Saltear al contenido principal

VENEÇUELA

venezuela-camins
world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Després d’un inici del segle XX caracteritzat per la inestabilitat, els cops d’Estat i els governs militars, Veneçuela va iniciar un període de major estabilitat a finals dels anys 50. Per bé que quedaven exclosos alguns partits polítics, es considera que durant aquest període el país comptava per primer cop amb la característica d’una major legitimitat democràtica.

A finals del mateix segle, concretament l’any 1998, va aparèixer en escena Hugo Chávez, qui, arran de guanyar les eleccions presidencials, va iniciar un important procés de transformació política, econòmica i social (l’anomenada Revolució Bolivariana) que comportava canvis a nivell constitucional i legislatiu. Ajudat pel repunt dels preus del petroli a nivell internacional, Chávez va impulsar programes de suport social a les classes populars més desafavorides. Tanmateix, la tensió amb els grups opositors va esdevenir una constant durant tots aquests anys i, entre d’altres, es va arribar a produir un cop d’Estat fallit durant l’abril del 2002.

Actualment sota presidència de Nicolas Maduro, el país porta un mínim de cinc anys de constant inestabilitat política i econòmica amb eleccions parlamentàries i presidencials amb greus al·legacions de frau i altres tipus d’irregularitats. En el terreny econòmic, s’ha denunciat la manca de productes bàsics i mèdics als centres hospitalaris, situació que ha generat tensions de tot tipus en les que hi ha hagut una constant denúncia de violacions de drets humans. Així, per exemple, Veneçuela ha prorrogat diverses vegades l’estat d’excepció des del gener de 2016 i l’elecció d’una Assemblea Nacional Constituent s’ha fet sense la participació de l’oposició.

Per últim, Veneçuela ha impulsat nous acords i marcs d’aliances a la regió. Entre altres, i en contraposició a l’acord de lliure comerç impulsat pels Estats Units, l’ALCA, ha creat l’ALBA o ‘Tractat de comerç dels pobles’ que inclou a Cuba, Hondures (tot i que en va sortir), Nicaragua o Bolívia.

2. Militarització i Comerç d’Armes

Amb la voluntat de refermar el lideratge a la regió, i sota la premissa de vincular-ho a la concepció militar de la defensa, Veneçuela ha optat per una activa compra d’armes. De fet, entre els anys 2011 i 2015, Veneçuela va ser el principal comprador d’armes d’Amèrica del Sud.

La mort d’Hugo Chávez el 2013, substituït a la Presidència per Nicolás Maduro, va marcar l’inici del declivi del suport popular al bolivarianisme en un context de crisi econòmica, de creixent inseguretat, de major aïllament internacional i d’una forta repressió cap a opositors i dissidents interns. El 2015, l’oposició guanyava –per primer cop en 20 anys- les eleccions legislatives. Ara bé, el govern veneçolà, amb un poder judicial controlat per ell mateix, acabava per buidar de funcions el Parlament i convocava una nova Assemblea Constituent.

En aquest sentit, es considera que la Decisió del 2017 del Tribunal Supremo de Justicia va ser el punt de trencament de l’ordre constitucional en ampliar amb aquesta decisió els poders del President N. Maduro, auto-atribuir-se el Tribunal les funcions de l’Assemblea Nacional i declarar a aquesta en desacatament, contra el parer de la Fiscalia i la pròpia Assemblea. Davant la crisi generada, el propi Tribunal va haver de modular algunes de les disposicions més controvertides de la mateixa, però el conflicte constitucional ja estava servit. Al juliol de 2017 es va constituir l’Assemblea Constituent i al desembre de 2017 es van celebrar eleccions municipals a les que els principals partits opositors no es van presentar per la manca de garanties electorals. La Constituent va demanar també la convocatòria d’eleccions presidencials, que es van celebrar al maig de 2018. Així mateix, aquestes van ser rebutjades per una part important de la comunitat internacional per manca de garanties. Va sortir escollit Nicolás Maduro.

3. Drets Humans

Context[i]

La situació politico-institucional s’ha deteriorat notablement durant la presidència de N. Maduro, en paral·lel a la situació econòmica i social, que ha desembocat en un clima de creixent confrontació, s’ha arribat a la declaració de l’estat d’excepció.

