2. DADES

El 2018, Espanya ha tornat a superar el seu màxim històric amb 54.065 sol·licituds d’asil i s’ha situat com a quart país de la Unió Europea, amb el 8% del total, per sobre d’Itàlia, Regne Unit o Suècia.

Per tercer any consecutiu, Veneçuela ha sigut el país d’origen d’un major nombre de sol·licitants de protecció internacional a Espanya, amb 19.280, casi el doble que el 2017 (10.350).  La segueixen Colòmbia (8.650), Síria (2.775), Hondures (2.410) i El Salvador (2.275).

Aquest 2018, es va reduir la concessió de protecció internacional a l’Estat espanyol. De les 11.875 persones  afectades per les resolucions firmades pel Ministeri de l’Interior, només 575 van aconseguir l’estatut de persona refugiada i 2.320 la protecció subsidiària (24% de resolucions favorables), mentre que a 8.980 se les va denegar la protecció (76% de resolucions desfavorables).

Només trenta persones originaries de Veneçuela van aconseguir protecció (enfront de 1.495 rebutjades), i crida l’atenció l’elevada denegació de persones d’El Salvador i Hondures, en la seva majoria víctimes de les maras. Per altra banda, 195 de les 245 persones palestines afectades per resolucions d’asil van aconseguir protecció. Tanmateix, l’exigència des de febrer del 2019 d’un visat de trànsit per aquestes persones dificultarà encara més la seva arribada a Espanya.

3. NOTES

 

[1] https://www.echr.coe.int/Documents/Convention_SPA.pdf

[1] http://www.europarl.europa.eu/charter/pdf/text_es.pdf

[1] http://www.interior.gob.es/documents/642012/1549388/Directiva+2004_38_CE.pdf/0c3cc854-5f8a-4fcf-83ee-80c3594bf0d3

[1] http://www.interior.gob.es/web/servicios-al-ciudadano/normativa/reales-decretos/real-decreto-240-2007-de-16-de-febrero

[1] http://www.interior.gob.es/web/servicios-al-ciudadano/extranjeria/acuerdo-de-schengen

[1] https://www.boe.es/buscar/pdf/2000/BOE-A-2000-544-consolidado.pdf

[1] http://www.acnur.org/fileadmin/scripts/doc.php?file=fileadmin/Documentos/BDL/2001/0005

[1] http://www.acnur.org/fileadmin/scripts/doc.php?file=fileadmin/Documentos/BDL/2001/0003

[1] https://www.boe.es/doue/2013/180/L00060-00095.pdf

[1] https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=DOUE-L-2013-81288

[1] http://www.boe.es/boe/dias/2009/10/31/pdfs/BOE-A-2009-17242.pdf

[1] http://masquecifras.org/

[1] http://www.ccar.cat/un-any-despres-de-la-gran-manifestacio-volemacollir-quin-balanc-fem-de-la-situacio-de-les-persones-refugiades/

4. CATALUNYA

NORMATIVA I ÀMBITS D’ACTUACIÓ

Tot i que la competència en qüestió de protecció internacional recau exclusivament en l’Estat espanyol, tant la Generalitat de Catalunya com els ajuntaments disposen d’un espai d’actuació legal. Tal com es desprèn del Pla de Protecció Internacional a Catalunya, hi ha tres raons per afirmar-ho[1]:

– la jurisprudència del Tribunal Constitucional reconeix l’acció de les comunitats autònomes envers els estrangers en base a competències autonòmiques pròpies, “sectorials”, de tota mena: escola, sanitat, serveis socials, etcètera. És a dir, les competències sectorials fonamenten que les comunitats autònomes serveixin a totes les persones: nacionals, estrangeres i apàtrides.

– dins de la lògica anterior, tant a la Llei 10/2010, de 7 de maig, d’Acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, com a la Llei 2/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, els sol·licitants d’asil figuren dins de la tipologia d’usuaris. També concorda amb aquesta consideració el fet que les entitats sense finalitat de lucre que treballen amb persones sol·licitants de protecció internacional fa molts anys que poden ser beneficiàries de les diverses convocatòries de subvencions de les Administracions catalanes, en l’àmbit social i immigratori.

