Saltear al contenido principal

GLOSSARI

world-camins-1

A

Agent de Persecució

Qui perpetren, o existeix un temor fundat que perpetrin, els actes (en el cas del dret d’asil) o els danys greus (en el cas de la protecció subsidiària). Aquests agents poden ser:

a) estatals: quan la persecució o els danys greus són exercits per l’Estat o per alguna de les seves estructures;

b) no estatals: abasten a les persones, grups o comunitats que actuen fora de l’àmbit de l’Estat però on aquest promou, permet o tolera la persecució o els danys, o no és capaç de proporcionar una protecció efectiva.

La Llei d’Asil espanyola inclou també un tercer tipus:
c) els partits o organitzacions que controlin l’Estat o una part considerable del territori.

Apàtrida

El terme apàtrida designa tota persona que no és considerada com a nacional seu, per cap Estat, conforme a la seva legislació.

Assetjament

Comportament agressiu repetit destinat a ferir a algú. Pot ser físic, mental, i/o emocional. Als països europeus, l’homofòbia i la transfobia són amb sovint causa d’assetjament.

C

CIE

Un Centre d’Internament d’Estrangers és un establiment públic de caràcter no penitenciari on es reté de manera cautelar i preventiva a estrangers sotmesos a expedient d’expulsió del territori nacional per tal de garantir la seva expulsió o devolució.

Convenció de Ginebra

La Convenció de Ginebra de 1951 sobre l’Estatut dels Refugiats, conjuntament amb el Protocol de Nova York de 1967, és el text fonamental del règim internacional del dret d’asil. És un dels instruments que es va adoptar en el marc de les Nacions Unides per pal·liar les conseqüències de les dues guerres mundials i és d’abast universal. Les dues aportacions més importants de la Convenció són la definició de persona refugiada i el principi de no devolució

D

Discriminació

Tracte diferenciat i desigual cap a una persona o un grup de persones en diversos àmbits de la vida social en funció d’una o diverses categories, siguin aquestes reals, atribuïdes o imaginàries, tals com la cultura, el gènere, l’edat o la classe social. La discriminació és un acte que limita o perjudica l’accés a drets de les persones afectades. La discriminació no és considerada per si mateixa com a persecució en el marc del dret d’asil, exceptuant les seves expressions particularment atroces i que, per si mateixes, constitueixen una violació greu dels humans. No obstant això, un patró persistent i generalitzat de discriminació que resulti en conseqüències substancialment perjudicials per a la persona o per al grup, justifica la necessitat de protecció internacional.

Dret d'asil

És un dret humà internacional recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans, a la Convenció de Ginebra i a la Constitució Espanyola, entre d’altres. Consisteix en la protecció oferta per un Estat a determinades persones els drets fonamentals de les quals es troben amenaçats per actes de persecució o violència.

La condició de persona refugiada és declarativa i no constitutiva: una persona és refugiada pel que ha viscut i no pel fet que se la reconegui com a tal. Aquest és un principi general del dret d’asil.

E

Estatut de refugiat

És una forma de protecció que pot ser reconeguda a les persones que compleixen els requisits per ser una persona refugiada, és a dir, un temor fundat a ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere o orientació sexual.

Expressió de gènere

Es refereix a la manifestació externa de la pròpia identitat de gènere, generalment, expressada a través del comportament de gènere “masculí” o “femení”, roba, tall de cabell, veu o característiques del cos.

G

Gènere

Es refereix a la relació d’homes i dones basada en la identitat, les condicions, les funcions i les responsabilitats -segons han estat construïdes i definides per la societat i la cultura-, assignades a un sexe i l’altre. Per tant, el gènere no és estàtic ni innat, sinó que adquireix un sentit, tenint en compte una base sociocultural al llarg del temps

H

Homofòbia

Terme per definir l’aversió o discriminació contra les persones homosexuals. Aquest terme s’utilitza molt sovint com a paraigües sota el qual posar totes les discriminacions de les persones LGBTI, com a suma dels termes homofòbia, bifòbia (aversió o discriminació contra els bisexuals) i transfòbia (aversió o discriminació contra les persones trans*), ja que la reivindicació històrica més visible d’aquest col·lectiu ha sigut la dels homes gais. Hi ha un terme, però, més inclusiu per parlar de totes aquestes discriminacions, tot i que no sempre s’utilitza: LGBTIfòbia.

