Saltear al contenido principal

SÍRIA

siria-damasc-camins

500.000
persones mortes

12.000.000
de desplaçats i refugiats

world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Síria (oficialment La República Àrab Síria) que es troba sota un règim d’estat d’emergència des de 1963 sota un règim escassament democràtic, ja patia serioses violacions dels drets humans , quan la primavera del 2011 les manifestacions civils contra el règim i en demanda de canvis polítics i socials van esclatar per tot el país la primavera del 2011, coincidint amb un seguit de moviments similars a altres països d’Orient Mitjà i més enllà en un procés conegut genèricament com la “primavera àrab”. La repressió governamental va produir les primeres morts i, de retruc, més protestes. Més endavant, el conflicte entre població civil i el règim es transforma en una cruenta guerra civil i l’aparició de diferents grups armats l’Exèrcit Sirià Lliure (ESL) el més important. Els països de la regió mogueren les seves peces per mirar d’influir en el futur de Síria: d’una part, Aràbia Saudita i Qatar donant suport als rebels, l’Iran fent costat al règim d’Al-Àssad. A mesura que el conflicte ha anat avançant han aparegut diversos grups jihadistes, amb una agenda pròpia deslligada del conflicte, primer sota el lideratge d’Al Qaida i, més tard, Estat Islàmic (EI), que des de 2014 va declarar un califat a les zones que controlava entre Iraq i Síria. Finalment, les potències internacionals (Rússia i Estats Units) han intervingut en favor del règim en el primer cas i en favor d’alguns grups rebels i dels kurds, en el segon. Tot plegat ha desembocat en una de les guerres més virulentes dels darrers anys: gairebé 500.000 morts i més de 12 milions de desplaçats i refugiats: una crisi humanitària ‘que podria suposar el final de Síria, tal i com la coneixem”, assegurava, al 2015 el llavors Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), António Guterres.

2. Flux d’armes

Com a resultat dels desacords polítics d’alguns estats poderosos sobre el tema de la Guerra Civil siriana, la transferència d’armes a Síria ha estat constant. Per una banda, les armes facilitades per Rússia i Iran cap al règim, per l’altra banda, les armes que des dels Estats Units, Turquia, França i Gran Bretanya i Aràbia Saudita s’han estat facilitant a diversos grups armats rebels opositors. Tot i que la UE va imposar sancions a Síria, inclòs un embargament total d’armes el 2011 , aquest embargament es va aixecar el 2013 a causa de la divergència entre els estats membres sobre una possible excepció per als grups rebels. El Consell de Seguretat de l’ONU, per contra, mai no ha estat capaç de dictar aquest embargament i que s’apliqui a tots els actors de la guerra civil malgrat els informes del Consell de Drets Humans. Tot i això, bona part de les armes circulen a través del mercat negre d’armes curtes i lleugeres que, finalment, són les principals responsables de la majoria de morts en el conflicte.

3. Drets Humans

a. Context

S’han comès crims de guerra dins del context del conflicte armat sirià amb total impunitat am greus abusos dels drets humans i violacions del dret internacional humanitari. Els atacs a civils mitjançant bombardejos aeris i artilleria es segueixen cometent, així com l’ús d’agents químics. Com l’Organització de les Nacions Unides per a la Prohibició de les Armes Químiques (Mecanisme d’Investigació Conjunta de les Nacions Unides) diu en el seu informe de 27 d’octubre de 2017, tant la IE com el Govern Sirià són responsables de l’ús d’aquestes armes.

Els setges perllongats que encerquen ciutats habitades han provocat el patiment intens per par de la població civil de la guerra, i la contínua intervenció internacional, especialment dels EEUU i Rússia, ha complicat i agreujat el conflicte.

b. Drets civils i polítics :

Les desaparicions forçades i les situacions de reclusió perllongada sense judici són habituals a les regions controlades per les forces governamentals. Però aquesta és una vulneració dels drets humans que va començar abans del conflicte bèl·lic actual, a la dècada dels 70. De la mateixa manera, la tortura i altres mals tractes que es produeixen a les presons estatals constitueixen una activitat sistemàtica i generalitzada, amb nombrossímes víctimes mortals. Els judicis sense garanties també són habituals i la pena de mort està vigent, així com els homicidis il·legítims.

