Saltear al contenido principal

SENEGAL

 
 

world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

En el procés de descolonització respecte França, Senegal i Mali van esdevenir República autònoma. Després d’independitzar-se, van formar la Federació de Mali i, finalment, van esdevenir dos Estats independents al 1960. Tanmateix, durant els anys 80, Senegal i Gàmbia van aproximar-se per a constituir-se en un sol Estat (Confederació de Senegambia) però al cap d’uns anys van desistir d’aquest intent.

A la regió de Casamance, amb presència majoritària del grup ètnic Diola (representants d’un 4% de la població nacional) s’hi va desenvolupar un moviment per la independència de la regió, l’anomenat Moviment de les Forces Democràtiques de Casamance (MFDC). Malauradament, les tensions derivades van resultar en diversos enfrontaments violents on milers de persones hi van perdre la vida, i desenes de milers van haver de fugir i refugiar-se en altres zones de Senegal o a les veïnes Guinea i Gàmbia. El conflicte és actiu encara, amb atacs esporàdics[i].

 

Notes

[i] https://www.aljazeera.com/news/2018/01/senegal-army-targets-rebel-hideouts-casamance-region-180116102053672.html

2. Militarització i Comerç d’Armes

En diversos moments el conflicte ha evolucionat cap a la violència armada, amb pugnes entre el govern i el Moviment de les Forces Democràtiques de Casamance (MFDC). Per altra banda, el govern senegalès va acusar l’Iran de subministrar armes als rebels del MFDC.

3. Drets Humans

Context[i]

Tot i que Senegal ha ratificat tots els tractats fonamentals de drets humans (DH) de la ONU i diversos de la Organització Internacional del Treball (OIT), durant els últims anys s’està vivint una regressió en drets i llibertats fonamentals. A més, la pobresa i les fortes desigualtats també creixen de manera contínua, mantenint l’Índex de Desenvolupament Humà en nivells sempre molt baixos. Tot i això, la seva posició al rànquing ha millorat fruit de l’augment respecte en l’IDH als darrers anys.[ii]. Les desigualtats entre població rural i urbana són molt notables a tot el país i queda un llarg camí per recórrer per arribar a la igualtat de gènere.

Drets civils i polítics[iii] [iv]:

La regressió de drets es veu en molts àmbits: la discriminació ètnica està molt present i impedeix a grups ètnics gaudir dels DH; la pena de mort segueix al Codi Penal inclús per a menors; hi ha denuncies de tortures a tot el país, i maltractaments i abusos policials que no s’investiguen; persisteix l’esclavitud, no està garantit l’exercici de la llibertat de consciència i de religió, ja que l’apostasia està penada amb la mort; i no hi ha garanties judicials per a les persones detingudes. Es viola la llibertat d’expressió i ha augmentat el nombre de persones manifestants i periodistes detingudes. El nou Codi de Premsa està redactat de forma imprecisa i preveu penes privatives de llibertat per delictes de premsa. Permet a ministres prohibir diaris i altres publicacions estrangeres, i estableix penes de presó i multes per qui desafiï la prohibició[v]. Les manifestacions pacífiques estan prohibides, i són reprimides brutalment, sobretot en el cas del període previ a les eleccions de juliol de 2017.

Drets LGBTIQ+[vi]:

L’homosexualitat està castigada penalment al Senegal. Es produeixen tortures a persones homosexuals, detencions, sovint violentes, enjudiciaments per ser considerats actes contra natura i discriminacions en l’accés a serveis de salut i justícia[vii].Els abusos contra lesbianes i d’altres minories sexuals han estat menys documentats però també sofreixen discriminació, segons HRW. Tanmateix, les autoritats han fallat a l’hora de descoratjar o sancionar la incitació a la violència contra gais i lesbianes, incloent les declaracions públiques de líders de l’àmbit polític i religiós que han demanat l’assassinat dels homosexuals[viii].

