Saltear al contenido principal

AFGANISTAN

afganistan-kabul-camins

26.500.000
víctimes mortals

49.000
ferits

1.300.000
persones desplaçades

world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Un país marcat per diverses onades de conflicte armat, amb factors explicatius interns però, sempre, alimentats per intervencions estrangeres. Inevitable recordar la guerra ‘indirecta’ entre l’antiga Unió Soviètica i els Estats Units, responsable de grans pèrdues en termes de vida humana i desestabilització, amb efectes que encara perviuen.

La crisi darrera, però, es remunta el 2001 amb la invasió del territori pels Estats Units i les seves forces aliades (Canadà i Regne Unit en un primer moment, seguida d’una coalició de més de 40 països), davant la negativa del govern afganès d’extradir Ossama Bin-Laden i altres membres d’Al Qaida després dels atemptats de Nova York.

Malgrat haver enderrocat el règim talibà al principi de l’ofensiva, el règim polític establert pels Estats Units després de la intervenció no va aconseguir proporcionar estabilitat i el conflicte es va allargar fins al 2014, any en el que el President Barack Obama declara la guerra com finalitzada i inicia una cooperació per la formació de les tropes afganes a partir de 2015 i fins al 2016. Malgrat això, les confrontacions entre les forces del govern i els talibans, així com les tensions entre diversos líders territorials continuen desestabilitzant el país. des del 2009 es comptaven més de 26.500.000 víctimes mortals i uns 49.000 ferits, amb més de 1,3 milions de persones desplaçades a l’interior del país .

Els Estats Units són el proveïdor principal en armament de les forces governamentals afganes . Malgrat tot, arran del caos del país i de la falta de localització d’una part d’aquestes armes, es sospita que hagin acabat en mans dels talibans, justament aquells als qui es volia combatre. El govern afganès delega (tot armant-les) part de les funcions de seguretat en milícies locals vinculades a líders territorials que, al seu torn, utilitzen aquestes armes per consolidar el seu control sobre el territori i la població, la qual cosa multiplica i agreuja el greu problema de violència que pateix la població. Els grups talibans, per la seva banda, financen el seu armament majoritàriament a través del tràfic d’heroïna que és directament intercanviada per armes.

2. Drets Humans

Context

Avui dia, l’Afganistan segueix encara immers en un clima de violència. Els intents per arribar a un acord de pau s’han produït, tot i que sense èxit. L’última temptativa es produeix a principis de novembre del 2018, quan les autoritats afganeses (representades per l’Alta Consell per la Pau d’Afganistan) i els talibans (representats per emissaris enviats des de Qatar) es troben a Moscou per iniciar el contacte sota la mediació de Rússia[1].  Aquesta trobada arriba després de la que es va produir el gener del 2016, quan es va celebrar una conferència internacional a Doha (Qatar) a la qual van assistir delegacions de 55 països, inclosos els talibans. Tanmateix, aquesta delegació va reiterar que el procés formal de pau no podria començar fins que, com a mínim, marxessin les tropes estrangeres del país.

En la mateixa línia que les dades de l’any 2017, la violència armada ha resultat en l’esfereïdora xifra de 2.798 persones mortes (i 5.252 ferides) durant el període comprès entre gener i setembre del 2018, segons ha documentat la Missió d’Assistència de l’ONU a l’Afganistan (UNAMA) [2].

El setembre de 2016 es va aconseguir un acord de pau entre el govern i Hezb-e-Islami, el segon grup insurgent del país. En canvi, va augmentar la inestabilitat política per les desavinences dins del mateix govern d’unitat nacional entre els simpatitzants del president Ghani i els del cap de l’executiu, Abdulá Abdulá. A novembre del 2018, les forces talibanes i les autoritats afganeses han iniciat nous contactes a Moscou sota la mediació de Rússia.

Vulneracions més freqüents de drets civils, polítics i socials

S’han denunciat amenaces i coaccions a les persones defensores de drets humans, i fins i tot assassinats. La llibertat d’expressió també es veu amenaçada.