Actualment, la separació de poders està en entredit, hi ha censura i augmenten les armes en circulació en un país on ja abans del chavisme la població civil tenia un notable accés a les armes per a la seguretat personal. El 9 de setembre de 2012, Veneçuela va denunciar la Convenció Americana sobre Drets Humans de manera que des de el 10 de setembre de 2013 no es poden portar casos contra aquest país davant la Corte Interamericana de Derechos Humanos (CIDH).

Algunes manifestacions han estat notablement violentes amb nombrosos morts i ferits i la greu crisi econòmica per la que passa el país -paradoxalment un dels majors productors mundials de petroli- està arrossegant a gairebé un terç de la població cap a la pobresa. Una forta inflació s’ha fet present en els dos darrers anys i l’escassetat d’aliments, medicines i productes bàsics està deteriorant ràpidament la situació, fins al punt que l’emigració cap l’exterior de veneçolans i veneçolanes de les classes més acomodades s’ha disparat. Això ha comportat tensions a nivell regional, essent Colòmbia o Brasil els principals països de destí.

 

Drets civils i polítics[ii]

En primer lloc, s’ha denunciat l’ús excessiu i desproporcionat de la força per part dels cossos policials durant les manifestacions, així com tortures i maltractaments a persones manifestants que, en alguns casos durant els darrers anys, han sigut jutjades per tribunals militars. Hi ha registrats molts casos d’intimidació, amenaces i detencions a persones de l’àmbit del periodisme, la política, la defensa dels drets humans i l’advocacia. Drets com la llibertat de premsa, d’expressió, de reunió i manifestació o d’associació es veuen vulnerats. A més, hi ha opacitat pel que fa a la informació d’interès públic, la violència i intimidació a membres i líders  sindicals o la denuncia d’execucions extrajudicials.

En segon lloc, la majoria de les víctimes de violacions de drets humans segueix sense accés a la veritat, justifica i reparació. De fet, freqüentment, les víctimes i familiars són objecte de diversos tipus d’intimidacions.

En tercer lloc, en haver-se produït un estat d’excepció que s’ha prorrogat diverses vegades des de gener de 2016, s’ha donat un constant ús de la força excessiva i indeguda per part dels cossos de seguretat en gairebé qualsevol protesta. Així, centenars de persones han sigut detingudes arbitràriament. En conseqüència, s’han presentat nombroses denúncies de tortura i altres maltractaments -inclosa la violència sexual contra les manifestants-,  i l’ús del sistema judicial -fins i tot de la jurisdicció militar amb el  processament de civils- per fer callar a la dissidència. Això ha comportat que els defensors i defensores dels drets humans hagin estat objecte de persecució, intimidació i batudes.

Per últim, les condicions de reclusió són extremadament dures i la crisi alimentària i d’accés als serveis de salut per a fer efectiu el dret ha empitjorat tot afectant especialment nens i nenes, persones amb malalties cròniques i dones embarassades. Amb tot, el nombre de persones veneçolanes que sol·liciten l’asil a d’altres països ha augmentat notablement[iii].

 

Drets LGBTIQ +

Veneçuela no ha realitzat avenços significatius en el reconeixement i protecció dels drets civils i polítics de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals  i intersexuals, que viuen situacions constants de discriminació, amenaces i atacs contra la seva integritat moral, psicològica o física, i indefensió legal i ciutadana en un ambient de creixement alarmant de l’homofòbia i la transfòbia, com a conseqüència de l’absència de lleis, polítiques i institucions que garanteixin igualtat en l’exercici de drets i llibertats fonamentals[iv].

El país figura en el quart lloc a Amèrica amb el major índex d’assassinats de persones LGBTI. Els homes i dones homosexuals o amb alguna expressió de gènere que no sigui l’esperada per la societat poden tenir més problemes per tal d’aconseguir feina o per mantenir una feina estable, situació que s’ha fet evident i s’ha agreujat a Veneçuela en haver-se situat per diversos anys enmig d’una emergència econòmica amb xifres d’hiperinflació, la qual cosa fa que les persones LGBTI es vegin forçades a acceptar feines que no necessàriament cobreixen les seves necessitats o a dur a terme activitats sexuals per a sobreviure[v].

