IEMEN

mapa-ieme-camins

La llei del país castiga amb 100 fuetades o pena de mort per lapidació
als homes que practiquin l’homosexualitat,

i penes de 3 a 7 anys de presó 
per a les dones

world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

1. HISTÒRIA I CONFLICTE [1]

Situat a la península aràbiga, el Iemen és un dels països més pobres de l’Orient Mitjà i del món. El 43% de la població viu amb menys de dos dòlars al dia.1

L’historial de violència al territori iemenita es remunta als anys setanta amb enfrontaments entre la República Àrab del Iemen (al nord i presidida des del 1978 per Ali Abdullah Saleh) i la República Democràtica Popular del Iemen (al sud). El 1990 una guerra civil va acabar amb la reunificació dels dos territoris i el naixement de l’actual República del Iemen.

Les revoltes populars al Iemen el 2011, en el marc de l’anomenada primavera àrab, van obligar el llavors president, Ali Abdullah Saleh, a abandonar el poder després de trenta-tres anys, entre acusacions de corrupció i de mal govern. Saleh va ser substituït per Abd Rabbu Mansour Hadi i això va permetre un procés consultiu nacional de transició, on es va assegurar que es tindrien en compte les reivindicacions plantejades durant les protestes. Després de dos anys de consultes, el projecte resultant d’un mapa federal que dividia el país en regions va rebre molt poc suport popular i va topar amb l’oposició de diferents faccions, entre elles la dels houthis.

Aquesta facció xiïta va aprofitar el descontentament popular per consolidar el seu control governamental de Saada, la capital, i de les regions septentrionals del país. El març del 2015, varen perpetrar un cop d’estat que va deposar el govern i va ocupar les institucions de Sanaa. Poc després, una coalició d’estats encapçalada per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units van intervenir militarment amb l’objectiu de restaurar el govern de Hadi, reconegut internacionalment. Aquesta operació, amb una campanya de bombardejos aeris contra les forces houthis, va significar l’inici del conflicte armat.

Durant els darrers quatre anys, la guerra s’ha estès a tot el país i les parts s’han multiplicat —forces militars i de seguretat, milícies tribals pro i antigovernamentals, militars desertors, militants d’Al-Qaeda a la península aràbiga (AQPA), entre altres actors. El Iemen es percep com un escenari d’una confrontació indirecta entre la coalició sunnita, que lidera l’Aràbia Saudita, i l’Iran, que dona suport a la milícia xiïta dels houthis.

Els diferents esforços per buscar una sortida negociada a la crisi durant el darrer trimestre del 2018, primer a Ginebra i després a Suècia, van culminar amb l’acord d’Estocolm.2 En acabar l’any, tot i que les parts continuaven compromeses amb una treva, també s’acusaven mútuament d’haver-la infringit i els bombardejos han continuat en un context internacional d’alerta per l’impacte del conflicte sobre la població civil. Després de cinc anys de guerra, diverses fonts comptabilitzen 90.000 víctimes mortals directes i més de 100.000 d’indirectes a causa de la fam i de malalties, com el còlera, i la població desplaçada arriba a 420.000 persones. Les Nacions Unides han alertat que el Iemen pateix la pitjor crisi humanitària del món.

 

Notes

[1] Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. (2015). Situación de los derechos humanos en el Yemen. Informe del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Recuperat de https://ap.ohchr.org/documents/dpage_s.aspx?si=A/HRC/30/31

[2] Comisión de Derechos Humanos del Consejo Económico y Social de las Naciones Unidas. (2004, gener). Informe presentado por la Sra. Anne-Marie Lizin, Experta independiente encargada de la cuestión de los derechos humanos y la extrema pobreza . Recuperat de https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G04/101/46/PDF/G0410146.pdf?OpenElement

[3] Yemen: Comienza con éxito la retirada de los rebeldes hutíes del. (2019, 17 maig). Noticias ONU. Recuperat de https://news.un.org/es/story/2019/05/1455801

2. MILITARITZACIÓ I COMERÇ D'ARMES

2. MILITARITZACIÓ I COMERÇ D’ARMES

El Iemen és un dels països més militaritzats pel que fa a la proporció de la despesa militar amb relació a la seva despesa pública, fins i tot d’abans de la guerra. Pel que fa al comerç d’armes, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va decretar fa 5 anys un embargament d’armes, encara vigent, que afecta els rebels houthis.

