1. HISTÒRIA

Uganda ha viscut des de la seva independència l’any 1961 situacions d’inestabilitat i canvis de règim polític. Cal destacar especialment la regió del nord del país, que des de 1986 viu un conflicte armat en què el grup liderat per Joseph Kony, l’Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA), intenta enderrocar el Govern i instaurar un règim basat en els Deu Manaments, amb l’excusa de superar la marginació en la qual diuen viu la comunitat acholi, a la qual pertanyen.

El 1986, Uganda es va constituir com a una república constitucional i va establir com a president Yoweri Museveni, del partit del Moviment de Resistència Nacional (NRM). El 2016, els electors van tornar a elegir Museveni per a un cinquè mandat de cinc anys i van retornar la majoria al seu partit al parlament unicameral. Les denúncies de desconfiança i intimidació de votants, assetjament de l’oposició, tancament de llocs web de mitjans socials i falta de transparència i independència a la Comissió Electoral van frenar les eleccions, que també van quedar fora dels estàndards internacionals. Els períodes anteriors van estar marcats per un tancament de l’espai polític, la intimidació dels periodistes i l’ús generalitzat de la tortura per part de les agències de seguretat1.

Els enfrontaments entre el LRA i les Forces Armades del Govern han provocat milers de víctimes mortals i el desplaçament forçat de dos milions de persones. Segons diversos informes de Nacions Unides, només entre setembre de 2008 i juny de 2009, almenys 1.200 civils van ser assassinats, més de 100 persones ferides, més de 1.400 segrestades, milers d’habitatges saquejats o cremats i més de 200.000 desplaçades. En total, el govern dels Estats Units calcula que més de 12.000 persones han mort violentament, però la xifra és molt major si es tenen en compte els morts per malaltia i malnutrició com a resultat directe del conflicte.

Notes

[1] US Department of State. (2020, març). Country Report on Human Rights Practices 2019 – Uganda. Recuperat de https://www.ecoi.net/en/document/2026414.html

2. Militarització

Uganda es pot considerar com un dels països més militaritzats del continent, amb representació directa d’aquest estament—10 diputats— al parlament i una llarga tradició de participació en operacions de manteniment de la pau —Burundi, República Democràtica del Congo, República Centreafricana, Rwanda, Somàlia, Sudan del Sud—.

El país comptabilitzava el 2019 una despesa militar total de 645,8 milions de dòlars (un 52% més que l’any anterior), cosa que suposa un 8,7% del pressupost governamental (1,5 més que el 2018) i un 2,1% del PIB (1,5 al 2018). Aquestes xifres impliquen a una mitjana de 14,6 dòlars per persona/any.

3. Drets Humans

Context

A Uganda, el desenvolupament en matèria de drets humans segueix sent fràgil, amb un Índex de Desenvolupament Humà baix. La falta d’independència d’algunes institucions de l’Estat és clara i les dades reflecteixen un augment en la corrupció i en la falta de transparència. Les forces de seguretat de l’Estat cometen la major part de les violacions de drets humans viscudes al país, amb un ús excessiu de la força en contra de la ciutadania i gaudint de tota impunitat.1
Entre les violacions més rellevants en l’àmbit dels drets humans es troben: assassinats il·lícits o arbitraris, inclosos d’extrajudicials; desaparició forçada; tortura; i detenció arbitrària d’agències governamentals. El govern és responsable igualment de les dures condicions de la vida a les presons, detencions arbitràries o il·lícites especialment de d’opositors polítics o la manca d’independència del poder judicial.