 

Gènere

Al 2015 es va aprovar un pla per la igualtat i l’equitat, tot i que falta prevenció i persisteix la desigualtat en el gaudir dels drets. Hi ha altes taxes de mortalitat materna i de feminicidis. A més, poques dones estan presents a l’àmbit polític i de presa de decisions.

La manca de dades oficials feia gairebé impossible monitoritzar l’índex de feminicidis i altres delictes contra les dones. No obstant això, l’ONG Institut Metropolità de la Dona va estimar que entre gener i maig del 2017 s’havien produït almenys 48 feminicidis[vi].

Deu anys després de l’aplicació de la Llei Orgànica sobre el Dret de les Dones a una Vida Lliure de Violència, les ONG locals han denunciat que els i les membres de la fiscalia, els jutjats, la policia i altres funcionaris i funcionaries segueixen estant mal equipats per protegir els drets de les dones, i que aquestes sovint pateixen una doble victimització a causa de la violència institucional. Altres obstacles per a l’aplicació d’aquesta llei són l’absència de dades oficials per planificar i programar polítiques públiques destinades a prevenir i eradicar la violència contra les dones[vii].

 

Persones refugiades i migrants [viii]

El país ha rebut molta immigració, sobretot, d’Haití i Colòmbia amb casos de denúncia de tràfic de persones amb fins d’explotació sexual o laboral, violència i discriminació[ix].

Degut a la crisi econòmica dels últims anys i la forta repressió, hi ha hagut un increment de veneçolans i veneçolanes que han sol·licitat asil a altres països, moltes d’elles a Espanya. A nivell global, ACNUR calcula que unes 145.000 persones haurien buscat protecció fora de les seves fronteres entre 2014 i principis de març del 2018[x]. A l’Estat espanyol, al 2017 es van registrar 10.350 sol·licituds de protecció internacional per part de persones de Veneçuela, el que significa un increment significatiu respecte al 2016, amb 3.960 peticions registrades[xi].

Alhora, tot i haver un increment notable del nombre de persones sol·licitants d’asil veneçolanes al Brasil, Costa Rica, Estats Units, Espanya, Perú i Trinitat i Tobago. Altres països de la regió, entre ells Colòmbia i Equador, també han continuat rebent a un gran nombre de veneçolanes i veneçolans que busquen refugi.

 

Notes

[i] https://www.ohchr.org/SP/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=21470&LangID=S[ii] https://www.ohchr.org/SP/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=22007&LangID=S[iii] https://www.amnesty.org/es/countries/americas/venezuela/report-venezuela/

[iv] https://www.amnesty.org/es/countries/americas/venezuela/report-venezuela/

[v] https://www.amnistia.org/ve/blog/2018/07/7029/emergencia-humanitaria-y-personas-lgbti-en-venezuela

[vi] http://www.el-nacional.com/noticias/sociedad/violencia-contra-mujer-ocurre-por-impunidad-desproteccion_190928

[vii] https://www.amnesty.org/es/countries/americas/venezuela/report-venezuela/

[viii]https://www.amnesty.org/es/latest/news/2018/03/venezuelans-are-taking-desperate-measures-to-escape/

[ix]http://tbinternet.ohchr.org/_layouts/treatybodyexternal/Download.aspx?symbolno=CERD/C/VEN/CO/19-21&Lang=En

[x] https://cablera.telam.com.ar/cable/650783/unos-145000-venezolanos-buscaron-proteccion-fuera-desde-2014-segun-acnur

[xi] http://www.masquecifras.org/#evolucion-solicitantes-proteccion-internacional

5. TESTIMONIATGE

Sol·licitant d’asil trans de Veneçuela

La Vicenta va néixer a Colòmbia, tot i que va créixer a Veneçuela. Va néixer a una família molt pobre, i amb el sexe equivocat: havia nascut noi, però era una noia.

Des de petita va sentir atracció pels nois. Amb alguns amics amb els que jugava, els jocs van començar a ser d’un altre tipus. Sempre amagats. Exploraven els seus cossos i es feien tocaments.

