GUATEMALA

mapa-guatemala-camins

Al 2019 es contaren
77 morts

de desnutrició d’infants
menors de 5 anys

world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

  1. Història i conflicte

Guatemala va aconseguir la independència d’Espanya l’any 1821. A partir d’aquell moment i fins a finals del segle XX, el país ha estat dirigit per règims militars i governs autoritaris que sovint accedien al poder per mig d’eleccions fraudulentes o cops d’estat. Molts dels governants s’han vist implicats en casos de corrupció i han estat acusats de permetre la ingerència dels Estats Units en la política del país, especialment a partir de la dècada dels seixanta, arran del triomf de la Revolució cubana.
Entre el 1960 i el 1996, en el marc de la Guerra Freda, el país va viure una cruenta guerra civil que va causar un gran impacte humà, econòmic i polític i va reforçar la polarització de la societat. L’inici del conflicte se situa el 13 de novembre de 1960, quan moviments civils i estudiantils es van sumar a una inicial rebel·lió militar. Poc després, apareixia el primer grup guerriller del país i posteriorment en sorgirien més. El conflicte va costar la vida a més de 200.000 persones, 45.000 més van desaparèixer i centenars de milers es van veure obligades a marxar de casa. Moltes es van desplaçar a l’interior del país; d’altres van marxar a Mèxic —on als anys 80 hi havia més de 100 camps de refugiats—, als Estats Units i a Belize. A principis del segle XXI, unes 250.000 persones continuen desplaçades a l’interior del país.

Després dels acords de pau i d’anys d’una certa estabilitat, actualment la recuperació política i econòmica del país és encara molt lenta. Es fan eleccions de forma regular, però la governabilitat és complexa i es denuncien freqüents casos de corrupció. D’altra banda, el país té uns índex de pobresa molt elevats, inestabilitat laboral i casos de violacions drets humans durant la guerra civil que encara s’arrastren; són especialment greus els crims i la violència relacionats amb la droga. De fet, segons l’Estadística Global d’Homicidis que elabora les Nacions Unides, Guatemala és un dels països amb un índex més elevat d’assassinats i violència.

El suport tècnic proporcionat per la Comissió contra la Impunitat a Guatemala1 —que va finalitzar la seva missió i mandat el 13 de setembre de 2019—, reflecteix aquests fets així com el profund arrelament d’estructures criminals al país.

NOTES

1 Comissió Internacional Contra la Impunitat a Guatemala. (2019). El legado de la Justicia de Guatemala. Informe de cierre de la Comisión contra la Impunidad en Guatemala. Recuperat de https://www.cicig.org/cicig/informes_cicig/informe-de-labores/informe-final-de-labores/#informe

2. NEGOCIACIONS I PROCÉS DE PAU

2. Negociacions i procés de pau

L’any 1987 es va fer un nou intent de diàleg entre el govern i la guerrilla per avançar cap a una política de reconciliació nacional, però també va fracassar. Pocs anys després, les reivindicacions van rebre el suport d’una veu inesperada: Rigoberta Menchú, una indígena quitxé que liderava una campanya en nom de l’entesa i la defensa dels drets de les persones indígenes i de les dones1. La seva tasca va ser reconeguda amb el Premi Nobel de la Pau el 1992, un factor decisiu a l’hora d’empènyer Guatemala a posar fi a la violència.

El març del 1996, el Govern i la Unidad Revolucionaria Nacional de Guatemala —que aplegava els quatre principals grups guerrillers del país— van acordar un alto el foc, que va culminar el mes de desembre amb la signatura dels acords de pau. Aquests posaren fi a 36 anys de guerra civil.

Tot i l’èxit que van representar els acords, la seva implementació va ser complexa. La Comisión para el Esclarecimiento Histórico, inspirada en iniciatives similars de Sud-Àfrica i El Salvador, va establir que l’exèrcit era el responsable de la majoria dels abusos comesos contra els drets humans, i que la població indígena fou qui més va patir la violència. Redreçar aquests greuges era un component important dels acords de pau.