c. Drets LGBTIQ+ :

Les relacions entre el mateix sexe estan prohibides. A més, els membres del col·lectiu LGBTIQ+ han patit assetjament per part dels col·lectius religiosos, així com per part de l’Estat. Denúncies de diferents ONG mostren que el servei secret siri utilitza la homosexualitat per assetjar a membres d’aquest col·lectiu.

d. Gènere :

Síria va ratificar la CEDAW (The Convention on the Elimination of all Forms of Discrimination Against Women / cat. Convenció Sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Contra la Dona) l’any 2003 amb algunes reserves, principalment sobre el lloc i els drets de les dones dins la família que s’oposen fermament a la igualtat de gènere. Pero en èpoques de conflicte, les dones són les que més pateixen la violència. A Síria, s’han produït moviments forçats de dones, venda de nenes i dones, violacions, tortures i càstigs.

e. Refugiats i desplaçats interns:

Milions de persones són obligades a emigrar a causa del conflicte. Les autoritats de països veïns, com Turquia, el Líban i Jordània, els que més refugiats han acollit fins ara, busquen resolucions per restringir l’entrada de nous refugiats provocant una major situació de vulnerabilitat. D’altra banda, el desplaçament intern ha esdevingut un greu problema, amb un nombre proper als 6 milions el 2016 després dels 5 anys de guerra, mentre el control del territori per part dels grups armats i del govern encara fluctua notablement a diferents parts de Síria.

4. NOTES

[1] Per obtenir més informació: Syria: Al-Asad’s Decade in Power Marked by Repression, 16.07.2010 en linia:

https://www.hrw.org/report/2010/07/16/wasted-decade/human-rights-syria-during-bashar-al-asads-first-ten-years-power

[1] La notícia de UNHCR ACNUR ‘Guterres advierte de que sin un acuerdo de paz “es el fin de Siria tal como la conocemos’, ACNUR, 21 de desembre del 2015, en línia:

http://www.acnur.org/noticias/noticia/guterres-advierte-de-que-sin-un-acuerdo-de-paz-es-el-fin-de-siria-tal-como-la-conocemos/

[1] Per a text complet del Reglament del Consell de la UE de 9.5.2011:

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX%3A32011R1011

[1] Per obtenir més informació:

https://www.sipri.org/databases/embargoes/eu_arms_embargoes/syria_LAS/eu-embargo-on-Syria

[1] Per al text complet de l’informe:

http://www.ohchr.org/Documents/HRBodies/HRCouncil/CoISyria/A.HRC.27.60_Eng.pdf

[1] Per a la situació dels tractats de drets humans a Síria:

http://tbinternet.ohchr.org/_layouts/TreatyBodyExternal/Treaty.aspx?CountryID=107&Lang=EN

[1] Per a text complet de l’informe: http://undocs.org/S/2017/904

[1] Per obtenir més informació sobre l’estat actual i el desenvolupament dels drets civils i polítics a Síria:

https://www.hrw.org/middle-east/n-africa/syria

[1] Per a la declaració conjunta de les organitzacions de la societat civil sobre les desaparicions forçades:

https://www.amnesty.org/en/documents/mde24/7052/2017/en/

[1] Informació bàsica d’estatut legal dels drets LGBT a Nigèria en línia:

http://www.equaldex.com/region/syria

[1] Per estadístiques i més informació: https://www.genderindex.org/country/syrian-arab-republic/

[1] Per a més informació: http://data.unhcr.org/syrianrefugees/regional.php

[1] Per obtenir més informació: http://file.prio.no/publication_files/prio/Harpviken,%20Yogev%20-%20Syrias%20Internally%20Displaced,%20PRIO%20Policy%20Brief%206-2016.pdf

Alep-Esmirna-Lesbos-Sabadell Una família que comença de zero a Catalunya, entre els 11 milions de sirios forçats a l’èxode.

