Saltear al contenido principal

IRAQ

 
 

world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Directa o indirectament, l’Iraq ha estat protagonista de molts dels fets clau de la regió on es troba situat, com ara la guerra amb Iran, la Guerra del Golf i la invasió de Kuwait o la situació del Kurdistan. Hereu d’una civilització històrica, Iraq accedeix a la independència, amb certes limitacions, a principis del Segle XX. Un seguit de cops d’Estat, insurreccions i revoltes definiran els primers anys des d’aquesta independència. A la segona meitat, del Segle XX, concretament l’any 1958, una revolta liderada per militars d’inspiració baasista[i] posa fi a la monarquia i declara la República d’Iraq.

L’ascens de Saddam Hussein, el 1979, marcarà el futur del país. El seu mandat es caracteritzarà per combinar modernització i reformes socials amb una creixent repressió interna, amb acusacions de genocidi i ús d’armes químiques. Per una banda, les reivindicacions del poble kurd i, per l’altra, la tensió entre la majoria xiïta i la minoria sunnita (al poder) seran sempre presents en les diverses crisis a l’Iraq.

Confiat, i aspirant a consolidar ràpidament el seu lideratge a la regió, Saddam iniciarà el 1980 una guerra amb l’Iran. La guerra durarà 8 anys i provocarà un milió de morts.

El 1991 augmentarà el seu protagonisme i, a la vegada, la seva debilitat i pèrdua de confiança de molts països occidentals (abans parcialment aliats), amb la invasió de Kuwait. Una coalició internacional el doblegarà i, en acabat, li imposarà dures sancions.

[i] La ideologia baasista combina el socialisme àrab – amb el marxisme com a base, el nacionalisme- amb énfasi en l’alliberament del control estranger i el panarabisme – o la unitat del poble àrab.

2. Militarització i Comerç d’Armes

Després dels atacs a les torres bessones de Nova York, els EEUU atacaran l’Iraq al 2003, acusant-lo de posseir armes de destrucció massiva i tenir connexions amb Al-Qaida. Ni una cosa ni l’altra eren versemblants però la guerra tindrà, entre d’altres conseqüències, la fi del règim i, per tant, de Saddam Hussein. L’ocupació i la seva posterior gestió va ser llarga, cruenta i complexa. A la tensió oposició–règim s’hi superposa (no sempre de forma coincident) la tensió pro-anti-ocupació  estrangera. Tot plegat amanit per les expectatives de les diverses confessions (xiïtes i sunnites) i grups ètnics (kurds) en el nou escenari. El buit de poder, les dificultats d’integració i la sensació de greuge per part dels perdedors de la guerra seran un caldo de cultiu perquè el jihadisme hi arreli, primer amb Al-Qaida i després amb l’ISIS[i], que el 2014 des de Mossul va proclamar l’Estat islàmic, comprenent part d’Iraq i de Síria[ii].

 

Notes

[i] Sobre els efectes de l’arribada d’ISIS o EI vegi’s https://www.hrw.org/world-report/2018/country-chapters/iraq

[ii] L’Estat Islàmic d’Iraq i del Llevant (EIIL, ISIS per les sigles en anglès) és una organització jihadista suní que té el seu origen en el grup iraquí de Al Qaida, nascut de la invasió norteamericana a l’Iraq— adopta el seu nom actual en 2012.

3. Drets Humans

Context[i]

Iraq ocupava la posició 120 de l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) al 2017, lleugerament superior a la dels darrers anys[ii]. Tot i això, a les vulneracions de drets humans (DH) comeses per l’Estat, se li sumen les de l’autodenominat Estat Islàmic (EI) i de grups armats propers a les forces de seguretat. La persistència de conflicte armat entre aquestes parts perpetua les vulneracions de DH a tot l’Estat, ja que persisteixen els segrests, l’esclavitud, les violacions, el reclutament d’infants[iii], els matrimonis forçats, els assassinats, les execucions extrajudicials i les tortures.

