Saltear al contenido principal

NIGÈRIA

nigeria-abuja-camins

Més de 2.000.000
de persones refugiades

275
estudiants raptades

world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Nigèria, actualment en situació de crisi alimentària, pateix un clima d’inseguretat i violència que perdura amb la presència de Boko Haram al nord-est del país, responsable de la mort de milers de civils i més de 2 milions de persones refugiades tan sols a l’estat de Borno, des del 2004. Les accions d’aquest grup terrorista, creat al 2002 per Mohammed Yusuf, inclouen raptes com el de les 275 estudiants al 2014, atemptats suïcides i massacres de civils, no solament a Nigèria sinó també a països veïns com Camerun, Níger i el Txad. Des 2016, la seva àrea de control s’ha reduït i debilitat, però un augment significatiu en el nombre d’atacs suïcides amb nens en 2017, segons l’informe d’UNICEF , mostra que l’amenaça encara continua en aquesta àrea geogràfica.

D’altre banda, el sud del país encara pateix les conseqüències del conflicte del Delta del Níger. Les violències van sorgir durant la dècada dels 90 com a resultat d’unes tensions entre petroleres internacionals i les poblacions locals. El conflicte entre milícies de les autoritats i guerrilles formades per la població local. Avui, malgrat l’amnistia del 2009 acceptada pels militars la regió encara pateix per la violència política, els raptes i una quota de criminalitat elevada.

 

2. MILITARITZACIÓ I COMERÇ D’ARMES

Per una part, la violència al sud del país va ser facilitada per un accés més fàcil a les armes lleugeres a partir del 2003, gràcies a funcionaris del govern nigerià que comptaven defensar els seus interessos polítics i econòmics a través de grups armats, provocant així una militarització creixent a la regió.

D’altra banda, al 2013 Nigèria esdevé el primer país africà en ratificar el Tractat global sobre el Comerç d’Armes (Arms Trade Treaty – ATT) , il·lustrant “la seva voluntat d’unir-se a la societat global garantint el control estricte del comerç internacional d’armes convencionals” . Malgrat que aquest tractat representa un pas endavant per a la regulació del comerç d’armes convencionals a nivell internacional, la seva efectivitat depèn en gran part del compomís i l’esforç de la comunitat internacional.

2. Drets Humans

a. Context

El conflicte entre les forces de seguretat de l’Estat i el grup armat Boko Haram va generar una crisi que va afectar a milions de persones. Les violacions de drets humans així com les execucions extrajudicials i les desaparicions forçades són habituals per part de les forces armades, així com la tortura i altres formes de malstracte policial. De la mateixa manera, als centres militars de detenció es vulneren també greument els drets humans. En aquest context, les tensions entre les diferents comunitats presents al país augmenten inexorablement.

 

b. Drets civils i polítics :

Fins i tot si la Constitució de la República Federal de Nigèria de 1999 garanteix el dret a la llibertat d’expressió (art. 39) i el dret a la reunió, manifestació i associació pacífiques (art. 40), avui en dia són freqüents interferències per part de les autoritats públiques en l’exercici d’aquests drets. La llibertat de premsa és limitada amb detencions de periodistes i limitacions dels ‘mass media’. La llibertat de reunió pacífica també és vulnerada, evitant protestes sovint amb violència. Aquest desplegament per reprimir protestes, ha derivat també en homicidis il·legítims, amb assassinats extrajudicials per part de les forces armades. La tortura i els mals tractes són una pràctica generalitzada en les forces i cossos de seguretat de l’Estat per aconseguir confessions durant els interrogatoris, i les desaparicions forçades puntuals també segueixen produint-se.

 

c. Drets LGBTIQ+ :

Les relacions amb el mateix sexe no només es troben prohibides en el sistema legal de Nigèria pel codi penal federal de 1990, que recull importants sancions per a aquestes relacions, sinó també per altres pràctiques locals existents al país. La Llei de Prohibició dels Matrimonis del mateix sexe de 2013, que ha reixit després de la fallida proposta de 2006, ha aprofondit en aquesta prohibició: d’acord amb aquesta norma, totes les persones que es registren, participen o operen en clubs, societats i organitzacions gais es poden castigar amb una pena de fins a 10 anys de presó.

Aquesta llei s’utilitza per legitimar abusos contra persones LGBTIQ+, inclosa la violència i la discriminació social, abús sexual, detencions il·legals, la tortura i l’extorsió. No obstant això, l’ex president Jonathan, que va firmar el projecte de llei, va expressar més tard, al juny de 2016, que entenia que el tema de l’orientació sexual era un concepte en evolució i que la nació podia revisar la llei en el moment oportú.

 

d. Gènere

El setembre de 2016 el Senat va aprovar el projecte de Llei sobre Gènere i Igualtat d’Oportunitats per l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona. És una fita important per l’equitat, ja que encara que Nigèria va firmar la CEDAW (The Convention on the Elimination of all Forms of Discrimination Against Women / cat. Convenció Sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Contra la Dona) el 1985, seguia sense incorporar el tractat a la seva legislació nacional.

