Saltear al contenido principal

ESPANYA

espanya-madrid-camins
world-camins-1

1. NORMATIVA NACIONAL I INTERNACIONAL

La legislació europea sobre migracions té la seva base en el Conveni Europeu de Drets Humans del 1950 i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea del 2000.

De manera més específica, hi ha diferents normatives que regulen les migracions a la Unió Europa, com la Directiva 2004/38/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa al dret dels ciutadans de la Unió i dels membres de les seves famílies a circular i residir lliurement en el territori dels Estats membres , el Reial Decret 240/2007, sobre entrada, lliure circulació i residència a Espanya de ciutadans dels Estats membres de la Unió Europea i d’altres estats part en l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu , o l’acervo Schengen.

A l’estat espanyol, la norma reguladora de les migracions és la Llei Orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, més coneguda com a Llei d’Estrangeria.

En l’àmbit de l’asil, la base jurídica i la definició de qui és una persona refugiada es troba a la Convenció de Ginebra del 1951 i es complementa amb el Protocol de Nova York de 1967.

A nivell europeu està regulat la Directiva 2013/32/UE del Parlament Europeu i del Consell sobre procediments comuns per a la concessió o la retirada de la protecció internacional , i el Reglament de Dublin 604/2013 del Parlament Europeu i del Consell, pel qual s’estableixen els criteris i mecanismes de determinació de l’Estat membre responsable de l’examen d’una sol·licitud de protecció internacional presentada en un dels Estats membres per un nacional d’un tercer país o un apàtrida.

A l’estat espanyol, la llei que regula l’asil és la 12/2009, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària . Aquesta norma va recollir directives europees no obligatòries com les que reconeixen les persecucions per motius de gènere o a persones LGTBI, però actualment segueix sense un reglament que la desplegui. A dia d’avui el reglament vigent és el que desenvolupava l’antiga llei d’asil la qual cosa fa que existeixin buits legals i que l’aplicació d’aquesta llei no sempre sigui efectiva.

esquema-procedimiento-camins

2. DADES

Les sol·licituds d’asil a l’estat espanyol han experimentat una pujada significativa en els últims anys. Fins al 2014, les xifres de sol·licitud variaven però estaven normalment entre les 4.000 i 6.000 a l’any. Però als anys 2015 i 2016 van haver-hi 14.881 i 15.755 respectivament. I al 2017 aquesta xifra ha pujat encara més, amb un total superior a les 31.700 sol·licituds d’asil.

07_ES_evolucionsolicitantes

Aquests nombres, més elevats que els anys anteriors, presenten un repte per a l’accés a la formalització de la sol·licitud: actualment a la província de Barcelona les persones han d’esperar fins i tot cinc mesos per poder formalitzar aquesta sol·licitud d’asil, el que retarda la seva entrada en el programa estatal d’acollida i per conseqüent l’inici del seu procés d’inclusió a la societat d’acollida .
Aquestes sol·licituds, però, suposen un 1% del total que reben els països de la Unió Europea. Molt lluny queden les 745.265 que va rebre Alemanya durant l’any 2016, les 123.370 d’Itàlia o les 83.485 de França.

01_UE_solicitantesprotintunioneuropea

Respecte al perfil de les persones sol·licitants d’asil a l’estat espanyol, Veneçuela s’ha convertit en els últims dos anys en la principal nacionalitat d’origen, seguida per Síria i Ucraïna. També hi ha una major presència masculina entre aquestes persones, amb un 60% d’homes entre les sol·licituds d’asil realitzades al 2016.

01_ES_solicitantespornacionalidad-(1)

D’altra banda, el procés de resolució dels expedients és llarg, com mostra la xifra de que a finals de l’any 2016 més de 20.000 persones esperaven encara la seva resolució. Entre aquestes persones, la nacionalitat majoritària era la ucraïnesa (5.555 persones), seguida de la veneçolana (4.435), molt per sobre de la resta de nacionalitats.