Drets civils i polítics

Existeix pena de mort, inclosa per a delictes que no són greus. La policia practica sovint tortura i maltractaments, a més de l’ús excessiu de la força per dispersar manifestacions i detencions arbitràries i secretes.  D’una banda, als darrers anys, les forces iraquianes i kurdes i les milícies paramilitars van cometre execucions extrajudicials de combatents i de civils que fugien del conflicte, i van destruir habitatges i altres béns de caràcter civil. Juntament amb les autoritats del govern, van detenir arbitràriament, van sotmetre a desaparició forçada i van torturar a civils presumptament afins a l’Estat Islàmic (EI). Els tribunals van sotmetre a presumptes membres de l’EI i a altres persones sospitoses de delictes de terrorisme a judicis injusts i els van condemnar a mort basant-se en “confessions” obtingudes mitjançant tortura. Es va seguir duent a terme un nombre alarmant d’execucions.

D’altra banda, l’EI va matar deliberadament a civils que intentaven fugir dels combats i va penjar els seus cossos en espais públics. Va perpetrar a manera d’execució homicidis de persones que s’oposaven a ell i va reclutar i va desplegar a infants soldats. L’EI va matar i va ferir a civils en tot el país en atemptats suïcides amb explosius i altres atacs mortals dirigits deliberadament contra la població civil en mercats, santuaris xiïtes i altres espais públics[iv]

Persisteix el tràfic d’éssers humans, el treball forçat i fortes discriminacions i violència cap a minories ètniques. Fins i tot, segons Nacions Unides, l’EI podia haver perpetrat un genocidi contra la comunitat iazidí, així com crims de lesa humanitat[v].

No hi ha llibertat de religió i la llibertat d’expressió i d’informació es veu atacada amb continues agressions a periodistes.

Drets LGBTIQ+[vi]

El col·lectiu pateix discriminació i violència impunement, així com estigmatització i exclusió social. No tenen garantits drets com la reunió pacífica. Tot i que la homosexualitat és legal i el codi penal va treure la sodomia[vii], l’EI la castiga, i ha arribat a assassinar a moltes persones per la seva orientació sexual i identitat de gènere[viii]  (alguns d’ells han estat llançats des d’edificis).

Gènere

Existeix una baixa presència de la dona al món laboral i una escassa representació a la vida política i judicial i als alts nivells de govern. El 2015 es va aprovar la decisió d’aplicar un pla nacional per protegir a les víctimes de violència domèstica. No obstant això, la violència de gènere és vista com normal i els crims d’honor són un problema greu. L’EI i els seus grups propers cometen agressions extremadament violentes i dones polítiques, periodistes i professionals han estat assassinades. Segons l’ONU, al 2017 l’EI mantenia en captivitat a 1.563 dones, nenes i nens iazidíes a l’Iraq i Síria a qui sotmetia a violacions i altres tortures, agressions i esclavitud[ix]. D’altra banda, en el cas de les dones allotjades als camps per a persones internament desplaçades (especialment aquelles amb familiars sospitosos d’estar afiliats a l’EI) denunciaven violacions, explotació i altres abusos sexuals, així com discriminació sistemàtica, sobretot a causa de l’accés inadequat i desigual a menjar, aigua i altres subministraments bàsics.[x]

A més, es produeixen molts matrimonis precoços i forçats, mentre que no ha disminuït la mutilació genital femenina (MGF), que només està penada al Kurdistan (2015).

Persones refugiades i migrants

Essent refugi per més de 3 milions de persones desplaçades internes durant el 2015, Iraq acull a refugiades i demandants d’asil, tot i que aquestes no compten amb una forta protecció legal. La legislació existent no és suficient per protegir a les persones refugiades i es produeixen devolucions i expulsions contràries als seus drets. Els i les bel·ligerants al conflicte dificulten l’accés d’aquestes persones als recursos bàsics que proveeix el govern central i les ONG d’acció humanitària[xi].

ACNUR estima que més de 11 milions d’iraquians i iraquianes necessiten ajuda humanitària[xii]. Durant els anys 2015 i 2016, quasi 250.000 persones van sol·licitar asil a la Unió Europea (un 10% del total de sol·licituds), dels quals un terç eren menors. Al 2017, les xifres van disminuir, amb 47.650 persones demandants de protecció internacional. No obstant, la proporció de menors va augmentar, amb 21.200 sol·licituds (un 44,5% del total). Més en detall, 1.240 d’aquestes sol·licituds eren procedents de menors no acompanyats[xiii].

