Saltear al contenido principal

GLOSSARI

world-camins-1

A

Acord de Schengen

Acord firmat el 1985 entre Alemanya, França, Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos amb l’objectiu d’eliminar progressivament les fronteres comuns dels Estats contractants i d’establir un règim de lliure circulació per als seus ciutadans i ciutadanes i els de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) o els que posteriorment s’hi afegissin. Posteriorment s’hi anirien adherint els demés països, com per exemple l’Estat espanyol (1991).

Tanmateix, l’entrada en vigor de la supressió de les fronteres de la Unió Europea es produeix a partir del 1995 a través del Conveni de Schengen, quan es defineixen les condicions i garanties de l’Acord i es crea una única frontera exterior on s’efectuen els controls d’entrada a l’espai Schengen.

Antiracisme

Estratègia per a la construcció de nous paradigmes socials lliures del racisme imperant. Com a estratègia d’acció, l’antiracisme no es pot concebre sense la participació i el protagonisme de les persones racialitzades en tot el procés (des de la definició de la seva pròpia problemàtica fins a la cerca de solucions i horitzons possibles). Podem destacar 3 moments de referència de lluita antiracista unificada:

  • Moviment abolicionista del segle XIX
  • Moviment anti-colonial i pels drets civils (1920s-1960s)
  • Moviments anti-apartheid i multicultural (1970s-1990s)

Agent de Persecució

Qui perpetren, o existeix un temor fundat que perpetrin, els actes (en el cas del dret d’asil) o els danys greus (en el cas de la protecció subsidiària). Aquests agents poden ser:

a) estatals: quan la persecució o els danys greus són exercits per l’Estat o per alguna de les seves estructures;

b) no estatals: abasten a les persones, grups o comunitats que actuen fora de l’àmbit de l’Estat però on aquest promou, permet o tolera la persecució o els danys, o no és capaç de proporcionar una protecció efectiva.

La Llei d’Asil espanyola inclou també un tercer tipus:
c) els partits o organitzacions que controlin l’Estat o una part considerable del territori.

Apàtrida

El terme apàtrida designa tota persona que no és considerada com a nacional seu, per cap Estat, conforme a la seva legislació.

Asil

Atorgament per part d’un Estat de protecció en el seu territori a persones que es troben fora del país de la seva nacionalitat o residència habitual, que fugen de la persecució, danys greus o per altres raons. La noció d’asil engloba una diversitat d’elements, entre els quals figuren la no devolució, el permís per romandre en el territori del país d’asil, les normes relatives al tracte humà i, amb el temps, una solució duradora.

Assetjament

Comportament agressiu repetit destinat a ferir a algú. Pot ser físic, mental, i/o emocional. Als països europeus, l’homofòbia i la transfobia són amb sovint causa d’assetjament.

B

Bisexual

Aquella persona que se sent atreta física, romàntica i/o emocionalment tant per homes com per dones. No ha d’implicar atracció dels dos sexes al mateix temps, ni tampoc una atracció per igual.

C

CIE

Un Centre d’Internament d’Estrangers és un establiment públic de caràcter no penitenciari on es reté de manera cautelar i preventiva a estrangers sotmesos a expedient d’expulsió del territori nacional per tal de garantir la seva expulsió o devolució.

Convenció de Ginebra

La Convenció de Ginebra de 1951 sobre l’Estatut dels Refugiats, conjuntament amb el Protocol de Nova York de 1967, és el text fonamental del règim internacional del dret d’asil. És un dels instruments que es va adoptar en el marc de les Nacions Unides per pal·liar les conseqüències de les dues guerres mundials i és d’abast universal. Les dues aportacions més importants de la Convenció són la definició de persona refugiada i el principi de no devolució

D

Delicte d'odi

Activitat delictiva, prevista pel codi penal i motivada en un prejudici de la persona que el perpetra cap una o més característiques de la o les persones que el pateixen (per exemple, el color de la pell, la religió, l’orientació sexual, la edat, etc.). És aquesta «motivació» l’element que el diferencia d’un delicte ordinari, i que determina el seu particular impacte en les persones que el pateixen i la seva perillositat de cara a la cohesió i convivència en el marc de la nostra societat.