Un dia va tenir un somni que li va agradar molt i que sempre recorda. Al somni es casava amb un vestit llarg blanc, molt maco. Aquesta imatge la feia sentir-se la més feliç del món. I encara es dibuixa un somriure a la seva cara quan ho recorda.

Amb aquesta doble vida i secrets vivia fins que un dels nois va parlar de com jugaven. Els pares de Vicenta es van assabentar i la van marginar. Tenia 13 anys. Va haver de deixar la escola i va començar a patir assetjament i amenaces per part de la seva pròpia família. Als 14 anys, va haver de deixar casa seva.

Vicenta va començar a viure al carrer. Amb molt de compte per no acabar com conegudes seves, que queien en les drogues, va sobreviure. Va acabar marxant cap a San Andrés, una petita illa de Colòmbia.

A la illa va viure de la venda ambulant. Encara havia d’amagar la seva sexualitat i la seva identitat de gènere. Volia ser una dona, però era un pas que no volia fer en les condicions en que veia a les seves companyes trans, que patien una forta repressió i discriminació.

Un dia li van proposar una feina en la que hauria de viatjar molt. A Europa, a Espanya. La idea li va agradar molt i va dir que si. La feina, però, va resultar molt estranya, i la major premissa era no fer preguntes. Havia de portar una maleta que algú recollia al lloc de destí per donar-li una altra.

Va viatjar a alguns països d’Amèrica Llatina i més endavant, al 2007, a Espanya. Va passar primer per Madrid i més tard per Barcelona. Al arribar a l’aeroport del Prat, la Guardia Civil la va parar i va registrar la seva maleta. Va trobar droTestimoniatge Vicenta Sol·licitant d’asil trans de Veneçuela Butlletí Àrquies www.ccar.cat 16 Testimoniatge gues a dins la carcassa de la maleta.

La van arrestar i va ser condemnada a 9 anys de presó per tràfic de drogues. Allà va sentir al cent per cent que volia ser dona i va començar la transició.

Amb l’assessorament dels funcionaris i metges, va començar el tractament i també va demanar asil per la seva identitat de gènere. En general, no guarda un mal record de la presó.

Però no tot va ser bo, i de fet la va estafar una companya que sortia abans que ella. Va perdre diners i el seu passaport. Tot i així, no es va rendir.

Al 2013 va començar a sortir amb permisos d’una setmana. Sense feina ni família que li donés suport, va començar a exercir com a treballadora sexual als carrers de Barcelona. La seva sol·licitud d’asil va quedar estancada, ja que necessitava un informe psiquiàtric per poder continuar els tràmits i a la presó no se’l volien donar.

Poc després coneix al David, que li va donar a conèixer l’associació Catalana d’Ajuda a Inmigrants LGBTI (ACATHI), on des d’aquell moment l’han assessorat i informat. Va començar a tenir contacte amb els serveis socials de Barcelona, i va aconseguir ajuda per a poder realitzar els passos necessaris per a la seva sol·licitud i per a la seva integració.

Amb l’acompanyament del Servei d’Atenció Socioeducativa de Barcelona va iniciar els tràmits per a recuperar el seu passaport al Consolat de Veneçuela. I al 2016 ha començat a rebre assessorament de CCAR per a aconseguir l’estatut de refugiada.

Estatut que li permetrà el que ara desitja més: poder integrar-se a la societat catalana i treballar per a ser independent dels serveis socials. En els últims mesos ha fet diversos cursos: de cuina, de societat catalana i jurídica, etc.

L’últim d’aquests cursos és el que més l’emociona. Li agrada molt cuinar i espera poder dedicar-se a aquesta feina. Ara espera que li donin un lloc de pràctiques on poder començar a demostrar el que sap.

Però a més a més dedica el seu temps lliure a donar visibilitat al seu col·lectiu. Ha donat entrevistes a alguns mitjans com BTV amb l’objectiu que es conegui el que ha viscut a la seva vida per a que altres persones no hagin de patir el mateix que ella.

Però, tot i que la seva historia sigui fosca, sempre parla amb il·lusió i optimisme. Sap que ara ho té difícil i que aconseguir una feina no serà gens fàcil. Però això no és raó per a que Vicenta perdi la positivitat.