Si bé algunes estimacions indiquen la sortida d’uns 1,2 milions de persones, altres situen les xifres entre els 3 i els 4 milions[xiv].

 

Notes

[i]http://tbinternet.ohchr.org/_layouts/treatybodyexternal/Download.aspx?symbolno=CCPR/C/IRQ/CO/5&Lang=En

[ii] http://hdr.undp.org/en/composite/HDI

[iii] https://www.hrw.org/report/2016/07/28/extreme-measures/abuses-against-children-detained-national-security-threats

[iv] Informe Amnistia Internacional 2017-18. Iraq: https://www.amnesty.org/es/countries/middle-east-and-north-africa/iraq/report-iraq/

[v] Informe de l’Oficina del Alt Comissionat pels Drets Humans, A/HRC/28/18, pàg. 78

[vi]https://www.ohchr.org/Documents/Countries/IQ/UNAMIReport1May31October2015.pdf

[vii] https://www.equaldex.com/region/iraq

[viii] https://www.outrightinternational.org/content/exposing-persecution-lgbt-individuals-iraq

[ix] Informe Amnistia Internacional 2017-18. Iraq: https://www.amnesty.org/es/countries/middle-east-and-north-africa/iraq/report-iraq/

[x] Informe Amnistia Internacional 2017-18. Iraq: https://www.amnesty.org/es/countries/middle-east-and-north-africa/iraq/report-iraq/

[xi]http://tbinternet.ohchr.org/Treaties/CRC/Shared%20Documents/IRQ/Information%20from%20Madre%20NGO_19029_E.pdf. Segons UNHCR són 2,1 milions a data d’abril 2018, tot i que han sigut més de 3 m des de 2014: http://www.unhcr.org/iraq-emergency.html

[xii] http://www.unhcr.org/iraq-emergency.html

[xiii] https://ec.europa.eu/eurostat/web/asylum-and-managed-migration/data/database

[xiv] https://en.wikipedia.org/wiki/Iraqi_diaspora

4. NOTES

La ideologia baasista combina el socialisme àrab – amb el marxisme com a base, el nacionalisme- amb énfasi en l’alliberament del control estranger i el panarabisme – o la unitat del poble àrab.

Sobre els efectes de l’arribada d’ISIS o EI vegi’s https://www.hrw.org/world-report/2018/country-chapters/iraq

L’Estat Islàmic d’Iraq i del Llevant (EIIL, ISIS per les sigles en anglès) és una organització jihadista suní que té el seu origen en el grup iraquí de Al Qaida, nascut de la invasió norteamericana a l’Iraq— adopta el seu nom actual en 2012.

http://tbinternet.ohchr.org/_layouts/treatybodyexternal/Download.aspx?symbolno=CCPR/C/IRQ/CO/5&Lang=En

http://hdr.undp.org/en/composite/HDI

https://www.hrw.org/report/2016/07/28/extreme-measures/abuses-against-children-detained-national-security-threats

Informe Amnistia Internacional 2017-18. Iraq: https://www.amnesty.org/es/countries/middle-east-and-north-africa/iraq/report-iraq/

Informe de l’Oficina del Alt Comissionat pels Drets Humans, A/HRC/28/18, pàg. 78

https://www.ohchr.org/Documents/Countries/IQ/UNAMIReport1May31October2015.pdf

https://www.equaldex.com/region/iraq

https://www.outrightinternational.org/content/exposing-persecution-lgbt-individuals-iraq

Informe Amnistia Internacional 2017-18. Iraq: https://www.amnesty.org/es/countries/middle-east-and-north-africa/iraq/report-iraq/

Informe Amnistia Internacional 2017-18. Iraq: https://www.amnesty.org/es/countries/middle-east-and-north-africa/iraq/report-iraq/

http://tbinternet.ohchr.org/Treaties/CRC/Shared%20Documents/IRQ/Information%20from%20Madre%20NGO_19029_E.pdf.

http://www.unhcr.org/iraq-emergency.html

https://ec.europa.eu/eurostat/web/asylum-and-managed-migration/data/database

https://en.wikipedia.org/wiki/Iraqi_diaspora

5. TESTIMONIATGE

IRAQ

 
 

