Saltear al contenido principal

R. D. del CONGO

congo-kinshasa-camins

Més de 5.000.000
de morts en 20 anys

473.376
refugiats d’altres països

world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

La República Democràtica del Congo és un país extremadament divers a nivell lingüístic i comunitari, amb recursos naturals importants i que viu una situació geopolítica inestable des de fa més d’un segle. Des de l’època colonial a principis del segle XX, la població civil ha estat víctima del despotisme i una repressió brutal, situació que continuarà amb la independència del país el 1960, l’arribada al poder de Mobutu Sese Seko al 1965 i l’esclat de la guerra civil.

Amb el cop d’estat de 1996-1997, Laurent Kabila —líder d’una coalició de grups rebels en els quals participen països com Uganda, Rwanda i Burundi— es fa amb el poder. El nou règim inaugura també la segona guerra del Congo durant la qual antics països aliats d’en Kabila i diversos grups rebels intentaran enderrocar el seu règim. Aquest conflicte ha estat considerat com la primera guerra continental africana ja que ha arribat a involucrar a 11 països de la regió, com Angola i Zimbabwe d’una part i Rwanda i Uganda, de l’altra. Amb posterioritat a l’assassinat del president Laurent Kabila, el seu fill Joseph Kabila ha liderat el País fins avui. No obstant la culminació del procés de pau al 2002-2003, l’aprovació d’una nova Constitució al 2006 i les primeres eleccions democràtiques – que confirmen la presidència de Joseph Kabila – han persistit la inseguretat política i nombrosos focus de violència. En particular, cal assenyalar l’enduriment de la situació política en l’àrea del Kivu Nord i Sud, l’actual inseguretat a la capital Kinshasa, això fam y malnutrició que afecten tot el país. La situació molt complexa arrel de la quantitat i diversitat dels actors en conflicte, d’origen nacional, regional o internacional, i està molt vinculada al control i explotació de recursos naturals , un fet que condiciona i afecta directament les dinàmiques de poder . En conseqüència, el conflicte a la RDC segueix sent dels més greus i oblidats de l’actualitat amb més de 5 milions de morts en els últims vint anys, 3,9 milions de persones desplaçades a principis del 2016 , 502.083 refugiats congolesos en els països veïns (Uganda, Ruanda, Tanzània Burundi i Kenia), i 473.376 refugiats d‘altres països registrats al Congo.

2. Militarització i Comerç d’Armes

Amb aquesta situació de conflicte permanent que dura des de fa més d’un segle s’ha desenvolupat una economia de guerra, fent de la perpetuació de la violència una situació rentable i lucrativa per a determinats grups.

Com a país en conflicte, les despeses militars il·lustren la situació del país a la perfecció. Des dels anys anteriors i immediatament posteriors a les principals hostilitats, el pressupost militar congolès ha estat multiplicat per 4. A més, des del 2012 aplega una mitjana del 7% del pressupost públic i aproximadament el 2% del PIB, si bé al 2016 el Banc Mundial apuntava un cert descens en la despesa militar fins el 1,3 del PIB .

Els principals exportadors d’armes europeus entre 2001 i 2012 són Bèlgica, França i el Regne Unit. A nivell internacional, la Xina acapara 83% del valor total d’exportacions d’armes a l’any 1998, per bé que en la última dècada s’hagi trobat armament provinent del Estats Units, Eslovàquia, Sèrbia i d’altres països africans. En moltes ocasions, aquestes armes acaben en mans de grups armats rebels, demostrant les poques garanties i control sobre aquestes transferències.

3. Drets Humans

a. Context

La inestabilitat política ha anat en augment durant la fi del mandat del president Laurent Kabila. Les manifestacions van ser reprimides amb ús violent de la força per parts dels cossos de seguretat de l’Estat. A més, el conflicte armat a l’Est del país segueix avançant i els grups armats continuen violant els drets humans amb execucions sumàries, homicidis, segrestos, actes de violència sexual i saquejos de béns. De la mateixa manera, els militars afins a l’Estat també van cometre execucions sumàries, homicidis, segrestos, actes de violència sexual i saquejos de béns. De la mateixa manera, els militars afins a l’Estat també van cometre execucions extrajudicials i violacions de drets humans, evidenciant la incapacitat de les forces de manteniment de la pau de l’ONU per a protegir la població civil.

b. Drets civils i polítics :