En aquest sentit, i arran de diversos atacs contra la població civil, s’han aixecat diverses veus de la societat civil, política i diplomàtica reclamant un embargament d’armes a l’Aràbia Saudita. Així s’hi ha manifestat, diverses vegades, el Parlament Europeu.

3. DRETS HUMANS

2. Drets Humans

El 21 de setembre de 2014 les milícies houthis havien dirigit un cop d’estat contra el govern legítim, prengueren el control de les institucions estatals a Sanà i iniciaren el nou procés polític. El govern havia tractat de restablir la pau al país de conformitat amb els tres mandats acordats en els àmbits local, regional i internacional. Aquests foren resultat la Conferència de Diàleg Nacional Inclusiu, la Iniciativa del Consell de Cooperació del Golf i el seu mecanisme d’execució i les resolucions del Consell de Seguretat, especialment la 2216 (2015). Els houthis havien rebutjat aquests mandats.

Per tal de fer justícia a les víctimes al Iemen, s’havia establert una Comissió Nacional d’Investigació independent perquè estudiés les denúncies de violacions dels drets humans des del cop d’estat.

a. Context1:

Totes les parts del perllongat conflicte han comès crims de guerra i greus violacions del dret internacional, sense la creació de mesures per a garantir la justícia i reparació de les víctimes. La coalició dirigida per Aràbia Saudita i el govern del Iemen ha reconegut atacs indiscriminats a la població. Milers de civils han estat assassinats i ferits des de l’inici del conflicte.

Durant anys, el Iemen s’ha destruït per conflictes entre diferents forces polítiques i ideològiques. La polarització del país no té precedents i la posterior intervenció de les forces de la coalició ha intensificat les hostilitats.

Segons la informació rebuda per l’ACNUDH, entre el 26 de març i el 30 de juny de 2015, 1.527 persones van morir i 3.548 més van resultar ferides a conseqüència del conflicte, en particular en atacs aeris. De totes aquestes víctimes, hi va haver almenys 941 civils morts i 2.295 ferits pels atacs de la coalició; per la seva banda, les operacions terrestres conjuntes dirigides pels Comitès Populars i les forces militars lleials a l’expresident Saleh van posar fi a la vida de 508 civils i van deixar ferits a altres 954. Així mateix, altres confrontacions armades entre les parts en el conflicte es van saldar amb 54 civils morts i 234 ferits, mentre que els atacs reivindicats per al-Qaida a la Península Aràbiga, fonamentalment a Sanà, Aden i Ta’izz, van deixar un mínim de 24 civils morts i 65 ferits.

b. Drets civils i polítics23

Diferents faccions armades han iniciat campanyes contra periodistes i defensors dels drets humans, tot restringint la llibertat d’expressió. S’han registrat casos on els cossos i forces de seguretat els han assassinat, assetjat, intimidat, detingut i torturat. La coalició dirigida per Aràbia Saudita i el govern del Iemen ha restringit l’entrada de periodistes, reduint la cobertura informativa i imposant un bloqueig de comunicació internacional. Des de maig del 2019, aquesta prohibició també s’ha estès a les organitzacions defensores de drets humans.*

c. LGBTIQ+4

Abans del conflicte, Iemen ja era hostil amb els drets de la comunitat LGBTIQ+. La llei del país castiga amb 100 fuetades o pena de mort per lapidació als homes que practiquin l’homosexualitat, i penes de 3 a 7 anys de presó per a les dones. Els casos registrats de violència i persecució contra aquest col.lectiu que han estat denunciats davant les autoritats policials i judicials no han rebut cap resposta.

d. Gènere56

El conflicte ha incrementat la discriminació i desigualtat per a les dones i nenes i s’estimen un total de 3 milions en risc de patir situacions de violència. Els mecanismes de protecció social i legal, que ja eren insuficients, han deixat de funcionar. De fet, el Iemen no regula l’edat mínims de matrimoni. Així doncs, s’estan donant situacions de matrimonis forçat, abús i violència sexual, violència de gènere en l’entorn familiar i mutilació genital femenina. Existeixen menys vies legals per a obtenir una reparació.