VENEÇUELA

venezuela-camins

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Després d’un inici del segle XX caracteritzat per la inestabilitat, els cops d’Estat i els governs militars, Veneçuela va iniciar un període de major estabilitat a finals dels anys 50. Per bé que quedaven exclosos alguns partits polítics, es considera que durant aquest període el país comptava per primer cop amb la característica d’una major legitimitat democràtica.

A finals del mateix segle, concretament l’any 1998, va aparèixer en escena Hugo Chávez, qui, arran de guanyar les eleccions presidencials, va iniciar un important procés de transformació política, econòmica i social (l’anomenada Revolució Bolivariana) que comportava canvis a nivell constitucional i legislatiu. Ajudat pel repunt dels preus del petroli a nivell internacional, Chávez va impulsar programes de suport social a les classes populars més desafavorides. Tanmateix, la tensió amb els grups opositors va esdevenir una constant durant tots aquests anys i, entre d’altres, es va arribar a produir un cop d’Estat fallit durant l’abril del 2002.

Actualment sota presidència de Nicolas Maduro, el país porta un mínim de cinc anys de constant inestabilitat política i econòmica amb eleccions parlamentàries i presidencials amb greus al·legacions de frau i altres tipus d’irregularitats. En el terreny econòmic, s’ha denunciat la manca de productes bàsics i mèdics als centres hospitalaris, situació que ha generat tensions de tot tipus en les que hi ha hagut una constant denúncia de violacions de drets humans. Així, per exemple, Veneçuela ha prorrogat diverses vegades l’estat d’excepció des del gener de 2016 i l’elecció d’una Assemblea Nacional Constituent s’ha fet sense la participació de l’oposició.

Per últim, Veneçuela ha impulsat nous acords i marcs d’aliances a la regió. Entre altres, i en contraposició a l’acord de lliure comerç impulsat pels Estats Units, l’ALCA, ha creat l’ALBA o ‘Tractat de comerç dels pobles’ que inclou a Cuba, Hondures (tot i que en va sortir), Nicaragua o Bolívia.

2. Militarització i Comerç d’Armes

Amb la voluntat de refermar el lideratge a la regió, i sota la premissa de vincular-ho a la concepció militar de la defensa, Veneçuela ha optat per una activa compra d’armes. De fet, entre els anys 2011 i 2015, Veneçuela va ser el principal comprador d’armes d’Amèrica del Sud.

La mort d’Hugo Chávez el 2013, substituït a la Presidència per Nicolás Maduro, va marcar l’inici del declivi del suport popular al bolivarianisme en un context de crisi econòmica, de creixent inseguretat, de major aïllament internacional i d’una forta repressió cap a opositors i dissidents interns. El 2015, l’oposició guanyava –per primer cop en 20 anys- les eleccions legislatives. Ara bé, el govern veneçolà, amb un poder judicial controlat per ell mateix, acabava per buidar de funcions el Parlament i convocava una nova Assemblea Constituent.

En aquest sentit, es considera que la Decisió del 2017 del Tribunal Supremo de Justicia va ser el punt de trencament de l’ordre constitucional en ampliar amb aquesta decisió els poders del President N. Maduro, auto-atribuir-se el Tribunal les funcions de l’Assemblea Nacional i declarar a aquesta en desacatament, contra el parer de la Fiscalia i la pròpia Assemblea. Davant la crisi generada, el propi Tribunal va haver de modular algunes de les disposicions més controvertides de la mateixa, però el conflicte constitucional ja estava servit. Al juliol de 2017 es va constituir l’Assemblea Constituent i al desembre de 2017 es van celebrar eleccions municipals a les que els principals partits opositors no es van presentar per la manca de garanties electorals. La Constituent va demanar també la convocatòria d’eleccions presidencials, que es van celebrar al maig de 2018. Així mateix, aquestes van ser rebutjades per una part important de la comunitat internacional per manca de garanties. Va sortir escollit Nicolás Maduro.

3. Drets Humans

Context[i]

La situació politico-institucional s’ha deteriorat notablement durant la presidència de N. Maduro, en paral·lel a la situació econòmica i social, que ha desembocat en un clima de creixent confrontació, s’ha arribat a la declaració de l’estat d’excepció.