Les forces i cossos de seguretat de l’Estat han prohibit les reunions pacífiques de l’oposició, fent servir gasos lacrimògens i disparat contra manifestants pacífics. Pel que fa a la llibertat d’expressió també s’han tancat mitjans i s’ha evitat que líders de l’oposició es moguessin lliurement pel territori. La tortura segueix sent una pràctica habitual, essent l’Agència Nacional d’Intel·ligència responsable de segrestos i detencions perllongades d’opositors, així com de la pràctica de tortures i tractes degradants. Les de reclusió en general són terribles i la vulneració de drets esta reforçada per un clima d’impunitat.

c. Drets LGBTIQ+ :

Les relacions entre les persones del mateix sexe mai han estat criminalitzades i l’edat de consentiment sexual és igual per tothom. No obstant això, no existeix un tractament d’igualtat legal i el col·lectiu LGBTIQ+ s’enfronta a reptes addicionals a la resta per tal d’exercir els seus drets humans més bàsics.

d. Gènere :

Les dones i les nenes pateixen en les èpoques de conflicte índexs de violència i pobresa extrema, més alts que els homes. Encara que la pau s’ha establert en la major part del territori, les dones i nenes segueixen sent víctimes de violacions de drets humans, en concret, de violacions i agressions sexuals en els territoris orientals del país. La cultura de la impunitat i la violència contra les dones està estesa i arriba a tots els estrats de la societat, més enllà dels grups armats.

e. Nens i nenes soldats:

El reclutament de nens i nenes pels grups armats és habitual entre els grups armats, obligant-los a combatre, cuinar, netejar, recaptar impostos i a transportar mercaderies. Recordem que el reclutament forçat de nens com a soldats pot constituir una forma d’explotació i tràfic d’éssers humans conforme a la normativa internacional .

f. Desplaçats interns, migrants i refugiats

La situació dels desplaçats interns i dels refugiats congolesos i de la resta de països continua essent crítica i el que és pitjor, continua degradant-se d’acord amb les dades facilitades per ACNUR. D’una banda, els conflictes al Kivu del Nord i Sud i a la la província de Tankanika segueixen produint un desplaçament massiu en àrees i internes o a pïsos veïns com Uganda, Zàmbia o Burundi. D’altra banda, cal assenyalar la presencia d’un creixent nombre de migrants i de persones refugiades d’altres països a la RDCongo ,i destacadament de Burundi, República Centroafricana, Sudan del Sud. L’accés a serveis socials per a aquests col.lectius és extremadament difícil i també es registren actes de discriminació , xenofòbia, violència i detencions arbitràries. De la mateixa manera, els programes de retorn voluntari i assistit gestionats per ACNUR pateixen greus limitacions i dificultats .

4. NOTES

[1] Congo és un dels països més rics del món en recursos naturals. Es pot trobar més informació sobre l’explotació dels recursos, actors i països involucrats, qui s’aprofita d’aquests recursos a:
https://www.un.org/press/en/2017/sc12959.doc.htm.

[1] http://www.unhcr.org/news/briefing/2017/10/59eefe3e4/unhcr-warns-worsening-displacement-democratic-republic-congo.html i http://www.unocha.org/drc.

http://reporting.unhcr.org/node/4874#_ga=2.236219649.1428892996.1510246663-1381326346.1495826987, i les dades recollides a  http://data.unhcr.org/drc/regional.php

[1] https://data.worldbank.org/indicator/MS.MIL.XPND.GD.ZS?end=2016&locations=CD&start=2008.

[1] Situació dels tractats de drets humans a República Democràtica del Congo: http://tbinternet.ohchr.org/_layouts/TreatyBodyExternal/Treaty.aspx?CountryID=107&Lang=EN

[1] https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/informe-anual/

[1] https://www.hrw.org/world-report/2017/country-chapters/democratic-republic-congo

[1] http://www.equaldex.com/region/democratic-republic-of-the-congo

[1] Sobre el tràfic de nens soldat, http://www.refworld.org/type,COUNTRYPROF,,COD,585ba7144,0.html

[1] http://reporting.unhcr.org/sites/default/files/UNHCR%20DRC%20Factsheet%20-%20July%202017.pdf

[1] http://reporting.unhcr.org/node/10089 i https://www.migrationpolicy.org/article/democratic-republic-congo-migration-history-marked-crises-and-restrictions

[1] Fonts addicionals d’informació: Report of the Secretary-General on the United Nations Organization Stabilization Mission in the Democratic Republic of the Congo, 2 octubre 2017 (

https://monusco.unmissions.org/sites/default/files/n1729873.pdf ) i COI del Interior de U ( http://www.refworld.org/publisher,UKHO,COUNTRYREP,COD,5954bb664,0.html ).

