Saltear al contenido principal

PAKISTAN

pakistan-islamabad-camins

Més de 14.000.000
de persones desplaçades

Entre 200.000 i 360.000
de persones mortes

world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Al 1947, el que llavors era l’Imperi Britànic va dividir les seves possessions asiàtiques entre el subcontinent indi, de població majoritàriament hinduista i la zona del Pakistan, majoritàriament musulmà. Aquesta creació de dos estats va suposar un desplaçament de més de 14 milions de persones. Des de llavors, s’han produït diverses crisis i conflictes. Per una part, l’Índia i el Pakistan es disputen la regió de Caixmir, situada al nord dels dos països i de la qual l’Índia n’administra el 43% des de 2010. A la Vall de Caixmir grups separatistes s’oposen al govern indi i reivindiquen el dret d’autodeterminació. Malgrat una reducció de la violència en la regió, la inestabilitat continua i les confrontacions són habituals sobretot en moments polítics claus com van ser les eleccions del 2014 en les quals l’índex de violència va ser el més alt en els darrers 26 anys. Es calcula que les diverses situacions de violència han causat la mort d’entre 200.000 i 360.000 persones mentre que entre 10 i 12 milions van esdevenir refugiats arreu del món. Una altra zona de conflictes fronterers és al Beluxistan, entre Afganistan i Pakistan, que connecta amb altres conflictes actuals.

D’altra banda, el Pakistan també ha patit les tensions internacionals dels darrers anys, que es relacionen inevitablement amb la política interna i els interessos i la pressió d’altres com la Xina o l’Índia que fan que la política interna i externa de Pakistan es barregi amb interessos internacionals molt complexos. El 2001, el Pakistan va donar suport als Estats Units en la seva operació a l’Afganistan, a la vegada que tenia presència al seu territori dels talibans. Diversos bombardejos de la coalició liderada pels EEUU van causar la mort de centenar de civils i van generar noves tensions en les zones frontereres. Al 2009, la lluita entre les forces del govern pakistanès i els talibans van desplaçar més de 3 milions de persones. Els atacs suïcides i els bombardejos continuen avui, amb milers de víctimes cada any. Es calcula que en total ja hi han mort 50.000 persones. Un aspecte força complex sobre el que encara hi ha poca recerca és la connexió d’una pobresa extrema sorgida en les darreres dècades amb els atacs suïcides .

 

2. Militarizació

El Pakistan podria esdevenir la tercera potència nuclear en els pròxims 10 anys. Actualment ja ocupa el sisè lloc després de Rússia, els Estats Units, França, la Xina i el Regne Unit i forma part dels pocs països que no van firmar el Tractat de No-Proliferació Nuclear (TNP) de 1968. Segons el SIPRI el Pakistan posseeix entre 100 i 120 armes nuclears i entre 2,7 i 3,5 tones d’urani altament enriquit. En aquest context, és important recordar el problemàtic rol de l’exèrcit i l’existència de grups paramilitars a Pakistan. D’una banda, ha esdevingut l’element realment unificador de l’estat pakistanès, i és molt present a l’escola i als mecanismes de construcció de l’estat-nació. L’exèrcit té un rol protagonista en els afers polítics interns i externs, el que afecta qüestions com la llibertat d’expressió (per temor a represàlies militars) o la priorització en els pressupostos estatals molt per sobre de temes relacionats, per exemple, amb l’exclusió social.

