Saltear al contenido principal

PALESTINA

palestina-jerusalem-camins

398
denúncies de tortura

Detencions arbitràries
de persones crítiques amb el govern

world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

El conflicte palestino-israelià s’origina a principis del segle XX en les aspiracions de dos moviments molt influents. D’una banda, el moviment nacionalista àrab, aliat en la lluita contra l’Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial, que volia un Estat independent de Palestina, però que va veure frustrades les seves aspiracions quan la Lliga de les Nacions va encarregar al Regne Unit l’administració del territori. D’altra banda, el moviment sionista, que demanava un Estat pels jueus, fet que es va consumar al 1947 amb la resolució 181 de l’Assemblea General de les Nacions Unides, que reconeixia el dret a un Estat propi i considerava que, en base a fonts històriques i bíbliques, aquest havia de situar-se a la regió de Palestina. Per aquest motiu es va dividir el territori en dos Estats i, si bé l’any 1948 es proclamava l’Estat d’Israel, mai s’ha pogut materialitzar un Estat palestí.

Des d’aleshores s’han produït nombrosos enfrontaments militars a la zona amb els que Israel ha ocupat i controlat gran part del territori palestí, destruint nombroses vivendes, obligant a fugir a milers de palestins i aixecant murs amb total impunitat. Si bé s’han produït intents d’acords de pau, tots han fracassat, doncs hi ha fortes discrepàncies sobre la ciutat de Jerusalem, que les dues parts reclamen com a capital, així com sobre les fronteres, els assentaments israelians, i el retorn dels refugiats palestins.

La viabilitat de la solució de dos estats és cada cop més qüestionada, per la política israeliana de l’actual govern de fets consumats, per la debilitat i fractura interna entre Al-Fatah i Hamàs pel cantó palestí, per la poca pressió dels aliats àrabs i pel canvi de presidència als Estats Units, principal aliat d’Israel, que exercirà encara menys pressió al govern israelià.

2. Militarització

Palestina, en tant que Estat no constituït formalment, no pot accedir al mercat internacional d’armes. Ara bé, el mercat negre, el contraban, l’enviament d’armes per part d’aliats dels diversos grups armats palestins o els tallers a dins dels territoris ocupats, entre d’altres, ajuden a augmentar la disponibilitat d’accés a les armes, principalment lleugeres i curtes.

Amb tot, l’actor armat per excel·lència és Israel. En relació al PIB, és un dels estats del món que més diners dediquen a la despesa militar. També actiu en la fabricació i el comerç d’armes, en el període 2010-2014, va ser el 10è estat que més armes convencionals va exportar al món. Tot això sense oblidar que rep ajudes milionàries per a abastir-se militarment. Malgrat les difícils relacions amb l’administració Obama, el 2016 el govern nord-americà va acordar a Israel el paquet d’ajuda militar més gran que mai no ha concedit els Estats Units a un aliat: 3.380 milions d’euros per als propers 10 anys.

3. Drets Humans

Les persones que vieuen als territoris ocupats de Palestina pateixen una situació de violència estructural contra els seus drets humans. L’ocupació de territoris porta amb si la destrucció d’infraestructures, mitjans de producció, a més del desplaçament de la població. En particular, els habitants de Gaza pateixen un bloqueig constant que afecta directament a indústries clau com la construcció, que té dificultats constants per a aconseguir l’entrada de matèries primeres .

Tot això suposa una dificultat afegida a la realització plena dels drets econòmics, socials i culturals. No obstant això, els drets estan interconnectats i la negació del gaudiment dificulta la realització d’altres drets. Això explica la situació crítica que pateix Palestina en relació als drets humans, doncs l’ocupació acaba afectant tota la resta de drets humans .

Vulneracions més freqüents de drets civils, polítics i socials

Es produeixen detencions arbitràries de persones crítiques amb el govern i partidàries d’organitzacions polítiques rivals per part de les forces de seguretat i intel·ligència, a Cisjordània i a Gaza. Tal com indica Amnistia Internacional, sota l’aprovació de la nova Llei de Delictes Electrònics aprovada el 2017, s’ha permès la detenció arbitrària de periodistes o persones acusades d’haver denunciat irregularitats o han criticat a les autoritats a internet. De fet, la llei permet castigar amb fins a 25 anys de treballs forçats a qualsevol persona considerada culpable d’haver alterat l’ordre públic, la unitat nacional o la pau social [1]. Per altra banda, la tortura i els maltractaments sota custodia continuen sent una pràctica habitual tant a Gaza com a Cisjordània. Oficialment, durant el 2017-2018 s’ha condemnat a pena de mort a Gaza però no a Cisjordània. Per últim, les desavinences entre les autoritats de Cisjordània i Palestina han derivat en greus vulneracions de drets humans a nivell intern, totes elles en un context fortament condicionat per la pressió de l’Estat d’Israel.