Sevan, Ismail i els seus fills formen part del contingent de refugiats que han creuat la Mediterrània fugint dels bombardejos. Les ruïnes en què va quedar el seu pis del barri d’Al-Ashrafia d’Alep simbolitzen la destrucció de Síria, un país que ha vist com 11,5 milions dels seus habitants es veien abocats a l’èxode, 6,3 milions dins de les seves pròpies fronteres i els restants 5,2 a l’estranger, com a refugiats, segons dades de l’Agència de l’ONU per als refugiats (Acnur). Des de fa 15 mesos, aquesta família resideix a Sabadell dins el programa de reubicació de refugiats, procedents dels campaments de Grècia i Itàlia, impulsat per la Unió Europea (UE) amb escàs èxit. La majoria de governs europeus no ha complert amb els seus compromisos. Europa només ha acollit 28.579 dels 98.272 refugiats que havia pactat rebre en un període de dos anys que conclou avui. I Espanya és un dels principals incomplidors. Les 1.279 persones que han arribat fins al moment només representen el 13,7% de la xifra promesa. Sevan i Ismail integren aquest grup de 1.279 refugiats. La seva història és calcada a la de tantes altres víctimes dels combats a Síria, Iraq, Afganistan, Somàlia, Eritrea … “Al meu germà -relata Sevan- el va matar una bomba i nosaltres vam decidir marxar d’Alep i instal·lar-nos en Afrin, on viuen els meus sogres, kurds com el meu marit, que va haver de deixar la seva feina de torner “. La majoria de governs europeus no ha complert amb els seus compromisos En Afrin, la vida tampoc era fàcil. Sense aigua corrent, ni electricitat, ni escola per als seus fills, Ahmed i Àsia, que ara tenen sis i cinc anys. Hassan, el petit, de quatre mesos, va néixer a Sabadell. El pla inicial era anar a Alemanya, on fa temps que resideixen tres germans d’Ismail. Així que el gener del 2016 van emprendre a peu una marxa de 60 km fins a arribar a Turquia. “A la frontera vam agafar un autobús fins a Esmirna. Hi havia molta gent esperant poder embarcar rumb a Grècia. Negociem preus i paguem 1.500 euros a un noi que ens va estafar. Va marxar amb els nostres diners i no ho vam tornar a veure. Vam haver de demanar ajuda als meus germans d’Alemanya, que ens van enviar 3.000 euros “, detalla la parella. Aquest va ser el preu del passatge per als quatre en una precària embarcació amb 55 persones a bord. “Si pagues poc et fiquen en un vaixell amb molta gent. La nena va passar molta por, Ahmed no “, explica el pare mostrant el vídeo que va gravar amb el seu mòbil al salpar d’Esmirna. Els desplaçaments forçosos al món ja afecten 65,6 milions de persones Després de diverses hores de travessia van arribar a l’illa de Lesbos, la seva casa durant els següents tres mesos i mig. “Primer vam estar en un camp de refugiats, però Ahmed va patir una atac d’asma, va estar hospitalitzat cinc dies i després ens van enviar a un hotel”, explica Sevan que té més facilitat amb els idiomes que el seu marit. La següent parada va ser Atenes, on els van proposar viatjar a Espanya dins el programa de reubicació de refugiats. Van acceptar aquesta destinació i el 23 de juny de l’2016 van prendre un vol a Madrid. La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) els va proporcionar allotjament a Sabadell, primer en un pis compartit amb un asilat d’Ucraïna, i ara sols. “Els nens parlen molt bé el català. Ahmed ha començat primer de primària i Àsia P5. Jo buscaré treball de torneig quan aprengui castellà. Cada dia vaig a classe, dues hores i mitja al matí i dues a la tarda “, diu Ismail. Sevan, que va donar a llum fa només quatre mesos, passa més temps a casa amb el nadó. Sabadell no era el destí buscat, però s’han anat acomodant a aquest ciutat i descarten anar a Alemanya. “Ens quedarem aquí fins que hi hagi pau a Síria. Hem fet una amiga, Assumpció, la professora de castellà. És com la nostra mare. Ella es va quedar amb mi tota la nit a l’hospital quan va néixer Hassan “, relata agraïda Sevan. El drama dels desplaçaments forçosos al món per guerres i desastres naturals ja afecta 65,6 milions de persones. D’aquestes, 22,5 milions són refugiats, com Sevan, Ismail i els seus fills. Síria ocupa el primer lloc d’aquest dramàtic podi, seguit de Colòmbia, Afganistan, i l’Iraq.

