Saltear al contenido principal

PALESTINA

palestina-jerusalem-camins

398
denúncies de tortura

Detencions arbitràries
de persones crítiques amb el govern

world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

El conflicte palestino-israelià s’origina a principis del segle XX en les aspiracions de dos moviments molt influents. D’una banda, el moviment nacionalista àrab, aliat en la lluita contra l’Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial, que volia un Estat independent de Palestina, però que va veure frustrades les seves aspiracions quan la Lliga de les Nacions va encarregar al Regne Unit l’administració del territori. D’altra banda, el moviment sionista, que demanava un Estat pels jueus, fet que es va consumar al 1947 amb la resolució 181 de l’Assemblea General de les Nacions Unides, que reconeixia el dret a un Estat propi i considerava que, en base a fonts històriques i bíbliques, aquest havia de situar-se a la regió de Palestina. Per aquest motiu es va dividir el territori en dos Estats i, si bé l’any 1948 es proclamava l’Estat d’Israel, mai s’ha pogut materialitzar un Estat palestí.

Des d’aleshores s’han produït nombrosos enfrontaments militars a la zona amb els que Israel ha ocupat i controlat gran part del territori palestí, destruint nombroses vivendes, obligant a fugir a milers de palestins i aixecant murs amb total impunitat. Si bé s’han produït intents d’acords de pau, tots han fracassat, doncs hi ha fortes discrepàncies sobre la ciutat de Jerusalem, que les dues parts reclamen com a capital, així com sobre les fronteres, els assentaments israelians, i el retorn dels refugiats palestins.

La viabilitat de la solució de dos estats és cada cop més qüestionada, per la política israeliana de l’actual govern de fets consumats, per la debilitat i fractura interna entre Al-Fatah i Hamàs pel cantó palestí, per la poca pressió dels aliats àrabs i pel canvi de presidència als Estats Units, principal aliat d’Israel, que exercirà encara menys pressió al govern israelià.

2. Militarització

Palestina, en tant que estat no constituït formalment, no pot accedir al mercat internacional d’armes. Una altra cosa, però, és que a través del mercat negre i el contraban, d’enviaments d’armes per part d’aliats dels diversos grups armats palestins, de tallers a dins dels territoris ocupats, etc. hi ha hagi disponibilitat d’accés a les armes, principalment lleugeres i curtes.

Amb tot, l’actor armat per excel·lència és Israel. En relació al PIB, és un dels estats del món que més diners dediquen a la despesa militar. També actiu en la fabricació i el comerç d’armes, en el període 2010-2014, va ser el 10è estat que més armes convencionals va exportar al món. Tot això sense oblidar que rep ajudes milionàries per a abastir-se militarment. Malgrat les difícils relacions amb l’administració Obama, el 2016 el govern nord-americà va acordar a Israel el paquet d’ajuda militar més gran que mai no ha concedit els Estats Units a un aliat: 3.380 milions d’euros per als propers 10 anys.

3. Drets Humans

Les persones que vieuen als territoris ocupats de Palestina pateixen una situació de violència estructural contra els seus drets humans. L’ocupació de territoris porta amb si la destrucció d’infraestructures, mitjans de producció, a més del desplaçament de la població. En particular, els habitants de Gaza pateixen un bloqueig constant que afecta directament a indústries clau com la construcció, que té dificultats constants per a aconseguir l’entrada de matèries primeres .