 

NOTES

2 Rigoberta Menchú. (s. d.). Mujeres Nobel. Recuperat de http://www.mujeresnobel.eu/rigoberta.html

3. DRETS HUMANS

3. Drets Humans

a. Context3

Guatemala encara pateix les seqüeles d’un llarg conflicte armat, particularment l’existència d’un gran nombre de persones desaparegudes, que a dia d’avui encara no han estat trobades, i de nombroses violacions de drets humans sense investigar ni condemnar. El país pateix elevats índex de pobresa, corrupció, criminalitat, violència i exclusió social, entre d’altres. Tot plegat s’agreuja en sectors de la població més vulnerabilitzats, com ara els pobles indígenes, camperols i persones en situació de pobresa.

b. Drets civils i polítics4

Les dones, els pobles indígenes i les persones afrodescendents són els sectors o col·lectius que més pateixen discriminació i no gaudeixen de gaire espai a la vida pública i política, ni tampoc d’igualtat de condicions. Sovint no poden exercir plenament els seus drets, com ara la participació política, la llibertat d’expressió, els drets laborals o l’accés a la justícia5. Els drets dels defensors dels drets humans, líders indígenes, periodistes i sindicalistes no estan garantits i pateixen violència, assassinats, intimidació i estigmatització.6 La tortura al país està tipificada de manera laxa i sovint no se sanciona penalment.7 El dret a la vida i a la seguretat personal tampoc està garantit per la violència, sovint organitzada, i els linxaments. El treball i l’explotació infantil també són una realitat al país i els menors freqüentment pateixen explotació laboral i sexual.

c. LGTBI

La legislació no prohibeix la discriminació per raó d’orientació sexual o identitat de gènere, ni reconeix la identitat de les persones transgènere, que han patit un augment de les morts violentes. Les agressions i delictes d’odi contra aquesta comunitat sovint no tenen investigació, sancions, ni reparacions.

Les persones lesbianes, gais, bisexuals i transgènere, inclosos els i les joves, van continuar patint assetjament, abús i aïllament, fins i tot dins de les seves famílies.8

d. Gènere

Segueix augmentant la violència contra les dones en totes les seves formes, especialment el nombre de feminicidis i pel grau d’acarnissament dels mateixos. Molts dels casos no s’investiguen i no es destinen prou recursos a combatre la violència de gènere, tal i com assenyala Nacions Unides. Per altra banda, l’avortament segueix penalitzat i amb condemnes de presó, malgrat petits avenços com el cas terapèutic en el que la mare està en perill, on sí es permet. L’esterilització forçada i l’avortament coercitiu és una realitat per a les dones i les menors amb discapacitat.

e. Migrants i refugiats9

Guatemala ocupa una posició especial en tractar-se d’un país d’origen, trànsit, destinació i retorn de migrants, essent particularment rellevants els moviments migratoris col.lectius com les «caravanes d’immigrants» que es dirigeixen cap als Estats Units i Mèxic. Els efectes del canvi climàtic influeixen en la migració forçada a diferents zones del país, com ara el «corredor sec». També és dramàtica la situació que viuen molts migrants víctimes de grups de crim organitzats, pandilles, mares o funcionaris corruptes; així com de delictes com segrestos, extorsions, robatoris, reclutament forçat, abusos sexuals, violència física, etc.

L’any 2019 estigué marcat per retrocessos significatius i per accions orientades a obstaculitzar l’avenç dels drets humans i de l’Estat de dret, la lluita contra la corrupció i la impunitat. La degradació de la situació en aquest àmbit ha forçat de nou a un gran nombre de guatemalencs, inclosos infants no acompanyats, a migrar.10

El 26 de juliol, els governs de Guatemala i dels EUA van signar un acord relatiu a la cooperació respecte de l’examen de sol·licituds de protecció, conegut com a acord de «tercer país segur». Aquest acord estipula que les persones no guatemalenques majors d’edat que arriben als EUA, a través de qualsevol port d’entrada, per sol·licitar asil o una altra forma de protecció seran enviades a Guatemala per a la valoració d’aquestes sol·licituds. Aquest acord suposa una greu violació dels drets humans de moltes persones no només per les condicions d’acollida i vida dels sol.licitants a Guatemala, si no també pel que implica la seva execució: expulsions col·lectives, desaparició de les garanties pròpies del procediment d’asil, la comissió molt sovint de detencions arbitràries, i en definitiva la possibilitat de l’incompliment del principi de no devolució.

f. Nens, nenes i adolescents

En els últims anys s’ha registrat un augment dels casos de desnutrició d’infants menors de cinc anys i, de fet, el 2019 es constataren 77 morts en aquest sentit.11 Alhora, es van registrar alts nivells d’embarassos de nenes menors de 18 anys, dels quals molts casos corresponen a mares menors de 15 anys, cosa que ho configura com a delicte de violació segons la legislació nacional guatemalenca.