Declaració de Cartagena sobre els Refugiats

Declaració adoptada pel Col·loqui sobre la Protecció Internacional dels Refugiats a Centreamèrica, Mèxic i Panamà al novembre de 1984. La Declaració de Cartagena amplia la definició de persona refugiada consagrada en la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats per incloure “les persones que han fugit dels seus països perquè la seva vida, seguretat o llibertat han estat amenaçades per la violència generalitzada, l’agressió estrangera, els conflictes interns, la violació massiva dels drets humans o altres circumstàncies que hagin pertorbat greument l’ordre públic”. Encara que no és jurídicament vinculant, les disposicions de la Declaració de Cartagena han estat incorporades a la legislació de nombrosos països d’Amèrica Llatina.

Discurs d'odi

Continguts que fomenten, promouen o instiguen l’odi, la humiliació o el menyspreu, així com l’assetjament, les amenaces, la estigmatització i la difusió d’estereotips negatius, dirigits cap una persona o d’un grup de persones per una o més de les seves característiques.

Discriminació

Tracte diferenciat i desigual cap a una persona o un grup de persones en diversos àmbits de la vida social en funció d’una o diverses categories, siguin aquestes reals, atribuïdes o imaginàries, tals com la cultura, el gènere, l’edat o la classe social. La discriminació és un acte que limita o perjudica l’accés a drets de les persones afectades. La discriminació no és considerada per si mateixa com a persecució en el marc del dret d’asil, exceptuant les seves expressions particularment atroces i que, per si mateixes, constitueixen una violació greu dels humans. No obstant això, un patró persistent i generalitzat de discriminació que resulti en conseqüències substancialment perjudicials per a la persona o per al grup, justifica la necessitat de protecció internacional.

Dret d'asil

És un dret humà internacional recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans, a la Convenció de Ginebra i a la Constitució Espanyola, entre d’altres. Consisteix en la protecció oferta per un Estat a determinades persones els drets fonamentals de les quals es troben amenaçats per actes de persecució o violència.

La condició de persona refugiada és declarativa i no constitutiva: una persona és refugiada pel que ha viscut i no pel fet que se la reconegui com a tal. Aquest és un principi general del dret d’asil.

Drets humans

Normes Internacionals acordades que reconeixen i protegeixen la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de cada individu, sense distinció per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o d’una altra mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altre estatut. Poden formar part del dret internacional consuetudinari i / o estar establerts en diversos instruments jurídics nacionals, regionals i internacionals.

E

Eurodac

Reglament que regula la creació d’un sistema biomètric europeu creat per garantir l’aplicació adequada del Reglament de Dublín mitjançant la identificació, a través de les seves empremtes dactilars, de les persones nacionals de tercers països que no tenen document d’identitat. Això permet determinar l’Estat membre responsable de l’avaluació d’una sol·licitud d’asil (a través de les empremtes dactilars se sap quin és el país d’entrada) i comprovar si la persona ja ha sol·licitat asil en un altre país de la Unió Europea.

Per a més informació:

https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/HTML/?uri=LEGISSUM:l33081&from=ES

Estereotip

Base cognitiva. Són creences inconscients, imatges mentals, construccions socioculturals i associacions automàtiques que beuen en gran part de les nostres arrels culturals. D’estereotips n’hi ha en tots els grups socials i no són ni negatius ni positius per ells mateixos. Són atribucions generalitzades de determinades característiques d’alguns membres d’un grup al seu conjunt. S’atribueixen qualitats a una persona com a membre d’un grup i no se la jutja per la seva individualitat. Els estereotips ens ajuden a simplificar la realitat i a digerir-la amb més rapidesa.

Estatut de refugiat

És una forma de protecció que pot ser reconeguda a les persones que compleixen els requisits per ser una persona refugiada, és a dir, un temor fundat a ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere o orientació sexual.

Expressió de gènere

Es refereix a la manifestació externa de la pròpia identitat de gènere, generalment, expressada a través del comportament de gènere “masculí” o “femení”, roba, tall de cabell, veu o característiques del cos.