13_ES_pendientesresolucion

4. CATALUNYA

NORMATIVA I ÀMBITS D’ACTUACIÓ

Tot i que la competència en qüestió de protecció internacional recau exclusivament en l’Estat espanyol, tant la Generalitat de Catalunya com els ajuntaments disposen d’un espai d’actuació legal. Tal com es desprèn del Pla de Protecció Internacional a Catalunya, hi ha tres raons per afirmar-ho[1]:

– la jurisprudència del Tribunal Constitucional reconeix l’acció de les comunitats autònomes envers els estrangers en base a competències autonòmiques pròpies, “sectorials”, de tota mena: escola, sanitat, serveis socials, etcètera. És a dir, les competències sectorials fonamenten que les comunitats autònomes serveixin a totes les persones: nacionals, estrangeres i apàtrides.

– dins de la lògica anterior, tant a la Llei 10/2010, de 7 de maig, d’Acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, com a la Llei 2/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, els sol·licitants d’asil figuren dins de la tipologia d’usuaris. També concorda amb aquesta consideració el fet que les entitats sense finalitat de lucre que treballen amb persones sol·licitants de protecció internacional fa molts anys que poden ser beneficiàries de les diverses convocatòries de subvencions de les Administracions catalanes, en l’àmbit social i immigratori.

– per últim, la Llei 12/2009, reguladora del Dret d’asil i de la protecció subsidiària, a la seva disposició addicional 4a, estableix el següent:

“Cooperació amb altres administracions públiques.

Les comunitats autònomes, d’acord amb les seves respectives competències en els àmbits sanitari, educatiu i social, gestionaran els serveis i programes específicament destinats a les persones sol·licitants d’asil, en coordinació i cooperació amb l’Administració General de l’Estat.

Així mateix, facilitaran l’accés a la informació respecte dels recursos socials específics per a aquest col·lectiu, així com sobre les diferents organitzacions d’atenció especialitzada a persones sol·licitants d’asil”.

Entre altres funcions, Catalunya pot jugar un paper clau en els diferents aspectes de la inclusió. Tot seguit, enumerem els més rellevant:

  1. Facilitació del dret a la salut de les persones sol·licitants i beneficiàries de la protecció internacional, amb tots els aspectes pràctics, com per exemple, l’accés a la targeta sanitària de cobertura general de caràcter provisional, vigent fins que presentin la documentació que les acredita com a sol·licitants, i la formació del personal sanitari i administratiu.
  2. Formació al personal dels diversos departaments en relació a la protecció internacional, com, entre d’altres, el dels CAP perquè coneguin la documentació i el dret d’accés a la salut de les persones sol·licitants de protecció internacional, d’apatrídia, refugiades i apàtrides.
  3. Protecció dels i les menors, en particular els no acompanyats, potencials sol·licitants de protecció internacional, a través de polítiques de protecció social i de formació de la DGAIA per a què es pugui detectar i derivar casos de menors no acompanyats potencials sol·licitants de protecció.
  4. Política de formació i implicació dels cossos policials (Mossos d’Esquadra) en protecció internacional, per a què puguin identificar possibles sol·licitants de protecció internacional i/o víctimes de tràfic d’éssers humans.
  5. Foment del coneixement i la protecció dels col·lectius més vulnerables entre els sol·licitants i beneficiaris de la protecció internacional (menors, dones, víctimes de tràfic d’éssers humans, víctimes de tortura, persones LGTBI…)
  6. Millora del reconeixement dels estudis dels sol·licitants i beneficiaris de protecció internacional: flexibilització de la tramitació d’homologacions de titulacions acadèmiques i l’accés a la universitat.
  7. Afavoriment de l’accés al servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i l’accés a la formació ocupacional, i així al mercat laboral.
  8. Implementació de polítiques d’accés a l’habitatge per tal de millorar l’accés a les persones amb necessitats de protecció internacional a l’allotjament, a través de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, entre d’altres.
  9. Suport a campanyes de sensibilització i incidència per a la inclusió de les persones refugiades i contra els rumors.

En aquest sentit, cal mencionar explícitament el Programa Català de Refugi.

