GEÒRGIA
Moltes de les persones
desaparegudes durant el conflicte armat
encara segueixen
desaparegudes
1. HISTÒRIA I CONFLICTE
Geòrgia és un estat sobirà des de l’any 1991, quan va esdevenir independent arran de la desintegració de l’antiga Unió Soviètica. A la dècada dels noranta, el país va viure un període d’inestabilitat i de disturbis socials que acabà amb el primer govern postindependència derrocat i amb el sorgiment de moviments separatistes a Ossètia del Sud i a Abkhàzia.
L’any 1996, Geòrgia va iniciar relacions diplomàtiques amb la Unió Europea amb la intenció d’esdevenir Estat membre però que després de vint anys de negociacions va quedar en un Acord d’Associació, encara vigent. Igualment, va iniciar els tràmits per formar part de l’OTAN però, malgrat l’interès manifestat per totes dues parts les negociacions s’han allargat molt. Aquesta tardança es deu, en part, al temor de possibles conflictes diplomàtics amb Rússia, que veu amb recel la incorporació a l’OTAN de països de l’antiga òrbita soviètica.
El 2003, la Revolució de les Roses, una revolta pacífica liderada per un antic ministre, va forçar la dimissió del president Eduard Xevardnadze, acusat de permetre la corrupció i de frau electoral. El nou govern, ferm partidari de la unitat territorial, aviat es va veure afrontat al ressorgiment de les reivindicacions de les regions separatistes d’Ossètia del Sud i Abkhàzia. El conflicte va complicar les tenses relacions existents amb Rússia, acusada pel govern georgià de donar suport als separatistes.
Les tensions van culminar l’agost del 2008, en un moment en que l’OTAN havia decidit avançar amb la incorporació de Geòrgia a l’Aliança, amb l’esclat d’un conflicte armat entre Geòrgia i Rússia que recolzava obertament les autoproclamades repúbliques d’Ossètia del Sud i Abkhàzia. Es va considerar la primera guerra europea del segle XXI. Els enfrontaments i la violència posterior van provocar la mort d’unes 400 persones, la majoria civils, i el desplaçament de més de 192.000. Tot i que la gran majoria van poder tornar a casa un cop acabat el conflicte, més de 20.000 persones van quedar desplaçades fins al 2014.
En els darrers anys, els governs del partit Somni de Geòrgia han dut a terme diverses reformes constitucionals que han permès transferir alguns poders de la presidència al primer ministre i transformar el sistema electoral en un sistema parlamentari proporcional.
Notes
[1] Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans. (2019, 12 abril). Statement at the end of visit to Georgia by the United Nations Working Group on Business and Human Rights. Recuperat de https://www.ohchr.org/EN/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=24474&LangID=E
[2] Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. (2018, agost). Report of the United Nations High Commissioner for Human Rights on cooperation with Georgia (A/HRC/39/44). Recuperat de https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G18/249/69/PDF/G1824969.pdf?OpenElement
3. Drets Humans
a. Context12
Des que es va separar de l’URSS el 1991, ha patit conflictes armats i una soterrada conflictivitat social que han tingut com a conseqüència la comissió de crims de guerra i lesa humanitat així com importants desplaçaments de civils dins del seu territori, així com. Malgrat que als últims anys molts indicadors socials han millorat, la discriminació a tots els àmbits és una realitat per a dones, persones amb discapacitat, LGBTIQ i minories religioses.
Les tensions polítiques i les protestes sostingudes per les reformes electorals van marcar el país l’any 2019. El govern va utilitzar de manera desproporcionada la força per dispersar una protesta essencialment no violenta, al juny d’aquell any. Per tal d’evitar una crisi política, el president del parlament va dimitir i la majoria del govern del Somni de Geòrgia inicialment va acceptar de celebrar les eleccions parlamentàries el 2020, però després va votar en contra de la iniciativa, cosa que provocà més protestes. Els manifestants van exigir eleccions ràpides i canvis al sistema electoral mixt existent, que afavoreix desproporcionadament el partit governant.
A més, diverses organitzacions internacionals, com ara Human Rights Watch, reporten que entre els altres àmbits de discriminació s’inclouen les regulacions laborals laxes, que generen pràctiques laborals que minven la seguretat dels treballadors; les amenaces al pluralisme dels mitjans de comunicació; les lleis sobre drogues, injustificadament dures; i la discriminació contra el col·lectiu LGBT.3
b. Drets civils i polítics
Al país s’han documentat i denunciat nombrosos casos de tortura, però acaben amb impunitat. De les persones desaparegudes durant el conflicte armat, moltes d’elles encara segueixen desaparegudes. Als territoris d’Abkhàzia i Ossètia del Sud, on es produeixen més vulneracions de drets, existeixen fortes restriccions a la llibertat de circulació. A més nombrosos ciutadans han denunciat privacions injustificades de la llibertat, maltractaments i privació de la seva documentació en creuar passos fronterers.