Gènere[ix]

La llei considera al marit cap de família i per tant ell és qui ostenta el dret sobre les propietat; la llei estableix on el treball de la dona està prohibit i, entre d’altres, l’avortament està penalitzat amb presó. Tanmateix, la presència de les dones a l’esfera pública ha millorat i, de fet, al 2012, 2 dones varen ser presidenciables. Pel que fa als mitjans de comunicació, malgrat hi ha més dones, aquestes apareixen reproduint estereotips i rols negatius.D’acord amb el Banc Mundial (2012), el rati entre dones i homes en quant a participació al mercat laboral (74,9%) és inferior a la mitjana de l’Àfrica Subsahariana. En concret, el 67,2% de les dones entre 15 i 64 anys són actives econòmicament en contraposició del 89,5% dels homes[x]. Del total de dones actives, el 83% treballen al sector informal, fet que les deixa fora de serveis socials bàsics. La taxa d’escolarització de nenes va arribar casi al 100% l’any 2012, però l’escola segueix sent un lloc on pateixen violència sexual[xi].Continua havent una forta presència de diferents formes de violència, amb un preocupant augment de les violacions. Malgrat l’aprovació d’una llei que la prohibeix al 1999, la mutilació genital femenina (MGM) encara persisteix.

Menors/Infància

El govern no garanteix completament l’educació secundària gratuïta[xii]. El país té una alta taxa de mortalitat infantil (quasi 50 per cada 1.000 naixements)[xiii].HRW va documentar al 2010 l’explotació generalitzada de més de 50.000 joves mitjançant la mendicitat forçada. En aquest cas, els i les joves eren estudiants d’escoles alcoràniques, menors de 12 anys, que van sofrir també abusos físics per part del “professorat”. Malgrat una iniciativa del govern de treure 1.500 infants dels carrers, la majoria van tornar als internats alcorànics. En la majoria d’aquestes escoles no es duen a terme inspeccions oficials, i han tingut lloc escasses investigacions o enjudiciaments de les persones responsables dels abusos.

Persones refugiades o migrants

En els darrers anys, els canvis de ruta dels i les migrants africanes que van cap a Europa han fet que Senegal experimenti considerables moviments  migratoris ‘de pas’.Actualment, acull al voltant de 14.600 persones refugiades provinents, sobretot, de Mauritània, África Central, Ruanda, Libèria, Gambia, Burundi, Costa de Marfil i RDC (2017)[xiv]. Aquestes troben moltes dificultats per accedir als seus drets i, a més, l’estància irregular al país es castiga amb 5 anys d’empresonament. Per últim, hi ha també detencions arbitràries de menors no acompanyats.Pel que fa a les persones senegaleses que busquen protecció internacional fora del seu país, entre 2014 i 2017 un total de 34.875 van sol·licitar asil a la Unió Europea[xv], entre les quals es troben 3.185 menors (un 9%). Al territori espanyol, les sol·licituds van assolir la xifra de 47 [xvi] . No obstant això, quasi la totalitat de les sol·licituds van ser denegades[xvii].

 

Notes

[i] http://uhri.ohchr.org/es/search/results?searchtype=Annotations&symbol=CMW/C/SEN/CO/2-3&ResultsExpanded=false

[ii] http://hdr.undp.org/sites/all/themes/hdr_theme/country-notes/SEN.pdf

[iii] http://tbinternet.ohchr.org/Treaties/CAT/Shared%20Documents/SEN/CAT_C_SEN_CO_4_31243_F.pdf

[iv]http://uhri.ohchr.org/es/search/results?searchtype=Annotations&symbol=CCPR/C/MRT/CO/1&ResultsExpanded=false

[v] Informe Amnistia Internacional 2017-18: Senegal: https://www.amnesty.org/es/countries/africa/senegal/report-senegal/ i en particular Human Rights Watch de 2010, “Fear for Life: Violence against Gay Men and Men Perceived as Gay in Senegal”

[vi] http://tbinternet.ohchr.org/Treaties/CAT/Shared%20Documents/SEN/CAT_C_SEN_CO_4_31243_F.pdf

[vii] Informe Amnistia Internacional 2017-18: Senegal: https://www.amnesty.org/es/countries/africa/senegal/report-senegal/