Tot això suposa una dificultat afegida a la realització plena dels drets econòmics, socials i culturals. No obstant això, els drets estan interconnectats i la negació del gaudiment dificulta la realització d’altres drets. Això explica la situació crítica que pateix Palestina en relació als drets humans, doncs l’ocupació acaba afectant tota la resta de drets humans .

a. Vulneracions més freqüents de drets civils, polítics i socials:

• Detencions arbitràries de persones crítiques amb el govern i partidaris d’organitzacions polítiques rivals per part de les forces de seguretat i intel·ligència, a Cisjordània i a Gaza.
• Existència de judicis de tribunals militars a Gaza, inclús a civils.
• La Comissió Independent de Drets Humans de Palestina afirma haver rebut un total de 398 denúncies de tortura i maltractament de persones sota custòdia entre gener i novembre de 2016, tant a Cisjordània com a Gaza.
• Tant les autoritats de Cisjordània com les de Gaza apliquen restriccions estrictes al dret a la llibertat d’expressió, associació i reunió pacífica, sobretot a detractors i a seguidors dels seus rivals polítics.

b. Diferencies de gènere i altres :

• Les oportunitats laborals dels homes són més elevades que les de les dones. El 2014 la taxa d’atur era del 40% pels homes vs. un 57% per les dones. La bretxa salarial entre homes i dones és d’un 30% pel mateix treball.
• Conseqüentment les famílies encapçalades per una dona són particularment dependents de l’ajuda humanitària, a més, el 55% estan en situació d’inseguretat alimentària.
• La violència més comuna contra les dones és l’exercida pels seus marits, seguit per altres familiars de les dones. Els desconeguts són els principals responsables d’assetjament verbal contra les dones en espais públics.
• En l’àmbit privat, la violència més comuna contra les dones és la psicològica (34,1%), seguida de l’econòmica (18,9%) i l’abús físic (14,3%)

c. Drets LGBTIQ+:

La pertinença al col·lectiu comporta una pena de presó entre 2 i 9 anys. (Informació sobre lleis de protecció). Molts membres del col·lectiu intenten passar a Israel, però tot i que en algunes parts del territori israelià i especialment a les grans ciutats existeix una major tolerància cap al col.lectiu LGBTIQ+, la condició de palestins a territori Israelià sumada a la de pertànyer a aquest col.lectiu els situa en posició de vulnerabilitat i de múltiples discriminacions. .

d. Infants

Tractats i ratificacions (hipervincles)

PALESTINA

palestina-jerusalem-camins

398
denúncies de tortura

Detencions arbitràries
de persones crítiques amb el govern

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

El conflicte palestino-israelià s’origina a principis del segle XX en les aspiracions de dos moviments molt influents. D’una banda, el moviment nacionalista àrab, aliat en la lluita contra l’Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial, que volia un Estat independent de Palestina, però que va veure frustrades les seves aspiracions quan la Lliga de les Nacions va encarregar al Regne Unit l’administració del territori. D’altra banda, el moviment sionista, que demanava un Estat pels jueus, fet que es va consumar al 1947 amb la resolució 181 de l’Assemblea General de les Nacions Unides, que reconeixia el dret a un Estat propi i considerava que, en base a fonts històriques i bíbliques, aquest havia de situar-se a la regió de Palestina. Per aquest motiu es va dividir el territori en dos Estats i, si bé l’any 1948 es proclamava l’Estat d’Israel, mai s’ha pogut materialitzar un Estat palestí.

Des d’aleshores s’han produït nombrosos enfrontaments militars a la zona amb els que Israel ha ocupat i controlat gran part del territori palestí, destruint nombroses vivendes, obligant a fugir a milers de palestins i aixecant murs amb total impunitat. Si bé s’han produït intents d’acords de pau, tots han fracassat, doncs hi ha fortes discrepàncies sobre la ciutat de Jerusalem, que les dues parts reclamen com a capital, així com sobre les fronteres, els assentaments israelians, i el retorn dels refugiats palestins.

La viabilitat de la solució de dos estats és cada cop més qüestionada, per la política israeliana de l’actual govern de fets consumats, per la debilitat i fractura interna entre Al-Fatah i Hamàs pel cantó palestí, per la poca pressió dels aliats àrabs i pel canvi de presidència als Estats Units, principal aliat d’Israel, que exercirà encara menys pressió al govern israelià.

