Alep-Esmirna-Lesbos-Sabadell Una família que comença de zero a Catalunya, entre els 11 milions de sirios forçats a l’èxode.

Sevan, Ismail i els seus fills formen part del contingent de refugiats que han creuat la Mediterrània fugint dels bombardejos. Les ruïnes en què va quedar el seu pis del barri d’Al-Ashrafia d’Alep simbolitzen la destrucció de Síria, un país que ha vist com 11,5 milions dels seus habitants es veien abocats a l’èxode, 6,3 milions dins de les seves pròpies fronteres i els restants 5,2 a l’estranger, com a refugiats, segons dades de l’Agència de l’ONU per als refugiats (Acnur). Des de fa 15 mesos, aquesta família resideix a Sabadell dins el programa de reubicació de refugiats, procedents dels campaments de Grècia i Itàlia, impulsat per la Unió Europea (UE) amb escàs èxit. La majoria de governs europeus no ha complert amb els seus compromisos. Europa només ha acollit 28.579 dels 98.272 refugiats que havia pactat rebre en un període de dos anys que conclou avui. I Espanya és un dels principals incomplidors. Les 1.279 persones que han arribat fins al moment només representen el 13,7% de la xifra promesa. Sevan i Ismail integren aquest grup de 1.279 refugiats. La seva història és calcada a la de tantes altres víctimes dels combats a Síria, Iraq, Afganistan, Somàlia, Eritrea … “Al meu germà -relata Sevan- el va matar una bomba i nosaltres vam decidir marxar d’Alep i instal·lar-nos en Afrin, on viuen els meus sogres, kurds com el meu marit, que va haver de deixar la seva feina de torner “. La majoria de governs europeus no ha complert amb els seus compromisos En Afrin, la vida tampoc era fàcil. Sense aigua corrent, ni electricitat, ni escola per als seus fills, Ahmed i Àsia, que ara tenen sis i cinc anys. Hassan, el petit, de quatre mesos, va néixer a Sabadell. El pla inicial era anar a Alemanya, on fa temps que resideixen tres germans d’Ismail. Així que el gener del 2016 van emprendre a peu una marxa de 60 km fins a arribar a Turquia. “A la frontera vam agafar un autobús fins a Esmirna. Hi havia molta gent esperant poder embarcar rumb a Grècia. Negociem preus i paguem 1.500 euros a un noi que ens va estafar. Va marxar amb els nostres diners i no ho vam tornar a veure. Vam haver de demanar ajuda als meus germans d’Alemanya, que ens van enviar 3.000 euros “, detalla la parella. Aquest va ser el preu del passatge per als quatre en una precària embarcació amb 55 persones a bord. “Si pagues poc et fiquen en un vaixell amb molta gent. La nena va passar molta por, Ahmed no “, explica el pare mostrant el vídeo que va gravar amb el seu mòbil al salpar d’Esmirna. Els desplaçaments forçosos al món ja afecten 65,6 milions de persones Després de diverses hores de travessia van arribar a l’illa de Lesbos, la seva casa durant els següents tres mesos i mig. “Primer vam estar en un camp de refugiats, però Ahmed va patir una atac d’asma, va estar hospitalitzat cinc dies i després ens van enviar a un hotel”, explica Sevan que té més facilitat amb els idiomes que el seu marit. La següent parada va ser Atenes, on els van proposar viatjar a Espanya dins el programa de reubicació de refugiats. Van acceptar aquesta destinació i el 23 de juny de l’2016 van prendre un vol a Madrid. La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) els va proporcionar allotjament a Sabadell, primer en un pis compartit amb un asilat d’Ucraïna, i ara sols. “Els nens parlen molt bé el català. Ahmed ha començat primer de primària i Àsia P5. Jo buscaré treball de torneig quan aprengui castellà. Cada dia vaig a classe, dues hores i mitja al matí i dues a la tarda “, diu Ismail. Sevan, que va donar a llum fa només quatre mesos, passa més temps a casa amb el nadó. Sabadell no era el destí buscat, però s’han anat acomodant a aquest ciutat i descarten anar a Alemanya. “Ens quedarem aquí fins que hi hagi pau a Síria. Hem fet una amiga, Assumpció, la professora de castellà. És com la nostra mare. Ella es va quedar amb mi tota la nit a l’hospital quan va néixer Hassan “, relata agraïda Sevan. El drama dels desplaçaments forçosos al món per guerres i desastres naturals ja afecta 65,6 milions de persones. D’aquestes, 22,5 milions són refugiats, com Sevan, Ismail i els seus fills. Síria ocupa el primer lloc d’aquest dramàtic podi, seguit de Colòmbia, Afganistan, i l’Iraq.