un cop a terreny nord-americà, una bona part dels emigrats es van unir a les bandes llatines que ja actuaven en aquell temps. Passats els anys, les administracions de Bush pare i de Bill Clinton van ordenar la deportació massiva de totes aquestes persones. Van ser centenars i centenars de bandes que van arribar als seus països en plena situació de postguerra, i van decidir replicar el model dels grups violents llatins nord-americans, adaptant-los a la seva nova realitat.

Les “cliques”, les ordres de les maras

Les maras són horitzontals, no hi ha líders de forma oficial. S’estructuren al voltant de les “cliques”, grups integrats per fins a 40 membres. El reclutament de nous cambrers és constant. Les seves víctimes més comuns són nois procedents de famílies desestructurades. Per entrar a formar part de les maras cal patir tota mena de vexacions i agressions físiques. Per entrar a la “Salvatrucha” el “aspirant” ha d’aguantar 13 segons de cops de puny en una pallissa colecitva. Per accedir a “la 18”, són 18 segons. Si un sobreviu es converteix en part de la colla, no hi ha alternativa. “Hi ha un cert punt esquizofrènic, no vull pertànyer, però pertanyo, i alhora obeeixo les seves ordres, matar, pegar, violar …”, reflexiona Maydeu.

Un asil que no arriba per a les víctmas de la violència de les maras

Un cop a casa nostra, a Joan li van denegar l’asil per que el Ministeri de l’Interior entenia que podria haver emigrat a un altre punt dins del Salvador. “A Espanya s’aplica una lectura de l’asil que és bastant restrictiva, l’amenaça que pateix una persona ha de ser molt clara”, recorda Gemma Pinyol, directora de Migracions i Diversitat Instrategies. Encara que per a molts analistes, els desplaçaments forçosos de la població dins i fora del Salvador a causa de la violència de les maras s’ha convertit en un problema internacional de primer ordre. El 2014, més d’un quart de milió de salvadorencs van emigrar dins les seves fronteres mentre que gairebé 11.000 es van exiliar, la major part en els EUA.

La pressió asfixiant que exerceixen les maras sobre la seva pròpia gent està originant tres tipus de desplaçaments. L’urbà, quan els joves perseguits o familiars de cambrers es veuen obligats a abandonar el seu barri i traslladar-se a un altre, lliure de grups juvenils violents. Existeix també el desplaçament intern dins del propi país, que normalment es realitza des dels nuclis urbans a les zones rurals. Encara que el que més preocupa a la comunitat internacional són la gran quantitat de menors no acompanyats que intenten arribar als Estats Units des de El Salvador. En els últims anys el nombre ha augmentat de forma exponencial. El 2014 l’expresident nord-americà Barack Obama va haver de declarar situació d’emergència humanitària pel gran tap d’emigrants il·legals que es va formar al pas de Riu Gran (Mèxic). Va ser la primera vegada que intentaven creuar més centreamericans que mexicans.

La mara no perdona

“Vaig marxar, i al final la meva família va acabar pagant, la colla va assassinar al meu pare. Un dia en sortir de l’església el van matar i morir al davant de casa meva “, sanglota Juan encara trencat pel dolor de la pèrdua. La seva família va haver de fugir del barri per por de les represàlies. Joan no pot tornar. Les maras són implacables amb els que retornen. Per això ha tornat a sol·licitar l’asil. “Al meu pare l’han matat, a la meva família la persegueixen internament, jo crec que val la pena que Espanya pensi que hi ha molta gent a la qual li passa això”, reclama Juan. Com ell, 59 salvadorencs van sol·licitar l’asil a casa nostra el 2014, però “només a un se li va concedir l’asil”, recorda Gemma Pinyol de Instrategies.

Espanya, país de “no acollida” d’asilats

El 2015 Espanya va rebre 14.600 sol·licituds d’asil de tots els punts del globus, però únicament es van concedir 220. Quan es presenta la sol·licitud, l’administració té un mes per admetre-la a tràmit. Transcorregut aquest temps, si hi ha silenci administratiu, cosa que succeeix molt sovint, el sol·licitant té dret a adquirir una targeta vermella, el que equival a un permís de treball, transcorreguts sis mesos. “Si se li denega l’asil, se li diu que ha de sortir del país, però no és obligatori, es pot quedar de forma irregular, però això no impedeix que en un termini de dos mesos, pugui sol·licitar altres ajudes”, apunta Anna Figueres, advocada de la Comissió Catalana d’Ajuda als Refugiats (CCAR).