I

Identitat de gènere

Es refereix a la vivència interna i individual del gènere tal com cada persona el sent, la qual pot correspondre o no amb el sexe assignat al moment del seu naixement, incloent-hi la vivència personal del cos (que podria involucrar o no la modificació de l’aparença o la funció corporal a través de mitjans mèdics, quirúrgics o d’altre tipus, sempre que la mateixa hagi estat lliurement escollida).

L

Llei 12/2009

Llei contemplada en el marc jurídic espanyol que regula les condicions per al reconeixement del dret d’asil i de la protecció subsidiària, les clàusules d’exclusió, les causes de denegació, el procediment per a sol·licitar la protecció internacional, les condicions d’acollida, el rol de l’ACNUR en el sistema espanyol, la unitat familiar de les persones amb protecció reconeguda, la situació i necessitats de grups específics com els i les menors acompanyats i no acompanyats, i el reassentament, entre d’altres. El Reglament de desenvolupament d’aquesta llei encara no s’ha aprovat, i porta un retard de molts anys, la qual cosa crea un context d’indefensió, ja que la present llei fa referència al Reglament en un total de 14 ocasions.

M

Motius clàssics de persecució

S’entenen per motius clàssics de persecució aquells als que fa referència la definició de persona refugiada inclosa a la Convenció de Ginebra de 1951.

Són els següents:

 

Ètnia (“Raça” en el text de la Convenció de Ginebra de 1951): Entesa en el sentit més ampli, que abasta trets com el color de pell, l’origen o la pertinença a un determinat grup ètnic, normalment una minoria al si d’una col·lectivitat més àmplia.

Religió: Comprèn la professió de creences teistes, no teistes i atees, la llibertat de canviar de religió o de renunciar-hi, la participació o l’abstenció de participar en cultes formals, ja sigui en privat o en públic i individualment o en comunitat, així com altres actes o expressions que comportin una opinió de caràcter religiós o formes de conducta personal o comunitària basades en qualsevol creença religiosa o ordenades per aquesta.

Nacionalitat: No s’ha d’entendre només com “ciutadania”, sinó que designa també la pertinença a un grup determinat per la seva identitat cultural, ètnica o lingüística, els seus orígens geogràfics o polítics comuns o la seva relació amb la població d’un altre Estat.

Opinions polítiques: Inclou la professió d’opinions, idees o creences sobre un assumpte relacionat amb els agents potencials de persecució i amb les seves polítiques o mètodes, independentment que la sol·licitant hagi o no expressat tals opinions, idees o creences o obrat d’acord a les mateixes. Així mateix, comprèn els casos en què el perseguidor atribueix una determinada opinió política a la víctima, amb independència del que aquestapensi en realitat. En aquests casos, el rellevant és la percepció que té el perseguidor i no l’opinió política real de la víctima.

Pertinença a grup social determinat: Comprèn a conjunts de persones que comparteixen certs antecedents, característiques, costums, creences o condició social, que no poden canviar-se o que resulten tan fonamentals per a la seva identitat o consciència que no se’ls pot exigir que renunciïn a ella, i que els confereixen una identitat diferenciada al seu país d’origen. Amb el pas del temps, aquesta previsió ha permès estendre l’estatut de refugiat a nous motius de persecució que inicialment no eren reconeguts com a tals, com succeeix, entre molts altres, en el cas de les dones, el col·lectiu LGTBI o els joves en edat de combatre.