El passat setembre de 2015, la Generalitat de Catalunya va establir el Comitè per l’Acollida de les persones refugiades. Aquest Comitè porta desenvolupant des de 2017 el Programa Català de Refugi. Aquest Programa s’orienta, d’una banda, a atendre les necessitats bàsiques de les persones acollides i, de l’altra, a ajudar-les a assolir una independència social i laboral que els faciliti l’exercici de la plena ciutadania. Concretament, inclou un ajut econòmic, que atorga el Govern a través d’una convocatòria pública, i que serveix per garantir les necessitats bàsiques: habitatge, subministraments, alimentació, roba, medicines, higiene personal i les despeses derivades de l’escolarització obligatòria. S’hi poden acollir les persones refugiades que hagin acabat el programa estatal sense haver assolit una autonomia personal suficient tot i que, excepcionalment, s’atenen també les persones refugiades que hagin deixat el programa estatal per altres raons justificades i que es trobin en situació d’exclusió social. Les persones beneficiàries han d’estar empadronades a Catalunya i han d’haver tingut ingressos anuals per sota de la Renda Mínima d’Inserció en els 12 mesos anteriors.

És important remarcar que aquest programa és complementari al programa estatal i els i les sol·licitants d’asil i beneficiàries de la protecció internacional poden accedir després de finalitzar el programa estatal. En el marc del Programa hi trobem el projecte de mentoria social amb persones refugiades, on hi participen, a més de la Generalitat, diferents entitats socials.  L’objectiu del projecte consisteix en facilitar el coneixement de l’entorn, l’aprenentatge de les llengües oficials a Catalunya, l’accés a l’ocupabilitat i l’ocupació, la creació de xarxa relacional i l’apropament a la cultura a persones en procés de sol·licitud de protecció internacional o amb la condició de refugiat reconeguda, mitjançant l’acompanyament de persones voluntàries que exerceixen  una funció de mentoria de manera coordinada i supervisada per un tècnic professional.

 

DADES

Segons dades de l’IDESCAT, al 2017 Catalunya va rebre 3.926 sol·licitants d’asil.

Segons les dades aportades per la Generalitat de Catalunya, durant el 2017, un total de 333 mentors van acompanyar a 191 refugiats en el marc del Programa Català de Refugi en el seu primer any de funcionament. Es preveu una tendència sostinguda pel que fa a la participació de més mentors i mentores durant el 2018, ja que , el 2017, el Programa va rebre inscripcions de 2.584 persones disposades a crear nous grups d’acompanyament.

Ara per ara, no es disposa de dades públiques relatives al 2018.

 

NOTES

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/benestar-social-familia/notapremsavw/304402/ca/333-mentors-191-persones-refugiades-participen-2017-programa-catala-refugi.do

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2017/01/24/13/52/1cef8462-d0c9-4f1a-b892-5b9950ffa078.pdf

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/benestar-social-familia/notapremsavw/304402/ca/333-mentors-191-persones-refugiades-participen-2017-programa-catala-refugi.do

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2017/01/24/13/52/2a850fd3-9c4c-4a3e-bdd3-1970b72bfc02.pdf

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20419-Inventari-de-recursos-per-a-persones-refugiades

[1] http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/05immigracio_refugi/proteccio_internacional/bases_pla_proteccio_internacional_catatalunya.pdf

5. DEMARCACIÓ DE BARCELONA

Les demarcacions i municipis assumeixen una part important de l’acollida, incloent-t’hi la interlocució amb les víctimes, les ONG i la societat civil. Donat l’important volum d’arribades a la demarcació de Barcelona, aquesta ha esdevingut un actor important en relació a les accions anteriorment esmentades i, tot i que el seu paper pot quedar diluït a través de l’acció dels seus municipis, la Diputació de Barcelona dona suport:

a) Als municipis en l’acollida i la inclusió de persones refugiades, amb especial èmfasi a les persones pertinents a grups vulnerables.

b) Als municipis per a la implementació de projectes anti-rumors, de sensibilització i d’incidència sobre els desplaçaments forçats, les seves causes i com eradicar-les. N’és un exemple l’exposició “Diaris Il·lustrats de Persones Refugiades” de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.

c) A les organitzacions de la societat civil que estan desenvolupant accions d’acollida i d’inclusió social de persones refugiades així com de sensibilització, d’incidència política i social en la matèria. En són un exemple el seminari organitzat per la xarxa Asil.Cat al 2016 “El dret d’asil a Europa: models i reptes en l’acollida de persones amb necessitats de protecció internacional” o la taula rodona ‘Els reptes d’Europa davant la crisi de les persones refugiades’.