3. NOTES

[1]  UNICEF Informe (10 abril 2017): Silent Shame en en línia:
https://weshare.unicef.org/archive/Report–Silent-Shame—lowres-2AMZIFLJ3WPS.html

[2]  Per obtenir més informació i per el text complet del AAT que va entrar en vigor el desembre de 2014: https://www.un.org/disarmament/convarms/att/

[3]   Lucy Freeman (directora adjunta del Programa Regional per Àfrica, d’Amnistia Internacional) en en línia: https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/noticias/noticia/articulo/nigeria-primer-pais-africano-que-ratifica-el-tratado-sobre-el-comercio-de-armas/

[4] Per a la situació dels tractats de drets humans a Nigèria: http://tbinternet.ohchr.org/_layouts/TreatyBodyExternal/Treaty.aspx?CountryID=107&Lang=EN

[5] Per obtenir més informació sobre l’estat actual i el desenvolupament dels drets civils i polítics a Nigèria: https://www.hrw.org/africa/nigeria

[6] Per a text complet:
http://www.nigeria-law.org/ConstitutionOfTheFederalRepublicOfNigeria.htm

[7] Informació bàsica d’estatut legal dels drets LGBT a Nigèria en línia :
http://www.equaldex.com/region/nigeria

[8] http://www.humandignitytrust.org/uploaded/Library/Other_Material/Briefing_on_Same_Sex_Marriage_Prohibition_Act_2013_final.pdf

[9] Informe Mundial 2017: https://www.hrw.org/world-report/2017/country-chapters/nigeria

[10] Per estadístiques i més informació: http://www.genderindex.org/country/nigeria/

[11] Per a text complet: http://www.ohchr.org/SP/ProfessionalInterest/Pages/CEDAW.aspx

4. TESTIMONIS

Patience, Nigèria

Patience, nigeriana, tenia 16 anys quan una amiga de la seva mare li va prometre una feina a una llar a Europa, en concret, a Espanya.

Un home la va acompanyar fins a Madrid. Un cop allà, algú la va recollir i la va portar a un pis de Barcelona. Dins d’aquest pis la van tenir tancada, sense dret a sortir, obligant-la a prostituir-se. Al mateix temps que la explotaven, li deien que tenia un deute que havia de pagar.

“Després d’un mes al pis, la madame em va fer seure per parlar i em va preguntar si sabia que li havia de pagar 63.000 euros.”

Finalment, va aconseguir fugir. Però, a la Fiscalia no es creien que tenia 17 anys.

NIGÈRIA

nigeria-abuja-camins

Més de 2.000.000
de persones refugiades

275
estudiants raptades

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Nigèria, actualment en situació de crisi alimentària, pateix un clima d’inseguretat i violència que perdura amb la presència de Boko Haram al nord-est del país, responsable de la mort de milers de civils i més de 2 milions de persones refugiades tan sols a l’estat de Borno, des del 2004. Les accions d’aquest grup terrorista, creat al 2002 per Mohammed Yusuf, inclouen raptes com el de les 275 estudiants al 2014, atemptats suïcides i massacres de civils, no solament a Nigèria sinó també a països veïns com Camerun, Níger i el Txad. Des 2016, la seva àrea de control s’ha reduït i debilitat, però un augment significatiu en el nombre d’atacs suïcides amb nens en 2017, segons l’informe d’UNICEF , mostra que l’amenaça encara continua en aquesta àrea geogràfica.

D’altre banda, el sud del país encara pateix les conseqüències del conflicte del Delta del Níger. Les violències van sorgir durant la dècada dels 90 com a resultat d’unes tensions entre petroleres internacionals i les poblacions locals. El conflicte entre milícies de les autoritats i guerrilles formades per la població local. Avui, malgrat l’amnistia del 2009 acceptada pels militars la regió encara pateix per la violència política, els raptes i una quota de criminalitat elevada.

 

2. MILITARITZACIÓ I COMERÇ D’ARMES

Per una part, la violència al sud del país va ser facilitada per un accés més fàcil a les armes lleugeres a partir del 2003, gràcies a funcionaris del govern nigerià que comptaven defensar els seus interessos polítics i econòmics a través de grups armats, provocant així una militarització creixent a la regió.

D’altra banda, al 2013 Nigèria esdevé el primer país africà en ratificar el Tractat global sobre el Comerç d’Armes (Arms Trade Treaty – ATT) , il·lustrant “la seva voluntat d’unir-se a la societat global garantint el control estricte del comerç internacional d’armes convencionals” . Malgrat que aquest tractat representa un pas endavant per a la regulació del comerç d’armes convencionals a nivell internacional, la seva efectivitat depèn en gran part del compomís i l’esforç de la comunitat internacional.

2. Drets Humans

a. Context

El conflicte entre les forces de seguretat de l’Estat i el grup armat Boko Haram va generar una crisi que va afectar a milions de persones. Les violacions de drets humans així com les execucions extrajudicials i les desaparicions forçades són habituals per part de les forces armades, així com la tortura i altres formes de malstracte policial. De la mateixa manera, als centres militars de detenció es vulneren també greument els drets humans. En aquest context, les tensions entre les diferents comunitats presents al país augmenten inexorablement.