Expulsió

Expulsió d’un o una resident legal del territori d’un Estat per part de les autoritats governamentals. De conformitat amb l’article 32 de la Convenció sobre l’estatut dels refugiats, la Seguretat nacional i ordre públic són els únics motius emesos per l’expulsió d’una persona refugiada. Els procediments mitjançant els quals s’arriba a una decisió d’expulsió han de ser justos i equitatius, i la persona refugiada ha de disposar d’un termini raonable per buscar la seva admissió legal en un altre país.

F

Feminicidi

Conjunt de violències dirigides específicament a l’eliminació de les dones per la seva condició  de dones i d’aquelles  persones que tinguin característiques identificades com a femenines. Busca el seu extermini material i simbòlic i el control de la seva mobilitat i de la seva conducta en les esferes pública i privada.

Aquestes violències sistemàtiques són crims de gènere que emanen de l’estructura jeràrquica del patriarcat, que imposa formes de dominació masculina a diferents nivells: sexual, intel·lectual, psicològic, social, cultural, econòmic, polític i bèl·lic . Si bé amb freqüència la violència feminicida és perpetrada per mitjans sexuals, no són crims amb un mòbil sexual, sinó que busquen mostrar públicament aquest poder enviant un missatge a la societat.

G

Gai

Normalment descriu a un home que se sent atret física, romàntica i/o emocionalment de manera perdurable per altres homes. El terme gai també es pot utilitzar per a descriure tant homes com dones lesbianes.

Gènere

Es refereix a la relació d’homes i dones basada en la identitat, les condicions, les funcions i les responsabilitats -segons han estat construïdes i definides per la societat i la cultura-, assignades a un sexe i l’altre. Per tant, el gènere no és estàtic ni innat, sinó que adquireix un sentit, tenint en compte una base sociocultural al llarg del temps

H

Homofòbia

Terme per definir l’aversió o discriminació contra les persones homosexuals. Aquest terme s’utilitza molt sovint com a paraigües sota el qual posar totes les discriminacions de les persones LGBTI, com a suma dels termes homofòbia, bifòbia (aversió o discriminació contra els bisexuals) i transfòbia (aversió o discriminació contra les persones trans*), ja que la reivindicació històrica més visible d’aquest col·lectiu ha sigut la dels homes gais. Hi ha un terme, però, més inclusiu per parlar de totes aquestes discriminacions, tot i que no sempre s’utilitza: LGBTIfòbia.

I

Identitat de gènere

Es refereix a la vivència interna i individual del gènere tal com cada persona el sent, la qual pot correspondre o no amb el sexe assignat al moment del seu naixement, incloent-hi la vivència personal del cos (que podria involucrar o no la modificació de l’aparença o la funció corporal a través de mitjans mèdics, quirúrgics o d’altre tipus, sempre que la mateixa hagi estat lliurement escollida).

Intersexual

Defineix la condició de l’individu que neix amb una anatomia reproductiva o sexual i/o amb patrons dels cromosomes que semblen no ajustar-se a les típiques nocions biològiques d’home o dona. Aquestes condicions poden ser evidents al néixer, a la pubertat, o poden descobrir-se en una revisió mèdica. Una persona intersexual pot identificar-se com home o com dona i la seva orientació sexual pot ser lesbiana, gai, bisexual o heterosexual.

L

Lesbiana

Dona que se sent atreta física, romàntica i/o emocionalment de manera perdurable per altres dones

Llei 12/2009

Llei contemplada en el marc jurídic espanyol que regula les condicions per al reconeixement del dret d’asil i de la protecció subsidiària, les clàusules d’exclusió, les causes de denegació, el procediment per a sol·licitar la protecció internacional, les condicions d’acollida, el rol de l’ACNUR en el sistema espanyol, la unitat familiar de les persones amb protecció reconeguda, la situació i necessitats de grups específics com els i les menors acompanyats i no acompanyats, i el reassentament, entre d’altres. El Reglament de desenvolupament d’aquesta llei encara no s’ha aprovat, i porta un retard de molts anys, la qual cosa crea un context d’indefensió, ja que la present llei fa referència al Reglament en un total de 14 ocasions.