El marc jurídic i unes pràctiques socials molt tradicionals constitueixen un obstacle per al gaudiment dels drets de la dona i en part són causa del fort ritme de creixement demogràfic que hipoteca el futur.7.

La reducció de la taxa de natalitat és un dels objectius de tots els líders iemenites. També és l’objectiu principal de les dones, que continuen esforçant-se per fer realitat el dret a l’educació per a totes elles. D’altra banda, també volen combatre l’analfabetisme en general, ja que aquestes són les formes més efectives d’informar les dones sobre els riscos d’embarassos múltiples i garantir que tinguin accés a mètodes anticonceptius amb el propòsit d’espacial els naixements. 8

e. Migrants i refugiats9

Les autoritats deneguen sol·licituds d’asil i protecció humanitària i han deportat en massa migrants en situacions perilloses, tot retornant-los cap al mar. S’han documentat casos on agents dels cossos policials han torturat, violat i executat migrants i demandants ds d’asil, incloent infants procedents de la Banya d’Africà, que prèviament havien estat reclosos en centres de detenció. Migrants i demandants d’asil continuant sent detinguts arbitràriament i essent objecte d’abusos per part de les autoritats tant al nord com al sud del país.

f. Nens, nenes i adolescents10

Els nens al Iemen corren alt risc de morir o quedar mutilats per mines, artefactes sense esclatar, restes explosius improvisats i tirotejos entre les forces armades de l’Estat part i els grups armats. També hi ha un alt nombre de nens víctimes registrat entre juliol de 2011 i març de 2013 que ascendeix a més de 500 nens morts o ferits a causa del conflicte a l’Estat part o a circumstàncies que s’hi relacionen. Durant els disturbis civils de l’any 2011, van morir també nens i nenes com a resultat de la inhalació de gas lacrimogen.

A més, els infants són sotmesos a actes de violència sexual, incloses violacions que s’atribueixen a totes les parts del conflicte, tot i que especialment als grups armats.

Preocupa que els processos de reclutament no estiguin normalitzats i sovint s’apliquin a discreció dels comandants de cada unitat, que no sempre tracten de verificar les edats dels nous reclutes. Això es produeix a causa, entre altres coses, del fet que solen rebre incentius materials, com ara equipament, en funció del nombre de soldats que tingui la seva unitat. Per això, acaba sent ineficaç el procés de verificació de l’edat, que es veu agreujat pel baix nivell d’inscripcions de naixement i la falsificació de certificats de naixement a l’Estat part.

Iemen, a través de les seves forces armades, té responsabilitat directa en el reclutament i la utilització de nens en les hostilitats. Durant molt de temps, aquesta ha estat una pràctica habitual en les forces armades i aquest problema es veu agreujat per la pobresa, ja que les famílies allisten els seus fills per motius econòmics, així com per la creença que portar armes està, fins i tot en el cas dels nens, lligat a la masculinitat i l’honor tribal.

Notes

[4] Consejo de Derechos Humanos de las Naciones Unidas. (2019, abril). Informe del grupo de trabajo sobre el Examen Periodico Universal. Yemen. Paràgraf 8 i 9. Recuperat de https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G19/109/15/PDF/G1910915.pdf?OpenElement

[5] Amnistia Internacional. (2018). Informe 2017/18 Amnistía Internacional. La situación de los derechos humanos en el mundo. Pàgina 463 i ss. Recuperat de https://www.amnesty.org/download/Documents/POL1067002018SPANISH.PDF

[6] Amnistia Internacional. (2018). Informe 2017/18 Amnistía Internacional. La situación de los derechos humanos en el mundo. Pàgina 463 i ss. Recuperat de https://www.amnesty.org/download/Documents/POL1067002018SPANISH.PDF

[7] Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. (2015). Situación de los derechos humanos en el Yemen. Informe del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Paràgraf 60. Recuperat de https://ap.ohchr.org/documents/dpage_s.aspx?si=A/HRC/30/31

[8] Mendos, L. R. (2019, marzo). Homofobia de Estado 2019 (N.o 13). Asociación Internacional de Lesbianas, Gays, Bisexuales, Trans e Intersex (ILGA). Recuperat de https://ilga.org/downloads/ILGA_Homofobia_de_Estado_2019.pdf