La situació dels drets dels infants a l’Estat part els porta a migrar a altres països. Així doncs, es produeix un increment del nombre de treballadors migrants amb els seus fills i de menors no acompanyats que són privats de la seva llibertat, així com s’evidencia la falta de mesures exhaustives per protegir els drets dels nens en els processos d’expulsió12.

g. Pobles indígenes13

Hi alts nivells de desigualtat, pobresa i exclusió social, amb efectes perniciosos dels racisme i la discriminació racial històrica i estructural que enfrontaven els pobles indígenes i els afrodescendents al país.

Com a conseqüència de la marginalitat i pobresa que pateixen els pobles indígenes i les comunitats camperoles a Guatemala, solen ser forçats a abandonar els seus territoris ancestrals o les terres en què han viscut i treballat per anys, patint desplaçament intern o fins i tot essent forçats a migrar a d’altres països.14

 

NOTES

3 Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. (2018, maig). Observaciones finales sobre el cuarto informe periódico de Guatemala (CCPR/C/GTM/CO/4). Recuperat de https://www.refworld.org.es/pdfid/5af5bdeb4.pdf

4 Organització Mundial Contra la Tortura i Unitat de Protecció a Defensores i Defensors de Drets Humans – Guatemala. (2019, 14 març). Guatemala: Resolución del Parlamento Europeo constituye enésima muestra de preocupación internacional por crisis de derechos humanos en el país  [Comunicat de premsa]. Recuperat de https://www.omct.org/es/monitoring-protection-mechanisms/statements/guatemala/2019/03/d25270/

5 Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial. (2019, maig). Observaciones finales sobre los informes periódicos 16o y 17o combinados de Guatemala (CERD/C/GTM/CO/16-17). Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsteCMBhlGqa0XHJvL38Nq1m%2bWx5Dx03I83oqgTPq4e0iGNbNzIjyLm%2f8hlVrVdrsiPs4cRN2N0ph7delMEf8bID3cWFJIEfgek2DrPsoLwx8qLTyduujVRFdtbpmGmdezg%3d%3d

6 Procuradoria dels Drets Humans i Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans a Guatemala. (2019). Situación de las personas defensoras de derechos humanos en Guatemala: Entre el compromiso y la adversidad. Recuperat de https://www.oacnudh.org.gt/images/CONTENIDOS/ARTICULOS/PUBLICACIONES/Informe_personas_defensoras.pdf

7 Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides. (2018, novembre). Observaciones finales sobre el séptimo informe periódico de Guatemala (CAT/C/GTM/CO/7). Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsiqfk8caYZRrn8MoNjn4orFn9Scm3p5gWZaGaOaNzxEGCKCIllY45By8ncmINJYBkgmBm5bMzKGSI3B18sCrn2ZVKlkTzZbSkwl%2f93%2bHAwlS

8 Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans a Guatemala. (2020, gener). Situación de los derechos humanos en Guatemala: Informe (A/HRC/43/3/Add.1). Paràgraf 80. Recuperat de https://reliefweb.int/report/guatemala/situaci-n-de-los-derechos-humanos-en-guatemala-informe-de-la-alta-comisionada-de

9 Comitè de Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars. (2019, maig). Observaciones finales sobre el segundo informe periódico de Guatemala (CMW/C/GTM/CO/2). Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2FPPRiCAqhKb7yhsoQVPsshwJI7VZ8zT9k4So%2Fv6x3bhX9mqvvIceiSSpB7l3kklHNwcnZZ8vUUM%2F3KCzvHKhQrOAZZvPevPd0XCb0y3f5MFYLgJNJZ32Rylsgg