M

MENA (persones menors no acompanyades)

La ‘Convenció sobre els Drets de l’Infant’ considera MENA a tota persona menor de 18 anys d’edat, que es troba fora del seu país d’origen, separada del seu pare i de la mare o del seu tutor legal.
Els Estats signataris d’aquesta Convenció, entre els quals es troba l’Estat espanyol, reconeixen, a través d’aquest instrument internacional, la necessitat de protecció i atencions especials i l’interès superior de la infància, sense cap discriminació. És a dir, independentment de, entre altres qüestions, el sexe, l’idioma, la religió, l’opinió política o d’una altra índole, l’origen nacional, ètnic o social, la posició econòmica, els impediments físics, el naixement o qualsevol altra condició de l’ nen o nena, dels seus pares i mares o dels seus representants legals.
Aquesta Convenció estableix en el seu article 20 el dret dels i les MENAS que estan temporal o permanentment privats del seu medi familiar a la protecció i assistència especial de l’Estat.

Motius clàssics de persecució

S’entenen per motius clàssics de persecució aquells als que fa referència la definició de persona refugiada inclosa a la Convenció de Ginebra de 1951.

Són els següents:

 

Ètnia (“Raça” en el text de la Convenció de Ginebra de 1951): Entesa en el sentit més ampli, que abasta trets com el color de pell, l’origen o la pertinença a un determinat grup ètnic, normalment una minoria al si d’una col·lectivitat més àmplia.

Religió: Comprèn la professió de creences teistes, no teistes i atees, la llibertat de canviar de religió o de renunciar-hi, la participació o l’abstenció de participar en cultes formals, ja sigui en privat o en públic i individualment o en comunitat, així com altres actes o expressions que comportin una opinió de caràcter religiós o formes de conducta personal o comunitària basades en qualsevol creença religiosa o ordenades per aquesta.

Nacionalitat: No s’ha d’entendre només com “ciutadania”, sinó que designa també la pertinença a un grup determinat per la seva identitat cultural, ètnica o lingüística, els seus orígens geogràfics o polítics comuns o la seva relació amb la població d’un altre Estat.

Opinions polítiques: Inclou la professió d’opinions, idees o creences sobre un assumpte relacionat amb els agents potencials de persecució i amb les seves polítiques o mètodes, independentment que la sol·licitant hagi o no expressat tals opinions, idees o creences o obrat d’acord a les mateixes. Així mateix, comprèn els casos en què el perseguidor atribueix una determinada opinió política a la víctima, amb independència del que aquestapensi en realitat. En aquests casos, el rellevant és la percepció que té el perseguidor i no l’opinió política real de la víctima.

Pertinença a grup social determinat: Comprèn a conjunts de persones que comparteixen certs antecedents, característiques, costums, creences o condició social, que no poden canviar-se o que resulten tan fonamentals per a la seva identitat o consciència que no se’ls pot exigir que renunciïn a ella, i que els confereixen una identitat diferenciada al seu país d’origen. Amb el pas del temps, aquesta previsió ha permès estendre l’estatut de refugiat a nous motius de persecució que inicialment no eren reconeguts com a tals, com succeeix, entre molts altres, en el cas de les dones, el col·lectiu LGTBI o els joves en edat de combatre.

Mutilació genital femenina (MGF)

Pràctica que implica la resecció parcial o total dels genitals externs femenins o altres lesions en els òrgans genitals femenins per raons no mèdiques. La MGF es classifica en quatre tipus:
(I) eliminació parcial o total del clítoris i / o del prepuci (clitoridectomia), (ii) eliminació parcial total del clítoris i els llavis menor és, amb o sense ablació dels llavis majors (ablació), (iii) estrenyiment de la obertura vaginal per crear un segell mitjançant el tall i la recol·locació de us llavis menor és o grans, amb o sense resecció del clítoris (infibulació), i (iv) tots els procediments lesius dels genitals externs amb finalitats no mèdiques, com ara la perforació, incisió, raspat o cauterització de la zona genital. La pràctica de vegades també es diu “ablació genital femenina.”