Aquestes accions contribueixen a fomentar la cohesió social i una ciutadania crítica a nivell local. Això es tradueix en casos concrets d’èxit de localitats de la demarcació com Barcelona, El Prat de Llobregat, Lliçà d’Amunt, Olesa, Òrrius, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Celoni o Santa Eulàlia de Ronçana. En concret, aquests municipis han estat o estan directament involucrats en major o menor mesura en l’acollida de persones refugiades.

Per una banda, Barcelona, Sabadell i Sant Boi de Llobregat han facilitat l’apertura de dispositius d’acollida en el marc del programa estatal. Alhora, han desenvolupat programes complementaris propis adreçats a reforçar els processos d’acollida de persones refugiades i han dut a terme accions de sensibilització, incidència i promoció del voluntariat.

De l’altra, altres com Olesa de Montserrat o Sant Celoni col·laboren amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, posant a disposició els serveis socials de l’Ajuntament per a l’acollida de dues famílies en dos pisos propietat del consistori, mentre que Lliçà d’Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana lloguen un pis per acollir a persones ateses per la CCAR.

DADES

La província de Barcelona va registrar prop de 3440 sol·licituds d’asil l’any 2017, el que constitueix el  88% de les sol·licituds realitzades a Catalunya.

 

NOTES

http://www.ccar.cat/un-any-despres-de-la-gran-manifestacio-volemacollir-quin-balanc-fem-de-la-situacio-de-les-persones-refugiades/

http://ciutatrefugi.barcelona/ca/lacollida

https://www.diba.cat/es/web/ri/-/el-paper-dels-municipis-en-les-politiques-l-asil

http://www.sabadell.cat/ca/ciutatrefugi

http://sabadell.cat/ca/noticies-municipals/69660-l-ajuntament-engega-un-programa-municipal-d-acollida-temporal-de-persones-refugiades

http://www.santboi.cat/ciutatrefugi

https://seuelectronica.diba.cat/tramits-ens/concertacio/docs/Cataleg%202017.pdf

6. BARCELONA

Dades dels sol·licitants d’asil a la ciutat

La ciutat de Barcelona s’ha mostrat com una ciutat que vol ser acollidora amb les persones refugiades, i compta des del 2007 amb una xarxa d’acollida i acompanyament, que combina l’acció dels serveis municipals amb la dels districtes i les entitats de la ciutat[1]. Gràcies a aquesta, es facilita l’accés als recursos necessaris per a garantir l’autonomia personal i la integració social de totes les persones immigrants, refugiades, apàtrides i sol·licitants d’asil.

Des de l’Ajuntament de la ciutat també es desenvolupa des del 2015 el pla “Barcelona, ciutat refugi” amb l’objectiu de “donar resposta a la crisi humanitària actual i preparar la ciutat per acollir i assistir a les persones refugiades, proveir-dels serveis necessaris i garantir els seus drets”[2]. En el marc d’aquest pla, es treballa l’acollida de les persones sol·licitants d’asil que fa la ciutat alhora que es millora la informació i sensibilització de la ciutadania barcelonina i es reforça la cooperació amb tercers països.

En l’acollida que es porta a terme a la ciutat, hi ha un perfil molt divers i canviant entre les persones sol·licitants. Durant el 2017, les nacionalitats més nombroses entre les persones sol·licitants d’asil a Barcelona han estat les de Veneçuela (el 33,5% del total de les sol·licituds), Síria (13,5%) i Colòmbia (7,9%)[3].