També s’acusa al Govern d’amenaçar amb violència i detencions o el processament injustificat de periodistes, la censura i el bloqueig de llocs web, interferències substancials en els drets de reunió pacífica i llibertat d’associació, restriccions a la participació política i actes importants de corrupció. El govern es va resistir a investigar, perseguir o castigar els funcionaris que van cometre abusos dels drets humans, sigui als serveis de seguretat o en un altre lloc del govern, i la impunitat segueix sent un problema generalitzat.2

Drets civils i polítics

Es pot observar una regressió en matèria de drets huamns, especialment pel que fa a la llibertat d’expressió i de manifestació, així com de llibertat de premsa, perquè s’impedeix la crítica i denúncia de les vulneracions de drets que es viuen al país. Per altra banda, la Constitució reconeix la llibertat de pensament, de consciència i religió però, per contra, la pena de mort segueix establerta dins la legislació del país, tot i no haver-se fet cap execució des del 2005.1

A més a més, tot i que la Constitució i la llei prohibeixen la tortura i altres càstigs o tractes cruels, inhumans o degradants, hi va haver informes versemblants de forces de seguretat torturades i agredides físicament. Al juny 2019, l’agència de drets humans del govern, la Comissió de Drets Humans d’Uganda (UHRC), va dir en el seu informe anual que les denúncies d’ús de tortures per part d’agències de seguretat era la queixa més habitual que va registrar. Va informar que la detenció preventiva i la detenció prolongades més enllà de la durada obligada legalment sovint conduïen a la tortura dels sospitosos, ja que les agències de seguretat pretenien coaccionar una confessió o declaracions incriminant de les persones detingudes.2

Segons Humans Rights Watch, el govern va continuar minant la llibertat d’expressió imposant noves regulacions als bloggers i als propietaris de llocs web. El 2019, el govern va introduir noves regulacions que exigien als operadors en línia que sol·licitessin l’autorització per allotjar blocs i llocs web o s’arriscaven al tancament. El govern també va censurar els mitjans de comunicació i va detenir arbitràriament persones crítiques amb el president.3

Drets LGBTIQ+

La LGBTI-fòbia segueix posant altament en perill els drets humans del col·lectiu, que ha de suportar, sense cap mena de protecció legal, detencions, tortures, discriminació i violència.

Les conductes sexuals consentides entre persones del mateix sexe són il·legals segons una llei d’època colonial que criminalitza el «coneixement carnal de qualsevol persona contra l’ordre de la natura» i preveu una pena de presó perpetua. Tot i que la llei no restringeix les llibertats d’expressió ni de reunió pacífica, a la pràctica el govern restringeix severament aquests drets per a qui parla de drets LGBTI. Actualment, les relacions sexuals entre persones del mateix sexe estan brutalment criminalitzades i castigades amb 14 anys de presó1, però el més preocupant és que el Govern té el pla de castigar amb pena de mort aquest tipus de relacions, cosa que suposaria un gran retrocés en els drets d’aquest col·lectiu.2 Per altra banda, els activistes que defensen els drets LGBTI poden ser castigats amb 7 anys de presó.3

Tot i que la llei no prohibeix la discriminació contra persones LGBTI en matèria d’habitatge, ocupació, lleis de nacionalitat o accés a serveis governamentals, segons el Departament de Seguretat dels Estats Units, l’any 2019 les persones LGBTI es van enfrontar a situacions de discriminació, restriccions legals, assetjament, violència i intimidació. A més, es reporta que les autoritats van perpetrar violència contra persones del col·lectiu i van bloquejar algunes reunions organitzades per persones i activistes. Les organitzacions locals de la societat civil van informar que els serveis assistencials públics i privats van rebutjar les persones LGBTI que buscaven medicaments i que alguns havien de pagar suborns als proveïdors públics de salut abans de rebre un tractament. 4

Gènere

Les dones segueixen patint greus desigualtats i un alt nivell de violència sexual, especialment en zones rurals. La llei criminalitza la violació de les dones amb cadena perpètua o mort, però no es contempla que es faci per part de la parella. El codi penal defineix la violació com a «coneixement carregat il·legal d’una dona o una nena sense el seu consentiment». La llei també criminalitza la violència domèstica i preveu fins a dos anys de presó per condemna.1

La llei criminalitza l’assetjament sexual i preveu penes de fins a 14 anys de presó, però les autoritats no li donen l’efectivitat necessària. L’assetjament sexual és un problema generalitzat a les llars, escoles, universitats, llocs de treball i en espais públics. Els mitjans locals informen de nombrosos incidents de funcionaris públics homes d’edat avançada a la magistratura i el poder judicial que van exigir favors sexuals a les subordinades dones a canvi de treball.2