Hi ha quatre grans centres d’acollida de refugiats, dos a Madrid, un a València i un altre a Andalusia. Tot i que les diferents comunitats autònomes fan el primer treball de contenció. Des de gener de 2016 fins al setembre del mateix any, la Comissió Catalana d’Ajuda als Refugiats ha acollit a 44 persones del Salvador, i totes han fugit de la violència de les maras. “Fem la part d’acollida, els oferim sostre, manutenció, recerca de feina, ensenyament de l’idioma i els tramitem la sol·licitud de l’asil, però només durant un any i mig”, explica Anna Figueras.

Ser jove és el delicte

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats recomana com s’hauria d’interpretar la Convenció de Ginebra -signada a 1951- per a El Salvador, i considera que pràcticament tota la població podria acollir-se a la condició d’asilat. “Perquè la majoria dels salvadorencs poden ser víctimes potencials de l’extorsió i la brutalitat de les maras”, alerta Figueres. Des comerciants, transportistes, mestres, periodistes, defensors dels drets socials, persones amb un familiar a l’estranger, col·lectius LGTB, les forces de seguretat, etc. Però per sobre de tot, la infància i l’adolescència estan en el punt de mira del “Barri 18” i la “Salvatrucha”. “A El Salvador tenim una dita, ser jove és el delicte, perquè si ets jove saps que si surts al carrer et trobaràs bandes, i si arribes a casa respires, perquè penses que vas a viure un dia més”, sentencia Joan , al qual la Cambra li va prendre al seu pare i una vida en pau.

Entrevista publicada originalment a La Vanguardia, amb text i fotografia de Diego Sánchez.

EL SALVADOR

el-salvador-camins
  1. Història i conflicte

Hi ha països que, després de superar un conflicte armat, continuen registrant uns nivells de violència quasi idèntics o, en alguns casos superiors, als del període d’enfrontament violent.

El Salvador és un d’aquests casos. Després d’un Segle XX farcit de governs autoritaris militars, en un context de cíclics descontentaments populars, molta pobresa i marginació de comunitats camperoles i índies i molta repressió (per exemple, amb l’assassinat del capellà Oscar Romero), diverses forces d’esquerres conflueixen el 1980 en el Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional (FMLN) a fi de dur a terme una ofensiva contra el règim. Tot plegat acabarà desembocant en una guerra civil que durarà 12 anys i que suposarà la mort d’unes 75.000 persones. A finals dels 80 s’inicia un període de negociacions que culmina el 1992 amb l’Acord de pau de Chapultepec. Arran de la instauració d’un sistema democràtic i eleccions lliures, el partit FMLN (hereu de l’antiga guerrilla) esdevindrà la força més votada i, actualment, governa el país.

Però una realitat de greus dificultats econòmiques, empobriment generalitzat, gent que marxa per falta d’oportunitats, molta població desocupada, forta presència del narcotràfic, activitats de les bandes anomenades ‘maras’ i la proliferació i accés il·legal a armes han fet que el país pateixi un elevadíssim nivell de violència. De fet, El Salvador és un dels països del món on més homicidis es registren.

Conjuntament amb Hondures i Guatemala –l’anomenat ‘Triángulo del Norte’- El Salvador s’ha convertit en espai de pas entre els productors de cocaïna a Sud-Amèrica i un dels principals consumidors, els Estats Units) Per tant, ha esdevingut lloc adobat per a la presència i activitat del crim organitzat vinculat al narcotràfic.

2. DRETS HUMANS

Context

El Salvador encara arrossega una càrrega d’impunitat relacionada amb els delictes comesos durant el conflicte intern (1980-1992) recentment esmentat. Els índexs de violència continuen sent alts, amb una de las taxes d’assassinats més altes del món. Hi ha bandes o pandilles i també una forta delinqüència organitzada. Alhora, per combatre la violència el govern ha aplicat mesures que difícilment encaixen amb el compliment dels drets humans.