O

Orientació sexual

Es refereix a la capacitat de cada persona de sentir una atracció emocional, afectiva i/o sexual per persones d’un gènere diferent del seu, del seu mateix gènere, o de més d’un gènere, així com la capacitat de mantenir relacions íntimes i sexuals amb aquestes persones.

P

Persecució

Acte mitjançant el qual es viola greument els drets fonamentals d’una persona per motius ètnics, de religió, nacionalitat, opinió política o pertinença a un determinat grup social.

Principi de no devolució

El principi de no devolució (o non-refoulement) prohibeix la devolució en qualsevol forma a països o a territoris on la vida o la llibertat poden estar amenaçades per motius d’ètnia, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinió política, és la pedra angular de la protecció internacional. Està plasmat a l’Article 33 de la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats del 1951 i les úniques excepcions possibles poden ser aplicades si la persona constitueix una amenaça per a la seguretat nacional del país on estigui vivint, o havent estat convicte d’un delicte especialment greu, constitueix un perill per a aquesta comunitat.

Protecció Internacional

La protecció internacional és un terme que engloba tant l’estatut de refugiat com la protecció subsidiària. Sovint és confós amb el terme estatut de refugiat, però cal remarcar que el terme protecció internacional és més ampli.

Protecció Subsidiària

El dret a la protecció subsidiària és el que es dispensa a les persones que, no reunint els requisits per a ser reconegudes com a refugiades, es donen motius fundats per creure que si tornessin al seu país d’origen s’enfrontarien a un risc real de patir algun dels danys greus com la mort, tortura, amenaces contra la integritat, etc.

Protocol sobre l’Estatut dels Refugiats del 1967

El Protocol reconeix l’aplicabilitat de la Convenció de 1951 als moviments contemporanis de refugiats, ja que aquesta estava redactada en resposta a les necessitats de les persones refugiades que existien a l’Europa de postguerra. És un instrument independent al que els Estats poden accedir sense ser part de la Convenció del 1951, encara que això no ocorre gairebé mai. Els Estats part del Protocol acorden aplicar les disposicions de la Convenció als refugiats que compleixin amb la definició de la Convenció, però sense les limitacions geogràfiques o temporals de la Convenció.

R

Raons Humanitàries

Suposa la concessió d’una autorització de residència temporal que es concedeix en determinats supòsits: a sol·licitants d’asil als que s’ha denegat la sol·licitud a proposta de la Comissió Interministerial d’Asil i Refugi.

Reassentament

El reassentament consisteix en el trasllat d’un persona refugiada, del país on va buscar protecció, a un tercer país que ha acceptat admetre-la. Aquesta circumstància pot ser deguda a diversos motius: que el primer país negui els drets bàsics a les persones refugiades; que les autoritats no vulguin o no puguin proporcionar-los una protecció eficaç; o que la seva vida corri perill en aquest país o la seva llibertat es vegi amenaçada.

S

Sexe

Es refereix a una descripció biològica d’home i dona que no determina necessàriament el comportament.

Sol·licitant d'Asil

Els termes sol·licitant d’asil i refugiat es confonen freqüentment: “sol·licitant d’asil” és la persona que sol·licita el reconeixement de la condició de refugiada i la sol·licitud encara no ha estat resolta de manera definitiva.

V

Violència sexual i basada en el gènere

Qualsevol acte de violència que generi, o potencialment generi, sofriment físic, sexual o psicològic, o que s’infringeixi a algú a causa del seu sexe o gènere, així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si ocorre en la vida pública com a privada. La violència basada en gènere engloba la violència contra les dones i els homes per la seva forma d’experimentar i expressar el seu gènere i les seves sexualitats.

GLOSSARI

A

Agent de Persecució

Qui perpetren, o existeix un temor fundat que perpetrin, els actes (en el cas del dret d’asil) o els danys greus (en el cas de la protecció subsidiària). Aquests agents poden ser:

a) estatals: quan la persecució o els danys greus són exercits per l’Estat o per alguna de les seves estructures;

b) no estatals: abasten a les persones, grups o comunitats que actuen fora de l’àmbit de l’Estat però on aquest promou, permet o tolera la persecució o els danys, o no és capaç de proporcionar una protecció efectiva.