[viii] https://www.hrw.org/es/news/2012/04/03/senegal-las-prioridades-en-materia-de-derechos-humanos

[ix] https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G16/070/96/PDF/G1607096.pdf?OpenElement http://uhri.ohchr.org/es/search/results?searchtype=Annotations&symbol=CEDAW/C/SEN/CO/3-7&ResultsExpanded=false Altres fonts,  (pag. 108): https://www.fidh.org/IMG/pdf/cahierd_exigences_FR.pdf

[x] http://www.observatoiresdugenre.com/wp-content/uploads/2015/06/Senegal_ProfilGenre_VR_GeA.pdf

[xi] https://www.hrw.org/news/2017/12/12/girls-clothes-never-ever-justify-sexual-abuse

[xii] https://www.hrw.org/news/2018/01/31/millions-children-denied-free-secondary-education

[xiii] https://data.unicef.org/country/sen/

[xiv] https://data2.unhcr.org/en/country/sen

[xv] https://ec.europa.eu/eurostat/web/asylum-and-managed-migration/data/database

[xvi] http://www.interior.gob.es/documents/642317/1201562/Asilo_en_cifras_2016_126150899.pdf/58bf4ed4-0723-4e84-afa8-265c52a4dbf7

[xvii] https://www.accem.es/refugio/refugiados-datos-2015-2016/resoluciones-solicitudes-proteccion-internacional/

4. NOTES

https://www.aljazeera.com/news/2018/01/senegal-army-targets-rebel-hideouts-casamance-region-180116102053672.html

http://tbinternet.ohchr.org/_layouts/treatybodyexternal/Download.aspx?symbolno=INT%2fCAT%2fCSS%2fSEN%2f30816&Lang=en

http://uhri.ohchr.org/es/search/results?searchtype=Annotations&symbol=CMW/C/SEN/CO/2-3&ResultsExpanded=false

http://hdr.undp.org/sites/all/themes/hdr_theme/country-notes/SEN.pdf

http://tbinternet.ohchr.org/Treaties/CAT/Shared%20Documents/SEN/CAT_C_SEN_CO_4_31243_F.pdf

http://uhri.ohchr.org/es/search/results?searchtype=Annotations&symbol=CCPR/C/MRT/CO/1&ResultsExpanded=false

Informe Amnistia Internacional 2017-18: Senegal: https://www.amnesty.org/es/countries/africa/senegal/report-senegal/ i en particular Human Rights Watch de 2010, “Fear for Life: Violence against Gay Men and Men Perceived as Gay in Senegal”

http://tbinternet.ohchr.org/Treaties/CAT/Shared%20Documents/SEN/CAT_C_SEN_CO_4_31243_F.pdf

Informe Amnistia Internacional 2017-18: Senegal: https://www.amnesty.org/es/countries/africa/senegal/report-senegal/

https://www.hrw.org/es/news/2012/04/03/senegal-las-prioridades-en-materia-de-derechos-humanos

https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G16/070/96/PDF/G1607096.pdf?OpenElement http://uhri.ohchr.org/es/search/results?searchtype=Annotations&symbol=CEDAW/C/SEN/CO/3-7&ResultsExpanded=false Altres fonts,  (pag. 108): https://www.fidh.org/IMG/pdf/cahierd_exigences_FR.pdf

http://www.observatoiresdugenre.com/wp-content/uploads/2015/06/Senegal_ProfilGenre_VR_GeA.pdf

https://www.hrw.org/news/2017/12/12/girls-clothes-never-ever-justify-sexual-abuse

https://www.hrw.org/news/2018/01/31/millions-children-denied-free-secondary-education

https://data.unicef.org/country/sen/

https://data2.unhcr.org/en/country/sen

https://ec.europa.eu/eurostat/web/asylum-and-managed-migration/data/database

http://www.interior.gob.es/documents/642317/1201562/Asilo_en_cifras_2016_126150899.pdf/58bf4ed4-0723-4e84-afa8-265c52a4dbf7

https://www.accem.es/refugio/refugiados-datos-2015-2016/resoluciones-solicitudes-proteccion-internacional/

5. TESTIMONIATGE

SENEGAL

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

En el procés de descolonització respecte França, Senegal i Mali van esdevenir República autònoma. Després d’independitzar-se, van formar la Federació de Mali i, finalment, van esdevenir dos Estats independents al 1960. Tanmateix, durant els anys 80, Senegal i Gàmbia van aproximar-se per a constituir-se en un sol Estat (Confederació de Senegambia) però al cap d’uns anys van desistir d’aquest intent.