D’aquesta manera, els principals problemes de drets humans s’han derivat de l’extorsió generalitzada i d’altres delictes en comunitats pobres de tot el país. Això inclou la corrupció generalitzada; debilitat de l’Estat de dret, el que ha contribuït als alts nivells d’impunitat i abús del govern, inclosos els homicidis il·legítims de les forces de seguretat, la discriminació i el retard i la falta de compliment de les resolucions judicials; i la violència contra les dones i les nenes (incloses les maras), la discriminació de gènere i l’explotació sexual de dones i menors.

Altres problemes relacionats amb els drets humans inclouen les dures –i potencialment mortals- condicions a les presons, les detencions preventives prolongades, les restriccions a la llibertat d’expressió i premsa, el tràfic de persones amb fins d’explotació sexual o laboral -fins i tot de menors no acompanyats- i la discriminació de les persones amb discapacitats i les seropositives[i].

Drets civils i polítics

A El Salvador es produeixen execucions extrajudicials, desaparicions forçades i tortura, així com existeixen escamots de la mort dins la pròpia policia i l’Exèrcit que actuen amb un elevat grau d’impunitat. En la lluita contra la violència i les ‘maras’ s’han produït nombrosos casos de tortures a infants que les integraven. En els últims temps, s’ha assassinat a periodistes i professionals de la comunicació i s’ha produït una forta violència contra defensors i defensores dels drets humans, tot amb una greu impunitat.

Un problema creixent té a veure amb les condicions a les presons i els centres de detenció, que són rigoroses, amb pocs controls i potencialment mortals a causa del gran amuntegament, la insalubritat i les activitats de les maras. Aquesta situació es fa més complexa ja que la detenció preventiva perllongada és un altre problema considerable en mantenir-se vora el 30% de la població carcerària sota aquesta condició. Els procediments judicials prolongats, el gran nombre de persones detingudes, la ineficiència judicial, la corrupció i l’escassetat de personal són causa dels retards en els judicis.

Drets LGBTIQ+[ii]

Les entitats i les activistes de defensa de drets LGBT són agredides, assetjades i assassinades, inclús per agents estatals, sense cap investigació ni càstig. Persisteix una forta discriminació tot i incloure el delicte d’odi per raons d’orientació sexual, ja que no s’ha aplicat a cap cas encara (2018). A més d’afrontar el risc a patir situacions d’explotació, les persones transgènere són dissuadides de votar per la violència i les amenaces contra elles[iii].

Constitucionalment, El Salvador no reconeix el matrimoni igualitari ni el canvi d’identitat de gènere en documents oficials. Les persones LGBTI, en vida, s’enfronten al rebuig en el si del nucli familiar així com en els espais públics. En morir, no són reconegudes per la seva identitat o expressió de gènere, i en les làpides és comú trobar els noms legals de les víctimes. S’estima que 600 persones LGBTI han estat assassinades en els últims 24 anys (1993-2017), segons el director de Diversitat Sexual de l’estatal Secretaria d’Inclusió Social[iv].

Gènere [v], [vi]

Hi ha una prohibició total de l’avortament i les dones que el practiquen són empresonades acusades d’homicidi. La insuficiència de mecanismes de protecció, suport i reinserció social ha fet que El Salvador sigui un dels països on és més perillós ser dona. De fet, l’alta taxa de feminicidis i la violència de gènere i sexual s’uneixen a la desigualtat i manca de paritat visible en tots els àmbits. Destaquen l’àmbit laboral i l’escassa presència de dones en la vida pública i política.

A tot el territori nacional, durant el 2016 es van cometre almenys 20.510 fets de violència contra les dones. La xifra va augmentar lleugerament el 2017, amb almenys 20.880, fet que evidencia que es tracta d’un fenomen d’àmplies dimensions, amb una taxa nacional aproximada de 599 fets de violència per cada 100.000 dones durant el 2017. Si bé, per la situació general del país la violència més letal l’afronta principalment la població masculina, ja que aproximadament 9 de cada 10 víctimes d’aquest tipus de violència són homes, és preocupant observar que la proporció de morts de dones en relació amb la d’homes ha incrementat de manera constant en l’últim trienni[vii].