Durant les esperades eleccions del 20, 21 i 27 d’octubre de 2018, es van produir el nombre més gran de víctimes registrat en una jornada electoral des de que l’UNAMA va començar a fer-ne un registre el 2009. Concretament, es van registrar 56 persones assassinades i 379 ferides. A aquestes xifres se li suma la campanya de segrestos, amenaces, intimidació i assetjament a votants duta a terme per part del moviment Talibà durant les setmanes i mesos anteriors a les eleccions.[1]

Pel que fa a l’ús de la tortura i altres formes de maltractament, grups armats, inclosos els talibans, han continuat perpetrant homicidis, torturant i exercint altres abusos contra els drets humans com a càstig per actes que consideraven delictes o crims. La tortura i els maltractes per part de les forces de l’ordre continuen preocupant a les entitats de Drets Humans. El país utilitza actualment la pena de mort que no està subjecte a cap moratòria; en l’actualitat diversos centenars de persones condemnades a pena de mort es troben a les presons afganeses.

Drets LGTBIQ+

El codi penal afganès no conté cap disposició explícita que criminalitzi els actes sexuals consensuats entre persones adultes del mateix sexe, però la Constitució permet recórrer a la llei Saria que criminalitza l’activitat sexual de persones del mateix sexe en general i les castiga fins i tot amb pena de mort. Això fa que les persones amb aquesta orientació sexual hagin d’ocultar la seva identitat. A més, en la terminologia legal afgana, la paraula pederàstia fa referència a tota relació sexual entre persones de sexe masculí, independentment de la seva edat.

Gènere

A les zones sota control talibà, les nenes i les dones tenen restringides la llibertat de circulació, el dret a l’educació i a l’atenció mèdica. S’han documentat milers de casos de violència –pallisses, feminicidis i atacs amb àcid- contra dones i nenes a tot el país. Tanmateix, tal com relata Amnistia Internacional, en un context caracteritzat per la impunitat i la falta d’investigacions, la majoria de casos no s’han denunciat degut a les pràctiques tradicionals, l’estigmatització i la por a les conseqüències per part de les víctimes. En aquesta línia, del total de 277 assassinats registrats entre març del 2017 i febrer del 2018, tan sols es van presentar denuncia en 40 dels crims.

A més, les dades recopilades per la Comissió de Drets Humans de l’Afganistan (AIHRC) mostren que 2.286 dones van patir algun tipus de violència durant el mateix període, un 11,7% més que en el període anterior[1].

Finalment, es continuen produint pràctiques com la lapidació envers les dones acusades de mantenir relacions sexuals fora del matrimoni.

Refugiats

Es calcula que més de 2,6 milions de persones afganeses es troben refugiades fora del seu país. Els principals països de destí són Pakistan, Iran i Alemanya, amb gairebé 2.5 milions de persones en conjunt.

Pel que fa als i les desplaçades internes, la xifra ha augmentat durant els darrers anys fins els 1.8 milions de persones aproximadament. Aquestes continuen tenint problemes greus per accedir a l’assistència mèdica, l’habitatge, l’alimentació, l’aigua, educació i les oportunitats laborals.

Pel que fa a l’àmbit europeu, amb 50 mil peticions, l’Afganistan va ser el país d’on provenien més sol·licituds d’asil, just després d’Iraq i Síria.

Segons ACNUR, unes 15 mil persones haurien retornat cap a Pakistan entre gener i novembre del 2018, sumant-se a les 60 mil del 2017.

 

 

Notes

[1] ABC (09/11/2018). Comienza en Moscú una conferencia para la paz en Afganistán: https://www.abc.es/internacional/abci-comienza-moscu-conferencia-para-afganistan-201811091130_noticia.html

[2] UNAMA (10/10/2018). Afghan civilians continue to be killed in record high numbers – UN report: https://unama.unmissions.org/sites/default/files/10_october_2018_-_afghan_civilians_continue_to_be_killed_in_record_high_numbers_-_un_report_english.pdf

[3] ABC (09/11/2018). Comienza en Moscú una conferencia para la paz en Afganistán: https://www.abc.es/internacional/abci-comienza-moscu-conferencia-para-afganistan-201811091130_noticia.html

[4] UNAMA (11/2018). Afghanistan. Protection of civilians in armed conflict. Special report: 2018 elections violence: https://unama.unmissions.org/sites/default/files/special_report_on_2018_elections_violence_november_2018.pdf

[5] El Periódico (10/03/2018). 227 mujeres fueron asesinadas en Afganistán en el 2017, un 183% más: https://www.elperiodico.com/es/internacional/20180310/227-mujeres-fueron-asesinadas-en-afganistan-en-el-2017-un-183-mas-6681094

