1. HISTÒRIA I CONFLICTE

La regió del llac del Txad ha estat des de la dècada dels 80 un epicentre de conflicte important per al control dels recursos naturals de la regió que comprèn Nigèria, Níger, Txad i Camerun. Les fronteres difuses i aleatòries generades per la colonització i la descolonització han generat factors de crisi i conflicte en diverses etapes. Actualment però, un dels elements més desestabilitzadors és l’activitat del grup terrorista Boko Haram, originari de Nigèria però actiu a diversos països de la regió, també al Camerun.

El conflicte entre aquest grup i el govern camerunès va començar al 2014 malgrat que Boko Haram portés des del 2011 en el territori. A dia d’avui, ACNUR calcula que hi hauria unes 221 mil persones en situació de desplaçament intern. Per altra banda, des d’octubre de 2017 fins a març del 2018, es calcula que més de 20.000 persones de les zones anglòfones haurien fugit cap a Nigèria. Les dones i infants representen quatre cinquenes parts de la població [1].

D’altra banda, és important subratllar que la regió nord del país, de majoria musulmana, és una de les més pobres i marginades, amb un indici de criminalitat molt alt, que n’ha fet la base d’operacions ideal per Boko Haram. Així doncs, des del 2013 s’ha convertit en l’epicentre de violència amb múltiples atacs i atemptats suïcides.

A fi de combatre Boko Haram, el govern camerunès es va unir a les forces regionals formades per Nigèria, el Níger, Txad i Benín sota el nom de Multination Joint Task Force (MNJTF) , però algunes de les mesures restrictives en termes de drets que ha pres (prohibició completa del vel, tancament de les fronteres, abusos contra la població civil, discriminació ètnica, etc.) han tingut com a conseqüència la radicalització d’una part de la població.

2. Militarització i comerç d’armes

La regió del llac Txad és coneguda pel tràfic d’armes que alimenta els conflictes de la regió. La presència de grups armats té un pes tant important que algunes zones del país actuen de manera gairebé independent de tota autoritat governamental. A més a més, la dimensió transnacional d’aquest tràfic en fa un aspecte essencial de la seguretat de tota l’Àfrica Central. Durant els darrers anys, fonamentalment Xina, Rússia, Espanya i França han abastit el comerç d’armes. Tanmateix, aquests no són els únics països. Entre d’altres, durant l’estiu del 2018 Amnistia Internacional identificava una fàbrica de Sèrbia com a origen dels rifles utilitzats en execucions extraoficials de civils a la ciutat d’Achigachia [1]

En un context inicial de conflicte amb Nigèria i després per la presència de Boko Haram, cal remarcar que el pressupost en defensa del Camerun pel 2018 és de 370 milions de dòlars [2]. De fet, ha augmentat considerablement la despesa en comparació al 2002 (124 milions), però aquesta xifra mostra un lleuger descens si la comparem amb la de l’any 2016 (387 milions).

3. Drets Humans

a. Context

El grup armat Boko Haram segueix violant els drets humans i el dret internacional a la regió del nord. La resposta del govern és repressiva, incloent l’assassinat, el segrest, la detenció arbitrària amb incomunicacions, tortura i desaparicions forçades La llibertat d’expressió, d’associació i de reunió també està restringida.

Durant les operacions de l’exèrcit es produeixen nombroses morts de civils fruit dels bombardejos a Boko Haram.

b. Drets civils i polítics :

Es segueixen celebrant judicis injustos en tribunals militars, mentre que la impunitat és habitual pels membres de forces de seguretat, perpetradors de violacions de drets humans en les intervencions contra Boko Haram i contra homes, dones i nens, acusats, sovint amb proves febles, de donar suport al grup armat. Les condicions de reclusió son altament deficients. La pena de mort segueix vigent gràcies a una llei antiterrorista aprovada el 2014, encara que no s’hagi executat a ningú.

Es continuen produint judicis injustos, com el del periodista Ahmed Abba, alliberat després d’haver estat durant més de dos anys a la presó -tot i tenir una sentència inicial de 10 anys- per “complicitat amb actes terroristes i no denuncia d’actes terroristes [1].

Boko Haram continua cometent crims de dret internacional i abusos contra els drets humans, entre d’altres segrestos, execucions sumaries, reclutament de nens i nenes soldats o atemptats suïcides.

c. Drets LGBTIQ+ :

El col·lectiu LGBTIQ+ continua sent discriminat, intimidat, assetjat i violentat. La criminalització de les relacions entre el mateix sexe es manté a la reforma del Codi Penal el juny de 2016 (art. 347-1, de sis mesos a cinc anys de presó i multa de 20.000 a 200.000 francs a tota persona que mantingui relacions sexuals amb algú del seu mateix sexe).

d. Gènere :

El dret consuetudinari preveu la igualtat de drets i d’estatut entre homes i dones. No obstant això, el sistema patriarcal limita els drets de les dones en matèria d’herència de la terra i ocupació, en especial a l’àmbit rural on .les dones constitueixen el 70% de la mà d’obra agrícola i en canvi tan sols posseeixen el 1% de les terres. A la ciutat la situació comença a ser diferent i una millor situació financera i una major participació política els permet impulsar processos d’apoderament en un món masculinitzat. L’avortament, per altra banda, està permès només en cas de violació o risc greu per la salut de la mare.