[9] Amnistia Internacional. (2018). Informe 2017/18 Amnistía Internacional. La situación de los derechos humanos en el mundo. Pàgina 463 i ss. Recuperat de https://www.amnesty.org/download/Documents/POL1067002018SPANISH.PDF

[10] World Report 2019: Rights Trends in Yemen. (2019, 17 gener). Human Rights Watch. Recuperat de https://www.hrw.org/world-report/2019/country-chapters/yemen

[11] Comisión de Derechos Humanos del Consejo Económico y Social de las Naciones Unidas. (2004, gener). Informe presentado por la Sra. Anne-Marie Lizin, Experta independiente encargada de la cuestión de los derechos humanos y la extrema pobreza . Pàgina 2. Recuperat de https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G04/101/46/PDF/G0410146.pdf?OpenElement

[12] Comisión de Derechos Humanos del Consejo Económico y Social de las Naciones Unidas. (2004, gener). Informe presentado por la Sra. Anne-Marie Lizin, Experta independiente encargada de la cuestión de los derechos humanos y la extrema pobreza . Paràgraf 16. Recuperat de https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G04/101/46/PDF/G0410146.pdf?OpenElement

[13] World Report 2019: Rights Trends in Yemen. (2019, 17 gener). Human Rights Watch. Recuperat de https://www.hrw.org/world-report/2019/country-chapters/yemen

[14] Comité de los Derechos del Niño de las Naciones Unidas. (2014, febrer). Observaciones finales sobre el informe presentado por el Yemen en virtud del artículo 8, párrafo 1, del Protocolo facultativo de la Convención sobre los Derechos del Niño relativo a la participación de niños en los conflictos armados. Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsq3bGBgj7nnUgqOo%2fynBtO%2fmqNC1Q95PIGLhhR6kK9QkU6G5cBO8WU58fTCPkSaiGMxNVwfTpd3qkjs0cLddQv%2b6wLcGiGEQYMuhgnnhj5cxh78pqfw0kvzLjFb57PzNoA%3d%3d

IEMEN

mapa-ieme-camins

La llei del país castiga amb 100 fuetades o pena de mort per lapidació
als homes que practiquin l’homosexualitat,

i penes de 3 a 7 anys de presó 
per a les dones

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

1. HISTÒRIA I CONFLICTE [1]

Situat a la península aràbiga, el Iemen és un dels països més pobres de l’Orient Mitjà i del món. El 43% de la població viu amb menys de dos dòlars al dia.1

L’historial de violència al territori iemenita es remunta als anys setanta amb enfrontaments entre la República Àrab del Iemen (al nord i presidida des del 1978 per Ali Abdullah Saleh) i la República Democràtica Popular del Iemen (al sud). El 1990 una guerra civil va acabar amb la reunificació dels dos territoris i el naixement de l’actual República del Iemen.

Les revoltes populars al Iemen el 2011, en el marc de l’anomenada primavera àrab, van obligar el llavors president, Ali Abdullah Saleh, a abandonar el poder després de trenta-tres anys, entre acusacions de corrupció i de mal govern. Saleh va ser substituït per Abd Rabbu Mansour Hadi i això va permetre un procés consultiu nacional de transició, on es va assegurar que es tindrien en compte les reivindicacions plantejades durant les protestes. Després de dos anys de consultes, el projecte resultant d’un mapa federal que dividia el país en regions va rebre molt poc suport popular i va topar amb l’oposició de diferents faccions, entre elles la dels houthis.

Aquesta facció xiïta va aprofitar el descontentament popular per consolidar el seu control governamental de Saada, la capital, i de les regions septentrionals del país. El març del 2015, varen perpetrar un cop d’estat que va deposar el govern i va ocupar les institucions de Sanaa. Poc després, una coalició d’estats encapçalada per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units van intervenir militarment amb l’objectiu de restaurar el govern de Hadi, reconegut internacionalment. Aquesta operació, amb una campanya de bombardejos aeris contra les forces houthis, va significar l’inici del conflicte armat.