SÍRIA

siria-damasc-camins

500.000
persones mortes

12.000.000
de desplaçats i refugiats

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Síria (oficialment La República Àrab Síria) que es troba sota un règim d’estat d’emergència des de 1963 sota un règim escassament democràtic, ja patia serioses violacions dels drets humans , quan la primavera del 2011 les manifestacions civils contra el règim i en demanda de canvis polítics i socials van esclatar per tot el país la primavera del 2011, coincidint amb un seguit de moviments similars a altres països d’Orient Mitjà i més enllà en un procés conegut genèricament com la “primavera àrab”. La repressió governamental va produir les primeres morts i, de retruc, més protestes. Més endavant, el conflicte entre població civil i el règim es transforma en una cruenta guerra civil i l’aparició de diferents grups armats l’Exèrcit Sirià Lliure (ESL) el més important. Els països de la regió mogueren les seves peces per mirar d’influir en el futur de Síria: d’una part, Aràbia Saudita i Qatar donant suport als rebels, l’Iran fent costat al règim d’Al-Àssad. A mesura que el conflicte ha anat avançant han aparegut diversos grups jihadistes, amb una agenda pròpia deslligada del conflicte, primer sota el lideratge d’Al Qaida i, més tard, Estat Islàmic (EI), que des de 2014 va declarar un califat a les zones que controlava entre Iraq i Síria. Finalment, les potències internacionals (Rússia i Estats Units) han intervingut en favor del règim en el primer cas i en favor d’alguns grups rebels i dels kurds, en el segon. Tot plegat ha desembocat en una de les guerres més virulentes dels darrers anys: gairebé 500.000 morts i més de 12 milions de desplaçats i refugiats: una crisi humanitària ‘que podria suposar el final de Síria, tal i com la coneixem”, assegurava, al 2015 el llavors Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), António Guterres.

2. Flux d’armes

Com a resultat dels desacords polítics d’alguns estats poderosos sobre el tema de la Guerra Civil siriana, la transferència d’armes a Síria ha estat constant. Per una banda, les armes facilitades per Rússia i Iran cap al règim, per l’altra banda, les armes que des dels Estats Units, Turquia, França i Gran Bretanya i Aràbia Saudita s’han estat facilitant a diversos grups armats rebels opositors. Tot i que la UE va imposar sancions a Síria, inclòs un embargament total d’armes el 2011 , aquest embargament es va aixecar el 2013 a causa de la divergència entre els estats membres sobre una possible excepció per als grups rebels. El Consell de Seguretat de l’ONU, per contra, mai no ha estat capaç de dictar aquest embargament i que s’apliqui a tots els actors de la guerra civil malgrat els informes del Consell de Drets Humans. Tot i això, bona part de les armes circulen a través del mercat negre d’armes curtes i lleugeres que, finalment, són les principals responsables de la majoria de morts en el conflicte.

3. Drets Humans

a. Context

S’han comès crims de guerra dins del context del conflicte armat sirià amb total impunitat am greus abusos dels drets humans i violacions del dret internacional humanitari. Els atacs a civils mitjançant bombardejos aeris i artilleria es segueixen cometent, així com l’ús d’agents químics. Com l’Organització de les Nacions Unides per a la Prohibició de les Armes Químiques (Mecanisme d’Investigació Conjunta de les Nacions Unides) diu en el seu informe de 27 d’octubre de 2017, tant la IE com el Govern Sirià són responsables de l’ús d’aquestes armes.

Els setges perllongats que encerquen ciutats habitades han provocat el patiment intens per par de la població civil de la guerra, i la contínua intervenció internacional, especialment dels EEUU i Rússia, ha complicat i agreujat el conflicte.

b. Drets civils i polítics :

Les desaparicions forçades i les situacions de reclusió perllongada sense judici són habituals a les regions controlades per les forces governamentals. Però aquesta és una vulneració dels drets humans que va començar abans del conflicte bèl·lic actual, a la dècada dels 70. De la mateixa manera, la tortura i altres mals tractes que es produeixen a les presons estatals constitueixen una activitat sistemàtica i generalitzada, amb nombrossímes víctimes mortals. Els judicis sense garanties també són habituals i la pena de mort està vigent, així com els homicidis il·legítims.