– per últim, la Llei 12/2009, reguladora del Dret d’asil i de la protecció subsidiària, a la seva disposició addicional 4a, estableix el següent:

«Cooperació amb altres administracions públiques.

Les comunitats autònomes, d’acord amb les seves respectives competències en els àmbits sanitari, educatiu i social, gestionaran els serveis i programes específicament destinats a les persones sol·licitants d’asil, en coordinació i cooperació amb l’Administració General de l’Estat.

Així mateix, facilitaran l’accés a la informació respecte dels recursos socials específics per a aquest col·lectiu, així com sobre les diferents organitzacions d’atenció especialitzada a persones sol·licitants d’asil».

Entre altres funcions, Catalunya pot jugar un paper clau en els diferents aspectes de la inclusió. Tot seguit, enumerem els més rellevant:

1. Facilitació del dret a la salut de les persones sol·licitants i beneficiàries de la protecció internacional, amb tots els aspectes pràctics, com per exemple, l’accés a la targeta sanitària de cobertura general de caràcter provisional, vigent fins que presentin la documentació que les acredita com a sol·licitants, i la formació del personal sanitari i administratiu.
2. Formació al personal dels diversos departaments en relació a la protecció internacional, com, entre d’altres, el dels CAP perquè coneguin la documentació i el dret d’accés a la salut de les persones sol·licitants de protecció internacional, d’apatrídia, refugiades i apàtrides.
3. Protecció dels i les menors, en particular els no acompanyats, potencials sol·licitants de protecció internacional, a través de polítiques de protecció social i de formació de la DGAIA per a què es pugui detectar i derivar casos de menors no acompanyats potencials sol·licitants de protecció.
4. Política de formació i implicació dels cossos policials (Mossos d’Esquadra) en protecció internacional, per a què puguin identificar possibles sol·licitants de protecció internacional i/o víctimes de tràfic d’éssers humans.
5. Foment del coneixement i la protecció dels col·lectius més vulnerables entre els sol·licitants i beneficiaris de la protecció internacional (menors, dones, víctimes de tràfic d’éssers humans, víctimes de tortura, persones LGTBI…)
6. Millora del reconeixement dels estudis dels sol·licitants i beneficiaris de protecció internacional: flexibilització de la tramitació d’homologacions de titulacions acadèmiques i l’accés a la universitat.
7. Afavoriment de l’accés al servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i l’accés a la formació ocupacional, i així al mercat laboral.
8. Implementació de polítiques d’accés a l’habitatge per tal de millorar l’accés a les persones amb necessitats de protecció internacional a l’allotjament, a través de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, entre d’altres.
9. Suport a campanyes de sensibilització i incidència per a la inclusió de les persones refugiades i contra els rumors.

En aquest sentit, cal mencionar explícitament el Programa Català de Refugi.

El passat setembre de 2015, la Generalitat de Catalunya va establir el Comitè per l’Acollida de les persones refugiades. Aquest Comitè porta desenvolupant des de 2017 el Programa Català de Refugi. Aquest Programa s’orienta, d’una banda, a atendre les necessitats bàsiques de les persones acollides i, de l’altra, a ajudar-les a assolir una independència social i laboral que els faciliti l’exercici de la plena ciutadania. Concretament, inclou un ajut econòmic, que atorga el Govern a través d’una convocatòria pública, i que serveix per garantir les necessitats bàsiques: habitatge, subministraments, alimentació, roba, medicines, higiene personal i les despeses derivades de l’escolarització obligatòria. S’hi poden acollir les persones refugiades que hagin acabat el programa estatal sense haver assolit una autonomia personal suficient tot i que, excepcionalment, s’atenen també les persones refugiades que hagin deixat el programa estatal per altres raons justificades i que es trobin en situació d’exclusió social. Les persones beneficiàries han d’estar empadronades a Catalunya i han d’haver tingut ingressos anuals per sota de la Renda Mínima d’Inserció en els 12 mesos anteriors.