[6] Amnistia Internacional (2018). Informe 2017/2018: https://www.amnesty.org/download/Documents/POL1067002018SPANISH.PDF

3. BIBLIOGRAFIA

ABC (09/11/2018). Comienza en Moscú una conferencia para la paz en Afganistán: https://www.abc.es/internacional/abci-comienza-moscu-conferencia-para-afganistan-201811091130_noticia.html

Amnistia Internacional (2018). Informe 2017/2018: https://www.amnesty.org/download/Documents/POL1067002018SPANISH.PDF

El Periódico (10/03/2018). 227 mujeres fueron asesinadas en Afganistán en el 2017, un 183% más: https://www.elperiodico.com/es/internacional/20180310/227-mujeres-fueron-asesinadas-en-afganistan-en-el-2017-un-183-mas-6681094

UNAMA (10/10/2018). Afghan civilians continue to be killed in record high numbers – UN report: https://unama.unmissions.org/sites/default/files/10_october_2018_-_afghan_civilians_continue_to_be_killed_in_record_high_numbers_-_un_report_english.pdf

UNAMA (11/2018). Afghanistan. Protection of civilians in armed conflict. Special report: 2018 elections violence: https://unama.unmissions.org/sites/default/files/special_report_on_2018_elections_violence_november_2018.pdf

4. TESTIMONIATGE

AFGANISTAN

afganistan-kabul-camins

26.500.000
víctimes mortals

49.000
ferits

1.300.000
persones desplaçades

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Un país marcat per diverses onades de conflicte armat, amb factors explicatius interns però, sempre, alimentats per intervencions estrangeres. Inevitable recordar la guerra ‘indirecta’ entre l’antiga Unió Soviètica i els Estats Units, responsable de grans pèrdues en termes de vida humana i desestabilització, amb efectes que encara perviuen.

La crisi darrera, però, es remunta el 2001 amb la invasió del territori pels Estats Units i les seves forces aliades (Canadà i Regne Unit en un primer moment, seguida d’una coalició de més de 40 països), davant la negativa del govern afganès d’extradir Ossama Bin-Laden i altres membres d’Al Qaida després dels atemptats de Nova York.

Malgrat haver enderrocat el règim talibà al principi de l’ofensiva, el règim polític establert pels Estats Units després de la intervenció no va aconseguir proporcionar estabilitat i el conflicte es va allargar fins al 2014, any en el que el President Barack Obama declara la guerra com finalitzada i inicia una cooperació per la formació de les tropes afganes a partir de 2015 i fins al 2016. Malgrat això, les confrontacions entre les forces del govern i els talibans, així com les tensions entre diversos líders territorials continuen desestabilitzant el país. des del 2009 es comptaven més de 26.500.000 víctimes mortals i uns 49.000 ferits, amb més de 1,3 milions de persones desplaçades a l’interior del país .

Els Estats Units són el proveïdor principal en armament de les forces governamentals afganes . Malgrat tot, arran del caos del país i de la falta de localització d’una part d’aquestes armes, es sospita que hagin acabat en mans dels talibans, justament aquells als qui es volia combatre. El govern afganès delega (tot armant-les) part de les funcions de seguretat en milícies locals vinculades a líders territorials que, al seu torn, utilitzen aquestes armes per consolidar el seu control sobre el territori i la població, la qual cosa multiplica i agreuja el greu problema de violència que pateix la població. Els grups talibans, per la seva banda, financen el seu armament majoritàriament a través del tràfic d’heroïna que és directament intercanviada per armes.

2. Drets Humans

a. Context

Avui dia, l’Afganistan segueix encara immers en un clima de violència. Els intents per arribar a un acord de pau s’han produït, tot i que sense èxit. L’última temptativa es produeix a principis de novembre del 2018, quan les autoritats afganeses (representades per l’Alta Consell per la Pau d’Afganistan) i els talibans (representats per emissaris enviats des de Qatar) es troben a Moscou per iniciar el contacte sota la mediació de Rússia[1].  Aquesta trobada arriba després de la que es va produir el gener del 2016, quan es va celebrar una conferència internacional a Doha (Qatar) a la qual van assistir delegacions de 55 països, inclosos els talibans. Tanmateix, aquesta delegació va reiterar que el procés formal de pau no podria començar fins que, com a mínim, marxessin les tropes estrangeres del país.