La MGF es realitza, habitualment, per llevadores tradicionals amb una forta legitimació i suport social . Si bé la tipificació com a delicte de la MGF, el matrimoni forçat i la violència masclista intrafamiliar  pot contribuir a reduir la impunitat enfront d’elles, l’adopció de lleis no constitueix la garantia d’implementació de pràctiques i polítiques públiques necessàries per a la seva prevenció i eradicació . Quan es tracta de violències patriarcals, les estructures de l’Estat poden reforçar aquestes persecucions a través de la seva participació activa, tolerància, falta de voluntat per eradicar-les o la incapacitat per fer-ho .

A tall d’exemple, a principis d’agost de 2016 el Parlament Panafricà, que és l’òrgan legislatiu de la Unió Africana, ha aprovat la prohibició de les pràctiques de la MGF en els seus 50 Estats membres . Aquesta mesura de progrés quant al dret de les dones s’ha acceptat en virtut del Pla d’Acció que signaven 250 diputats i representants del Fons per a la Població de Nacions Unides .No obstant això, la MGF se segueix practicant.

O

Orientació sexual

Es refereix a la capacitat de cada persona de sentir una atracció emocional, afectiva i/o sexual per persones d’un gènere diferent del seu, del seu mateix gènere, o de més d’un gènere, així com la capacitat de mantenir relacions íntimes i sexuals amb aquestes persones.

P

Patriarcat

Es tracta d’un sistema que justifica la dominació sobre la base d’una suposada inferioritat biològica de les dones. Té el seu origen històric en la família, la direcció l’exerceix el pare i es projecta a tot l’ordre social. Existeixen també un conjunt d’institucions de la societat política i civil que s’articulen per mantenir i reforçar el consens expressat en un ordre social, econòmic, cultural, religiós i polític, que determina que les dones com a categoria social sempre estaran subordinades als homes, encara que pugui ser que una o diverses dones tinguin poder, fins i tot molt poder, o que totes les dones exerceixin cert tipus de poder com ho és el poder que exerceixen les mares sobre els i les filles.

Persecució

Acte mitjançant el qual es viola greument els drets fonamentals d’una persona per motius ètnics, de religió, nacionalitat, opinió política o pertinença a un determinat grup social.

Persecució interreligiosa

Aquella que és exercida contra una altra comunitat religiosa. Acostuma a ser la més violenta, estigui o no encoratjada pels líders religiosos. És especialment cruenta quan la religió està estrictament vinculada a la identitat i a l’ètnia.

Prejudici

Base emocional. Conjunt de sentiments desplegats arran d’un estereotip no reflexionat i tot sovint generalitzat, magnificat, extrapolat i aplicat indiscriminadament. Els prejudicis poden ser positius i negatius i es desenvolupen en tots els grups socials i cap a totes direccions. En aflorar de les emocions, els prejudicis estan molt interioritzats i són molt complicats d’analitzar i modificar. Tot sovint, davant d’experiències personals que contradiuen les nostres idees preconcebudes, ens resulta més fàcil considerar l’experiència com a una excepció a la norma que qüestionar les nostres pròpies aprensions, sorgides d’estereotips i prejudicis que han estat culturalment construïts.

Principi de no devolució

El principi de no devolució (o non-refoulement) prohibeix la devolució en qualsevol forma a països o a territoris on la vida o la llibertat poden estar amenaçades per motius d’ètnia, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinió política, és la pedra angular de la protecció internacional. Està plasmat a l’Article 33 de la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats del 1951 i les úniques excepcions possibles poden ser aplicades si la persona constitueix una amenaça per a la seguretat nacional del país on estigui vivint, o havent estat convicte d’un delicte especialment greu, constitueix un perill per a aquesta comunitat.

Protecció Internacional

La protecció internacional és un terme que engloba tant l’estatut de refugiat com la protecció subsidiària. Sovint és confós amb el terme estatut de refugiat, però cal remarcar que el terme protecció internacional és més ampli.