10 Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans a Guatemala. (2020, gener). Situación de los derechos humanos en Guatemala: Informe (A/HRC/43/3/Add.1). Paràgraf 3. Recuperat de https://reliefweb.int/report/guatemala/situaci-n-de-los-derechos-humanos-en-guatemala-informe-de-la-alta-comisionada-de

11Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans a Guatemala. (2020, gener). Situación de los derechos humanos en Guatemala: Informe (A/HRC/43/3/Add.1). Paràgraf 60. Recuperat de https://reliefweb.int/report/guatemala/situaci-n-de-los-derechos-humanos-en-guatemala-informe-de-la-alta-comisionada-de

12 Comitè de Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars. (2019, maig). Observaciones finales sobre el segundo informe periódico de Guatemala (CMW/C/GTM/CO/2). Paràgraf 44. Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2FPPRiCAqhKb7yhsoQVPsshwJI7VZ8zT9k4So%2Fv6x3bhX9mqvvIceiSSpB7l3kklHNwcnZZ8vUUM%2F3KCzvHKhQrOAZZvPevPd0XCb0y3f5MFYLgJNJZ32Rylsgg

13 Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial. (2019, maig). Observaciones finales sobre los informes periódicos 16o y 17o combinados de Guatemala (CERD/C/GTM/CO/16-17). Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsteCMBhlGqa0XHJvL38Nq1m%2bWx5Dx03I83oqgTPq4e0iGNbNzIjyLm%2f8hlVrVdrsiPs4cRN2N0ph7delMEf8bID3cWFJIEfgek2DrPsoLwx8qLTyduujVRFdtbpmGmdezg%3d%3d

14 Comitè de Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars. (2019, maig). Observaciones finales sobre el segundo informe periódico de Guatemala (CMW/C/GTM/CO/2). Paràgraf 26.b. Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2FPPRiCAqhKb7yhsoQVPsshwJI7VZ8zT9k4So%2Fv6x3bhX9mqvvIceiSSpB7l3kklHNwcnZZ8vUUM%2F3KCzvHKhQrOAZZvPevPd0XCb0y3f5MFYLgJNJZ32Rylsgg

GUATEMALA

mapa-guatemala-camins

Al 2019 es contaren
77 morts

de desnutrició d’infants
menors de 5 anys

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

  1. Història i conflicte

Guatemala va aconseguir la independència d’Espanya l’any 1821. A partir d’aquell moment i fins a finals del segle XX, el país ha estat dirigit per règims militars i governs autoritaris que sovint accedien al poder per mig d’eleccions fraudulentes o cops d’estat. Molts dels governants s’han vist implicats en casos de corrupció i han estat acusats de permetre la ingerència dels Estats Units en la política del país, especialment a partir de la dècada dels seixanta, arran del triomf de la Revolució cubana.
Entre el 1960 i el 1996, en el marc de la Guerra Freda, el país va viure una cruenta guerra civil que va causar un gran impacte humà, econòmic i polític i va reforçar la polarització de la societat. L’inici del conflicte se situa el 13 de novembre de 1960, quan moviments civils i estudiantils es van sumar a una inicial rebel·lió militar. Poc després, apareixia el primer grup guerriller del país i posteriorment en sorgirien més. El conflicte va costar la vida a més de 200.000 persones, 45.000 més van desaparèixer i centenars de milers es van veure obligades a marxar de casa. Moltes es van desplaçar a l’interior del país; d’altres van marxar a Mèxic —on als anys 80 hi havia més de 100 camps de refugiats—, als Estats Units i a Belize. A principis del segle XXI, unes 250.000 persones continuen desplaçades a l’interior del país.

Després dels acords de pau i d’anys d’una certa estabilitat, actualment la recuperació política i econòmica del país és encara molt lenta. Es fan eleccions de forma regular, però la governabilitat és complexa i es denuncien freqüents casos de corrupció. D’altra banda, el país té uns índex de pobresa molt elevats, inestabilitat laboral i casos de violacions drets humans durant la guerra civil que encara s’arrastren; són especialment greus els crims i la violència relacionats amb la droga. De fet, segons l’Estadística Global d’Homicidis que elabora les Nacions Unides, Guatemala és un dels països amb un índex més elevat d’assassinats i violència.