Diferències de gènere i altres

Tal com indica Amnistia Internacional, la llei no protegeix de manera adequada a les dones i nenes en contra de la violència sexual i de gènere. Es calcula que entre 2017 i 2018, es van produir 28 homicidis en nom de l’honor. Sota la legislació vigent, que contempla articles del Codi Penal jordà, es permet reduir les condemnes per crims d’honor a mínims recorrent a estereotips de gènere. Alhora, es pot eludir el càstig per violació o agressió sexual si la persona culpable contrau matrimoni amb la víctima. Per últim, es segueix discriminant a les dones pel que fa al matrimoni, l’herència, el divorci, la tutela i els drets de la propietat.

Drets LGBTIQ+

La pertinença al col·lectiu comporta una pena de presó entre 2 i 9 anys. (Informació sobre lleis de protecció). Molts membres del col·lectiu intenten passar a Israel, però tot i que en algunes parts del territori israelià i especialment a les grans ciutats existeix una major tolerància cap al col.lectiu LGBTIQ+, la condició de palestins a territori Israelià sumada a la de pertànyer a aquest col.lectiu els situa en posició de vulnerabilitat i de múltiples discriminacions. .

Persones refugiades

Segons UNRWA, prop de 5.3 milions de persones palestines havien buscat protecció en territoris com Jordània, Líban, Síria, Cisjordània o Gaza [2]. A l’Estat espanyol, es van registrar 1.165 peticions de protecció internacional al 2017, mentre que 1.420 es trobaven pendents de resolució [3].

 

Notes

[1] Amnistía Internacional (2018). Informe 2017/2018: https://crm.es.amnesty.org/sites/default/files/civicrm/persist/contribute/files/Informeanual2018air201718-spanish%20web.pdf

[2] UNRWA (01/01/2017). Figures: https://www.unrwa.org/sites/default/files/content/resources/unrwa_in_figures_2017_english.pdf

[3] CEAR (2018). Más que cifras: http://www.masquecifras.org/

5. TESTIMONIATGE

Font: Betevé. [19/06/2018]. Entrevista a Salah Jamal, metge, historiador i escriptor – Terrícoles. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=Z8LHshFbY2M

PALESTINA

palestina-jerusalem-camins

398
denúncies de tortura

Detencions arbitràries
de persones crítiques amb el govern

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

El conflicte palestino-israelià s’origina a principis del segle XX en les aspiracions de dos moviments molt influents. D’una banda, el moviment nacionalista àrab, aliat en la lluita contra l’Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial, que volia un Estat independent de Palestina, però que va veure frustrades les seves aspiracions quan la Lliga de les Nacions va encarregar al Regne Unit l’administració del territori. D’altra banda, el moviment sionista, que demanava un Estat pels jueus, fet que es va consumar al 1947 amb la resolució 181 de l’Assemblea General de les Nacions Unides, que reconeixia el dret a un Estat propi i considerava que, en base a fonts històriques i bíbliques, aquest havia de situar-se a la regió de Palestina. Per aquest motiu es va dividir el territori en dos Estats i, si bé l’any 1948 es proclamava l’Estat d’Israel, mai s’ha pogut materialitzar un Estat palestí.

Des d’aleshores s’han produït nombrosos enfrontaments militars a la zona amb els que Israel ha ocupat i controlat gran part del territori palestí, destruint nombroses vivendes, obligant a fugir a milers de palestins i aixecant murs amb total impunitat. Si bé s’han produït intents d’acords de pau, tots han fracassat, doncs hi ha fortes discrepàncies sobre la ciutat de Jerusalem, que les dues parts reclamen com a capital, així com sobre les fronteres, els assentaments israelians, i el retorn dels refugiats palestins.

La viabilitat de la solució de dos estats és cada cop més qüestionada, per la política israeliana de l’actual govern de fets consumats, per la debilitat i fractura interna entre Al-Fatah i Hamàs pel cantó palestí, per la poca pressió dels aliats àrabs i pel canvi de presidència als Estats Units, principal aliat d’Israel, que exercirà encara menys pressió al govern israelià.

2. Militarització

Palestina, en tant que Estat no constituït formalment, no pot accedir al mercat internacional d’armes. Ara bé, el mercat negre, el contraban, l’enviament d’armes per part d’aliats dels diversos grups armats palestins o els tallers a dins dels territoris ocupats, entre d’altres, ajuden a augmentar la disponibilitat d’accés a les armes, principalment lleugeres i curtes.

