Saltear al contenido principal

MARROC

marroc-rabat-camins

Segueix penalitzant
les relacions homosexuals

world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

El Marroc, un país del nord d’Àfrica i situat al Magreb, després del període de colonització, accedeix a la independència el 2 de març de 1956. i restaura la monarquia alauita en la figura de Mohammed V

Caracteritzat, d’ençà la dècada dels 80, per un cert alineament amb el món occidental, el Marroc tindrà moments d’allunyament pel que fa a la resta del món àrab, afegides també, a les conseqüències de la no acceptació de la República Àrab Saharauí i l’abandonament per part de Hassan II al 1984 de l’Organització per a la Unitat Africana (OUA)

Sota l’actual regnat de Mohàmmed VI, que accedeix al poder el 1999, sembla iniciar-se una tímida transformació cap a dimensions més reformistes, democràtiques i liberals. La seva reincorporació, al febrer de 2017, a la Unió Africana sembla marcar una nova etapa de relacions, especialment amb països com Argèlia.. Malgrat tot, les actuals tensions al Rif, la persistència del conflicte amb el Sàhara i, en general, les considerables denúncies sobre vulneracions de drets humans i llibertats individuals, qüestionen l’avenç renovador i els esforços negociadors del país.

El fet de ser un dels països amb més militants nacionals en grups terroristes extremistes, ha empès al regne de Marroc a establir una àmplia estratègia que inclou mesures de vigilància, cooperació a nivell regional i internacional i de polítiques contra la radicalització, accions que han conduit, segons dades de la Direcció d’Estudis i Documentació (DGED) al desmantellament de 126 estructures jihadistes i la detenció de més de 2.500 persones.. En aquesta situació, l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, però, ha generat també queixes per la limitació de drets i llibertats individuals fonamentals.

La situació econòmica al Marroc ha millorat en els darrers anys però tot i així, segons el IDH (Index de Desenvolupàment Humà) el país té unes xifres que el situen en el lloc 129 del 176 països analitzats, amb una esperança de vida de 70,9 anys i un nivell mig d’escolarització de 4,4 anys, (l’ONU recomana 11,6 anys). Rellevants són també les dades que aporta el SIPRI (Stockholm International Peace Research INstitute) segons les que el Marroc consta com el segon país africà que hacomprat més armes entre 2009 i 2013. Els exportadors majoritaris van ser França, la Xina, els Estats Units i Espanya.

2. Drets Humans

a Context

L’any 2016, i desprès del tancament d’una de les oficines i l’expulsió del país de la Missió de les Nacions Unides pel Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO), el govern marroquí va acceptar la seva reapertura i el retorn del personal civil.. També van esclatar diferents protestes,a la zona, es va produir l’enderrocament d’assentaments informals a Sidi Bibi, i l’assassinat d’un pescador quan intentava recuperar la mercaderia que li havien confiscat. Així mateix, Humana Rights Watch (HRW) va denunciar en un informe publicat al setembre de 2017 la repressió per les protestes d’AlHoceima, al Rif que havien estat convocades pel moviment Hirak.

b Drets civils i polítics :

Les lleis segueixen penalitzant els actes que poden atemptar contra la monarquia, l’Islam o la sobirania de Marroc. Respecte a la llibertat d’associació, encara que algunes manifestacions son permeses, la majoria es dispersen fent ús de la força, tal és el cas de les mencionades d’AlHoceima o les que es van dur a terme als territoris del Sàhara Occidental.. Respecte als judicis, s’han produït grans avenços, ja que des de 2014 s’han acabat els judicis de tribunals militars sobre civils. A més, aquest mateix anys, Marroc va aprovar el protocol facultatiu de la Convenció de les Nacions Unides contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants.

c Drets LGBTIQ+:

L’article 489
segueix penalitzant les relacions homosexuals consentides amb penes de presó per a persones gais, lesbianes, bisexuals, transgènere i intersexuals, de entre sis mesos i tres anys, el matrimoni homosexual no està reconegut. A més, les agressions a persones homosexuals tant per part de les autoritats com per part de la societat es cometen a diari.

d. Gènere

A nivell normatiu els darrers anys s’han produït avenços significatius en l’àmbit de gènere a la normativa marroquina, que és d’aplicació també al Sàhara. Així, el Codi de Família marroquí (Mudawana) va ser reformat al 2004 per a ampliar els drets de les dones dins el matrimoni, la tutela, la guàrdia i custòdia dels fills i l’accés al divorci, junt amb una reforma del sistema de permisos per maternitat amb 14 setmanes de permís remunerat, i fins i tot es va esmenar la Constitució al 2011 per tal de garantir la igualtat de gènere. Malgrat això, la Mudawana segueix sent discriminatòria en alguns punts, com pel que fa a l’herència i el divorci. Les relacions extramatrimonials són penades, i el Codi Penal segueix penalitzant l’avortament, amb les excepcions d’incest i violació i per determinades causes mèdiques, amb requeriments de notificació de tercers. Recentment s’ha redactat un avantprojecte per combatre la violència contra les dones, però la realitat és que l’equitat està lluny de ser real a la pràctica, raó per la qual Marroc continua a la posició 136 sobre 144 al Global Gender Gap Report, 2017 ¸mostrant el seu índex que durant la darrera dècada s’ha produït una molt escassa millora en termes d’igualtat de gènere.