2. Militarització

Palestina, en tant que estat no constituït formalment, no pot accedir al mercat internacional d’armes. Una altra cosa, però, és que a través del mercat negre i el contraban, d’enviaments d’armes per part d’aliats dels diversos grups armats palestins, de tallers a dins dels territoris ocupats, etc. hi ha hagi disponibilitat d’accés a les armes, principalment lleugeres i curtes.

Amb tot, l’actor armat per excel·lència és Israel. En relació al PIB, és un dels estats del món que més diners dediquen a la despesa militar. També actiu en la fabricació i el comerç d’armes, en el període 2010-2014, va ser el 10è estat que més armes convencionals va exportar al món. Tot això sense oblidar que rep ajudes milionàries per a abastir-se militarment. Malgrat les difícils relacions amb l’administració Obama, el 2016 el govern nord-americà va acordar a Israel el paquet d’ajuda militar més gran que mai no ha concedit els Estats Units a un aliat: 3.380 milions d’euros per als propers 10 anys.

3. Drets Humans

Les persones que vieuen als territoris ocupats de Palestina pateixen una situació de violència estructural contra els seus drets humans. L’ocupació de territoris porta amb si la destrucció d’infraestructures, mitjans de producció, a més del desplaçament de la població. En particular, els habitants de Gaza pateixen un bloqueig constant que afecta directament a indústries clau com la construcció, que té dificultats constants per a aconseguir l’entrada de matèries primeres .

Tot això suposa una dificultat afegida a la realització plena dels drets econòmics, socials i culturals. No obstant això, els drets estan interconnectats i la negació del gaudiment dificulta la realització d’altres drets. Això explica la situació crítica que pateix Palestina en relació als drets humans, doncs l’ocupació acaba afectant tota la resta de drets humans .

a. Vulneracions més freqüents de drets civils, polítics i socials:

• Detencions arbitràries de persones crítiques amb el govern i partidaris d’organitzacions polítiques rivals per part de les forces de seguretat i intel·ligència, a Cisjordània i a Gaza.
• Existència de judicis de tribunals militars a Gaza, inclús a civils.
• La Comissió Independent de Drets Humans de Palestina afirma haver rebut un total de 398 denúncies de tortura i maltractament de persones sota custòdia entre gener i novembre de 2016, tant a Cisjordània com a Gaza.
• Tant les autoritats de Cisjordània com les de Gaza apliquen restriccions estrictes al dret a la llibertat d’expressió, associació i reunió pacífica, sobretot a detractors i a seguidors dels seus rivals polítics.

b. Diferencies de gènere i altres :

• Les oportunitats laborals dels homes són més elevades que les de les dones. El 2014 la taxa d’atur era del 40% pels homes vs. un 57% per les dones. La bretxa salarial entre homes i dones és d’un 30% pel mateix treball.
• Conseqüentment les famílies encapçalades per una dona són particularment dependents de l’ajuda humanitària, a més, el 55% estan en situació d’inseguretat alimentària.
• La violència més comuna contra les dones és l’exercida pels seus marits, seguit per altres familiars de les dones. Els desconeguts són els principals responsables d’assetjament verbal contra les dones en espais públics.
• En l’àmbit privat, la violència més comuna contra les dones és la psicològica (34,1%), seguida de l’econòmica (18,9%) i l’abús físic (14,3%)

c. Drets LGBTIQ+:

La pertinença al col·lectiu comporta una pena de presó entre 2 i 9 anys. (Informació sobre lleis de protecció). Molts membres del col·lectiu intenten passar a Israel, però tot i que en algunes parts del territori israelià i especialment a les grans ciutats existeix una major tolerància cap al col.lectiu LGBTIQ+, la condició de palestins a territori Israelià sumada a la de pertànyer a aquest col.lectiu els situa en posició de vulnerabilitat i de múltiples discriminacions. .

d. Infants

Tractats i ratificacions (hipervincles)

Volver arriba