IRAN

CCAR_Mapa_Iran (1)

Discriminació i violència contra dones,
minories ètniques i col·lectiu LGTBI

780.000 persones
refugiades afganes

world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

1. Història i conflicte

Iran s’ha considerat un dels majors imperis del món antic, habitada per diverses civilitzacions i cultures. Al segle XIX, es va veure influenciat pel Regne Unit i Rússia, els quals buscaven assegurar els seus interessos geopolítics i comercials en la regió. Aquestes dues potències europees van influenciar en els assumptes interns del país, que, juntament amb les tensions internes ja existents, van dur l’Iran cap a una Revolució al 1905. Com a conseqüència, es va establir una monarquia constitucional que limitava el poder de» Mozaffar ad-Din Shah Qajar, el cinquè xa xiïta de la dinastia Qajar.

Aquesta monarquia constitucional va establir un sistema parlamentari donant als ciutadans certes llibertats i drets polítics. Tot i així, la política del país va experimentar canvis rellevants, com va ser la abolició de la monarquia i la implementació de la República Islàmica de l’Iran.

La monarquia – aliada estretament amb els Estats Units- va anar esgotat la seva legitimitat, cada vegada més contestada per les congregacions religioses, forces polítiques i representants de la societat civil. El 1979 es va produir una revolució que va suposar l’abolició de la monarquia. Iran es va convertia en una república islàmica, sota el control polític de l‘Ajatolà Khomeini.

El 22 de setembre de 1980, es va iniciar el conflicte armat entre Iran i Iraq, que finalitzaria vuit anys després sense un clar vencedor. La font històrica de disputa és el riu Shatt Al-Arab, que fa frontera natural entre els dos països i és una zona rica en petroli. Per tal de resoldre qualsevol disputa fronterera, es va arribar al 1975 als Acords d’Argel, que cinc anys més tard es va veure derrocat per una sèrie d’atacs entre els dos països que va derivar a una invasió. El conflicte arribaria a la seva fi a causa de la pressió internacional, però sense modificacions a les fronteres, que hauria estat la causa principal de la guerra.

Es podria considerar un conflicte molt desigual, ja que s’ha pogut observar que entre els dos països hi havia una gran diferència en la seva grandària territorial i en la seva població. L’Iran tenia un nombre de població més significant, el que també deixava amb desavantatge militar l’Iraq.

En acabar la guerra, es va veure que els costos van ser enormes, sobretot per la crisi humanitària. 260,000 persones es van veure obligades a refugiar-se a altres països y, 3 milions de persones, aproximadament, es van veure forçades a desplaçar-se per dins del país.

A més, el conflicte es va veure agreujat per l’ús d’armament nuclear per part de l’Iran. Per tal de controlar el conflicte, les P5+1 (Xina, Rússia, EUA, França, Alemanya i Regne Unit), juntament amb el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va imposar sancions econòmiques, que en l’actualitat encara perduren, sobretot per part dels Estats Units. Entre aquestes sancions trobem un embargament en les transaccions comercials entre els Estats Units i l’Iran, les quals afecten directament al sector petroler i el financer. Tot i això, amb la nova presidència de Biden, les tensions entre els Estats Units i Iran s’han vist mitigades i s’han dut a terme negociacions a Viena entre ambdós països.

2. MILITARITZACIÓ I COMERÇ D'ARMES

2.- Militarització i comerç d’armes

La militarització al país ha estat una qüestió molt rellevant a la seva història, sobretot després de la Revolució Islàmica de 1979. Segons el Banc Mundial, les despeses militars abans de la Revolució significaven el 2’5% del PIB del país.

Per tal de garantir la seguretat del país, Iran va decidir desenvolupar armes nuclears, amb el suport de la Xina i Rússia. Per tal d’aturar i prevenir el seu desenvolupament, des del 2006, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha adoptat diferents requisits, acompanyat de sancions econòmiques, les quals exigeix a Iran la fi d’enriquir urani amb fins de proliferació nuclear. A la vegada, s’han anat impartint mesures restrictives de manera progressiva, per tal de complir els requisits. Per una banda, es va aprovar la Resolució 1696, la qual exigia al país acabar amb totes aquelles activitats relacionades amb l’enriquiment d’urani. Un any més tard, es va implementar sancions contra el país, incloent la prohibició de venta d’armes.