Actualment, la separació de poders està en entredit, hi ha censura i augmenten les armes en circulació en un país on ja abans del chavisme la població civil tenia un notable accés a les armes per a la seguretat personal. El 9 de setembre de 2012, Veneçuela va denunciar la Convenció Americana sobre Drets Humans de manera que des de el 10 de setembre de 2013 no es poden portar casos contra aquest país davant la Corte Interamericana de Derechos Humanos (CIDH).

Algunes manifestacions han estat notablement violentes amb nombrosos morts i ferits i la greu crisi econòmica per la que passa el país -paradoxalment un dels majors productors mundials de petroli- està arrossegant a gairebé un terç de la població cap a la pobresa. Una forta inflació s’ha fet present en els dos darrers anys i l’escassetat d’aliments, medicines i productes bàsics està deteriorant ràpidament la situació, fins al punt que l’emigració cap l’exterior de veneçolans i veneçolanes de les classes més acomodades s’ha disparat. Això ha comportat tensions a nivell regional, essent Colòmbia o Brasil els principals països de destí.

 

Drets civils i polítics[ii]

En primer lloc, s’ha denunciat l’ús excessiu i desproporcionat de la força per part dels cossos policials durant les manifestacions, així com tortures i maltractaments a persones manifestants que, en alguns casos durant els darrers anys, han sigut jutjades per tribunals militars. Hi ha registrats molts casos d’intimidació, amenaces i detencions a persones de l’àmbit del periodisme, la política, la defensa dels drets humans i l’advocacia. Drets com la llibertat de premsa, d’expressió, de reunió i manifestació o d’associació es veuen vulnerats. A més, hi ha opacitat pel que fa a la informació d’interès públic, la violència i intimidació a membres i líders  sindicals o la denuncia d’execucions extrajudicials.

En segon lloc, la majoria de les víctimes de violacions de drets humans segueix sense accés a la veritat, justifica i reparació. De fet, freqüentment, les víctimes i familiars són objecte de diversos tipus d’intimidacions.

En tercer lloc, en haver-se produït un estat d’excepció que s’ha prorrogat diverses vegades des de gener de 2016, s’ha donat un constant ús de la força excessiva i indeguda per part dels cossos de seguretat en gairebé qualsevol protesta. Així, centenars de persones han sigut detingudes arbitràriament. En conseqüència, s’han presentat nombroses denúncies de tortura i altres maltractaments -inclosa la violència sexual contra les manifestants-,  i l’ús del sistema judicial -fins i tot de la jurisdicció militar amb el  processament de civils- per fer callar a la dissidència. Això ha comportat que els defensors i defensores dels drets humans hagin estat objecte de persecució, intimidació i batudes.

Per últim, les condicions de reclusió són extremadament dures i la crisi alimentària i d’accés als serveis de salut per a fer efectiu el dret ha empitjorat tot afectant especialment nens i nenes, persones amb malalties cròniques i dones embarassades. Amb tot, el nombre de persones veneçolanes que sol·liciten l’asil a d’altres països ha augmentat notablement[iii].

 

Drets LGBTIQ +

Veneçuela no ha realitzat avenços significatius en el reconeixement i protecció dels drets civils i polítics de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals  i intersexuals, que viuen situacions constants de discriminació, amenaces i atacs contra la seva integritat moral, psicològica o física, i indefensió legal i ciutadana en un ambient de creixement alarmant de l’homofòbia i la transfòbia, com a conseqüència de l’absència de lleis, polítiques i institucions que garanteixin igualtat en l’exercici de drets i llibertats fonamentals[iv].

El país figura en el quart lloc a Amèrica amb el major índex d’assassinats de persones LGBTI. Els homes i dones homosexuals o amb alguna expressió de gènere que no sigui l’esperada per la societat poden tenir més problemes per tal d’aconseguir feina o per mantenir una feina estable, situació que s’ha fet evident i s’ha agreujat a Veneçuela en haver-se situat per diversos anys enmig d’una emergència econòmica amb xifres d’hiperinflació, la qual cosa fa que les persones LGBTI es vegin forçades a acceptar feines que no necessàriament cobreixen les seves necessitats o a dur a terme activitats sexuals per a sobreviure[v].