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Directa o indirectament, l’Iraq ha estat protagonista de molts dels fets clau de la regió on es troba situat, com ara la guerra amb Iran, la Guerra del Golf i la invasió de Kuwait o la situació del Kurdistan. Hereu d’una civilització històrica, Iraq accedeix a la independència, amb certes limitacions, a principis del Segle XX. Un seguit de cops d’Estat, insurreccions i revoltes definiran els primers anys des d’aquesta independència. A la segona meitat, del Segle XX, concretament l’any 1958, una revolta liderada per militars d’inspiració baasista[i] posa fi a la monarquia i declara la República d’Iraq.

L’ascens de Saddam Hussein, el 1979, marcarà el futur del país. El seu mandat es caracteritzarà per combinar modernització i reformes socials amb una creixent repressió interna, amb acusacions de genocidi i ús d’armes químiques. Per una banda, les reivindicacions del poble kurd i, per l’altra, la tensió entre la majoria xiïta i la minoria sunnita (al poder) seran sempre presents en les diverses crisis a l’Iraq.

Confiat, i aspirant a consolidar ràpidament el seu lideratge a la regió, Saddam iniciarà el 1980 una guerra amb l’Iran. La guerra durarà 8 anys i provocarà un milió de morts.

El 1991 augmentarà el seu protagonisme i, a la vegada, la seva debilitat i pèrdua de confiança de molts països occidentals (abans parcialment aliats), amb la invasió de Kuwait. Una coalició internacional el doblegarà i, en acabat, li imposarà dures sancions.

[i] La ideologia baasista combina el socialisme àrab – amb el marxisme com a base, el nacionalisme- amb énfasi en l’alliberament del control estranger i el panarabisme – o la unitat del poble àrab.

2. Militarització i Comerç d’Armes

Després dels atacs a les torres bessones de Nova York, els EEUU atacaran l’Iraq al 2003, acusant-lo de posseir armes de destrucció massiva i tenir connexions amb Al-Qaida. Ni una cosa ni l’altra eren versemblants però la guerra tindrà, entre d’altres conseqüències, la fi del règim i, per tant, de Saddam Hussein. L’ocupació i la seva posterior gestió va ser llarga, cruenta i complexa. A la tensió oposició–règim s’hi superposa (no sempre de forma coincident) la tensió pro-anti-ocupació  estrangera. Tot plegat amanit per les expectatives de les diverses confessions (xiïtes i sunnites) i grups ètnics (kurds) en el nou escenari. El buit de poder, les dificultats d’integració i la sensació de greuge per part dels perdedors de la guerra seran un caldo de cultiu perquè el jihadisme hi arreli, primer amb Al-Qaida i després amb l’ISIS[i], que el 2014 des de Mossul va proclamar l’Estat islàmic, comprenent part d’Iraq i de Síria[ii].

 

Notes

[i] Sobre els efectes de l’arribada d’ISIS o EI vegi’s https://www.hrw.org/world-report/2018/country-chapters/iraq

[ii] L’Estat Islàmic d’Iraq i del Llevant (EIIL, ISIS per les sigles en anglès) és una organització jihadista suní que té el seu origen en el grup iraquí de Al Qaida, nascut de la invasió norteamericana a l’Iraq— adopta el seu nom actual en 2012.

3. Drets Humans

Context[i]

Iraq ocupava la posició 120 de l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) al 2017, lleugerament superior a la dels darrers anys[ii]. Tot i això, a les vulneracions de drets humans (DH) comeses per l’Estat, se li sumen les de l’autodenominat Estat Islàmic (EI) i de grups armats propers a les forces de seguretat. La persistència de conflicte armat entre aquestes parts perpetua les vulneracions de DH a tot l’Estat, ja que persisteixen els segrests, l’esclavitud, les violacions, el reclutament d’infants[iii], els matrimonis forçats, els assassinats, les execucions extrajudicials i les tortures.

