ERITREA
1. Història
El règim de partit únic que governa Eritrea des de 1993, any d’independència amb Etiòpia, ha liderat el país amb un marcat autoritarisme i ha silenciat i reprimit a l’oposició política. Amb la vella guàrdia d’aquella èpica al capdavant, s’enfronta a una sèrie de moviments opositors que reclamen avanços en la democràcia i la governabilitat del país, respecte per les minories ètniques, un major grau d’autogovern, reivindiquen l’àrab com a llengua oficial, la fi de la marginació de l’Islam al país i el fre a la imposició cultural de la comunitat Tigray.
Aquesta situació, sumada a la política d’Eritrea a la regió de la Banya d’Àfrica, ha portat al país a un creixent aïllacionisme. El cas més paradigmàtic és l’enfrontament amb Etiòpia per disputes territorials, que causaren 100.000 morts entre 1998 i 2000. Després de dues dècades de tensions i enfrontaments, l’any 2018 es va aconseguir un acord històric entre els dos països, i els governs d’Eritrea i Etiòpia van reprendre les relacions diplomàtiques i comercials el juliol del mateix any. Signaren conjuntament una Declaració conjunta de pau i amistat per acabar amb la disputa de fronteres prolongada, que obria esperances de millora de la situació dels drets humans. No obstant això, no es va fer cap canvi en la situació dels drets humans d’Eritrea.1
NOTES
1 Amnesty International. (2019). Everything you need to know about human rights in Eritrea. Recuperat de https://www.amnesty.org/en/countries/africa/eritrea/report-eritrea/
2. Militarització
Eritrea es manté com dels pocs països amb una alta opacitat a l’hora de compartir les dades de la seva despesa militar. Ens hem de remuntar a 2003 per a trobar les darreres xifres oficials, a través de la base de dades de l’SIPRI: uns 181 milions de dòlars de despesa militar anual, que suposava un 21% del PIB, un 30% del pressupost governamental i una mitjana de gairebé 70 dòlars per persona a l’any.
De desembre de 2009 a novembre de 2018 el país va ser sotmès a un embargament d’armes per part de les Nacions Unides a conseqüència del suport polític, econòmic i financer que l’Estat eritreu va proporcionar a grups armats somalis, així com el seu rebuig a retirar els seus efectius militars en el territori en disputa amb Djibouti.
Durant dues dècades, el president de facto Isaias Afewerki va utilitzar l’absència de pau amb Etiòpia per justificar l’autoritarisme. L’acord de pau de juliol de 2018 entre els dos països, que va posar fi a l’aïllament diplomàtic d’Eritrea, no ha suposat, com s’esperava, una època de respecte als drets humans en una de les nacions més repressives del món.
El govern va continuar reclutant ciutadans de manera indefinida en el servei militar o civil a canvi d’un sou baix i sovint en condicions abusives. Se seguien detenint centenars de persones sense judici, en condicions extremadament punitives i sovint incomunicades. No hi ha evidència que s’hagi implementat les disposicions del nou codi penal amb relació a l’habeas corpus.
Durant l’any 2019, no es va apreciar cap espai d’obertura a la societat civil. De fet, els mitjans de comunicació independents han estat tancats des del 2001. No s’han programat eleccions, ni ha implementat la Constitució de 1997, que garantiria els drets civils i que incloïa límits al poder executiu. El govern va nacionalitzar les escoles religioses i va tancar els centres sanitaris catòlics.2
NOTES
2 World Report 2020: Rights Trends in Eritrea. (2020, 14 gener). Human Rights Watch. Recuperat de https://www.hrw.org/world-report/2020/country-chapters/eritrea
3. Drets humans
a. Drets civils i polítics
Durant les últimes dècades a Eritrea la crítica al Govern ha suposat penes de presó, amb règim d’incomunicació en molts casos per a polítics, periodistes, líders religiosos, entre altres, sense cap mena de judici. El sistema judicial, format en part per càrrecs del servei nacional sotmesos a control militar, no té independència. No existeixen advocats en defensa pública.1
D’acord amb l’últim informe de la Comissió d’Investigació sobre Drets Humans a Eritrea, entre l’ampli ventall de violacions de Drets Humans es troben les execucions extrajudicials, desaparicions forçades, tortura, servei militar obligatori i indefinit, violacions… A més, les autoritats han restringit progressivament el dret a la llibertat d’expressió, especialment pel que fa a la llibertat de premsa i la seva independència2.