2. Drets Humans

a. Context

Els grups armats així com les forces de seguretat de l’Estat i paramilitars segueixen violant els drets humans de forma exacerbada. Es segueixen produint execucions immediatament després de judicis sense les garanties degudes i les minories religioses són discriminades tant per agents estatals com per no estatals. Els defensors i defensores de drets humans són víctimes d’amenaces, de manera similar periodistes i diferents mitjans de comunicació. Les minories nacionals veuen també com es violen els seus drets econòmics i socials, i l’accés a la salut és molt limitat, especialment per grups vulnerabilitzats com dones pobres o ciutadans rurals.

b. Drets civils i polítics :

El 2014 es va tornar a instaurar la pena de mort, tant per tribunals civils com per militars, sovint realitzant execucions després de judicis sense les garanties necessàries. D’altra banda, les lleis contra les blasfèmies segueixen estant vigents, i afecten directament a les minories religioses. Minories com la Ahmadi, la Hazara i la Dalit segueixen tenint un accés restringit al mercat laboral i als serveis bàsics com l’educació i la salut. Un altre aspecte que impedeix revertir situacions de desigualtat i exclusió és el fet que les relacions clientelars reforçades en institucions tradicionals com la jirga (assemblea tribal) són més fortes que les institucions que intenten introduir relacions més democràtiques.

c. Drets LGBTIQ+ :

Les relacions homosexuals estan penades fins i tot amb cadena perpètua. Per altra banda, el 2009, la Cort Suprema del país va emfatitzar la importància de millorar l’actuació policial davant de casos de discriminació i agressió a persones transgènere. Tot i així, la situació no va millorar, essent habituals les violacions de drets humans tant de les persones trans com del col·lectiu LGBTIQ+ en general, a mans de la ciutadania i de les autoritats estatals, fins i tot en dependències policials. Aquestes violacions es cometen, a més, amb total impunitat.

d. Gènere :

Com s’ha assenyalat més amunt, cal destacar l’accés limitat a sanitat i educació de les dones pobres i de zones rurals. El matrimoni forçós infantil és un dels principals problemes del país, amb un 21% de les dones casades abans de fer els 18 anys. La violència de gènere també (incloent violacions i assassinats, com ara els anomenats crims d’honor) també és habitual. D’altra banda, d’acord amb Human Rights Watch, el govern no se’n surt d’evitar la pressió sobre la conversió a l’Islam de dones hinduistes o cristianes

PAKISTAN

pakistan-islamabad-camins

Més de 14.000.000
de persones desplaçades

Entre 200.000 i 360.000
persones mortes

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Al 1947, el que llavors era l’Imperi Britànic va dividir les seves possessions asiàtiques entre el subcontinent indi, de població majoritàriament hinduista i la zona del Pakistan, majoritàriament musulmà. Aquesta creació de dos estats va suposar un desplaçament de més de 14 milions de persones. Des de llavors, s’han produït diverses crisis i conflictes. Per una part, l’Índia i el Pakistan es disputen la regió de Caixmir, situada al nord dels dos països i de la qual l’Índia n’administra el 43% des de 2010. A la Vall de Caixmir grups separatistes s’oposen al govern indi i reivindiquen el dret d’autodeterminació. Malgrat una reducció de la violència en la regió, la inestabilitat continua i les confrontacions són habituals sobretot en moments polítics claus com van ser les eleccions del 2014 en les quals l’índex de violència va ser el més alt en els darrers 26 anys. Es calcula que les diverses situacions de violència han causat la mort d’entre 200.000 i 360.000 persones mentre que entre 10 i 12 milions van esdevenir refugiats arreu del món. Una altra zona de conflictes fronterers és al Beluxistan, entre Afganistan i Pakistan, que connecta amb altres conflictes actuals.

D’altra banda, el Pakistan també ha patit les tensions internacionals dels darrers anys, que es relacionen inevitablement amb la política interna i els interessos i la pressió d’altres com la Xina o l’Índia que fan que la política interna i externa de Pakistan es barregi amb interessos internacionals molt complexos. El 2001, el Pakistan va donar suport als Estats Units en la seva operació a l’Afganistan, a la vegada que tenia presència al seu territori dels talibans. Diversos bombardejos de la coalició liderada pels EEUU van causar la mort de centenar de civils i van generar noves tensions en les zones frontereres. Al 2009, la lluita entre les forces del govern pakistanès i els talibans van desplaçar més de 3 milions de persones. Els atacs suïcides i els bombardejos continuen avui, amb milers de víctimes cada any. Es calcula que en total ja hi han mort 50.000 persones. Un aspecte força complex sobre el que encara hi ha poca recerca és la connexió d’una pobresa extrema sorgida en les darreres dècades amb els atacs suïcides .