Durant els darrers quatre anys, la guerra s’ha estès a tot el país i les parts s’han multiplicat —forces militars i de seguretat, milícies tribals pro i antigovernamentals, militars desertors, militants d’Al-Qaeda a la península aràbiga (AQPA), entre altres actors. El Iemen es percep com un escenari d’una confrontació indirecta entre la coalició sunnita, que lidera l’Aràbia Saudita, i l’Iran, que dona suport a la milícia xiïta dels houthis.

Els diferents esforços per buscar una sortida negociada a la crisi durant el darrer trimestre del 2018, primer a Ginebra i després a Suècia, van culminar amb l’acord d’Estocolm.2 En acabar l’any, tot i que les parts continuaven compromeses amb una treva, també s’acusaven mútuament d’haver-la infringit i els bombardejos han continuat en un context internacional d’alerta per l’impacte del conflicte sobre la població civil. Després de cinc anys de guerra, diverses fonts comptabilitzen 90.000 víctimes mortals directes i més de 100.000 d’indirectes a causa de la fam i de malalties, com el còlera, i la població desplaçada arriba a 420.000 persones. Les Nacions Unides han alertat que el Iemen pateix la pitjor crisi humanitària del món.

 

Notes

[1] Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. (2015). Situación de los derechos humanos en el Yemen. Informe del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Recuperat de https://ap.ohchr.org/documents/dpage_s.aspx?si=A/HRC/30/31

[2] Comisión de Derechos Humanos del Consejo Económico y Social de las Naciones Unidas. (2004, gener). Informe presentado por la Sra. Anne-Marie Lizin, Experta independiente encargada de la cuestión de los derechos humanos y la extrema pobreza . Recuperat de https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G04/101/46/PDF/G0410146.pdf?OpenElement

[3] Yemen: Comienza con éxito la retirada de los rebeldes hutíes del. (2019, 17 maig). Noticias ONU. Recuperat de https://news.un.org/es/story/2019/05/1455801

2. MILITARITZACIÓ I COMERÇ D'ARMES

2. MILITARITZACIÓ I COMERÇ D’ARMES

El Iemen és un dels països més militaritzats pel que fa a la proporció de la despesa militar amb relació a la seva despesa pública, fins i tot d’abans de la guerra. Pel que fa al comerç d’armes, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va decretar fa 5 anys un embargament d’armes, encara vigent, que afecta els rebels houthis.

En aquest sentit, i arran de diversos atacs contra la població civil, s’han aixecat diverses veus de la societat civil, política i diplomàtica reclamant un embargament d’armes a l’Aràbia Saudita. Així s’hi ha manifestat, diverses vegades, el Parlament Europeu.

3. DRETS HUMANS

2. Drets Humans

El 21 de setembre de 2014 les milícies houthis havien dirigit un cop d’estat contra el govern legítim, prengueren el control de les institucions estatals a Sanà i iniciaren el nou procés polític. El govern havia tractat de restablir la pau al país de conformitat amb els tres mandats acordats en els àmbits local, regional i internacional. Aquests foren resultat la Conferència de Diàleg Nacional Inclusiu, la Iniciativa del Consell de Cooperació del Golf i el seu mecanisme d’execució i les resolucions del Consell de Seguretat, especialment la 2216 (2015). Els houthis havien rebutjat aquests mandats.

Per tal de fer justícia a les víctimes al Iemen, s’havia establert una Comissió Nacional d’Investigació independent perquè estudiés les denúncies de violacions dels drets humans des del cop d’estat.

a. Context1:

Totes les parts del perllongat conflicte han comès crims de guerra i greus violacions del dret internacional, sense la creació de mesures per a garantir la justícia i reparació de les víctimes. La coalició dirigida per Aràbia Saudita i el govern del Iemen ha reconegut atacs indiscriminats a la població. Milers de civils han estat assassinats i ferits des de l’inici del conflicte.

Durant anys, el Iemen s’ha destruït per conflictes entre diferents forces polítiques i ideològiques. La polarització del país no té precedents i la posterior intervenció de les forces de la coalició ha intensificat les hostilitats.