A la regió de Casamance, amb presència majoritària del grup ètnic Diola (representants d’un 4% de la població nacional) s’hi va desenvolupar un moviment per la independència de la regió, l’anomenat Moviment de les Forces Democràtiques de Casamance (MFDC). Malauradament, les tensions derivades van resultar en diversos enfrontaments violents on milers de persones hi van perdre la vida, i desenes de milers van haver de fugir i refugiar-se en altres zones de Senegal o a les veïnes Guinea i Gàmbia. El conflicte és actiu encara, amb atacs esporàdics[i].

 

Notes

[i] https://www.aljazeera.com/news/2018/01/senegal-army-targets-rebel-hideouts-casamance-region-180116102053672.html

2. Militarització i Comerç d’Armes

En diversos moments el conflicte ha evolucionat cap a la violència armada, amb pugnes entre el govern i el Moviment de les Forces Democràtiques de Casamance (MFDC). Per altra banda, el govern senegalès va acusar l’Iran de subministrar armes als rebels del MFDC.

3. Drets Humans

Context[i]

Tot i que Senegal ha ratificat tots els tractats fonamentals de drets humans (DH) de la ONU i diversos de la Organització Internacional del Treball (OIT), durant els últims anys s’està vivint una regressió en drets i llibertats fonamentals. A més, la pobresa i les fortes desigualtats també creixen de manera contínua, mantenint l’Índex de Desenvolupament Humà en nivells sempre molt baixos. Tot i això, la seva posició al rànquing ha millorat fruit de l’augment respecte en l’IDH als darrers anys.[ii]. Les desigualtats entre població rural i urbana són molt notables a tot el país i queda un llarg camí per recórrer per arribar a la igualtat de gènere.

Drets civils i polítics[iii] [iv]:

La regressió de drets es veu en molts àmbits: la discriminació ètnica està molt present i impedeix a grups ètnics gaudir dels DH; la pena de mort segueix al Codi Penal inclús per a menors; hi ha denuncies de tortures a tot el país, i maltractaments i abusos policials que no s’investiguen; persisteix l’esclavitud, no està garantit l’exercici de la llibertat de consciència i de religió, ja que l’apostasia està penada amb la mort; i no hi ha garanties judicials per a les persones detingudes. Es viola la llibertat d’expressió i ha augmentat el nombre de persones manifestants i periodistes detingudes. El nou Codi de Premsa està redactat de forma imprecisa i preveu penes privatives de llibertat per delictes de premsa. Permet a ministres prohibir diaris i altres publicacions estrangeres, i estableix penes de presó i multes per qui desafiï la prohibició[v]. Les manifestacions pacífiques estan prohibides, i són reprimides brutalment, sobretot en el cas del període previ a les eleccions de juliol de 2017.

Drets LGBTIQ+[vi]:

L’homosexualitat està castigada penalment al Senegal. Es produeixen tortures a persones homosexuals, detencions, sovint violentes, enjudiciaments per ser considerats actes contra natura i discriminacions en l’accés a serveis de salut i justícia[vii].Els abusos contra lesbianes i d’altres minories sexuals han estat menys documentats però també sofreixen discriminació, segons HRW. Tanmateix, les autoritats han fallat a l’hora de descoratjar o sancionar la incitació a la violència contra gais i lesbianes, incloent les declaracions públiques de líders de l’àmbit polític i religiós que han demanat l’assassinat dels homosexuals[viii].