Amb tot, l’actor armat per excel·lència és Israel. En relació al PIB, és un dels estats del món que més diners dediquen a la despesa militar. També actiu en la fabricació i el comerç d’armes, en el període 2010-2014, va ser el 10è estat que més armes convencionals va exportar al món. Tot això sense oblidar que rep ajudes milionàries per a abastir-se militarment. Malgrat les difícils relacions amb l’administració Obama, el 2016 el govern nord-americà va acordar a Israel el paquet d’ajuda militar més gran que mai no ha concedit els Estats Units a un aliat: 3.380 milions d’euros per als propers 10 anys.

3. Drets Humans

Les persones que vieuen als territoris ocupats de Palestina pateixen una situació de violència estructural contra els seus drets humans. L’ocupació de territoris porta amb si la destrucció d’infraestructures, mitjans de producció, a més del desplaçament de la població. En particular, els habitants de Gaza pateixen un bloqueig constant que afecta directament a indústries clau com la construcció, que té dificultats constants per a aconseguir l’entrada de matèries primeres .

Tot això suposa una dificultat afegida a la realització plena dels drets econòmics, socials i culturals. No obstant això, els drets estan interconnectats i la negació del gaudiment dificulta la realització d’altres drets. Això explica la situació crítica que pateix Palestina en relació als drets humans, doncs l’ocupació acaba afectant tota la resta de drets humans .

Vulneracions més freqüents de drets civils, polítics i socials

Es produeixen detencions arbitràries de persones crítiques amb el govern i partidàries d’organitzacions polítiques rivals per part de les forces de seguretat i intel·ligència, a Cisjordània i a Gaza. Tal com indica Amnistia Internacional, sota l’aprovació de la nova Llei de Delictes Electrònics aprovada el 2017, s’ha permès la detenció arbitrària de periodistes o persones acusades d’haver denunciat irregularitats o han criticat a les autoritats a internet. De fet, la llei permet castigar amb fins a 25 anys de treballs forçats a qualsevol persona considerada culpable d’haver alterat l’ordre públic, la unitat nacional o la pau social. Per altra banda, la tortura i els maltractaments sota custodia continuen sent una pràctica habitual tant a Gaza com a Cisjordània. Oficialment, durant el 2017-2018 s’ha condemnat a pena de mort a Gaza però no a Cisjordània. Per últim, les desavinences entre les autoritats de Cisjordània i Palestina han derivat en greus vulneracions de drets humans a nivell intern, totes elles en un context fortament condicionat per la pressió de l’Estat d’Israel.

Diferències de gènere i altres

Tal com indica Amnistia Internacional, la llei no protegeix de manera adequada a les dones i nenes en contra de la violència sexual i de gènere. Es calcula que entre 2017 i 2018, es van produir 28 homicidis en nom de l’honor. Sota la legislació vigent, que contempla articles del Codi Penal jordà, es permet reduir les condemnes per crims d’honor a mínims recorrent a estereotips de gènere. Alhora, es pot eludir el càstig per violació o agressió sexual si la persona culpable contrau matrimoni amb la víctima. Per últim, es segueix discriminant a les dones pel que fa al matrimoni, l’herència, el divorci, la tutela i els drets de la propietat.

Drets LGBTIQ+

La pertinença al col·lectiu comporta una pena de presó entre 2 i 9 anys. (Informació sobre lleis de protecció). Molts membres del col·lectiu intenten passar a Israel, però tot i que en algunes parts del territori israelià i especialment a les grans ciutats existeix una major tolerància cap al col.lectiu LGBTIQ+, la condició de palestins a territori Israelià sumada a la de pertànyer a aquest col.lectiu els situa en posició de vulnerabilitat i de múltiples discriminacions. .

Persones refugiades

Segons UNRWA, prop de 5.3 milions de persones palestines havien buscat protecció en territoris com Jordània, Líban, Síria, Cisjordània o Gaza. A l’Estat espanyol, es van registrar 1.165 peticions de protecció internacional al 2017, mentre que 1.420 es trobaven pendents de resolució.

 

Notes

[1] Amnistía Internacional (2018). Informe 2017/2018: https://crm.es.amnesty.org/sites/default/files/civicrm/persist/contribute/files/Informeanual2018air201718-spanish%20web.pdf

[2] UNRWA (01/01/2017). Figures: https://www.unrwa.org/sites/default/files/content/resources/unrwa_in_figures_2017_english.pdf

[3] CEAR (2018). Más que cifras: http://www.masquecifras.org/

5. TESTIMONIATGE

Font: Betevé. [19/06/2018]. Entrevista a Salah Jamal, metge, historiador i escriptor – Terrícoles. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=Z8LHshFbY2M

Volver arriba