Saltear al contenido principal

GAMBIA

gambia-banjul-camins

45.000
de persones desplaçades

2.330
menors no acompanyats van demanar asil a la UE el 2016

world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Malgrat la inesperada victòria d’Adama Barrow a les eleccions electorals de 2016, el seu predecessor, Yahya Jammeh (que va accedir a la presidència de Gàmbia el 1994 a través d’un cop d’estat i havia governat el país amb mà de ferro), es va negar a cedir el poder.

Tot i els esforços d’una missió liderada per la CEDEAO i el reconeixement del nou president per diversos estats del món, Jammeh es va resistir a plegar . Finalment, l’esmicolament del seu govern i una intervenció militar de diversos països de la regió, van fer que Jammeh abandonés el poder. L’actual president, Adama Barrow, té com a repte la democratització i la restauració de drets fonamentals, així com la investigació dels crims comesos sota el règim de Jammeh. Com a resultat d’aquests mesos de tensió i conflicte, l’ACNUR va informar que més de 45,000 persones, majoritàriament dones i nens, havien estat desplaçades.

2. Drets Humans

a. Context

La victòria el 2016 de la candidata de l’oposició Adama Barrow suposa un canvi de paradigma després que Yahya Jammeh s’allargués al poder des del 1994 tot i comptar amb un llarg historial de violacions de drets humans per detencions arbitràries, desaparicions forçades i tortures amb la finalitat de silenciar l’oposició. El nou govern s’enfronta a una economia fallida, institucions precàries i la necessitat de garantir justícia a les víctimes de violacions de drets humans.

b. Drets civils i polítics :

Les desaparicions forçades i les detencions arbitràries segueixen essent habituals en tot el territori. Pel que fa a la llibertat d’expressió, aquesta és limitada, l’Estat controla molts dels mitjans de comunicacio i havia arribat a clausurar alguns. Si bé els canals de televisió privats eren prohibits, un petit nombre de diaris i estancions de ràdio operaven en el país. Moltes pàgines web amb información estaven bloquejades. a més mitjans de comunicación . Això explica que la persecució de periodistes estigués a l’ordre del dia. La llibertat de reunió va ser reprimida en el període preelectoral amb detencions massives de manifestants. Les morts sota custodia, en molts casos amb absoluta falta d’atenció mèdica, evidencien que la situació dels drets humans en els centres penitenciaris és obertament millorable. El president Jammeh va restituir la pena de mort al 1995 per a casos d’assassinat i traïció i la 2010 la va ampliar per incloure als traficants de drogues. A l’agost de 2012, 9 persones van ser executades i ningú en va ser informat . Des de llavors, no s’ha comunicat cap execució .

c. Drets LGBTIQ+ :

L’octubre de 2014 es va aprovar una reforma legal que agreujava la situació del col·lectiu LGBTIQ+ donant peu a una reforma del Codi Penal per a introduïr el delicte de “homosexualitat agreujada” castigada amb penes de presó i fins i tot cadena perpètua. Aquesta llei també criminalitzava els seropositius portadors del VIH+. Després de la seva aprovació es van produir detencions massives de persones LGBTIQ+, incloent registres domiciliaris. Tot i així, la Cort Constitucional la va anul.lar per un tecnicisme legal .

d. Gènere :

L’avortament està únicament permès en cas de perill per a la salut física o mental de la mare. La mutilació genital femenina està encara molt estesa a gran part del territori, malgrat ésser il·legalitzada al desembre de 2015. El matrimoni infantil forçat va ser també criminalitzat el juliol de 2016. Tot i els avenços en els drets de les dones, no es pot parlar d’igualtat en relació als homes. Segueixen tenint un accés a l’educació limitat, són víctimes de prostitució i del turisme sexual i d’un desigual accés al mercat de treball . L’educació en drets humans segueix essent una asignatura pendent.

e. Desplaçats interns, solicitants d’asil i refugiats

Gàmbia ha sofert importants inundacions i sequeres en els últims anys que han originat desplaçaments interns. En 2010 es va assolir la xifra de 25.000 persones desplaçades i en 2012 van ser gairebé 8.000 . Les persones que habiten zones properes al riu són particularment vulnerables i això ha provocat un gran èxode rural forçat cap a les ciutats, ja superpoblades .

Durant el impasse polític que va patir el país a finals de 2016, prop de 45.000 persones van arribar a Senegal . S’estima que 3.500 persones han buscat refugi també a Guinea Bissau al gener de 2017. L’ambaixada de Gàmbia al país ha sol•licitat ajuda a l’ACNUR per a facilitar el retorn d’aquestes persones a casa .

Des de 2011 el nombre de sol•licitants d’asil gambians a la UE no ha fet més que crèixer, fins al punt de multiplicar-se per 13 (passant de 1.235 persones a 15.710 al 2016). És destacable l’escassa xifra de dones que arriben a la UE, doncs aquesta xifra no assoleix el 4%. La xifra de menors no acompanyats ha sofert un augment espectacular, passant de 55 menors en 2011 a 2.330 en 2016. La principal destinació dels gambians a Europa és Itàlia: al 2015 el 9,63% de les arribades a Itàlia va ser de gambians (8.015), essent la tercera nacionalitat més representada .