 

Gènere

Al 2015 es va aprovar un pla per la igualtat i l’equitat, tot i que falta prevenció i persisteix la desigualtat en el gaudir dels drets. Hi ha altes taxes de mortalitat materna i de feminicidis. A més, poques dones estan presents a l’àmbit polític i de presa de decisions.

La manca de dades oficials feia gairebé impossible monitoritzar l’índex de feminicidis i altres delictes contra les dones. No obstant això, l’ONG Institut Metropolità de la Dona va estimar que entre gener i maig del 2017 s’havien produït almenys 48 feminicidis[vi].

Deu anys després de l’aplicació de la Llei Orgànica sobre el Dret de les Dones a una Vida Lliure de Violència, les ONG locals han denunciat que els i les membres de la fiscalia, els jutjats, la policia i altres funcionaris i funcionaries segueixen estant mal equipats per protegir els drets de les dones, i que aquestes sovint pateixen una doble victimització a causa de la violència institucional. Altres obstacles per a l’aplicació d’aquesta llei són l’absència de dades oficials per planificar i programar polítiques públiques destinades a prevenir i eradicar la violència contra les dones[vii].

 

Persones refugiades i migrants [viii]

El país ha rebut molta immigració, sobretot, d’Haití i Colòmbia amb casos de denúncia de tràfic de persones amb fins d’explotació sexual o laboral, violència i discriminació[ix].

Degut a la crisi econòmica dels últims anys i la forta repressió, hi ha hagut un increment de veneçolans i veneçolanes que han sol·licitat asil a altres països, moltes d’elles a Espanya. A nivell global, ACNUR calcula que unes 145.000 persones haurien buscat protecció fora de les seves fronteres entre 2014 i principis de març del 2018[x]. A l’Estat espanyol, al 2017 es van registrar 10.350 sol·licituds de protecció internacional per part de persones de Veneçuela, el que significa un increment significatiu respecte al 2016, amb 3.960 peticions registrades[xi].

Alhora, tot i haver un increment notable del nombre de persones sol·licitants d’asil veneçolanes al Brasil, Costa Rica, Estats Units, Espanya, Perú i Trinitat i Tobago. Altres països de la regió, entre ells Colòmbia i Equador, també han continuat rebent a un gran nombre de veneçolanes i veneçolans que busquen refugi.

 

Notes

[i] https://www.ohchr.org/SP/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=21470&LangID=S[ii] https://www.ohchr.org/SP/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=22007&LangID=S[iii] https://www.amnesty.org/es/countries/americas/venezuela/report-venezuela/

[iv] https://www.amnesty.org/es/countries/americas/venezuela/report-venezuela/

[v] https://www.amnistia.org/ve/blog/2018/07/7029/emergencia-humanitaria-y-personas-lgbti-en-venezuela

[vi] http://www.el-nacional.com/noticias/sociedad/violencia-contra-mujer-ocurre-por-impunidad-desproteccion_190928

[vii] https://www.amnesty.org/es/countries/americas/venezuela/report-venezuela/

[viii]https://www.amnesty.org/es/latest/news/2018/03/venezuelans-are-taking-desperate-measures-to-escape/

[ix]http://tbinternet.ohchr.org/_layouts/treatybodyexternal/Download.aspx?symbolno=CERD/C/VEN/CO/19-21&Lang=En

[x] https://cablera.telam.com.ar/cable/650783/unos-145000-venezolanos-buscaron-proteccion-fuera-desde-2014-segun-acnur

[xi] http://www.masquecifras.org/#evolucion-solicitantes-proteccion-internacional

5. TESTIMONIATGE

Sol·licitant d’asil trans de Veneçuela

La Vicenta va néixer a Colòmbia, tot i que va créixer a Veneçuela. Va néixer a una família molt pobre, i amb el sexe equivocat: havia nascut noi, però era una noia.

Des de petita va sentir atracció pels nois. Amb alguns amics amb els que jugava, els jocs van començar a ser d’un altre tipus. Sempre amagats. Exploraven els seus cossos i es feien tocaments.