Protecció Subsidiària

El dret a la protecció subsidiària és el que es dispensa a les persones que, no reunint els requisits per a ser reconegudes com a refugiades, es donen motius fundats per creure que si tornessin al seu país d’origen s’enfrontarien a un risc real de patir algun dels danys greus com la mort, tortura, amenaces contra la integritat, etc.

Protocol sobre l’Estatut dels Refugiats del 1967

El Protocol reconeix l’aplicabilitat de la Convenció de 1951 als moviments contemporanis de refugiats, ja que aquesta estava redactada en resposta a les necessitats de les persones refugiades que existien a l’Europa de postguerra. És un instrument independent al que els Estats poden accedir sense ser part de la Convenció del 1951, encara que això no ocorre gairebé mai. Els Estats part del Protocol acorden aplicar les disposicions de la Convenció als refugiats que compleixin amb la definició de la Convenció, però sense les limitacions geogràfiques o temporals de la Convenció.

R

Raons Humanitàries

Suposa la concessió d’una autorització de residència temporal que es concedeix en determinats supòsits: a sol·licitants d’asil als que s’ha denegat la sol·licitud a proposta de la Comissió Interministerial d’Asil i Refugi.

Racisme

Qualsevol forma d’exclusió, segregació, discriminació o agressió a les persones per motiu del seu origen ètnic o nacional, pel color de la pell, per creences religioses, pràctiques culturals o de qualsevol altra mena. No és només una ideologia: és una pràctica sistemàtica i rutinària que es fa necessària per mantenir una estructura de poder basada en l’hegemonia cultural occidental. Es manifesta en les relacions institucionals i en les relacions quotidianes. Es produeix i reprodueix constantment. Pot manifestar-se de forma explícita en el llenguatge racialitzant o de forma tàcita. És estructural, amb arrels profundes en un passat d’esclavitud, espoli, usurpació, dominació i explotació en el context de la modernitat colonial.

Racialització

No existeix el racisme sense les races, que són el resultat de la classificació racialitzant dels éssers humans en una escala jeràrquica, on els considerats blancs ocupen la posició superior. Després de l’horror de l’Holocaust, les races van ser «enterrades vives». La diferenciació dels éssers humans en «races» es va considerar científicament incorrecta i políticament perillosa, i el terme «raça» va passar a ser malvist. En aquest procés, termes com «cultura» o «ètnia» van prendre força. De forma perversa, aquests termes han substituït conceptualment el terme «raça», sense que s’hagi problematitzat la lògica de fons, és a dir, sense que el vertader significat i jerarquització racial hagin estat abordats ni atacats en la seva arrel.

Reassentament

El reassentament consisteix en el trasllat d’un persona refugiada, del país on va buscar protecció, a un tercer país que ha acceptat admetre-la. Aquesta circumstància pot ser deguda a diversos motius: que el primer país negui els drets bàsics a les persones refugiades; que les autoritats no vulguin o no puguin proporcionar-los una protecció eficaç; o que la seva vida corri perill en aquest país o la seva llibertat es vegi amenaçada.

Reubicació

Trasllat d’una persona sol·licitant de protecció internacional d’un Estat membre de la Unió Europea a un altre. Aquest mecanisme es va posar en marxa a mitjans de 2015, quan els Estats es van comprometre a reubicar 32.256 sol·licitants d’asil procedents d’Itàlia i Grècia, amb el compromís d’ampliar la xifra el desembre fins als 40.000 d’acord amb la proposta de la Comissió Europea.

Tanmateix, després de la icònica foto de l’Aylan, i la pressió social i mediàtica, aquest compromís es va veure multiplicat al cap de dos mesos. En aquest segon acord, 22 Estats europeus van acceptar la reubicació de 120.000 sol·licitants d’asil procedents d’Itàlia, Grècia i Hongria, la qual cosa situava el compromís en 160.000 a repartir proporcionalment entre els Estats Membres . Fa falta afegir que l’Estat espanyol no ha complert amb els seus compromisos en matèria de reubicació, tal com demostra la condemna imposada per part del Tribunal Suprem per saltar-se la seva obligació de tramitar les sol·licituds d’asil de les 19.449 a les que s’havia compromès al 2015.