L’accés a l’educació per part de les nenes continua estant perseguit per part de Boko Haram. N’és un exemple el segrest al febrer del 2018 de 110 estudiants en una facultat a la ciutat de Dapchi [1].

e. Refugiats :

Al 2017, Camerun albergava més de 337 mil persones refugiades, un 73% d’elles originaries de la República Centreafricana i un 25% de Nigèria.

El 2 de març del 2017, Camerun, Nigèria i l’ACNUR formaven un acord a tres bandes per la repatriació voluntària de les persones refugiades nigerianes. No obstant això Human Rights Watch va calcular que des del 2015 s’haurien produït expulsions sumaries -a vegades amb l’ús de la força- en més de 100.000 casos [1] a les zones situades al llarg de la frontera entre ambdós països. Les precàries condicions a les que van ser sotmeses algunes d’elles – accés limitat o nul a aliments i atenció mèdica- va derivar en morts, entre d’altres, de nens i nenes.

4. BIBLIOGRAFIA

ACNUR (20/03/2018). Cameruneses anglófonos en Nigeria superan los 20.000: https://www.acnur.org/noticias/briefing/2018/3/5af2e9361d/cameruneses-anglofonos-en-nigeria-superan-los-20000.html

Amnistía Internacional (20/08/2018). ONU/Tokio: Los flagrantes incumplimientos del tratado ensombrecen la conferencia sobre el comercio de armas: https://www.amnesty.org/es/latest/news/2018/08/untokyo-brazen-treaty-violations-overshadow-arms-control-conference/

CNN (25/02/2018). Más de 100 niñas están desaparecidas tras ataque a una escuela en Nigeria, dice uno de los papás: https://cnnespanol.cnn.com/2018/02/25/mas-de-100-ninas-estan-desaparecidas-tras-ataque-a-una-escuela-en-nigeria-dice-uno-de-los-papas/

CPJ (21/12/2017). Ahmed Abba to be freed after Cameroonian court reduces sentence on appeal: https://cpj.org/2017/12/ahmed-abba-to-be-freed-Cameroon-court-reduces-sentence.php

Global Fire Power (2018). Cameroon Military Strength: https://www.globalfirepower.com/country-military-strength-detail.asp?country_id=cameroon

Human Rights Watch (21/03/2013). Cameroon: Abuses in ‘Homosexuality’ Prosecutions: https://www.youtube.com/watch?time_continue=6&v=LfGtZ2SVb1Y

Human Rights Watch (27/09/2017). Cameroon: Mass Forced Return of Nigerian Refugees: https://www.hrw.org/news/2017/09/27/cameroon-mass-forced-return-nigerian-refugees

5. TESTIMONIATGE

Testimoni 2

Soy una persona de Camerún y hace 4 años que llegué a España. Tengo más de 40 años.

En Camerún tenemos muchos problemas sociales pero en mi región además vivimos una situación de inestabilidad política i social a causa del terrorismo de Boko Haram.

El terrorismo me causó diversos problemas a mi y a mis familiares. Estábamos aterrorizados y sufríamos su chantaje constantemente, tenia miedo por mis hijas. El Gobienro de Camerún no hacia nada y los ataques me llevaron a tenir que irme del país. Yo  primero para después poder ayudar a toda mi família.

Entonces fui engañado por las mafias y llegué a Libia. Allí me encarcelaron y esposaron. Éramos muchas persones y aunque queríamos escapar estabamos vigilados todo el día por hombres con metralleta. Nos torturaban y me pedían dinero pero no lo podia pagar. Entonces me vendieron a una família Toubou ( que vivien en el desierto) estuve trabajando como un esclavó 3 años hasta que un día pude escapar. Me paralicé de miedo però despues pensé que solo podia córrer si no moriria.

Me embarqué en una barca inchable con mucha gente y fue el momento en el que he sentido más miedo. Yo no sabia nadar y pensava que esa barca con el peso de nosotros y las condiciones se iba a hundir. Estuvimos más de 7 horas, yo sin quererlo sentía que debia dar trabquilidad a toda la gente però nos mirabamos y pensabamos que ibamos a morir. Hasta que vimos un barco acercarse, primero pensé que era un barco de Libia y antes de volver allí prefería morir en el mar. Despues ya vimos que era otra cosa. Nos había rescatado Open arms.

*Por motivos de confidencialidad y protección se ha preservado la identidad del testimonio.