La Llei d’Asil espanyola inclou també un tercer tipus:
c) els partits o organitzacions que controlin l’Estat o una part considerable del territori.

Apàtrida

El terme apàtrida designa tota persona que no és considerada com a nacional seu, per cap Estat, conforme a la seva legislació.

Assetjament

Comportament agressiu repetit destinat a ferir a algú. Pot ser físic, mental, i/o emocional. Als països europeus, l’homofòbia i la transfobia són amb sovint causa d’assetjament.

C

CIE

Un Centre d’Internament d’Estrangers és un establiment públic de caràcter no penitenciari on es reté de manera cautelar i preventiva a estrangers sotmesos a expedient d’expulsió del territori nacional per tal de garantir la seva expulsió o devolució.

D

Discriminació

Tracte diferenciat i desigual cap a una persona o un grup de persones en diversos àmbits de la vida social en funció d’una o diverses categories, siguin aquestes reals, atribuïdes o imaginàries, tals com la cultura, el gènere, l’edat o la classe social. La discriminació és un acte que limita o perjudica l’accés a drets de les persones afectades. La discriminació no és considerada per si mateixa com a persecució en el marc del dret d’asil, exceptuant les seves expressions particularment atroces i que, per si mateixes, constitueixen una violació greu dels humans. No obstant això, un patró persistent i generalitzat de discriminació que resulti en conseqüències substancialment perjudicials per a la persona o per al grup, justifica la necessitat de protecció internacional.

E

Estatut de refugiat

És una forma de protecció que pot ser reconeguda a les persones que compleixen els requisits per ser una persona refugiada, és a dir, un temor fundat a ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere o orientació sexual.

P

Persecució

Acte mitjançant el qual es viola greument els drets fonamentals d’una persona per motius ètnics, de religió, nacionalitat, opinió política o pertinença a un determinat grup social.

Protecció Internacional

La protecció internacional és un terme que engloba tant l’estatut de refugiat com la protecció subsidiària. Sovint és confós amb el terme estatut de refugiat, però cal remarcar que el terme protecció internacional és més ampli.

Protecció Subsidiària

El dret a la protecció subsidiària és el que es dispensa a les persones que, no reunint els requisits per a ser reconegudes com a refugiades, es donen motius fundats per creure que si tornessin al seu país d’origen s’enfrontarien a un risc real de patir algun dels danys greus com la mort, tortura, amenaces contra la integritat, etc.

R

Raon Humanitàries

Suposa la concessió d’una autorització de residència temporal que es concedeix en determinats supòsits: a sol·licitants d’asil als que s’ha denegat la sol·licitud a proposta de la Comissió Interministerial d’Asil i Refugi.

Reassentament

El reassentament consisteix en el trasllat d’un persona refugiada, del país on va buscar protecció, a un tercer país que ha acceptat admetre-la. Aquesta circumstància pot ser deguda a diversos motius: que el primer país negui els drets bàsics a les persones refugiades; que les autoritats no vulguin o no puguin proporcionar-los una protecció eficaç; o que la seva vida corri perill en aquest país o la seva llibertat es vegi amenaçada.

S

Sol·licitant d'Asil

Els termes sol·licitant d’asil i refugiat es confonen freqüentment: “sol·licitant d’asil” és la persona que sol·licita el reconeixement de la condició de refugiada i la sol·licitud encara no ha estat resolta de manera definitiva.

V

Violència sexual i basada en el gènere

Qualsevol acte de violència que generi, o potencialment generi, sofriment físic, sexual o psicològic, o que s’infringeixi a algú a causa del seu sexe o gènere, així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si ocorre en la vida pública com a privada. La violència basada en gènere engloba la violència contra les dones i els homes per la seva forma d’experimentar i expressar el seu gènere i les seves sexualitats.

Volver arriba