És important remarcar que aquest programa és complementari al programa estatal i els i les sol·licitants d’asil i beneficiàries de la protecció internacional poden accedir després de finalitzar el programa estatal. En el marc del Programa hi trobem el projecte de mentoria social amb persones refugiades, on hi participen, a més de la Generalitat, diferents entitats socials.  L’objectiu del projecte consisteix en facilitar el coneixement de l’entorn, l’aprenentatge de les llengües oficials a Catalunya, l’accés a l’ocupabilitat i l’ocupació, la creació de xarxa relacional i l’apropament a la cultura a persones en procés de sol·licitud de protecció internacional o amb la condició de refugiat reconeguda, mitjançant l’acompanyament de persones voluntàries que exerceixen  una funció de mentoria de manera coordinada i supervisada per un tècnic professional.

 

DADES

Segons dades de l’IDESCAT, al 2017 Catalunya va rebre 3.926 sol·licitants d’asil.

Segons les dades aportades per la Generalitat de Catalunya, durant el 2017, un total de 333 mentors van acompanyar a 191 refugiats en el marc del Programa Català de Refugi en el seu primer any de funcionament. Es preveu una tendència sostinguda pel que fa a la participació de més mentors i mentores durant el 2018, ja que , el 2017, el Programa va rebre inscripcions de 2.584 persones disposades a crear nous grups d’acompanyament.

Ara per ara, no es disposa de dades públiques relatives al 2018.

 

NOTES

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/benestar-social-familia/notapremsavw/304402/ca/333-mentors-191-persones-refugiades-participen-2017-programa-catala-refugi.do

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2017/01/24/13/52/1cef8462-d0c9-4f1a-b892-5b9950ffa078.pdf

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/benestar-social-familia/notapremsavw/304402/ca/333-mentors-191-persones-refugiades-participen-2017-programa-catala-refugi.do

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2017/01/24/13/52/2a850fd3-9c4c-4a3e-bdd3-1970b72bfc02.pdf

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20419-Inventari-de-recursos-per-a-persones-refugiades

[1] http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/05immigracio_refugi/proteccio_internacional/bases_pla_proteccio_internacional_catatalunya.pdf

5. DEMARCACIÓ DE BARCELONA

Les demarcacions i municipis assumeixen una part important de l’acollida, incloent-t’hi la interlocució amb les víctimes, les ONG i la societat civil. Donat l’important volum d’arribades a la demarcació de Barcelona, aquesta ha esdevingut un actor important en relació a les accions anteriorment esmentades i, tot i que el seu paper pot quedar diluït a través de l’acció dels seus municipis, la Diputació de Barcelona dona suport:

a) Als municipis en l’acollida i la inclusió de persones refugiades, amb especial èmfasi a les persones pertinents a grups vulnerables.

b) Als municipis per a la implementació de projectes anti-rumors, de sensibilització i d’incidència sobre els desplaçaments forçats, les seves causes i com eradicar-les. N’és un exemple l’exposició “Diaris Il·lustrats de Persones Refugiades” de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.

c) A les organitzacions de la societat civil que estan desenvolupant accions d’acollida i d’inclusió social de persones refugiades així com de sensibilització, d’incidència política i social en la matèria. En són un exemple el seminari organitzat per la xarxa Asil.Cat al 2016 “El dret d’asil a Europa: models i reptes en l’acollida de persones amb necessitats de protecció internacional” o la taula rodona ‘Els reptes d’Europa davant la crisi de les persones refugiades’.

Aquestes accions contribueixen a fomentar la cohesió social i una ciutadania crítica a nivell local. Això es tradueix en casos concrets d’èxit de localitats de la demarcació com Barcelona, El Prat de Llobregat, Lliçà d’Amunt, Olesa, Òrrius, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Celoni o Santa Eulàlia de Ronçana. En concret, aquests municipis han estat o estan directament involucrats en major o menor mesura en l’acollida de persones refugiades.

Per una banda, Barcelona, Sabadell i Sant Boi de Llobregat han facilitat l’apertura de dispositius d’acollida en el marc del programa estatal. Alhora, han desenvolupat programes complementaris propis adreçats a reforçar els processos d’acollida de persones refugiades i han dut a terme accions de sensibilització, incidència i promoció del voluntariat.