Drets civils i polítics

Existeix pena de mort, inclosa per a delictes que no són greus. La policia practica sovint tortura i maltractaments, a més de l’ús excessiu de la força per dispersar manifestacions i detencions arbitràries i secretes.  D’una banda, als darrers anys, les forces iraquianes i kurdes i les milícies paramilitars van cometre execucions extrajudicials de combatents i de civils que fugien del conflicte, i van destruir habitatges i altres béns de caràcter civil. Juntament amb les autoritats del govern, van detenir arbitràriament, van sotmetre a desaparició forçada i van torturar a civils presumptament afins a l’Estat Islàmic (EI). Els tribunals van sotmetre a presumptes membres de l’EI i a altres persones sospitoses de delictes de terrorisme a judicis injusts i els van condemnar a mort basant-se en “confessions” obtingudes mitjançant tortura. Es va seguir duent a terme un nombre alarmant d’execucions.

D’altra banda, l’EI va matar deliberadament a civils que intentaven fugir dels combats i va penjar els seus cossos en espais públics. Va perpetrar a manera d’execució homicidis de persones que s’oposaven a ell i va reclutar i va desplegar a infants soldats. L’EI va matar i va ferir a civils en tot el país en atemptats suïcides amb explosius i altres atacs mortals dirigits deliberadament contra la població civil en mercats, santuaris xiïtes i altres espais públics[iv]

Persisteix el tràfic d’éssers humans, el treball forçat i fortes discriminacions i violència cap a minories ètniques. Fins i tot, segons Nacions Unides, l’EI podia haver perpetrat un genocidi contra la comunitat iazidí, així com crims de lesa humanitat[v].

No hi ha llibertat de religió i la llibertat d’expressió i d’informació es veu atacada amb continues agressions a periodistes.

Drets LGBTIQ+[vi]

El col·lectiu pateix discriminació i violència impunement, així com estigmatització i exclusió social. No tenen garantits drets com la reunió pacífica. Tot i que la homosexualitat és legal i el codi penal va treure la sodomia[vii], l’EI la castiga, i ha arribat a assassinar a moltes persones per la seva orientació sexual i identitat de gènere[viii]  (alguns d’ells han estat llançats des d’edificis).

Gènere

Existeix una baixa presència de la dona al món laboral i una escassa representació a la vida política i judicial i als alts nivells de govern. El 2015 es va aprovar la decisió d’aplicar un pla nacional per protegir a les víctimes de violència domèstica. No obstant això, la violència de gènere és vista com normal i els crims d’honor són un problema greu. L’EI i els seus grups propers cometen agressions extremadament violentes i dones polítiques, periodistes i professionals han estat assassinades. Segons l’ONU, al 2017 l’EI mantenia en captivitat a 1.563 dones, nenes i nens iazidíes a l’Iraq i Síria a qui sotmetia a violacions i altres tortures, agressions i esclavitud[ix]. D’altra banda, en el cas de les dones allotjades als camps per a persones internament desplaçades (especialment aquelles amb familiars sospitosos d’estar afiliats a l’EI) denunciaven violacions, explotació i altres abusos sexuals, així com discriminació sistemàtica, sobretot a causa de l’accés inadequat i desigual a menjar, aigua i altres subministraments bàsics.[x]

A més, es produeixen molts matrimonis precoços i forçats, mentre que no ha disminuït la mutilació genital femenina (MGF), que només està penada al Kurdistan (2015).

Persones refugiades i migrants

Essent refugi per més de 3 milions de persones desplaçades internes durant el 2015, Iraq acull a refugiades i demandants d’asil, tot i que aquestes no compten amb una forta protecció legal. La legislació existent no és suficient per protegir a les persones refugiades i es produeixen devolucions i expulsions contràries als seus drets. Els i les bel·ligerants al conflicte dificulten l’accés d’aquestes persones als recursos bàsics que proveeix el govern central i les ONG d’acció humanitària[xi].

ACNUR estima que més de 11 milions d’iraquians i iraquianes necessiten ajuda humanitària[xii]. Durant els anys 2015 i 2016, quasi 250.000 persones van sol·licitar asil a la Unió Europea (un 10% del total de sol·licituds), dels quals un terç eren menors. Al 2017, les xifres van disminuir, amb 47.650 persones demandants de protecció internacional. No obstant, la proporció de menors va augmentar, amb 21.200 sol·licituds (un 44,5% del total). Més en detall, 1.240 d’aquestes sol·licituds eren procedents de menors no acompanyats[xiii].