Tot i els esforços per eliminar el matrimoni infantil, encara avui és una pràctica que afecta el 40% de les nenes ugandeses, casades abans dels 18 anys.3 L’edat mínima legal per al matrimoni és de 18 anys, però les autoritats generalment no fan complir aquesta llei. L’enquesta Demogràfica i de Salut de 2016 va informar que el 34% de les dones entre els 20 i els 24 anys es van casar abans dels 18 anys. Els mitjans locals i les organitzacions de la societat civil informen que alguns pares de les zones rurals obliguen les seves filles a casar-se després que es quedin embarassades, mentre que altres ho fan per guanyar dots. Diversos governs locals han aprovat ordenances per il·legalitzar els matrimonis primerencs.4

La taxa de mortalitat materna és de 343 dones per cada 100,000, sent el 26% de les morts provocades per intents d’avortaments no segurs i clandestins5, ja que està castigat en 14 anys de presó.6

Refugiats o migrants:

Uganda acull més d’un milió de refugiats, 66% provinent del Sudan del Sud, i 30% de la República Democràtica del Congo.1 La legislació ugandesa ofereix un entorn favorable de protecció pels refugiats, se’ls permet la seva llibertat de circulació, el dret a treballar, establir un negoci, propietat pròpia, així com l’accés a serveis nacionals com l’educació i l’atenció sanitària. El país vol oferir una assistència de caràcter inclusiu, mentre s’adrecen les necessitats dels refugiats i de les seves comunitats d’acollida.2 No obstant això, Human Rights Watch reporta que el març del 2019, la ministra de preparació per a desastres i refugiats, Hilary Onek, va dir als refugiats de Rwanda i Burundi que haurien de plantejar-se tornar a casa, perquè els seus països eren políticament estables, malgrat que els informes d’ACNUR reporten condicions encara no veritablement favorables.3

Notes

[1]  US Department of State. (2020, març). Country Report on Human Rights Practices 2019 – Uganda. Recuperat de https://www.ecoi.net/en/document/2026414.html

[2] Civil Rights Defenders. (2017). Human Rights in Uganda. Recuperat de https://crd.org/wp-content/uploads/2018/03/Human-Rights-in-Uganda-1.pdf

[3] US Department of State. (2020, març). Country Report on Human Rights Practices 2019 – Uganda. Recuperat de https://www.ecoi.net/en/document/2026414.html

[4] Civil Rights Defenders. (2017). Human Rights in Uganda. Recuperat de https://crd.org/wp-content/uploads/2018/03/Human-Rights-in-Uganda-1.pdf

[5] US Department of State. (2020, març). Country Report on Human Rights Practices 2019 – Uganda. Recuperat de https://www.ecoi.net/en/document/2026414.html

[6] Human Rights Watch. (2020, gener 14). World Report 2020: Rights Trends in Uganda. Recuperat de https://www.hrw.org/world-report/2020/country-chapters/uganda

[7] Civil Rights Defenders. (2017). Human Rights in Uganda. Recuperat de https://crd.org/wp-content/uploads/2018/03/Human-Rights-in-Uganda-1.pdf

[8] Amnistia Internacional. (2019, 17 octubre). Uganda quiere retomar su proyecto de castigar con pena de muerte las relaciones sexuales homosexuales. 20 minutos. Recuperat de https://blogs.20minutos.es/1-de-cada-10/2019/10/17/uganda-proyecto-de-ley-pena-de-muerte-relaciones-sexuales-homosexuales/

[9] Amnesty International USA. (2020, 20 marzo). Anti-Homosexuality Bill could mean a death sentence for LGBT People in Uganda. Recuperat de https://www.amnestyusa.org/anti-homosexuality-bill-could-mean-a-death-sentence-for-lgbt-people-in-uganda/

[10] US Department of State. (2020, març). Country Report on Human Rights Practices 2019 – Uganda. Recuperat de https://www.ecoi.net/en/document/2026414.html

[11] Ibídem.