De l’altra, altres com Olesa de Montserrat o Sant Celoni col·laboren amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, posant a disposició els serveis socials de l’Ajuntament per a l’acollida de dues famílies en dos pisos propietat del consistori, mentre que Lliçà d’Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana lloguen un pis per acollir a persones ateses per la CCAR.

DADES

La província de Barcelona va registrar prop de 3440 sol·licituds d’asil l’any 2017, el que constitueix el  88% de les sol·licituds realitzades a Catalunya.

 

NOTES

http://www.ccar.cat/un-any-despres-de-la-gran-manifestacio-volemacollir-quin-balanc-fem-de-la-situacio-de-les-persones-refugiades/

http://ciutatrefugi.barcelona/ca/lacollida

https://www.diba.cat/es/web/ri/-/el-paper-dels-municipis-en-les-politiques-l-asil

http://www.sabadell.cat/ca/ciutatrefugi

http://sabadell.cat/ca/noticies-municipals/69660-l-ajuntament-engega-un-programa-municipal-d-acollida-temporal-de-persones-refugiades

http://www.santboi.cat/ciutatrefugi

https://seuelectronica.diba.cat/tramits-ens/concertacio/docs/Cataleg%202017.pdf

6. BARCELONA

Dades dels sol·licitants d’asil a la ciutat

La ciutat de Barcelona s’ha mostrat com una ciutat que vol ser acollidora amb les persones refugiades, i compta des del 2007 amb una xarxa d’acollida i acompanyament, que combina l’acció dels serveis municipals amb la dels districtes i les entitats de la ciutat[1]. Gràcies a aquesta, es facilita l’accés als recursos necessaris per a garantir l’autonomia personal i la integració social de totes les persones immigrants, refugiades, apàtrides i sol·licitants d’asil.

Des de l’Ajuntament de la ciutat també es desenvolupa des del 2015 el pla “Barcelona, ciutat refugi” amb l’objectiu de “donar resposta a la crisi humanitària actual i preparar la ciutat per acollir i assistir a les persones refugiades, proveir-dels serveis necessaris i garantir els seus drets”[2]. En el marc d’aquest pla, es treballa l’acollida de les persones sol·licitants d’asil que fa la ciutat alhora que es millora la informació i sensibilització de la ciutadania barcelonina i es reforça la cooperació amb tercers països.

En l’acollida que es porta a terme a la ciutat, hi ha un perfil molt divers i canviant entre les persones sol·licitants. Durant el 2017, les nacionalitats més nombroses entre les persones sol·licitants d’asil a Barcelona han estat les de Veneçuela (el 33,5% del total de les sol·licituds), Síria (13,5%) i Colòmbia (7,9%)[3].

Durant aquest any ha baixat la quantitat de persones ucraïneses que arriben a Barcelona per demanar asil davant els nous escenaris que planteja el conflicte al seu país. Però, encara queden moltes persones que van arribar d’Ucraïna durant els anys anteriors pendents de la resolució del seu expedient d’asil i, per tant, de poder saber si són reconegudes com a refugiades o no.

Per contra, ha augmentat clarament el nombre de persones veneçolanes que demanen asil a Barcelona, al igual que a la resta de l’estat. A més a més, aquest augment es suma al que ja es va enregistrar al 2016, quan ja va ser Veneçuela el país d’origen d’on arribaven més sol·licitants d’asil a l’estat espanyol.

Entre les persones sol·licitants d’asil a Barcelona hi ha una majoria de homes, com succeeix a la resta de l’estat.

 

Enllaç al web de “Barcelona, ciutat refugi” (http://ciutatrefugi.barcelona/)

Enllaç a testimonis de persones que van haver de fugir a l’estranger durant la guerra civil (vídeos passats a Yumagic)

[1] http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/ca/xarxa1.html

[2] http://ciutatrefugi.barcelona/es/el-plan

[3] http://www.ccar.cat/un-any-despres-de-la-gran-manifestacio-volemacollir-quin-balanc-fem-de-la-situacio-de-les-persones-refugiades/

7. TESTIMONIATGE