Durant aquest any ha baixat la quantitat de persones ucraïneses que arriben a Barcelona per demanar asil davant els nous escenaris que planteja el conflicte al seu país. Però, encara queden moltes persones que van arribar d’Ucraïna durant els anys anteriors pendents de la resolució del seu expedient d’asil i, per tant, de poder saber si són reconegudes com a refugiades o no.

Per contra, ha augmentat clarament el nombre de persones veneçolanes que demanen asil a Barcelona, al igual que a la resta de l’estat. A més a més, aquest augment es suma al que ja es va enregistrar al 2016, quan ja va ser Veneçuela el país d’origen d’on arribaven més sol·licitants d’asil a l’estat espanyol.

Entre les persones sol·licitants d’asil a Barcelona hi ha una majoria de homes, com succeeix a la resta de l’estat.

 

Enllaç al web de “Barcelona, ciutat refugi” (http://ciutatrefugi.barcelona/)

Enllaç a testimonis de persones que van haver de fugir a l’estranger durant la guerra civil (vídeos passats a Yumagic)

[1] http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/ca/xarxa1.html

[2] http://ciutatrefugi.barcelona/es/el-plan

[3] http://www.ccar.cat/un-any-despres-de-la-gran-manifestacio-volemacollir-quin-balanc-fem-de-la-situacio-de-les-persones-refugiades/

7. TESTIMONIS

ESPANYA

espanya-madrid-camins

El 92% de les dones casades
de 15 a 49 anys entrevistades
han estat circumcidades

1. NORMATIVA NACIONAL I INTERNACIONAL

La legislació europea sobre migracions té la seva base en el Conveni Europeu de Drets Humans del 1950 i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea del 2000.

De manera més específica, hi ha diferents normatives que regulen les migracions a la Unió Europa, com la Directiva 2004/38/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa al dret dels ciutadans de la Unió i dels membres de les seves famílies a circular i residir lliurement en el territori dels Estats membres , el Reial Decret 240/2007, sobre entrada, lliure circulació i residència a Espanya de ciutadans dels Estats membres de la Unió Europea i d’altres estats part en l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu , o l’acervo Schengen.

A l’estat espanyol, la norma reguladora de les migracions és la Llei Orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, més coneguda com a Llei d’Estrangeria.

En l’àmbit de l’asil, la base jurídica i la definició de qui és una persona refugiada es troba a la Convenció de Ginebra del 1951 i es complementa amb el Protocol de Nova York de 1967.

A nivell europeu està regulat la Directiva 2013/32/UE del Parlament Europeu i del Consell sobre procediments comuns per a la concessió o la retirada de la protecció internacional , i el Reglament de Dublin 604/2013 del Parlament Europeu i del Consell, pel qual s’estableixen els criteris i mecanismes de determinació de l’Estat membre responsable de l’examen d’una sol·licitud de protecció internacional presentada en un dels Estats membres per un nacional d’un tercer país o un apàtrida.

A l’estat espanyol, la llei que regula l’asil és la 12/2009, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària . Aquesta norma va recollir directives europees no obligatòries com les que reconeixen les persecucions per motius de gènere o a persones LGTBI, però actualment segueix sense un reglament que la desplegui. A dia d’avui el reglament vigent és el que desenvolupava l’antiga llei d’asil la qual cosa fa que existeixin buits legals i que l’aplicació d’aquesta llei no sempre sigui efectiva.

esquema-procedimiento-camins

2. DADES

Les sol·licituds d’asil a l’estat espanyol han experimentat una pujada significativa en els últims anys. Fins al 2014, les xifres de sol·licitud variaven però estaven normalment entre les 4.000 i 6.000 a l’any. Però als anys 2015 i 2016 van haver-hi 14.881 i 15.755 respectivament. I al 2017 aquesta xifra ha pujat encara més, amb un total superior a les 31.700 sol·licituds d’asil.