Pel que fa al matrimoni infantil, aquest està prohibit des del 2017.[viii]

Persones refugiades i migrants

Degut a la violència, hi ha molts desplaçaments interns que no reben assistència ni protecció, mentre que el marc jurídic sobre persones immigrants i refugiades no s’adapta als estàndards internacionals. Molts i moltes sol·licitants d’asil són detingudes a centres d’atenció aper a immigrants, incloent famílies amb infants. Alhora, el retorn d’emigrants requereix un seguit de programes de suport a la reinserció que en l’actualitat no existeixen.

En xifres, l’ACNUR calcula que 59.400 persones d’El Salvador van demanar asil a països de tot el món al 2017. Això representa un augment del 38.5% respecte al 2016. Alhora,  s’estima que unes 71.500 persones es trobarien en situació de desplaçament intern segons el Ministeri de Justícia i Seguretat Pública[ix]. En total, durant el 2017, 1.120 persones van sol·licitar asil a l’Estat espanyol.[x]

 

Notes

[i] https://sv.usembassy.gov/es/our-relationship-es/official-reports-es/el-salvador-informe-de-los-derechos-humanos-2016/

[ii] http://www.oacnudh.org/el-salvador-anuncio-de-oacnudh-sobre-riesgo-y-vulnerabilidad-de-poblacion-lgtbi/

[iii]https://www.ohchr.org/EN/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=22824&LangID=E

[iv] https://www.eltiempo.com/datos/homicidios-en-el-salvador-contra-la-comunidad-lgbt-157060

[v] https://oig.cepal.org/es/indicadores/feminicidio

[vi] ISDEMU. Informe sobre el Estado y Situación de la Violencia contra las Mujeres en El Salvador. San Salvador, noviembre 2017.

[vii] https://reliefweb.int/sites/reliefweb.int/files/resources/Informe%20LEIV%202016-2017.pdf

[viii] https://www.europapress.es/internacional/noticia-congreso-salvador-prohibe-matrimonio-infantil-20170818014315.html

[ix] http://www.acnur.org/op/op_fs/5b72edc24/hoja-informativa-el-salvador.html

[x] http://www.masquecifras.org/#evolucion-solicitantes-proteccion-internacional

“Al Salvador ser jove es delicte” Juan, sol·licitant d’asil denegat

testimoni-salvador-camins

Fotografies Diego Sánchez @ La Vanguardia

Eren 18 xavals amb navalles i pistoles que anaven darrere de la meva dient-me que m’havia de decidir o sinó la meva família pagaria les conseqüències”, recorda amargament Juan (nom fictici). Amb tan sols 19 anys, aquest salvadorenc va arribar a Espanya el 2012 fugint de la violència de les maras o bandes de carrer. La desgràcia va arribar al seu barri de Sant Salvador, la capital, quan “la 18” i la “Salvatrucha”, van decidir fer-se amb el territori, lliure d’extorsions i assassinats fins aquell moment. “Repartien papers i obligaven als nois a què es decidissin per una o altra colla. És el reclutament. “Si no ho feien els donaven una pallissa i si aquests nois no morien, ja mai tornaven al barri”, relata amb tristesa. Des de principis de la dècada de 2010 la intensificació de la violència de les colles ha provocat al país centreamericà una de les majors taxes d’homicidis a joves del món.

Segons l’últim informe de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) de març de 2016, la principal causa de mort entre els nens i els adolescents salvadorencs són els homicidis. Per ser més exa Testimoniatge per cada 100.000 habitants. El segueixen Guatemala amb 22 homicidis i Veneçuela, amb 20 per cada 100.000.