 

b. Drets civils i polítics :

Fins i tot si la Constitució de la República Federal de Nigèria de 1999 garanteix el dret a la llibertat d’expressió (art. 39) i el dret a la reunió, manifestació i associació pacífiques (art. 40), avui en dia són freqüents interferències per part de les autoritats públiques en l’exercici d’aquests drets. La llibertat de premsa és limitada amb detencions de periodistes i limitacions dels ‘mass media’. La llibertat de reunió pacífica també és vulnerada, evitant protestes sovint amb violència. Aquest desplegament per reprimir protestes, ha derivat també en homicidis il·legítims, amb assassinats extrajudicials per part de les forces armades. La tortura i els mals tractes són una pràctica generalitzada en les forces i cossos de seguretat de l’Estat per aconseguir confessions durant els interrogatoris, i les desaparicions forçades puntuals també segueixen produint-se.

 

c. Drets LGBTIQ+ :

Les relacions amb el mateix sexe no només es troben prohibides en el sistema legal de Nigèria pel codi penal federal de 1990, que recull importants sancions per a aquestes relacions, sinó també per altres pràctiques locals existents al país. La Llei de Prohibició dels Matrimonis del mateix sexe de 2013, que ha reixit després de la fallida proposta de 2006, ha aprofondit en aquesta prohibició: d’acord amb aquesta norma, totes les persones que es registren, participen o operen en clubs, societats i organitzacions gais es poden castigar amb una pena de fins a 10 anys de presó.

Aquesta llei s’utilitza per legitimar abusos contra persones LGBTIQ+, inclosa la violència i la discriminació social, abús sexual, detencions il·legals, la tortura i l’extorsió. No obstant això, l’ex president Jonathan, que va firmar el projecte de llei, va expressar més tard, al juny de 2016, que entenia que el tema de l’orientació sexual era un concepte en evolució i que la nació podia revisar la llei en el moment oportú.

 

d. Gènere

El setembre de 2016 el Senat va aprovar el projecte de Llei sobre Gènere i Igualtat d’Oportunitats per l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona. És una fita important per l’equitat, ja que encara que Nigèria va firmar la CEDAW (The Convention on the Elimination of all Forms of Discrimination Against Women / cat. Convenció Sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Contra la Dona) el 1985, seguia sense incorporar el tractat a la seva legislació nacional.

3. NOTES

[1]  UNICEF Informe (10 abril 2017): Silent Shame en en línia:
https://weshare.unicef.org/archive/Report–Silent-Shame—lowres-2AMZIFLJ3WPS.html

[2]  Per obtenir més informació i per el text complet del AAT que va entrar en vigor el desembre de 2014: https://www.un.org/disarmament/convarms/att/

[3]   Lucy Freeman (directora adjunta del Programa Regional per Àfrica, d’Amnistia Internacional) en en línia: https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/noticias/noticia/articulo/nigeria-primer-pais-africano-que-ratifica-el-tratado-sobre-el-comercio-de-armas/

[4] Per a la situació dels tractats de drets humans a Nigèria: http://tbinternet.ohchr.org/_layouts/TreatyBodyExternal/Treaty.aspx?CountryID=107&Lang=EN

[5] Per obtenir més informació sobre l’estat actual i el desenvolupament dels drets civils i polítics a Nigèria: https://www.hrw.org/africa/nigeria

[6] Per a text complet:
http://www.nigeria-law.org/ConstitutionOfTheFederalRepublicOfNigeria.htm

[7] Informació bàsica d’estatut legal dels drets LGBT a Nigèria en línia :
http://www.equaldex.com/region/nigeria

[8] http://www.humandignitytrust.org/uploaded/Library/Other_Material/Briefing_on_Same_Sex_Marriage_Prohibition_Act_2013_final.pdf

[9] Informe Mundial 2017: https://www.hrw.org/world-report/2017/country-chapters/nigeria

[10] Per estadístiques i més informació: http://www.genderindex.org/country/nigeria/

[11] Per a text complet: http://www.ohchr.org/SP/ProfessionalInterest/Pages/CEDAW.aspx

4. TESTIMONIS

Patience, Nigèria

Patience, nigeriana, tenia 16 anys quan una amiga de la seva mare li va prometre una feina a una llar a Europa, en concret, a Espanya.

Un home la va acompanyar fins a Madrid. Un cop allà, algú la va recollir i la va portar a un pis de Barcelona. Dins d’aquest pis la van tenir tancada, sense dret a sortir, obligant-la a prostituir-se. Al mateix temps que la explotaven, li deien que tenia un deute que havia de pagar.

“Després d’un mes al pis, la madame em va fer seure per parlar i em va preguntar si sabia que li havia de pagar 63.000 euros.”

Finalment, va aconseguir fugir. Però, a la Fiscalia no es creien que tenia 17 anys.

Volver arriba