 

2. Militarizació

El Pakistan podria esdevenir la tercera potència nuclear en els pròxims 10 anys. Actualment ja ocupa el sisè lloc després de Rússia, els Estats Units, França, la Xina i el Regne Unit i forma part dels pocs països que no van firmar el Tractat de No-Proliferació Nuclear (TNP) de 1968. Segons el SIPRI el Pakistan posseeix entre 100 i 120 armes nuclears i entre 2,7 i 3,5 tones d’urani altament enriquit. En aquest context, és important recordar el problemàtic rol de l’exèrcit i l’existència de grups paramilitars a Pakistan. D’una banda, ha esdevingut l’element realment unificador de l’estat pakistanès, i és molt present a l’escola i als mecanismes de construcció de l’estat-nació. L’exèrcit té un rol protagonista en els afers polítics interns i externs, el que afecta qüestions com la llibertat d’expressió (per temor a represàlies militars) o la priorització en els pressupostos estatals molt per sobre de temes relacionats, per exemple, amb l’exclusió social.

2. Drets Humans

a. Context

Els grups armats així com les forces de seguretat de l’Estat i paramilitars segueixen violant els drets humans de forma exacerbada. Es segueixen produint execucions immediatament després de judicis sense les garanties degudes i les minories religioses són discriminades tant per agents estatals com per no estatals. Els defensors i defensores de drets humans són víctimes d’amenaces, de manera similar periodistes i diferents mitjans de comunicació. Les minories nacionals veuen també com es violen els seus drets econòmics i socials, i l’accés a la salut és molt limitat, especialment per grups vulnerabilitzats com dones pobres o ciutadans rurals.

b. Drets civils i polítics :

El 2014 es va tornar a instaurar la pena de mort, tant per tribunals civils com per militars, sovint realitzant execucions després de judicis sense les garanties necessàries. D’altra banda, les lleis contra les blasfèmies segueixen estant vigents, i afecten directament a les minories religioses. Minories com la Ahmadi, la Hazara i la Dalit segueixen tenint un accés restringit al mercat laboral i als serveis bàsics com l’educació i la salut. Un altre aspecte que impedeix revertir situacions de desigualtat i exclusió és el fet que les relacions clientelars reforçades en institucions tradicionals com la jirga (assemblea tribal) són més fortes que les institucions que intenten introduir relacions més democràtiques.

c. Drets LGBTIQ+ :

Les relacions homosexuals estan penades fins i tot amb cadena perpètua. Per altra banda, el 2009, la Cort Suprema del país va emfatitzar la importància de millorar l’actuació policial davant de casos de discriminació i agressió a persones transgènere. Tot i així, la situació no va millorar, essent habituals les violacions de drets humans tant de les persones trans com del col·lectiu LGBTIQ+ en general, a mans de la ciutadania i de les autoritats estatals, fins i tot en dependències policials. Aquestes violacions es cometen, a més, amb total impunitat.

d. Gènere :

Com s’ha assenyalat més amunt, cal destacar l’accés limitat a sanitat i educació de les dones pobres i de zones rurals. El matrimoni forçós infantil és un dels principals problemes del país, amb un 21% de les dones casades abans de fer els 18 anys. La violència de gènere també (incloent violacions i assassinats, com ara els anomenats crims d’honor) també és habitual. D’altra banda, d’acord amb Human Rights Watch, el govern no se’n surt d’evitar la pressió sobre la conversió a l’Islam de dones hinduistes o cristianes

Volver arriba