El suport tècnic proporcionat per la Comissió contra la Impunitat a Guatemala1 —que va finalitzar la seva missió i mandat el 13 de setembre de 2019—, reflecteix aquests fets així com el profund arrelament d’estructures criminals al país.

NOTES

1 Comissió Internacional Contra la Impunitat a Guatemala. (2019). El legado de la Justicia de Guatemala. Informe de cierre de la Comisión contra la Impunidad en Guatemala. Recuperat de https://www.cicig.org/cicig/informes_cicig/informe-de-labores/informe-final-de-labores/#informe

2. NEGOCIACIONS I PROCÉS DE PAU

2. Negociacions i procés de pau

L’any 1987 es va fer un nou intent de diàleg entre el govern i la guerrilla per avançar cap a una política de reconciliació nacional, però també va fracassar. Pocs anys després, les reivindicacions van rebre el suport d’una veu inesperada: Rigoberta Menchú, una indígena quitxé que liderava una campanya en nom de l’entesa i la defensa dels drets de les persones indígenes i de les dones1. La seva tasca va ser reconeguda amb el Premi Nobel de la Pau el 1992, un factor decisiu a l’hora d’empènyer Guatemala a posar fi a la violència.

El març del 1996, el Govern i la Unidad Revolucionaria Nacional de Guatemala —que aplegava els quatre principals grups guerrillers del país— van acordar un alto el foc, que va culminar el mes de desembre amb la signatura dels acords de pau. Aquests posaren fi a 36 anys de guerra civil.

Tot i l’èxit que van representar els acords, la seva implementació va ser complexa. La Comisión para el Esclarecimiento Histórico, inspirada en iniciatives similars de Sud-Àfrica i El Salvador, va establir que l’exèrcit era el responsable de la majoria dels abusos comesos contra els drets humans, i que la població indígena fou qui més va patir la violència. Redreçar aquests greuges era un component important dels acords de pau.

 

NOTES

2 Rigoberta Menchú. (s. d.). Mujeres Nobel. Recuperat de http://www.mujeresnobel.eu/rigoberta.html

3. DRETS HUMANS

3. Drets Humans

a. Context3

Guatemala encara pateix les seqüeles d’un llarg conflicte armat, particularment l’existència d’un gran nombre de persones desaparegudes, que a dia d’avui encara no han estat trobades, i de nombroses violacions de drets humans sense investigar ni condemnar. El país pateix elevats índex de pobresa, corrupció, criminalitat, violència i exclusió social, entre d’altres. Tot plegat s’agreuja en sectors de la població més vulnerabilitzats, com ara els pobles indígenes, camperols i persones en situació de pobresa.

b. Drets civils i polítics4

Les dones, els pobles indígenes i les persones afrodescendents són els sectors o col·lectius que més pateixen discriminació i no gaudeixen de gaire espai a la vida pública i política, ni tampoc d’igualtat de condicions. Sovint no poden exercir plenament els seus drets, com ara la participació política, la llibertat d’expressió, els drets laborals o l’accés a la justícia5. Els drets dels defensors dels drets humans, líders indígenes, periodistes i sindicalistes no estan garantits i pateixen violència, assassinats, intimidació i estigmatització.6 La tortura al país està tipificada de manera laxa i sovint no se sanciona penalment.7 El dret a la vida i a la seguretat personal tampoc està garantit per la violència, sovint organitzada, i els linxaments. El treball i l’explotació infantil també són una realitat al país i els menors freqüentment pateixen explotació laboral i sexual.

c. LGTBI

La legislació no prohibeix la discriminació per raó d’orientació sexual o identitat de gènere, ni reconeix la identitat de les persones transgènere, que han patit un augment de les morts violentes. Les agressions i delictes d’odi contra aquesta comunitat sovint no tenen investigació, sancions, ni reparacions.