R. D. del CONGO

congo-kinshasa-camins

Més de 5.000.000
de morts en 20 anys

473.376
refugiats d’altres països

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

La República Democràtica del Congo és un país extremadament divers a nivell lingüístic i comunitari, amb recursos naturals importants i que viu una situació geopolítica inestable des de fa més d’un segle. Des de l’època colonial a principis del segle XX, la població civil ha estat víctima del despotisme i una repressió brutal, situació que continuarà amb la independència del país el 1960, l’arribada al poder de Mobutu Sese Seko al 1965 i l’esclat de la guerra civil.

Amb el cop d’estat de 1996-1997, Laurent Kabila —líder d’una coalició de grups rebels en els quals participen països com Uganda, Rwanda i Burundi— es fa amb el poder. El nou règim inaugura també la segona guerra del Congo durant la qual antics països aliats d’en Kabila i diversos grups rebels intentaran enderrocar el seu règim. Aquest conflicte ha estat considerat com la primera guerra continental africana ja que ha arribat a involucrar a 11 països de la regió, com Angola i Zimbabwe d’una part i Rwanda i Uganda, de l’altra. Amb posterioritat a l’assassinat del president Laurent Kabila, el seu fill Joseph Kabila ha liderat el País fins avui. No obstant la culminació del procés de pau al 2002-2003, l’aprovació d’una nova Constitució al 2006 i les primeres eleccions democràtiques – que confirmen la presidència de Joseph Kabila – han persistit la inseguretat política i nombrosos focus de violència. En particular, cal assenyalar l’enduriment de la situació política en l’àrea del Kivu Nord i Sud, l’actual inseguretat a la capital Kinshasa, això fam y malnutrició que afecten tot el país. La situació molt complexa arrel de la quantitat i diversitat dels actors en conflicte, d’origen nacional, regional o internacional, i està molt vinculada al control i explotació de recursos naturals , un fet que condiciona i afecta directament les dinàmiques de poder . En conseqüència, el conflicte a la RDC segueix sent dels més greus i oblidats de l’actualitat amb més de 5 milions de morts en els últims vint anys, 3,9 milions de persones desplaçades a principis del 2016 , 502.083 refugiats congolesos en els països veïns (Uganda, Ruanda, Tanzània Burundi i Kenia), i 473.376 refugiats d‘altres països registrats al Congo.

2. Militarització i Comerç d’Armes

Amb aquesta situació de conflicte permanent que dura des de fa més d’un segle s’ha desenvolupat una economia de guerra, fent de la perpetuació de la violència una situació rentable i lucrativa per a determinats grups.

Com a país en conflicte, les despeses militars il·lustren la situació del país a la perfecció. Des dels anys anteriors i immediatament posteriors a les principals hostilitats, el pressupost militar congolès ha estat multiplicat per 4. A més, des del 2012 aplega una mitjana del 7% del pressupost públic i aproximadament el 2% del PIB, si bé al 2016 el Banc Mundial apuntava un cert descens en la despesa militar fins el 1,3 del PIB .

Els principals exportadors d’armes europeus entre 2001 i 2012 són Bèlgica, França i el Regne Unit. A nivell internacional, la Xina acapara 83% del valor total d’exportacions d’armes a l’any 1998, per bé que en la última dècada s’hagi trobat armament provinent del Estats Units, Eslovàquia, Sèrbia i d’altres països africans. En moltes ocasions, aquestes armes acaben en mans de grups armats rebels, demostrant les poques garanties i control sobre aquestes transferències.

3. Drets Humans

a. Context

La inestabilitat política ha anat en augment durant la fi del mandat del president Laurent Kabila. Les manifestacions van ser reprimides amb ús violent de la força per parts dels cossos de seguretat de l’Estat. A més, el conflicte armat a l’Est del país segueix avançant i els grups armats continuen violant els drets humans amb execucions sumàries, homicidis, segrestos, actes de violència sexual i saquejos de béns. De la mateixa manera, els militars afins a l’Estat també van cometre execucions sumàries, homicidis, segrestos, actes de violència sexual i saquejos de béns. De la mateixa manera, els militars afins a l’Estat també van cometre execucions extrajudicials i violacions de drets humans, evidenciant la incapacitat de les forces de manteniment de la pau de l’ONU per a protegir la població civil.

b. Drets civils i polítics :