Durant el mes de juny de 2019, la policia va utilitzar la força de forma desproporcionada i indiscriminada per dispersar una manifestació antigovernamental de milers de persones a Tbilisi. Es dispararen bales de goma i gasos lacrimògens després que alguns participants intentessin assaltar l’edifici del Parlament. Imatges de vídeo i testimonis van demostrar que la policia disparà indiscriminadament a la multitud sense possibilitat de distingir entre la majoria pacífica i els manifestants violents. Al voltant de 240 persones van resultar ferides durant la dispersió, inclosos uns 40 periodistes. Més de 100 participants van ser detinguts sota l’acusació d’enfrontar-se a la policia i posar en risc l’ordre públic; la majoria van quedar en llibertat després d’haver passat fins a quinze dies en detenció administrativa.
Les relacions amb Rússia continuen latents. De fet, les forces russes i les autoritats de facto dels territoris autònoms d’Abkhàzia i d’Ossètia del Sud (Regió de Tskhinvali) van continuar instal·lant barreres físiques i restringint el moviment a través de la línia de divisió amb la resta de Geòrgia. Aquest blocatge de la tanca al llarg de la línia va privar les comunitats locals d’accés a horts, pastures i terres de conreu, cosa que afecta negativament els seus drets a la subsistència i a un nivell de vida adequat.4
c. LGTBI5
Si bé el reconeixement en l’àmbit ha millorat, la seva implementació no ha estat positiva i no ha ajudat a reduir els creixents discursos d’odi. Les persones LGTBIQ pateixen forta discriminació a tots els àmbits, fet que les exposa a l’exclusió dels serveis de salut, en l’accés a habitatge, el treball i les oportunitats de millora econòmica, entre d’altres. Alhora són víctimes de moltes formes de violència, tant a l’àmbit públic com privat, com ara crims d’odi o violència familiar. Hi ha membres de la comunitat LGBTIQ que deixen el país i demanen asil en un altre per la impossibilitat de viure en llibertat.
L’any 2019, diversos grups d’activistes van planificar la primera Setmana de l’Orgull de Geòrgia –que incloïen diversos esdeveniments socials, polítics i culturals i una Marxa– per al 22 de juny. El 31 de maig, el Ministeri de l’Interior va emetre un comunicat dient que els esdeveniments no es podrien celebrar a l’aire lliure, tot advertint dels riscos a les persones implicades en els esdeveniments. En la seva declaració del 14 de juny, l’Església ortodoxa de Geòrgia va instar les autoritats a «no permetre» l’orgull de Tbilisi, titllant-lo d’«absolutament inacceptable». Dos dies després, grups homòfobs dirigits per l’empresari ultraconservador Levan Vasadze van celebrar una manifestació i anunciaren la formació de patrulles de vigilància contra el Pride de Tbilisi i els gais.6
c. Gènere
La violació és il·legal i la llei criminalitza la violència domèstica, però no hi ha una política destinada a protegir específicament les víctimes de violència dins la parella. Les penes per violència domèstica inclouen entre 80 i 150 hores de servei a la comunitat o presó de fins a un any si no hi ha hagut lesions. Tant la violència domèstica, com d’altres violències contra les dones, segueix sent un problema important. De fet, segons les Nacions Unides, la violència domèstica, el matrimoni precoç, els serveis de salut reproductiva insuficients i la falta d’autodesenvolupament i d’oportunitats econòmiques es trobaven entre els problemes més aguts que es van enfrontar les dones a l’Abkhàzia.7
d. Migrants i refugiats
La llei estatal preveu l’atorgament d’asil o la condició de refugiat i el govern ha establert un sistema per proporcionar protecció als refugiats. En canvi, el defensor del poble i les ONG van al·legar que les autoritats executives i judicials prenien decisions motivades políticament en resposta a peticions d’asil d’alguns ciutadans turcs i diversos ciutadans d’Azerbaidjan, tot i que acceptaren que la situació havia millorat des del 2018. L’ACNUR va denunciar la seva preocupació pel fet que les sol·licituds de ciutadans de Síria, Eritrea, Afganistan, Iraq, Iran i Iemen siguin rebutjades automàticament per motius de seguretat nacional, sense fer un examen detallat cas per cas de l’amenaça concreta dels sol·licitants. Però al final, en aquests casos rarament s’acabava deportant, ni tan sols detenint a les persones, cosa que ha arribat a posar en dubte si realment representaven una amenaça per a la seguretat.8
Notes
[3] World Report 2020: Rights Trends in Georgia. (2020, 8 juny). Human Rights Watch. Recuperat de https://www.hrw.org/world-report/2020/country-chapters/georgia
[4] Everything you need to know about human rights in Georgia. (2019). Amnesty International. Recuperat de https://www.amnesty.org/en/countries/europe-and-central-asia/georgia/report-georgia/
[5] Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. (2019, maig). Informe del Experto Independiente sobre la protección contra la violencia y la discriminación por motivos de orientación sexual o identidad de género (A/HRC/41/45/Add.1). Recuperat de https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G19/139/38/PDF/G1913938.pdf?OpenElement
[6] World Report 2020: Rights Trends in Georgia. (2020, 8 juny). Human Rights Watch. Recuperat de https://www.hrw.org/world-report/2020/country-chapters/georgia
[7] U.S Department of State. (2019). 2019 Country Reports on Human Rights Practices: Georgia. Recuperat de https://www.state.gov/reports/2019-country-reports-on-human-rights-practices/georgia/
[8] Ibídem.