Si bé algunes estimacions indiquen la sortida d’uns 1,2 milions de persones, altres situen les xifres entre els 3 i els 4 milions[xiv].

 

Notes

[i]http://tbinternet.ohchr.org/_layouts/treatybodyexternal/Download.aspx?symbolno=CCPR/C/IRQ/CO/5&Lang=En

[ii] http://hdr.undp.org/en/composite/HDI

[iii] https://www.hrw.org/report/2016/07/28/extreme-measures/abuses-against-children-detained-national-security-threats

[iv] Informe Amnistia Internacional 2017-18. Iraq: https://www.amnesty.org/es/countries/middle-east-and-north-africa/iraq/report-iraq/

[v] Informe de l’Oficina del Alt Comissionat pels Drets Humans, A/HRC/28/18, pàg. 78

[vi]https://www.ohchr.org/Documents/Countries/IQ/UNAMIReport1May31October2015.pdf

[vii] https://www.equaldex.com/region/iraq

[viii] https://www.outrightinternational.org/content/exposing-persecution-lgbt-individuals-iraq

[ix] Informe Amnistia Internacional 2017-18. Iraq: https://www.amnesty.org/es/countries/middle-east-and-north-africa/iraq/report-iraq/

[x] Informe Amnistia Internacional 2017-18. Iraq: https://www.amnesty.org/es/countries/middle-east-and-north-africa/iraq/report-iraq/

[xi]http://tbinternet.ohchr.org/Treaties/CRC/Shared%20Documents/IRQ/Information%20from%20Madre%20NGO_19029_E.pdf. Segons UNHCR són 2,1 milions a data d’abril 2018, tot i que han sigut més de 3 m des de 2014: http://www.unhcr.org/iraq-emergency.html

[xii] http://www.unhcr.org/iraq-emergency.html

[xiii] https://ec.europa.eu/eurostat/web/asylum-and-managed-migration/data/database

[xiv] https://en.wikipedia.org/wiki/Iraqi_diaspora

4. NOTES

La ideologia baasista combina el socialisme àrab – amb el marxisme com a base, el nacionalisme- amb énfasi en l’alliberament del control estranger i el panarabisme – o la unitat del poble àrab.

Sobre els efectes de l’arribada d’ISIS o EI vegi’s https://www.hrw.org/world-report/2018/country-chapters/iraq

L’Estat Islàmic d’Iraq i del Llevant (EIIL, ISIS per les sigles en anglès) és una organització jihadista suní que té el seu origen en el grup iraquí de Al Qaida, nascut de la invasió norteamericana a l’Iraq— adopta el seu nom actual en 2012.

http://tbinternet.ohchr.org/_layouts/treatybodyexternal/Download.aspx?symbolno=CCPR/C/IRQ/CO/5&Lang=En

http://hdr.undp.org/en/composite/HDI

https://www.hrw.org/report/2016/07/28/extreme-measures/abuses-against-children-detained-national-security-threats

Informe Amnistia Internacional 2017-18. Iraq: https://www.amnesty.org/es/countries/middle-east-and-north-africa/iraq/report-iraq/

Informe de l’Oficina del Alt Comissionat pels Drets Humans, A/HRC/28/18, pàg. 78

https://www.ohchr.org/Documents/Countries/IQ/UNAMIReport1May31October2015.pdf

https://www.equaldex.com/region/iraq

https://www.outrightinternational.org/content/exposing-persecution-lgbt-individuals-iraq

Informe Amnistia Internacional 2017-18. Iraq: https://www.amnesty.org/es/countries/middle-east-and-north-africa/iraq/report-iraq/

Informe Amnistia Internacional 2017-18. Iraq: https://www.amnesty.org/es/countries/middle-east-and-north-africa/iraq/report-iraq/

http://tbinternet.ohchr.org/Treaties/CRC/Shared%20Documents/IRQ/Information%20from%20Madre%20NGO_19029_E.pdf.

http://www.unhcr.org/iraq-emergency.html

https://ec.europa.eu/eurostat/web/asylum-and-managed-migration/data/database

https://en.wikipedia.org/wiki/Iraqi_diaspora

5. TESTIMONIATGE

Volver arriba