Aquesta violència extrema cap als més joves a El Salvador no és d’estranyar d’acord amb la gran quantitat d’assassinats que es registren any rere any en un país de tot just set milions d’habitants. El Salvador és l’estat, no en guerra, més violent del món. “L’any passat la taxa d’assassinats va ser de 81 per cada 100.000 habitants. Això suposa uns 5.300 assassinats. Perquè ens fem una idea, a Espanya la taxa d’homicidis per al mateix període no va superar el 0,62 per cada 100.000 habitants “, apunta Sergio Maydeu, analista internacional. El 80,9% dels homicidis a El Salvador van ser per armes de foc. Segons diverses fonts d’informació, en 2016 el 65% de les morts violentes van anar a mans de les ‘maras’.

“Cada nit escoltava tirotejos entre les maras”, recorda Juan amb amargor des de Barcelona, ciutat en la qual treballa actualment. Ell explica que la pressió de les maras als joves és insuportable. “Quan vivia allà érem 21 nois fent activitats per a la comunitat, quan jo vaig venir només quedaven cinc, dels quals quatre van acabar entrant en les maras. “El principal objectiu de la mara és augmentar el territori i per a això necessita ingressos que aconsegueix a través de l’narcomenudeo però sobretot, de l’extorsió”, reflexiona Maydeu. Extorsions a comerciants, a propietaris de petits negocis, però l’ofici més mal parat és el de conductor de taxi i autobús. Segons l’ACNUR només entre gener i octubre de 2016 es van comptabilitzar 79 empleats del servei de transport assassinats.

Les maras salvadorenques en xifres

No hi ha xifres exactes, encara que en 2015 el govern salvadorenc va xifrar entre 30.000 i 60.000 els membres actius amb què les maras compten a les seves files. Encara que a aquesta xifra se li han de sumar els afiliats a les colles com familiars i amics dels cambrers. Acnur parla d’entre 600.000 i 700.000 persones vinculades directament o indirectament a les maras. Segons fonts governamentals del país centreamericà, a prop del 9% de la població salvadorenca està relacionada amb el negoci de les maras. La mara “Salvatrucha” i “el Barri 18”, són les dues grans colles que es reparteixen gran part del país.

L’origen d’aquests grups es remunta a finals de la dècada dels 80 del segle passat. Milers de centreamericans van emigrar als Estats Units fugint de les guerres civils que dessagnaven seus paï- sos d’origen. Un cop a terreny nord-americà, una bona part dels emigrats es van unir a les bandes llatines que ja actuaven en aquell temps. Passats els anys, les administracions de Bush pare i de Bill Clinton van ordenar la deportació massiva de totes aquestes persones. Van ser centenars i centenars de bandes que van arribar als seus països en plena situació de postguerra, i van decidir replicar el model dels grups violents llatins nord-americans, adaptant-los a la seva nova realitat.

Les “cliques”, les ordres de les maras

Les maras són horitzontals, no hi ha líders de forma oficial. S’estructuren al voltant de les “cliques”, grups integrats per fins a 40 membres. El reclutament de nous cambrers és constant. Les seves víctimes més comuns són nois procedents de famílies desestructurades. Per entrar a formar part de les maras cal patir tota mena de vexacions i agressions físiques. Per entrar a la “Salvatrucha” el “aspirant” ha d’aguantar 13 segons de cops de puny en una pallissa colecitva. Per accedir a “la 18”, són 18 segons. Si un sobreviu es converteix en part de la colla, no hi ha alternativa. “Hi ha un cert punt esquizofrènic, no vull pertànyer, però pertanyo, i alhora obeeixo les seves ordres, matar, pegar, violar …”, reflexiona Maydeu.

Un asil que no arriba per a les víctmas de la violència de les maras

Un cop a casa nostra, a Joan li van denegar l’asil per que el Ministeri de l’Interior entenia que podria haver emigrat a un altre punt dins del Salvador. “A Espanya s’aplica una lectura de l’asil que és bastant restrictiva, l’amenaça que pateix una persona ha de ser molt clara”, recorda Gemma Pinyol, directora de Migracions i Diversitat Instrategies. Encara que per a molts analistes, els desplaçaments forçosos de la població dins i fora del Salvador a causa de la violència de les maras s’ha convertit en un problema internacional de primer ordre. El 2014, més d’un quart de milió de salvadorencs van emigrar dins les seves fronteres mentre que gairebé 11.000 es van exiliar, la major part en els EUA.