GAMBIA

gambia-banjul-camins

45.000
de persones desplaçades

2.330
menors no acompanyats van demanar asil a la UE el 2016

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Malgrat la inesperada victòria d’Adama Barrow a les eleccions electorals de 2016, el seu predecessor, Yahya Jammeh (que va accedir a la presidència de Gàmbia el 1994 a través d’un cop d’estat i havia governat el país amb mà de ferro), es va negar a cedir el poder.

Tot i els esforços d’una missió liderada per la CEDEAO i el reconeixement del nou president per diversos estats del món, Jammeh es va resistir a plegar . Finalment, l’esmicolament del seu govern i una intervenció militar de diversos països de la regió, van fer que Jammeh abandonés el poder. L’actual president, Adama Barrow, té com a repte la democratització i la restauració de drets fonamentals, així com la investigació dels crims comesos sota el règim de Jammeh. Com a resultat d’aquests mesos de tensió i conflicte, l’ACNUR va informar que més de 45,000 persones, majoritàriament dones i nens, havien estat desplaçades.

2. Drets Humans

a. Context

La victòria el 2016 de la candidata de l’oposició Adama Barrow suposa un canvi de paradigma després que Yahya Jammeh s’allargués al poder des del 1994 tot i comptar amb un llarg historial de violacions de drets humans per detencions arbitràries, desaparicions forçades i tortures amb la finalitat de silenciar l’oposició. El nou govern s’enfronta a una economia fallida, institucions precàries i la necessitat de garantir justícia a les víctimes de violacions de drets humans.

b. Drets civils i polítics :

Les desaparicions forçades i les detencions arbitràries segueixen essent habituals en tot el territori. Pel que fa a la llibertat d’expressió, aquesta és limitada, l’Estat controla molts dels mitjans de comunicacio i havia arribat a clausurar alguns. Si bé els canals de televisió privats eren prohibits, un petit nombre de diaris i estancions de ràdio operaven en el país. Moltes pàgines web amb información estaven bloquejades. a més mitjans de comunicación . Això explica que la persecució de periodistes estigués a l’ordre del dia. La llibertat de reunió va ser reprimida en el període preelectoral amb detencions massives de manifestants. Les morts sota custodia, en molts casos amb absoluta falta d’atenció mèdica, evidencien que la situació dels drets humans en els centres penitenciaris és obertament millorable. El president Jammeh va restituir la pena de mort al 1995 per a casos d’assassinat i traïció i la 2010 la va ampliar per incloure als traficants de drogues. A l’agost de 2012, 9 persones van ser executades i ningú en va ser informat . Des de llavors, no s’ha comunicat cap execució .

c. Drets LGBTIQ+ :

L’octubre de 2014 es va aprovar una reforma legal que agreujava la situació del col·lectiu LGBTIQ+ donant peu a una reforma del Codi Penal per a introduïr el delicte de “homosexualitat agreujada” castigada amb penes de presó i fins i tot cadena perpètua. Aquesta llei també criminalitzava els seropositius portadors del VIH+. Després de la seva aprovació es van produir detencions massives de persones LGBTIQ+, incloent registres domiciliaris. Tot i així, la Cort Constitucional la va anul.lar per un tecnicisme legal .

d. Gènere :

L’avortament està únicament permès en cas de perill per a la salut física o mental de la mare. La mutilació genital femenina està encara molt estesa a gran part del territori, malgrat ésser il·legalitzada al desembre de 2015. El matrimoni infantil forçat va ser també criminalitzat el juliol de 2016. Tot i els avenços en els drets de les dones, no es pot parlar d’igualtat en relació als homes. Segueixen tenint un accés a l’educació limitat, són víctimes de prostitució i del turisme sexual i d’un desigual accés al mercat de treball . L’educació en drets humans segueix essent una asignatura pendent.

e. Desplaçats interns, solicitants d’asil i refugiats

Gàmbia ha sofert importants inundacions i sequeres en els últims anys que han originat desplaçaments interns. En 2010 es va assolir la xifra de 25.000 persones desplaçades i en 2012 van ser gairebé 8.000 . Les persones que habiten zones properes al riu són particularment vulnerables i això ha provocat un gran èxode rural forçat cap a les ciutats, ja superpoblades .

Durant el impasse polític que va patir el país a finals de 2016, prop de 45.000 persones van arribar a Senegal . S’estima que 3.500 persones han buscat refugi també a Guinea Bissau al gener de 2017. L’ambaixada de Gàmbia al país ha sol•licitat ajuda a l’ACNUR per a facilitar el retorn d’aquestes persones a casa .

Des de 2011 el nombre de sol•licitants d’asil gambians a la UE no ha fet més que crèixer, fins al punt de multiplicar-se per 13 (passant de 1.235 persones a 15.710 al 2016). És destacable l’escassa xifra de dones que arriben a la UE, doncs aquesta xifra no assoleix el 4%. La xifra de menors no acompanyats ha sofert un augment espectacular, passant de 55 menors en 2011 a 2.330 en 2016. La principal destinació dels gambians a Europa és Itàlia: al 2015 el 9,63% de les arribades a Itàlia va ser de gambians (8.015), essent la tercera nacionalitat més representada .

Volver arriba