c. Drets LGBTIQ+ :

Les relacions entre el mateix sexe estan prohibides. A més, els membres del col·lectiu LGBTIQ+ han patit assetjament per part dels col·lectius religiosos, així com per part de l’Estat. Denúncies de diferents ONG mostren que el servei secret siri utilitza la homosexualitat per assetjar a membres d’aquest col·lectiu.

d. Gènere :

Síria va ratificar la CEDAW (The Convention on the Elimination of all Forms of Discrimination Against Women / cat. Convenció Sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Contra la Dona) l’any 2003 amb algunes reserves, principalment sobre el lloc i els drets de les dones dins la família que s’oposen fermament a la igualtat de gènere. Pero en èpoques de conflicte, les dones són les que més pateixen la violència. A Síria, s’han produït moviments forçats de dones, venda de nenes i dones, violacions, tortures i càstigs.

e. Refugiats i desplaçats interns:

Milions de persones són obligades a emigrar a causa del conflicte. Les autoritats de països veïns, com Turquia, el Líban i Jordània, els que més refugiats han acollit fins ara, busquen resolucions per restringir l’entrada de nous refugiats provocant una major situació de vulnerabilitat. D’altra banda, el desplaçament intern ha esdevingut un greu problema, amb un nombre proper als 6 milions el 2016 després dels 5 anys de guerra, mentre el control del territori per part dels grups armats i del govern encara fluctua notablement a diferents parts de Síria.

4. NOTES

[1] Per obtenir més informació: Syria: Al-Asad’s Decade in Power Marked by Repression, 16.07.2010 en linia:

https://www.hrw.org/report/2010/07/16/wasted-decade/human-rights-syria-during-bashar-al-asads-first-ten-years-power

[1] La notícia de UNHCR ACNUR ‘Guterres advierte de que sin un acuerdo de paz “es el fin de Siria tal como la conocemos’, ACNUR, 21 de desembre del 2015, en línia:

http://www.acnur.org/noticias/noticia/guterres-advierte-de-que-sin-un-acuerdo-de-paz-es-el-fin-de-siria-tal-como-la-conocemos/

[1] Per a text complet del Reglament del Consell de la UE de 9.5.2011:

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX%3A32011R1011

[1] Per obtenir més informació:

https://www.sipri.org/databases/embargoes/eu_arms_embargoes/syria_LAS/eu-embargo-on-Syria

[1] Per al text complet de l’informe:

http://www.ohchr.org/Documents/HRBodies/HRCouncil/CoISyria/A.HRC.27.60_Eng.pdf

[1] Per a la situació dels tractats de drets humans a Síria:

http://tbinternet.ohchr.org/_layouts/TreatyBodyExternal/Treaty.aspx?CountryID=107&Lang=EN

[1] Per a text complet de l’informe: http://undocs.org/S/2017/904

[1] Per obtenir més informació sobre l’estat actual i el desenvolupament dels drets civils i polítics a Síria:

https://www.hrw.org/middle-east/n-africa/syria

[1] Per a la declaració conjunta de les organitzacions de la societat civil sobre les desaparicions forçades:

https://www.amnesty.org/en/documents/mde24/7052/2017/en/

[1] Informació bàsica d’estatut legal dels drets LGBT a Nigèria en línia:

http://www.equaldex.com/region/syria

[1] Per estadístiques i més informació: https://www.genderindex.org/country/syrian-arab-republic/

[1] Per a més informació: http://data.unhcr.org/syrianrefugees/regional.php

[1] Per obtenir més informació: http://file.prio.no/publication_files/prio/Harpviken,%20Yogev%20-%20Syrias%20Internally%20Displaced,%20PRIO%20Policy%20Brief%206-2016.pdf

Alep-Esmirna-Lesbos-Sabadell Una família que comença de zero a Catalunya, entre els 11 milions de sirios forçats a l’èxode.