Gènere[ix]

La llei considera al marit cap de família i per tant ell és qui ostenta el dret sobre les propietat; la llei estableix on el treball de la dona està prohibit i, entre d’altres, l’avortament està penalitzat amb presó. Tanmateix, la presència de les dones a l’esfera pública ha millorat i, de fet, al 2012, 2 dones varen ser presidenciables. Pel que fa als mitjans de comunicació, malgrat hi ha més dones, aquestes apareixen reproduint estereotips i rols negatius.D’acord amb el Banc Mundial (2012), el rati entre dones i homes en quant a participació al mercat laboral (74,9%) és inferior a la mitjana de l’Àfrica Subsahariana. En concret, el 67,2% de les dones entre 15 i 64 anys són actives econòmicament en contraposició del 89,5% dels homes[x]. Del total de dones actives, el 83% treballen al sector informal, fet que les deixa fora de serveis socials bàsics. La taxa d’escolarització de nenes va arribar casi al 100% l’any 2012, però l’escola segueix sent un lloc on pateixen violència sexual[xi].Continua havent una forta presència de diferents formes de violència, amb un preocupant augment de les violacions. Malgrat l’aprovació d’una llei que la prohibeix al 1999, la mutilació genital femenina (MGM) encara persisteix.

Menors/Infància

El govern no garanteix completament l’educació secundària gratuïta[xii]. El país té una alta taxa de mortalitat infantil (quasi 50 per cada 1.000 naixements)[xiii].HRW va documentar al 2010 l’explotació generalitzada de més de 50.000 joves mitjançant la mendicitat forçada. En aquest cas, els i les joves eren estudiants d’escoles alcoràniques, menors de 12 anys, que van sofrir també abusos físics per part del “professorat”. Malgrat una iniciativa del govern de treure 1.500 infants dels carrers, la majoria van tornar als internats alcorànics. En la majoria d’aquestes escoles no es duen a terme inspeccions oficials, i han tingut lloc escasses investigacions o enjudiciaments de les persones responsables dels abusos.

Persones refugiades o migrants

En els darrers anys, els canvis de ruta dels i les migrants africanes que van cap a Europa han fet que Senegal experimenti considerables moviments  migratoris ‘de pas’.Actualment, acull al voltant de 14.600 persones refugiades provinents, sobretot, de Mauritània, África Central, Ruanda, Libèria, Gambia, Burundi, Costa de Marfil i RDC (2017)[xiv]. Aquestes troben moltes dificultats per accedir als seus drets i, a més, l’estància irregular al país es castiga amb 5 anys d’empresonament. Per últim, hi ha també detencions arbitràries de menors no acompanyats.Pel que fa a les persones senegaleses que busquen protecció internacional fora del seu país, entre 2014 i 2017 un total de 34.875 van sol·licitar asil a la Unió Europea[xv], entre les quals es troben 3.185 menors (un 9%). Al territori espanyol, les sol·licituds van assolir la xifra de 47 [xvi] . No obstant això, quasi la totalitat de les sol·licituds van ser denegades[xvii].

 

Notes

[i] http://uhri.ohchr.org/es/search/results?searchtype=Annotations&symbol=CMW/C/SEN/CO/2-3&ResultsExpanded=false

[ii] http://hdr.undp.org/sites/all/themes/hdr_theme/country-notes/SEN.pdf

[iii] http://tbinternet.ohchr.org/Treaties/CAT/Shared%20Documents/SEN/CAT_C_SEN_CO_4_31243_F.pdf

[iv]http://uhri.ohchr.org/es/search/results?searchtype=Annotations&symbol=CCPR/C/MRT/CO/1&ResultsExpanded=false

[v] Informe Amnistia Internacional 2017-18: Senegal: https://www.amnesty.org/es/countries/africa/senegal/report-senegal/ i en particular Human Rights Watch de 2010, “Fear for Life: Violence against Gay Men and Men Perceived as Gay in Senegal”

[vi] http://tbinternet.ohchr.org/Treaties/CAT/Shared%20Documents/SEN/CAT_C_SEN_CO_4_31243_F.pdf

[vii] Informe Amnistia Internacional 2017-18: Senegal: https://www.amnesty.org/es/countries/africa/senegal/report-senegal/

[viii] https://www.hrw.org/es/news/2012/04/03/senegal-las-prioridades-en-materia-de-derechos-humanos