 

En la mateixa línia que les dades de l’any 2017, la violència armada ha resultat en l’esfereïdora xifra de 2.798 persones mortes (i 5.252 ferides) durant el període comprès entre gener i setembre del 2018, segons ha documentat la Missió d’Assistència de l’ONU a l’Afganistan (UNAMA)[2].

El setembre de 2016 es va aconseguir un acord de pau entre el govern i Hezb-e-Islami, el segon grup insurgent del país. En canvi, va augmentar la inestabilitat política per les desavinences dins del mateix govern d’unitat nacional entre els simpatitzants del president Ghani i els del cap de l’executiu, Abdulá Abdulá. A novembre del 2018, les forces talibanes i les autoritats afganeses han iniciat nous contactes a Moscou sota la mediació de Rússia.

b. Vulneracions més freqüents de drets civils, polítics i socials

S’han denunciat amenaces i coaccions a les persones defensores de drets humans, i fins i tot assassinats. La llibertat d’expressió també es veu amenaçada.

Durant les esperades eleccions del 20, 21 i 27 d’octubre de 2018, es van produir el nombre més gran de víctimes registrat en una jornada electoral des de que l’UNAMA va començar a fer-ne un registre el 2009. Concretament, es van registrar 56 persones assassinades i 379 ferides. A aquestes xifres se li suma la campanya de segrestos, amenaces, intimidació i assetjament a votants duta a terme per part del moviment Talibà durant les setmanes i mesos anteriors a les eleccions.[1]

Pel que fa a l’ús de la tortura i altres formes de maltractament, grups armats, inclosos els talibans, han continuat perpetrant homicidis, torturant i exercint altres abusos contra els drets humans com a càstig per actes que consideraven delictes o crims. La tortura i els maltractes per part de les forces de l’ordre continuen preocupant a les entitats de Drets Humans. El país utilitza actualment la pena de mort que no està subjecte a cap moratòria; en l’actualitat diversos centenars de persones condemnades a pena de mort es troben a les presons afganeses.

c. Drets LGTBIQ+

El codi penal afganès no conté cap disposició explícita que criminalitzi els actes sexuals consensuats entre persones adultes del mateix sexe, però la Constitució permet recórrer a la llei Saria que criminalitza l’activitat sexual de persones del mateix sexe en general i les castiga fins i tot amb pena de mort. Això fa que les persones amb aquesta orientació sexual hagin d’ocultar la seva identitat. A més, en la terminologia legal afgana, la paraula pederàstia fa referència a tota relació sexual entre persones de sexe masculí, independentment de la seva edat.

d. Gènere

A les zones sota control talibà, les nenes i les dones tenen restringides la llibertat de circulació, el dret a l’educació i a l’atenció mèdica. S’han documentat milers de casos de violència –pallisses, feminicidis i atacs amb àcid- contra dones i nenes a tot el país. Tanmateix, tal com relata Amnistia Internacional, en un context caracteritzat per la impunitat i la falta d’investigacions, la majoria de casos no s’han denunciat degut a les pràctiques tradicionals, l’estigmatització i la por a les conseqüències per part de les víctimes. En aquesta línia, del total de 277 assassinats registrats entre març del 2017 i febrer del 2018, tan sols es van presentar denuncia en 40 dels crims.

A més, les dades recopilades per la Comissió de Drets Humans de l’Afganistan (AIHRC) mostren que 2.286 dones van patir algun tipus de violència durant el mateix període, un 11,7% més que en el període anterior[1].

Finalment, es continuen produint pràctiques com la lapidació envers les dones acusades de mantenir relacions sexuals fora del matrimoni.

e. Refugiats

Es calcula que més de 2,6 milions de persones afganeses es troben refugiades fora del seu país. Els principals països de destí són Pakistan, Iran i Alemanya, amb gairebé 2.5 milions de persones en conjunt.

Pel que fa als i les desplaçades internes, la xifra ha augmentat durant els darrers anys fins els 1.8 milions de persones aproximadament. Aquestes continuen tenint problemes greus per accedir a l’assistència mèdica, l’habitatge, l’alimentació, l’aigua, educació i les oportunitats laborals.

Pel que fa a l’àmbit europeu, amb 50 mil peticions, l’Afganistan va ser el país d’on provenien més sol·licituds d’asil, just després d’Iraq i Síria.

Segons ACNUR, unes 15 mil persones haurien retornat cap a Pakistan entre gener i novembre del 2018, sumant-se a les 60 mil del 2017.

4. Testimoni

Volver arriba