07_ES_evolucionsolicitantes

Aquests nombres, més elevats que els anys anteriors, presenten un repte per a l’accés a la formalització de la sol·licitud: actualment a la província de Barcelona les persones han d’esperar fins i tot cinc mesos per poder formalitzar aquesta sol·licitud d’asil, el que retarda la seva entrada en el programa estatal d’acollida i per conseqüent l’inici del seu procés d’inclusió a la societat d’acollida .
Aquestes sol·licituds, però, suposen un 1% del total que reben els països de la Unió Europea. Molt lluny queden les 745.265 que va rebre Alemanya durant l’any 2016, les 123.370 d’Itàlia o les 83.485 de França.

01_UE_solicitantesprotintunioneuropea

Respecte al perfil de les persones sol·licitants d’asil a l’estat espanyol, Veneçuela s’ha convertit en els últims dos anys en la principal nacionalitat d’origen, seguida per Síria i Ucraïna. També hi ha una major presència masculina entre aquestes persones, amb un 60% d’homes entre les sol·licituds d’asil realitzades al 2016.

01_ES_solicitantespornacionalidad-(1)

D’altra banda, el procés de resolució dels expedients és llarg, com mostra la xifra de que a finals de l’any 2016 més de 20.000 persones esperaven encara la seva resolució. Entre aquestes persones, la nacionalitat majoritària era la ucraïnesa (5.555 persones), seguida de la veneçolana (4.435), molt per sobre de la resta de nacionalitats.

13_ES_pendientesresolucion

4. TESTIMONIS

5. BARCELONA

Dades dels sol·licitants d’asil a la ciutat

La ciutat de Barcelona s’ha mostrat com una ciutat que vol ser acollidora amb les persones refugiades, i compta des del 2007 amb una xarxa d’acollida i acompanyament, que combina l’acció dels serveis municipals amb la dels districtes i les entitats de la ciutat[1]. Gràcies a aquesta, es facilita l’accés als recursos necessaris per a garantir l’autonomia personal i la integració social de totes les persones immigrants, refugiades, apàtrides i sol·licitants d’asil.

Des de l’Ajuntament de la ciutat també es desenvolupa des del 2015 el pla “Barcelona, ciutat refugi” amb l’objectiu de “donar resposta a la crisi humanitària actual i preparar la ciutat per acollir i assistir a les persones refugiades, proveir-dels serveis necessaris i garantir els seus drets”[2]. En el marc d’aquest pla, es treballa l’acollida de les persones sol·licitants d’asil que fa la ciutat alhora que es millora la informació i sensibilització de la ciutadania barcelonina i es reforça la cooperació amb tercers països.

En l’acollida que es porta a terme a la ciutat, hi ha un perfil molt divers i canviant entre les persones sol·licitants. Durant el 2017, les nacionalitats més nombroses entre les persones sol·licitants d’asil a Barcelona han estat les de Veneçuela (el 33,5% del total de les sol·licituds), Síria (13,5%) i Colòmbia (7,9%)[3].

Durant aquest any ha baixat la quantitat de persones ucraïneses que arriben a Barcelona per demanar asil davant els nous escenaris que planteja el conflicte al seu país. Però, encara queden moltes persones que van arribar d’Ucraïna durant els anys anteriors pendents de la resolució del seu expedient d’asil i, per tant, de poder saber si són reconegudes com a refugiades o no.

Per contra, ha augmentat clarament el nombre de persones veneçolanes que demanen asil a Barcelona, al igual que a la resta de l’estat. A més a més, aquest augment es suma al que ja es va enregistrar al 2016, quan ja va ser Veneçuela el país d’origen d’on arribaven més sol·licitants d’asil a l’estat espanyol.

Entre les persones sol·licitants d’asil a Barcelona hi ha una majoria de homes, com succeeix a la resta de l’estat.

 

Enllaç al web de “Barcelona, ciutat refugi” (http://ciutatrefugi.barcelona/)

Enllaç a testimonis de persones que van haver de fugir a l’estranger durant la guerra civil (vídeos passats a Yumagic)

[1] http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/ca/xarxa1.html

[2] http://ciutatrefugi.barcelona/es/el-plan

[3] http://www.ccar.cat/un-any-despres-de-la-gran-manifestacio-volemacollir-quin-balanc-fem-de-la-situacio-de-les-persones-refugiades/

Volver arriba