Un dia va tenir un somni que li va agradar molt i que sempre recorda. Al somni es casava amb un vestit llarg blanc, molt maco. Aquesta imatge la feia sentir-se la més feliç del món. I encara es dibuixa un somriure a la seva cara quan ho recorda.

Amb aquesta doble vida i secrets vivia fins que un dels nois va parlar de com jugaven. Els pares de Vicenta es van assabentar i la van marginar. Tenia 13 anys. Va haver de deixar la escola i va començar a patir assetjament i amenaces per part de la seva pròpia família. Als 14 anys, va haver de deixar casa seva.

Vicenta va començar a viure al carrer. Amb molt de compte per no acabar com conegudes seves, que queien en les drogues, va sobreviure. Va acabar marxant cap a San Andrés, una petita illa de Colòmbia.

A la illa va viure de la venda ambulant. Encara havia d’amagar la seva sexualitat i la seva identitat de gènere. Volia ser una dona, però era un pas que no volia fer en les condicions en que veia a les seves companyes trans, que patien una forta repressió i discriminació.

Un dia li van proposar una feina en la que hauria de viatjar molt. A Europa, a Espanya. La idea li va agradar molt i va dir que si. La feina, però, va resultar molt estranya, i la major premissa era no fer preguntes. Havia de portar una maleta que algú recollia al lloc de destí per donar-li una altra.

Va viatjar a alguns països d’Amèrica Llatina i més endavant, al 2007, a Espanya. Va passar primer per Madrid i més tard per Barcelona. Al arribar a l’aeroport del Prat, la Guardia Civil la va parar i va registrar la seva maleta. Va trobar droTestimoniatge Vicenta Sol·licitant d’asil trans de Veneçuela Butlletí Àrquies www.ccar.cat 16 Testimoniatge gues a dins la carcassa de la maleta.

La van arrestar i va ser condemnada a 9 anys de presó per tràfic de drogues. Allà va sentir al cent per cent que volia ser dona i va començar la transició.

Amb l’assessorament dels funcionaris i metges, va començar el tractament i també va demanar asil per la seva identitat de gènere. En general, no guarda un mal record de la presó.

Però no tot va ser bo, i de fet la va estafar una companya que sortia abans que ella. Va perdre diners i el seu passaport. Tot i així, no es va rendir.

Al 2013 va començar a sortir amb permisos d’una setmana. Sense feina ni família que li donés suport, va començar a exercir com a treballadora sexual als carrers de Barcelona. La seva sol·licitud d’asil va quedar estancada, ja que necessitava un informe psiquiàtric per poder continuar els tràmits i a la presó no se’l volien donar.

Poc després coneix al David, que li va donar a conèixer l’associació Catalana d’Ajuda a Inmigrants LGBTI (ACATHI), on des d’aquell moment l’han assessorat i informat. Va començar a tenir contacte amb els serveis socials de Barcelona, i va aconseguir ajuda per a poder realitzar els passos necessaris per a la seva sol·licitud i per a la seva integració.

Amb l’acompanyament del Servei d’Atenció Socioeducativa de Barcelona va iniciar els tràmits per a recuperar el seu passaport al Consolat de Veneçuela. I al 2016 ha començat a rebre assessorament de CCAR per a aconseguir l’estatut de refugiada.

Estatut que li permetrà el que ara desitja més: poder integrar-se a la societat catalana i treballar per a ser independent dels serveis socials. En els últims mesos ha fet diversos cursos: de cuina, de societat catalana i jurídica, etc.

L’últim d’aquests cursos és el que més l’emociona. Li agrada molt cuinar i espera poder dedicar-se a aquesta feina. Ara espera que li donin un lloc de pràctiques on poder començar a demostrar el que sap.

Però a més a més dedica el seu temps lliure a donar visibilitat al seu col·lectiu. Ha donat entrevistes a alguns mitjans com BTV amb l’objectiu que es conegui el que ha viscut a la seva vida per a que altres persones no hagin de patir el mateix que ella.

Però, tot i que la seva historia sigui fosca, sempre parla amb il·lusió i optimisme. Sap que ara ho té difícil i que aconseguir una feina no serà gens fàcil. Però això no és raó per a que Vicenta perdi la positivitat.

Volver arriba