Segons la informació rebuda per l’ACNUDH, entre el 26 de març i el 30 de juny de 2015, 1.527 persones van morir i 3.548 més van resultar ferides a conseqüència del conflicte, en particular en atacs aeris. De totes aquestes víctimes, hi va haver almenys 941 civils morts i 2.295 ferits pels atacs de la coalició; per la seva banda, les operacions terrestres conjuntes dirigides pels Comitès Populars i les forces militars lleials a l’expresident Saleh van posar fi a la vida de 508 civils i van deixar ferits a altres 954. Així mateix, altres confrontacions armades entre les parts en el conflicte es van saldar amb 54 civils morts i 234 ferits, mentre que els atacs reivindicats per al-Qaida a la Península Aràbiga, fonamentalment a Sanà, Aden i Ta’izz, van deixar un mínim de 24 civils morts i 65 ferits.

b. Drets civils i polítics23

Diferents faccions armades han iniciat campanyes contra periodistes i defensors dels drets humans, tot restringint la llibertat d’expressió. S’han registrat casos on els cossos i forces de seguretat els han assassinat, assetjat, intimidat, detingut i torturat. La coalició dirigida per Aràbia Saudita i el govern del Iemen ha restringit l’entrada de periodistes, reduint la cobertura informativa i imposant un bloqueig de comunicació internacional. Des de maig del 2019, aquesta prohibició també s’ha estès a les organitzacions defensores de drets humans.*

c. LGBTIQ+4

Abans del conflicte, Iemen ja era hostil amb els drets de la comunitat LGBTIQ+. La llei del país castiga amb 100 fuetades o pena de mort per lapidació als homes que practiquin l’homosexualitat, i penes de 3 a 7 anys de presó per a les dones. Els casos registrats de violència i persecució contra aquest col.lectiu que han estat denunciats davant les autoritats policials i judicials no han rebut cap resposta.

d. Gènere56

El conflicte ha incrementat la discriminació i desigualtat per a les dones i nenes i s’estimen un total de 3 milions en risc de patir situacions de violència. Els mecanismes de protecció social i legal, que ja eren insuficients, han deixat de funcionar. De fet, el Iemen no regula l’edat mínims de matrimoni. Així doncs, s’estan donant situacions de matrimonis forçat, abús i violència sexual, violència de gènere en l’entorn familiar i mutilació genital femenina. Existeixen menys vies legals per a obtenir una reparació.

El marc jurídic i unes pràctiques socials molt tradicionals constitueixen un obstacle per al gaudiment dels drets de la dona i en part són causa del fort ritme de creixement demogràfic que hipoteca el futur.7.

La reducció de la taxa de natalitat és un dels objectius de tots els líders iemenites. També és l’objectiu principal de les dones, que continuen esforçant-se per fer realitat el dret a l’educació per a totes elles. D’altra banda, també volen combatre l’analfabetisme en general, ja que aquestes són les formes més efectives d’informar les dones sobre els riscos d’embarassos múltiples i garantir que tinguin accés a mètodes anticonceptius amb el propòsit d’espacial els naixements. 8

e. Migrants i refugiats9

Les autoritats deneguen sol·licituds d’asil i protecció humanitària i han deportat en massa migrants en situacions perilloses, tot retornant-los cap al mar. S’han documentat casos on agents dels cossos policials han torturat, violat i executat migrants i demandants ds d’asil, incloent infants procedents de la Banya d’Africà, que prèviament havien estat reclosos en centres de detenció. Migrants i demandants d’asil continuant sent detinguts arbitràriament i essent objecte d’abusos per part de les autoritats tant al nord com al sud del país.

f. Nens, nenes i adolescents10

Els nens al Iemen corren alt risc de morir o quedar mutilats per mines, artefactes sense esclatar, restes explosius improvisats i tirotejos entre les forces armades de l’Estat part i els grups armats. També hi ha un alt nombre de nens víctimes registrat entre juliol de 2011 i març de 2013 que ascendeix a més de 500 nens morts o ferits a causa del conflicte a l’Estat part o a circumstàncies que s’hi relacionen. Durant els disturbis civils de l’any 2011, van morir també nens i nenes com a resultat de la inhalació de gas lacrimogen.

A més, els infants són sotmesos a actes de violència sexual, incloses violacions que s’atribueixen a totes les parts del conflicte, tot i que especialment als grups armats.