Sevan, Ismail i els seus fills formen part del contingent de refugiats que han creuat la Mediterrània fugint dels bombardejos. Les ruïnes en què va quedar el seu pis del barri d’Al-Ashrafia d’Alep simbolitzen la destrucció de Síria, un país que ha vist com 11,5 milions dels seus habitants es veien abocats a l’èxode, 6,3 milions dins de les seves pròpies fronteres i els restants 5,2 a l’estranger, com a refugiats, segons dades de l’Agència de l’ONU per als refugiats (Acnur). Des de fa 15 mesos, aquesta família resideix a Sabadell dins el programa de reubicació de refugiats, procedents dels campaments de Grècia i Itàlia, impulsat per la Unió Europea (UE) amb escàs èxit. La majoria de governs europeus no ha complert amb els seus compromisos. Europa només ha acollit 28.579 dels 98.272 refugiats que havia pactat rebre en un període de dos anys que conclou avui. I Espanya és un dels principals incomplidors. Les 1.279 persones que han arribat fins al moment només representen el 13,7% de la xifra promesa. Sevan i Ismail integren aquest grup de 1.279 refugiats. La seva història és calcada a la de tantes altres víctimes dels combats a Síria, Iraq, Afganistan, Somàlia, Eritrea … “Al meu germà -relata Sevan- el va matar una bomba i nosaltres vam decidir marxar d’Alep i instal·lar-nos en Afrin, on viuen els meus sogres, kurds com el meu marit, que va haver de deixar la seva feina de torner “. La majoria de governs europeus no ha complert amb els seus compromisos En Afrin, la vida tampoc era fàcil. Sense aigua corrent, ni electricitat, ni escola per als seus fills, Ahmed i Àsia, que ara tenen sis i cinc anys. Hassan, el petit, de quatre mesos, va néixer a Sabadell. El pla inicial era anar a Alemanya, on fa temps que resideixen tres germans d’Ismail. Així que el gener del 2016 van emprendre a peu una marxa de 60 km fins a arribar a Turquia. “A la frontera vam agafar un autobús fins a Esmirna. Hi havia molta gent esperant poder embarcar rumb a Grècia. Negociem preus i paguem 1.500 euros a un noi que ens va estafar. Va marxar amb els nostres diners i no ho vam tornar a veure. Vam haver de demanar ajuda als meus germans d’Alemanya, que ens van enviar 3.000 euros “, detalla la parella. Aquest va ser el preu del passatge per als quatre en una precària embarcació amb 55 persones a bord. “Si pagues poc et fiquen en un vaixell amb molta gent. La nena va passar molta por, Ahmed no “, explica el pare mostrant el vídeo que va gravar amb el seu mòbil al salpar d’Esmirna. Els desplaçaments forçosos al món ja afecten 65,6 milions de persones Després de diverses hores de travessia van arribar a l’illa de Lesbos, la seva casa durant els següents tres mesos i mig. “Primer vam estar en un camp de refugiats, però Ahmed va patir una atac d’asma, va estar hospitalitzat cinc dies i després ens van enviar a un hotel”, explica Sevan que té més facilitat amb els idiomes que el seu marit. La següent parada va ser Atenes, on els van proposar viatjar a Espanya dins el programa de reubicació de refugiats. Van acceptar aquesta destinació i el 23 de juny de l’2016 van prendre un vol a Madrid. La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) els va proporcionar allotjament a Sabadell, primer en un pis compartit amb un asilat d’Ucraïna, i ara sols. “Els nens parlen molt bé el català. Ahmed ha començat primer de primària i Àsia P5. Jo buscaré treball de torneig quan aprengui castellà. Cada dia vaig a classe, dues hores i mitja al matí i dues a la tarda “, diu Ismail. Sevan, que va donar a llum fa només quatre mesos, passa més temps a casa amb el nadó. Sabadell no era el destí buscat, però s’han anat acomodant a aquest ciutat i descarten anar a Alemanya. “Ens quedarem aquí fins que hi hagi pau a Síria. Hem fet una amiga, Assumpció, la professora de castellà. És com la nostra mare. Ella es va quedar amb mi tota la nit a l’hospital quan va néixer Hassan “, relata agraïda Sevan. El drama dels desplaçaments forçosos al món per guerres i desastres naturals ja afecta 65,6 milions de persones. D’aquestes, 22,5 milions són refugiats, com Sevan, Ismail i els seus fills. Síria ocupa el primer lloc d’aquest dramàtic podi, seguit de Colòmbia, Afganistan, i l’Iraq.

Volver arriba