MARROC

marroc-rabat-camins

Segueix penalitzant
les relacions homosexuals

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

El Marroc, un país del nord d’Àfrica i situat al Magreb, després del període de colonització, accedeix a la independència el 2 de març de 1956. i restaura la monarquia alauita en la figura de Mohammed V

Caracteritzat, d’ençà la dècada dels 80, per un cert alineament amb el món occidental, el Marroc tindrà moments d’allunyament pel que fa a la resta del món àrab, afegides també, a les conseqüències de la no acceptació de la República Àrab Saharauí i l’abandonament per part de Hassan II al 1984 de l’Organització per a la Unitat Africana (OUA)

Sota l’actual regnat de Mohàmmed VI, que accedeix al poder el 1999, sembla iniciar-se una tímida transformació cap a dimensions més reformistes, democràtiques i liberals. La seva reincorporació, al febrer de 2017, a la Unió Africana sembla marcar una nova etapa de relacions, especialment amb països com Argèlia.. Malgrat tot, les actuals tensions al Rif, la persistència del conflicte amb el Sàhara i, en general, les considerables denúncies sobre vulneracions de drets humans i llibertats individuals, qüestionen l’avenç renovador i els esforços negociadors del país.

El fet de ser un dels països amb més militants nacionals en grups terroristes extremistes, ha empès al regne de Marroc a establir una àmplia estratègia que inclou mesures de vigilància, cooperació a nivell regional i internacional i de polítiques contra la radicalització, accions que han conduit, segons dades de la Direcció d’Estudis i Documentació (DGED) al desmantellament de 126 estructures jihadistes i la detenció de més de 2.500 persones.. En aquesta situació, l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, però, ha generat també queixes per la limitació de drets i llibertats individuals fonamentals.

La situació econòmica al Marroc ha millorat en els darrers anys però tot i així, segons el IDH (Index de Desenvolupàment Humà) el país té unes xifres que el situen en el lloc 129 del 176 països analitzats, amb una esperança de vida de 70,9 anys i un nivell mig d’escolarització de 4,4 anys, (l’ONU recomana 11,6 anys). Rellevants són també les dades que aporta el SIPRI (Stockholm International Peace Research INstitute) segons les que el Marroc consta com el segon país africà que hacomprat més armes entre 2009 i 2013. Els exportadors majoritaris van ser França, la Xina, els Estats Units i Espanya.

2. Drets Humans

a Context

L’any 2016, i desprès del tancament d’una de les oficines i l’expulsió del país de la Missió de les Nacions Unides pel Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO), el govern marroquí va acceptar la seva reapertura i el retorn del personal civil.. També van esclatar diferents protestes,a la zona, es va produir l’enderrocament d’assentaments informals a Sidi Bibi, i l’assassinat d’un pescador quan intentava recuperar la mercaderia que li havien confiscat. Així mateix, Humana Rights Watch (HRW) va denunciar en un informe publicat al setembre de 2017 la repressió per les protestes d’AlHoceima, al Rif que havien estat convocades pel moviment Hirak.

b Drets civils i polítics :

Les lleis segueixen penalitzant els actes que poden atemptar contra la monarquia, l’Islam o la sobirania de Marroc. Respecte a la llibertat d’associació, encara que algunes manifestacions son permeses, la majoria es dispersen fent ús de la força, tal és el cas de les mencionades d’AlHoceima o les que es van dur a terme als territoris del Sàhara Occidental.. Respecte als judicis, s’han produït grans avenços, ja que des de 2014 s’han acabat els judicis de tribunals militars sobre civils. A més, aquest mateix anys, Marroc va aprovar el protocol facultatiu de la Convenció de les Nacions Unides contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants.

c Drets LGBTIQ+:

L’article 489
segueix penalitzant les relacions homosexuals consentides amb penes de presó per a persones gais, lesbianes, bisexuals, transgènere i intersexuals, de entre sis mesos i tres anys, el matrimoni homosexual no està reconegut. A més, les agressions a persones homosexuals tant per part de les autoritats com per part de la societat es cometen a diari.

d. Gènere

A nivell normatiu els darrers anys s’han produït avenços significatius en l’àmbit de gènere a la normativa marroquina, que és d’aplicació també al Sàhara. Així, el Codi de Família marroquí (Mudawana) va ser reformat al 2004 per a ampliar els drets de les dones dins el matrimoni, la tutela, la guàrdia i custòdia dels fills i l’accés al divorci, junt amb una reforma del sistema de permisos per maternitat amb 14 setmanes de permís remunerat, i fins i tot es va esmenar la Constitució al 2011 per tal de garantir la igualtat de gènere. Malgrat això, la Mudawana segueix sent discriminatòria en alguns punts, com pel que fa a l’herència i el divorci. Les relacions extramatrimonials són penades, i el Codi Penal segueix penalitzant l’avortament, amb les excepcions d’incest i violació i per determinades causes mèdiques, amb requeriments de notificació de tercers. Recentment s’ha redactat un avantprojecte per combatre la violència contra les dones, però la realitat és que l’equitat està lluny de ser real a la pràctica, raó per la qual Marroc continua a la posició 136 sobre 144 al Global Gender Gap Report, 2017 ¸mostrant el seu índex que durant la darrera dècada s’ha produït una molt escassa millora en termes d’igualtat de gènere.

Volver arriba