Les persones lesbianes, gais, bisexuals i transgènere, inclosos els i les joves, van continuar patint assetjament, abús i aïllament, fins i tot dins de les seves famílies.8

d. Gènere

Segueix augmentant la violència contra les dones en totes les seves formes, especialment el nombre de feminicidis i pel grau d’acarnissament dels mateixos. Molts dels casos no s’investiguen i no es destinen prou recursos a combatre la violència de gènere, tal i com assenyala Nacions Unides. Per altra banda, l’avortament segueix penalitzat i amb condemnes de presó, malgrat petits avenços com el cas terapèutic en el que la mare està en perill, on sí es permet. L’esterilització forçada i l’avortament coercitiu és una realitat per a les dones i les menors amb discapacitat.

e. Migrants i refugiats9

Guatemala ocupa una posició especial en tractar-se d’un país d’origen, trànsit, destinació i retorn de migrants, essent particularment rellevants els moviments migratoris col.lectius com les «caravanes d’immigrants» que es dirigeixen cap als Estats Units i Mèxic. Els efectes del canvi climàtic influeixen en la migració forçada a diferents zones del país, com ara el «corredor sec». També és dramàtica la situació que viuen molts migrants víctimes de grups de crim organitzats, pandilles, mares o funcionaris corruptes; així com de delictes com segrestos, extorsions, robatoris, reclutament forçat, abusos sexuals, violència física, etc.

L’any 2019 estigué marcat per retrocessos significatius i per accions orientades a obstaculitzar l’avenç dels drets humans i de l’Estat de dret, la lluita contra la corrupció i la impunitat. La degradació de la situació en aquest àmbit ha forçat de nou a un gran nombre de guatemalencs, inclosos infants no acompanyats, a migrar.10

El 26 de juliol, els governs de Guatemala i dels EUA van signar un acord relatiu a la cooperació respecte de l’examen de sol·licituds de protecció, conegut com a acord de «tercer país segur». Aquest acord estipula que les persones no guatemalenques majors d’edat que arriben als EUA, a través de qualsevol port d’entrada, per sol·licitar asil o una altra forma de protecció seran enviades a Guatemala per a la valoració d’aquestes sol·licituds. Aquest acord suposa una greu violació dels drets humans de moltes persones no només per les condicions d’acollida i vida dels sol.licitants a Guatemala, si no també pel que implica la seva execució: expulsions col·lectives, desaparició de les garanties pròpies del procediment d’asil, la comissió molt sovint de detencions arbitràries, i en definitiva la possibilitat de l’incompliment del principi de no devolució.

f. Nens, nenes i adolescents

En els últims anys s’ha registrat un augment dels casos de desnutrició d’infants menors de cinc anys i, de fet, el 2019 es constataren 77 morts en aquest sentit.11 Alhora, es van registrar alts nivells d’embarassos de nenes menors de 18 anys, dels quals molts casos corresponen a mares menors de 15 anys, cosa que ho configura com a delicte de violació segons la legislació nacional guatemalenca.

La situació dels drets dels infants a l’Estat part els porta a migrar a altres països. Així doncs, es produeix un increment del nombre de treballadors migrants amb els seus fills i de menors no acompanyats que són privats de la seva llibertat, així com s’evidencia la falta de mesures exhaustives per protegir els drets dels nens en els processos d’expulsió12.

g. Pobles indígenes13

Hi alts nivells de desigualtat, pobresa i exclusió social, amb efectes perniciosos dels racisme i la discriminació racial històrica i estructural que enfrontaven els pobles indígenes i els afrodescendents al país.

Com a conseqüència de la marginalitat i pobresa que pateixen els pobles indígenes i les comunitats camperoles a Guatemala, solen ser forçats a abandonar els seus territoris ancestrals o les terres en què han viscut i treballat per anys, patint desplaçament intern o fins i tot essent forçats a migrar a d’altres països.14

 

NOTES

3 Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. (2018, maig). Observaciones finales sobre el cuarto informe periódico de Guatemala (CCPR/C/GTM/CO/4). Recuperat de https://www.refworld.org.es/pdfid/5af5bdeb4.pdf

4 Organització Mundial Contra la Tortura i Unitat de Protecció a Defensores i Defensors de Drets Humans – Guatemala. (2019, 14 març). Guatemala: Resolución del Parlamento Europeo constituye enésima muestra de preocupación internacional por crisis de derechos humanos en el país  [Comunicat de premsa]. Recuperat de https://www.omct.org/es/monitoring-protection-mechanisms/statements/guatemala/2019/03/d25270/