Preocupa que els processos de reclutament no estiguin normalitzats i sovint s’apliquin a discreció dels comandants de cada unitat, que no sempre tracten de verificar les edats dels nous reclutes. Això es produeix a causa, entre altres coses, del fet que solen rebre incentius materials, com ara equipament, en funció del nombre de soldats que tingui la seva unitat. Per això, acaba sent ineficaç el procés de verificació de l’edat, que es veu agreujat pel baix nivell d’inscripcions de naixement i la falsificació de certificats de naixement a l’Estat part.

Iemen, a través de les seves forces armades, té responsabilitat directa en el reclutament i la utilització de nens en les hostilitats. Durant molt de temps, aquesta ha estat una pràctica habitual en les forces armades i aquest problema es veu agreujat per la pobresa, ja que les famílies allisten els seus fills per motius econòmics, així com per la creença que portar armes està, fins i tot en el cas dels nens, lligat a la masculinitat i l’honor tribal.

Notes

[4] Consejo de Derechos Humanos de las Naciones Unidas. (2019, abril). Informe del grupo de trabajo sobre el Examen Periodico Universal. Yemen. Paràgraf 8 i 9. Recuperat de https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G19/109/15/PDF/G1910915.pdf?OpenElement

[5] Amnistia Internacional. (2018). Informe 2017/18 Amnistía Internacional. La situación de los derechos humanos en el mundo. Pàgina 463 i ss. Recuperat de https://www.amnesty.org/download/Documents/POL1067002018SPANISH.PDF

[6] Amnistia Internacional. (2018). Informe 2017/18 Amnistía Internacional. La situación de los derechos humanos en el mundo. Pàgina 463 i ss. Recuperat de https://www.amnesty.org/download/Documents/POL1067002018SPANISH.PDF

[7] Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. (2015). Situación de los derechos humanos en el Yemen. Informe del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Paràgraf 60. Recuperat de https://ap.ohchr.org/documents/dpage_s.aspx?si=A/HRC/30/31

[8] Mendos, L. R. (2019, marzo). Homofobia de Estado 2019 (N.o 13). Asociación Internacional de Lesbianas, Gays, Bisexuales, Trans e Intersex (ILGA). Recuperat de https://ilga.org/downloads/ILGA_Homofobia_de_Estado_2019.pdf

[9] Amnistia Internacional. (2018). Informe 2017/18 Amnistía Internacional. La situación de los derechos humanos en el mundo. Pàgina 463 i ss. Recuperat de https://www.amnesty.org/download/Documents/POL1067002018SPANISH.PDF

[10] World Report 2019: Rights Trends in Yemen. (2019, 17 gener). Human Rights Watch. Recuperat de https://www.hrw.org/world-report/2019/country-chapters/yemen

[11] Comisión de Derechos Humanos del Consejo Económico y Social de las Naciones Unidas. (2004, gener). Informe presentado por la Sra. Anne-Marie Lizin, Experta independiente encargada de la cuestión de los derechos humanos y la extrema pobreza . Pàgina 2. Recuperat de https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G04/101/46/PDF/G0410146.pdf?OpenElement

[12] Comisión de Derechos Humanos del Consejo Económico y Social de las Naciones Unidas. (2004, gener). Informe presentado por la Sra. Anne-Marie Lizin, Experta independiente encargada de la cuestión de los derechos humanos y la extrema pobreza . Paràgraf 16. Recuperat de https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G04/101/46/PDF/G0410146.pdf?OpenElement

[13] World Report 2019: Rights Trends in Yemen. (2019, 17 gener). Human Rights Watch. Recuperat de https://www.hrw.org/world-report/2019/country-chapters/yemen

[14] Comité de los Derechos del Niño de las Naciones Unidas. (2014, febrer). Observaciones finales sobre el informe presentado por el Yemen en virtud del artículo 8, párrafo 1, del Protocolo facultativo de la Convención sobre los Derechos del Niño relativo a la participación de niños en los conflictos armados. Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsq3bGBgj7nnUgqOo%2fynBtO%2fmqNC1Q95PIGLhhR6kK9QkU6G5cBO8WU58fTCPkSaiGMxNVwfTpd3qkjs0cLddQv%2b6wLcGiGEQYMuhgnnhj5cxh78pqfw0kvzLjFb57PzNoA%3d%3d

Volver arriba