S

Sexe

Es refereix a una descripció biològica d’home i dona que no determina necessàriament el comportament.

Sol·licitant d'Asil

Els termes sol·licitant d’asil i refugiat es confonen freqüentment: “sol·licitant d’asil” és la persona que sol·licita el reconeixement de la condició de refugiada i la sol·licitud encara no ha estat resolta de manera definitiva.

T

Tràfic de persones amb fins d'explotació

El tràfic d’éssers humans està considerat com una de les infraccions penals més greus a escala mundial. Comès sovint dins del marc de la delinqüència organitzada, més enllà de ser una violació dels Drets Humans que atempta contra la vida, la llibertat, la dignitat i la seguretat de les persones constitueix la seva negació i és considerat una forma moderna d’esclavatge (l’anomenat esclavatge del segle XXI), que afecta a col·lectius específics com serien dones en situació de vulnerabilitat, menors d’edat i persones estrangeres en situació administrativa irregular. El Protocol de Nacions Unides per Prevenir, Suprimir i Castigar el Tràfic de Persones, especialment de dones i infants, conegut com a Protocol de Palerm, defineix el tràfic d’éssers humans—en anglès trafficking i en castellà trata— com: la captació, el transport, el trasllat, l’acolliment o la recepció de persones, recorrent a l’amenaça o a l’ús de la força o altres formes de coacció, al rapte, al frau, a l’engany, a l’abús de poder o d’una situació de vulnerabilitat, o a la concessió o recepció de pagaments o beneficis per obtenir el consentiment d’una persona que tingui autoritat sobre una altra, amb finalitats d’explotació. L’explotació inclou, com a mínim, la derivada de la prostitució i d’altres formes d’explotació sexual, treballs o serveis forçats, esclavitud o pràctiques similars, servitud i extracció d’òrgans».

En el cas del tràfic, el consentiment de la víctima és irrellevant perquè es recorre, amb finalitats d’explotació, a l’amenaça, l’engany, la força o altres formes de coacció . No ha de confondre’s amb el tràfic il·lícit de persones migrants—en anglès smuggling, en castellà tráfico— .

Per a més informació:

Protocol de Palerm 2000. Accedir a: https://www.ohchr.org/documents/professionalinterest/protocoltraffickinginpersons_sp.pdf

V

Transgènere

Persones les quals la seva identitat de gènere no es correspon amb el sexe biològic assignat al néixer. És important remarcar que el transgènere és una persona amb una identitat de gènere no convencional i que això no té res a veure amb la seva orientació sexual. Una persona transgènere pot ser heterosexual, homosexual o bisexual.

Violència sexual i basada en el gènere

Qualsevol acte de violència que generi, o potencialment generi, sofriment físic, sexual o psicològic, o que s’infringeixi a algú a causa del seu sexe o gènere, així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si ocorre en la vida pública com a privada. La violència basada en gènere engloba la violència contra les dones i els homes per la seva forma d’experimentar i expressar el seu gènere i les seves sexualitats.

X

Xenofòbia

La xenofòbia implica el rebuig o l’odi a la persona d’origen estranger o bé a la persona que té trets culturals i físics diferents i s’assumeix que són d’origen estranger. Des del punt de vista teòric, la xenofòbia i el racisme no són el mateix. El racisme inclou col·lectius que, per definició, no entrarien en la xenofòbia, com ara la discriminació al col·lectiu gitano o a persones amb trets ètnic d’altres indrets però nascudes aquí. Normalment qui és xenòfob, és racista; així doncs, a la pràctica, la diferenciació és més acadèmica que no pas real.

GLOSSARI

A

Agent de Persecució

Qui perpetren, o existeix un temor fundat que perpetrin, els actes (en el cas del dret d’asil) o els danys greus (en el cas de la protecció subsidiària). Aquests agents poden ser:

a) estatals: quan la persecució o els danys greus són exercits per l’Estat o per alguna de les seves estructures;

b) no estatals: abasten a les persones, grups o comunitats que actuen fora de l’àmbit de l’Estat però on aquest promou, permet o tolera la persecució o els danys, o no és capaç de proporcionar una protecció efectiva.