5 Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial. (2019, maig). Observaciones finales sobre los informes periódicos 16o y 17o combinados de Guatemala (CERD/C/GTM/CO/16-17). Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsteCMBhlGqa0XHJvL38Nq1m%2bWx5Dx03I83oqgTPq4e0iGNbNzIjyLm%2f8hlVrVdrsiPs4cRN2N0ph7delMEf8bID3cWFJIEfgek2DrPsoLwx8qLTyduujVRFdtbpmGmdezg%3d%3d

6 Procuradoria dels Drets Humans i Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans a Guatemala. (2019). Situación de las personas defensoras de derechos humanos en Guatemala: Entre el compromiso y la adversidad. Recuperat de https://www.oacnudh.org.gt/images/CONTENIDOS/ARTICULOS/PUBLICACIONES/Informe_personas_defensoras.pdf

7 Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides. (2018, novembre). Observaciones finales sobre el séptimo informe periódico de Guatemala (CAT/C/GTM/CO/7). Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsiqfk8caYZRrn8MoNjn4orFn9Scm3p5gWZaGaOaNzxEGCKCIllY45By8ncmINJYBkgmBm5bMzKGSI3B18sCrn2ZVKlkTzZbSkwl%2f93%2bHAwlS

8 Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans a Guatemala. (2020, gener). Situación de los derechos humanos en Guatemala: Informe (A/HRC/43/3/Add.1). Paràgraf 80. Recuperat de https://reliefweb.int/report/guatemala/situaci-n-de-los-derechos-humanos-en-guatemala-informe-de-la-alta-comisionada-de

9 Comitè de Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars. (2019, maig). Observaciones finales sobre el segundo informe periódico de Guatemala (CMW/C/GTM/CO/2). Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2FPPRiCAqhKb7yhsoQVPsshwJI7VZ8zT9k4So%2Fv6x3bhX9mqvvIceiSSpB7l3kklHNwcnZZ8vUUM%2F3KCzvHKhQrOAZZvPevPd0XCb0y3f5MFYLgJNJZ32Rylsgg

10 Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans a Guatemala. (2020, gener). Situación de los derechos humanos en Guatemala: Informe (A/HRC/43/3/Add.1). Paràgraf 3. Recuperat de https://reliefweb.int/report/guatemala/situaci-n-de-los-derechos-humanos-en-guatemala-informe-de-la-alta-comisionada-de

11Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans a Guatemala. (2020, gener). Situación de los derechos humanos en Guatemala: Informe (A/HRC/43/3/Add.1). Paràgraf 60. Recuperat de https://reliefweb.int/report/guatemala/situaci-n-de-los-derechos-humanos-en-guatemala-informe-de-la-alta-comisionada-de

12 Comitè de Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars. (2019, maig). Observaciones finales sobre el segundo informe periódico de Guatemala (CMW/C/GTM/CO/2). Paràgraf 44. Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2FPPRiCAqhKb7yhsoQVPsshwJI7VZ8zT9k4So%2Fv6x3bhX9mqvvIceiSSpB7l3kklHNwcnZZ8vUUM%2F3KCzvHKhQrOAZZvPevPd0XCb0y3f5MFYLgJNJZ32Rylsgg

13 Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial. (2019, maig). Observaciones finales sobre los informes periódicos 16o y 17o combinados de Guatemala (CERD/C/GTM/CO/16-17). Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsteCMBhlGqa0XHJvL38Nq1m%2bWx5Dx03I83oqgTPq4e0iGNbNzIjyLm%2f8hlVrVdrsiPs4cRN2N0ph7delMEf8bID3cWFJIEfgek2DrPsoLwx8qLTyduujVRFdtbpmGmdezg%3d%3d

14 Comitè de Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars. (2019, maig). Observaciones finales sobre el segundo informe periódico de Guatemala (CMW/C/GTM/CO/2). Paràgraf 26.b. Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2FPPRiCAqhKb7yhsoQVPsshwJI7VZ8zT9k4So%2Fv6x3bhX9mqvvIceiSSpB7l3kklHNwcnZZ8vUUM%2F3KCzvHKhQrOAZZvPevPd0XCb0y3f5MFYLgJNJZ32Rylsgg

Volver arriba