Les forces i cossos de seguretat de l’Estat han prohibit les reunions pacífiques de l’oposició, fent servir gasos lacrimògens i disparat contra manifestants pacífics. Pel que fa a la llibertat d’expressió també s’han tancat mitjans i s’ha evitat que líders de l’oposició es moguessin lliurement pel territori. La tortura segueix sent una pràctica habitual, essent l’Agència Nacional d’Intel·ligència responsable de segrestos i detencions perllongades d’opositors, així com de la pràctica de tortures i tractes degradants. Les de reclusió en general són terribles i la vulneració de drets esta reforçada per un clima d’impunitat.

c. Drets LGBTIQ+ :

Les relacions entre les persones del mateix sexe mai han estat criminalitzades i l’edat de consentiment sexual és igual per tothom. No obstant això, no existeix un tractament d’igualtat legal i el col·lectiu LGBTIQ+ s’enfronta a reptes addicionals a la resta per tal d’exercir els seus drets humans més bàsics.

d. Gènere :

Les dones i les nenes pateixen en les èpoques de conflicte índexs de violència i pobresa extrema, més alts que els homes. Encara que la pau s’ha establert en la major part del territori, les dones i nenes segueixen sent víctimes de violacions de drets humans, en concret, de violacions i agressions sexuals en els territoris orientals del país. La cultura de la impunitat i la violència contra les dones està estesa i arriba a tots els estrats de la societat, més enllà dels grups armats.

e. Nens i nenes soldats:

El reclutament de nens i nenes pels grups armats és habitual entre els grups armats, obligant-los a combatre, cuinar, netejar, recaptar impostos i a transportar mercaderies. Recordem que el reclutament forçat de nens com a soldats pot constituir una forma d’explotació i tràfic d’éssers humans conforme a la normativa internacional .

f. Desplaçats interns, migrants i refugiats

La situació dels desplaçats interns i dels refugiats congolesos i de la resta de països continua essent crítica i el que és pitjor, continua degradant-se d’acord amb les dades facilitades per ACNUR. D’una banda, els conflictes al Kivu del Nord i Sud i a la la província de Tankanika segueixen produint un desplaçament massiu en àrees i internes o a pïsos veïns com Uganda, Zàmbia o Burundi. D’altra banda, cal assenyalar la presencia d’un creixent nombre de migrants i de persones refugiades d’altres països a la RDCongo ,i destacadament de Burundi, República Centroafricana, Sudan del Sud. L’accés a serveis socials per a aquests col.lectius és extremadament difícil i també es registren actes de discriminació , xenofòbia, violència i detencions arbitràries. De la mateixa manera, els programes de retorn voluntari i assistit gestionats per ACNUR pateixen greus limitacions i dificultats .

4. NOTES

[1] Congo és un dels països més rics del món en recursos naturals. Es pot trobar més informació sobre l’explotació dels recursos, actors i països involucrats, qui s’aprofita d’aquests recursos a:
https://www.un.org/press/en/2017/sc12959.doc.htm.

[1] http://www.unhcr.org/news/briefing/2017/10/59eefe3e4/unhcr-warns-worsening-displacement-democratic-republic-congo.html i http://www.unocha.org/drc.

http://reporting.unhcr.org/node/4874#_ga=2.236219649.1428892996.1510246663-1381326346.1495826987, i les dades recollides a  http://data.unhcr.org/drc/regional.php

[1] https://data.worldbank.org/indicator/MS.MIL.XPND.GD.ZS?end=2016&locations=CD&start=2008.

[1] Situació dels tractats de drets humans a República Democràtica del Congo: http://tbinternet.ohchr.org/_layouts/TreatyBodyExternal/Treaty.aspx?CountryID=107&Lang=EN

[1] https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/informe-anual/

[1] https://www.hrw.org/world-report/2017/country-chapters/democratic-republic-congo

[1] http://www.equaldex.com/region/democratic-republic-of-the-congo

[1] Sobre el tràfic de nens soldat, http://www.refworld.org/type,COUNTRYPROF,,COD,585ba7144,0.html

[1] http://reporting.unhcr.org/sites/default/files/UNHCR%20DRC%20Factsheet%20-%20July%202017.pdf

[1] http://reporting.unhcr.org/node/10089 i https://www.migrationpolicy.org/article/democratic-republic-congo-migration-history-marked-crises-and-restrictions

[1] Fonts addicionals d’informació: Report of the Secretary-General on the United Nations Organization Stabilization Mission in the Democratic Republic of the Congo, 2 octubre 2017 (

https://monusco.unmissions.org/sites/default/files/n1729873.pdf ) i COI del Interior de U ( http://www.refworld.org/publisher,UKHO,COUNTRYREP,COD,5954bb664,0.html ).

Volver arriba