La Llei d’Asil espanyola inclou també un tercer tipus:
c) els partits o organitzacions que controlin l’Estat o una part considerable del territori.

Apàtrida

El terme apàtrida designa tota persona que no és considerada com a nacional seu, per cap Estat, conforme a la seva legislació.

Assetjament

Comportament agressiu repetit destinat a ferir a algú. Pot ser físic, mental, i/o emocional. Als països europeus, l’homofòbia i la transfobia són amb sovint causa d’assetjament.

C

CIE

Un Centre d’Internament d’Estrangers és un establiment públic de caràcter no penitenciari on es reté de manera cautelar i preventiva a estrangers sotmesos a expedient d’expulsió del territori nacional per tal de garantir la seva expulsió o devolució.

D

Discriminació

Tracte diferenciat i desigual cap a una persona o un grup de persones en diversos àmbits de la vida social en funció d’una o diverses categories, siguin aquestes reals, atribuïdes o imaginàries, tals com la cultura, el gènere, l’edat o la classe social. La discriminació és un acte que limita o perjudica l’accés a drets de les persones afectades. La discriminació no és considerada per si mateixa com a persecució en el marc del dret d’asil, exceptuant les seves expressions particularment atroces i que, per si mateixes, constitueixen una violació greu dels humans. No obstant això, un patró persistent i generalitzat de discriminació que resulti en conseqüències substancialment perjudicials per a la persona o per al grup, justifica la necessitat de protecció internacional.

E

Estatut de refugiat

És una forma de protecció que pot ser reconeguda a les persones que compleixen els requisits per ser una persona refugiada, és a dir, un temor fundat a ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere o orientació sexual.

P

Persecució

Acte mitjançant el qual es viola greument els drets fonamentals d’una persona per motius ètnics, de religió, nacionalitat, opinió política o pertinença a un determinat grup social.

Protecció Internacional

La protecció internacional és un terme que engloba tant l’estatut de refugiat com la protecció subsidiària. Sovint és confós amb el terme estatut de refugiat, però cal remarcar que el terme protecció internacional és més ampli.

Protecció Subsidiària

El dret a la protecció subsidiària és el que es dispensa a les persones que, no reunint els requisits per a ser reconegudes com a refugiades, es donen motius fundats per creure que si tornessin al seu país d’origen s’enfrontarien a un risc real de patir algun dels danys greus com la mort, tortura, amenaces contra la integritat, etc.

R

Raon Humanitàries

Suposa la concessió d’una autorització de residència temporal que es concedeix en determinats supòsits: a sol·licitants d’asil als que s’ha denegat la sol·licitud a proposta de la Comissió Interministerial d’Asil i Refugi.

Reassentament

El reassentament consisteix en el trasllat d’un persona refugiada, del país on va buscar protecció, a un tercer país que ha acceptat admetre-la. Aquesta circumstància pot ser deguda a diversos motius: que el primer país negui els drets bàsics a les persones refugiades; que les autoritats no vulguin o no puguin proporcionar-los una protecció eficaç; o que la seva vida corri perill en aquest país o la seva llibertat es vegi amenaçada.

S

Sol·licitant d'Asil

Els termes sol·licitant d’asil i refugiat es confonen freqüentment: “sol·licitant d’asil” és la persona que sol·licita el reconeixement de la condició de refugiada i la sol·licitud encara no ha estat resolta de manera definitiva.

V

Violència sexual i basada en el gènere

Qualsevol acte de violència que generi, o potencialment generi, sofriment físic, sexual o psicològic, o que s’infringeixi a algú a causa del seu sexe o gènere, així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si ocorre en la vida pública com a privada. La violència basada en gènere engloba la violència contra les dones i els homes per la seva forma d’experimentar i expressar el seu gènere i les seves sexualitats.

Volver arriba