El cas més destacat és Berhane Abrehe, exministre de finances, que publicà el setembre de 2018 un llibre a l’estranger en què criticava el govern. Fou detingut poc després de la publicació, el 16 de setembre de 2018 i es desconeix el seu parador. La seva dona ja havia estat detinguda el febrer de 2018. Les persones arrestades en anys anteriors generalment eren mantingudes en detenció. Es va fer una excepció per a 35 membres d’esglésies evangèliques no registrades, que van ser alliberats els mesos de juliol i agost de 2018 després d’haver renunciat a la seva religió quatre anys abans.3
b. LGTBI
Les relacions entre persones del mateix sexe estan criminalitzades i penalitzades amb presó. La llei criminalitza les activitats sexuals consensuades del mateix sexe «o qualsevol altre acte indecent», que és punible amb penes de presó de cinc a set anys.
Les persones dels col·lectius LGTBI no gaudeixen de cap protecció legal davant la discriminació que pateixen. Tampoc es respecten les diferents identitats o expressions de gènere4. La informació sobre la situació del col·lectiu és escassa i no es reporta l’existència d’organitzacions LGTBI.
c. Gènere
La violència de gènere i sexual és una realitat per a moltes dones al país i les que, fruit d’una violació, són contagiades de malalties com el VIH, pateixen doblement discriminació i represàlies. A Eritrea, persisteixen pràctiques com la mutilació genital femenina, el tràfic i el matrimoni forçat de noies menors amb l’obligació d’abandonar l’escola. Les violacions i servitud domèstica als centres militars i a l’exèrcit, així com als centres de reclusió, són freqüents per a les dones i queden impunes. Les dones que tracten de fugir del país sovint es troben amb violència sexual i tràfic de persones per part de guàrdies fronterers5.
La violència sexual dins del matrimoni no es criminalitza i les autoritats no acostumen a intervenir-hi. Com a conseqüència, els abusos sexuals al servei nacional són potencialment menys reportats, ja que poden causar vergonya i deshonor a la família.6
d. Migrants i refugiats:
Eritrea és un dels països d’on surten més persones refugiades. La major part se’n van a Etiòpia i Sudan, tot i que molts altres proven sort a Europa o Israel. Des de setembre fins al desembre de 2018, més de 27.500 eritreus varen sol·licitar l’estatut de refugiat a Etiòpia. De fet, l’agost de 2019 ja eren 174.000 eritreus refugiats al país veí. La forta repressió i el reclutament permanent entre els 18 i 50 anys es mostren com a principals motius7.
Segons informes de Human Rights Watch, els abusos a Eritrea, especialment el servei nacional indefinit, continuen portant milers d’eritreus a l’exili, molts d’ells menors d’edat. A finals del 2018, 507.300 ciutadans havien fugit, segons l’ACNUR, cosa que representa al voltant d’un 10 % de la població del país.8
NOTES
3 World Report 2020: Rights Trends in Eritrea. (2020, 14 gener). Human Rights Watch. Recuperat de https://www.hrw.org/world-report/2020/country-chapters/eritrea
4 Amnesty International. (2019). Eritrea: Repression without borders: Threats to human rights defenders abroad. Recuperat de https://www.amnesty.org/download/Documents/AFR6405422019ENGLISH.PDF
5 European Asylum Support Office. (2019, setembre). Country of origin information report-Eritrea: National services, exit and return. Recuperat de https://www.ecoi.net/en/file/local/2017271/2019_EASO_COI_Eritrea_National_service_exit_and_return.pdf
6 Freedom House. (2019). Freedom in the World 2019. Eritrea. Recuperat de https://freedomhouse.org/country/eritrea/freedom-world/2019
7 Consell de Drets Humans ONU. (2016, mayo). Informe de la comisión de investigación sobre los derechos humanos en Eritrea (A/HRC/32/47). Recuperat de https://www.refworld.org.es/docid/575fb47e4.html
8 European Asylum Support Office. (2019, setembre). Country of origin information report-Eritrea: National services, exit and return. Recuperat de https://www.ecoi.net/en/file/local/2017271/2019_EASO_COI_Eritrea_National_service_exit_and_return.pdf
9 Navarro Milián, I., Royo Aspa, J. M., Urgell García, J., Urrutia Arestizábal, P., Villellas Ariño, A., & Villellas Ariño, M. (2019, febrero). Alerta 2019! Informe sobre conflictos, derechos humanos y construcción de paz. Icaria Editorial / Escola de Cultura de Pau, UAB. Recuperat de https://ddd.uab.cat/pub/alertaspa/alertaspa_a2019.pdf
10 World Report 2020: Rights Trends in Eritrea. (2020, 14 gener). Human Rights Watch. Recuperat de https://www.hrw.org/world-report/2020/country-chapters/eritrea