[ix] https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G16/070/96/PDF/G1607096.pdf?OpenElement http://uhri.ohchr.org/es/search/results?searchtype=Annotations&symbol=CEDAW/C/SEN/CO/3-7&ResultsExpanded=false Altres fonts,  (pag. 108): https://www.fidh.org/IMG/pdf/cahierd_exigences_FR.pdf

[x] http://www.observatoiresdugenre.com/wp-content/uploads/2015/06/Senegal_ProfilGenre_VR_GeA.pdf

[xi] https://www.hrw.org/news/2017/12/12/girls-clothes-never-ever-justify-sexual-abuse

[xii] https://www.hrw.org/news/2018/01/31/millions-children-denied-free-secondary-education

[xiii] https://data.unicef.org/country/sen/

[xiv] https://data2.unhcr.org/en/country/sen

[xv] https://ec.europa.eu/eurostat/web/asylum-and-managed-migration/data/database

[xvi] http://www.interior.gob.es/documents/642317/1201562/Asilo_en_cifras_2016_126150899.pdf/58bf4ed4-0723-4e84-afa8-265c52a4dbf7

[xvii] https://www.accem.es/refugio/refugiados-datos-2015-2016/resoluciones-solicitudes-proteccion-internacional/

4. NOTES

https://www.aljazeera.com/news/2018/01/senegal-army-targets-rebel-hideouts-casamance-region-180116102053672.html

http://tbinternet.ohchr.org/_layouts/treatybodyexternal/Download.aspx?symbolno=INT%2fCAT%2fCSS%2fSEN%2f30816&Lang=en

http://uhri.ohchr.org/es/search/results?searchtype=Annotations&symbol=CMW/C/SEN/CO/2-3&ResultsExpanded=false

http://hdr.undp.org/sites/all/themes/hdr_theme/country-notes/SEN.pdf

http://tbinternet.ohchr.org/Treaties/CAT/Shared%20Documents/SEN/CAT_C_SEN_CO_4_31243_F.pdf

http://uhri.ohchr.org/es/search/results?searchtype=Annotations&symbol=CCPR/C/MRT/CO/1&ResultsExpanded=false

Informe Amnistia Internacional 2017-18: Senegal: https://www.amnesty.org/es/countries/africa/senegal/report-senegal/ i en particular Human Rights Watch de 2010, “Fear for Life: Violence against Gay Men and Men Perceived as Gay in Senegal”

http://tbinternet.ohchr.org/Treaties/CAT/Shared%20Documents/SEN/CAT_C_SEN_CO_4_31243_F.pdf

Informe Amnistia Internacional 2017-18: Senegal: https://www.amnesty.org/es/countries/africa/senegal/report-senegal/

https://www.hrw.org/es/news/2012/04/03/senegal-las-prioridades-en-materia-de-derechos-humanos

https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G16/070/96/PDF/G1607096.pdf?OpenElement http://uhri.ohchr.org/es/search/results?searchtype=Annotations&symbol=CEDAW/C/SEN/CO/3-7&ResultsExpanded=false Altres fonts,  (pag. 108): https://www.fidh.org/IMG/pdf/cahierd_exigences_FR.pdf

http://www.observatoiresdugenre.com/wp-content/uploads/2015/06/Senegal_ProfilGenre_VR_GeA.pdf

https://www.hrw.org/news/2017/12/12/girls-clothes-never-ever-justify-sexual-abuse

https://www.hrw.org/news/2018/01/31/millions-children-denied-free-secondary-education

https://data.unicef.org/country/sen/

https://data2.unhcr.org/en/country/sen

https://ec.europa.eu/eurostat/web/asylum-and-managed-migration/data/database

http://www.interior.gob.es/documents/642317/1201562/Asilo_en_cifras_2016_126150899.pdf/58bf4ed4-0723-4e84-afa8-265c52a4dbf7

https://www.accem.es/refugio/refugiados-datos-2015-2016/resoluciones-solicitudes-proteccion-internacional/

5. TESTIMONIATGE

Volver arriba