La pressió asfixiant que exerceixen les maras sobre la seva pròpia gent està originant tres tipus de desplaçaments. L’urbà, quan els joves perseguits o familiars de cambrers es veuen obligats a abandonar el seu barri i traslladar-se a un altre, lliure de grups juvenils violents. Existeix també el desplaçament intern dins del propi país, que normalment es realitza des dels nuclis urbans a les zones rurals. Encara que el que més preocupa a la comunitat internacional són la gran quantitat de menors no acompanyats que intenten arribar als Estats Units des de El Salvador. En els últims anys el nombre ha augmentat de forma exponencial. El 2014 l’expresident nord-americà Barack Obama va haver de declarar situació d’emergència humanitària pel gran tap d’emigrants il·legals que es va formar al pas de Riu Gran (Mèxic). Va ser la primera vegada que intentaven creuar més centreamericans que mexicans.

La mara no perdona

“Vaig marxar, i al final la meva família va acabar pagant, la colla va assassinar al meu pare. Un dia en sortir de l’església el van matar i morir al davant de casa meva “, sanglota Juan encara trencat pel dolor de la pèrdua. La seva família va haver de fugir del barri per por de les represàlies. Joan no pot tornar. Les maras són implacables amb els que retornen. Per això ha tornat a sol·licitar l’asil. “Al meu pare l’han matat, a la meva família la persegueixen internament, jo crec que val la pena que Espanya pensi que hi ha molta gent a la qual li passa això”, reclama Juan. Com ell, 59 salvadorencs van sol·licitar l’asil a casa nostra el 2014, però “només a un se li va concedir l’asil”, recorda Gemma Pinyol de Instrategies.

Espanya, país de “no acollida” d’asilats

El 2015 Espanya va rebre 14.600 sol·licituds d’asil de tots els punts del globus, però únicament es van concedir 220. Quan es presenta la sol·licitud, l’administració té un mes per admetre-la a tràmit. Transcorregut aquest temps, si hi ha silenci administratiu, cosa que succeeix molt sovint, el sol·licitant té dret a adquirir una targeta vermella, el que equival a un permís de treball, transcorreguts sis mesos. “Si se li denega l’asil, se li diu que ha de sortir del país, però no és obligatori, es pot quedar de forma irregular, però això no impedeix que en un termini de dos mesos, pugui sol·licitar altres ajudes”, apunta Anna Figueres, advocada de la Comissió Catalana d’Ajuda als Refugiats (CCAR).

Hi ha quatre grans centres d’acollida de refugiats, dos a Madrid, un a València i un altre a Andalusia. Tot i que les diferents comunitats autònomes fan el primer treball de contenció. Des de gener de 2016 fins al setembre del mateix any, la Comissió Catalana d’Ajuda als Refugiats ha acollit a 44 persones del Salvador, i totes han fugit de la violència de les maras. “Fem la part d’acollida, els oferim sostre, manutenció, recerca de feina, ensenyament de l’idioma i els tramitem la sol·licitud de l’asil, però només durant un any i mig”, explica Anna Figueras.

Ser jove és el delicte

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats recomana com s’hauria d’interpretar la Convenció de Ginebra -signada a 1951- per a El Salvador, i considera que pràcticament tota la població podria acollir-se a la condició d’asilat. “Perquè la majoria dels salvadorencs poden ser víctimes potencials de l’extorsió i la brutalitat de les maras”, alerta Figueres. Des comerciants, transportistes, mestres, periodistes, defensors dels drets socials, persones amb un familiar a l’estranger, col·lectius LGTB, les forces de seguretat, etc. Però per sobre de tot, la infància i l’adolescència estan en el punt de mira del “Barri 18” i la “Salvatrucha”. “A El Salvador tenim una dita, ser jove és el delicte, perquè si ets jove saps que si surts al carrer et trobaràs bandes, i si arribes a casa respires, perquè penses que vas a viure un dia més”, sentencia Joan , al qual la Cambra li va prendre al seu pare i una vida en pau.

Entrevista publicada originalment a La Vanguardia, amb text i fotografia de Diego Sánchez.

Volver arriba