També ha estat acusat per generar tensió i desestabilitzar la regió, donant suport militar i financer a grups i milícies de diferents països com Iraq, Síria, Iemen, etc.,

La militarització present en el país és a causa de la seva política d’autodefensa, que va relacionada amb la percepció d’amenaces regionals i internacionals. En el 2022, el pressupost de la Guardia Revolucionaria Islàmica de l’ Iran, es va duplicar, arribant als 22 milions de dòlars.

3. DRETS HUMANS

3.1. Context

Amnistia Internacional ha denunciat reiterades vegades l’Iran per la vulneració dels drets humans en el país. Durant el 2021, la discriminació i la violència contra les dones, els minories ètniques i religioses i el col·lectiu LGTBI s’ha vist accentuat de forma molt rellevant. També hi ha hagut denuncies per part de Human Rights Watch, el qual aquest any ha manifestat que les autoritats del país han reprimit brutalment contra els manifestants en les protestes que exigien drets fonamentals.

3.2. Drets Civils i polítics

La persona amb més poder és el president Ebrahim Raisi, seguit del líder suprem, que no té un termini fixe. Aquest dirigeix les forces de seguretat, les judicials, i les mediàtiques.

Encara que es celebrin eleccions regularment, no es consideren que segueixin els estàndards democràtics, degut a les faccions que es troben dins del govern, ja que tenen un gran control sobre ell, incloent el procés electoral. També es a causa de les limitades llibertats polítiques. Això és a causa de, en part, per la influència que té el Consell de Guardians del país. Aquest és un organisme no escollit pels ciutadans, que desestima tots els candidats que no el segueixen, ja que és considerat l'organisme amb més poder dins l'estat. Aquest es troba controlat pels conservadors i pel líder suprem. Aquest veta a tots els candidats del parlament, la presidència i l’Assemblea d’Experts. Normalment, el consell rebutja totes aquelles candidatures que no es consideren lleials al que estableix el govern. Com a conseqüència, els ciutadans es troben amb poques opcions entre les quals escollir. És per això que, es considera que el sistema electoral d’Iran no segueix els estàndards democràtics internacionals.

El poder recau sobre el líder suprem del país, l'Ajatollah Ali Khamenei, i totes aquelles institucions, que no han estat escollides democràticament, que estan sota el seu control. Totes aquestes institucions, entre les quals es troben les forces de seguretat i judicials, tenen un paper molt important, ja que imposen reseccions sobre las llibertats socials.

Per altra banda, només estan permesos aquells partits que segueixen la ideologia de l’estat, així que tots aquells partits que tenen ideologies diferents de les de l'estat , els hi és molt difícil, o impossible, poder presentar-se a les eleccions. A més, es considera que les eleccions, tant dels votants com dels polítics, es veuen influenciades per les institucions imposades.

La corrupció és permanent en el país i la transparència del sistema de govern és extremament limitada. Els mitjans de comunicació es veuen directament afectats.

3.3. Gènere

El sistema polític es troba sota el domini d’un islamisme polític que suposa una lectura tradicionalista del rol de gènere i molt restrictiva dels drets de les dones. Les dones es troben sense representació política i, tot i que el 2021 es va escollir a Ensieh Khazali com a vicepresidenta pels assumptes de gènere i familiars, no es va nominar a cap dona per formar part del gabinet del govern. Encara que tinguin dret a vot i a presentar-se a les eleccions, la seva representació política s'ha vist molt limitada.

Es troben amb restriccions per sortir del país. A més, tenen prohibit estar en alguns llocs públics i, per viatjar necessiten el permís dels seus pares o marits.

Per altra banda, encara que es consideri que l’educació a les dones ha avançat en el país, encara es poden trobar amb dificultats depenent dels estudis que s’escollin i al mercat laboral.

Al setembre de 2022, Mahsa Amini, una jove de 22 anys, va morir sota la custodia de la policia moral de l’Iran. La Masha va ser empresonada per no portar ben posat el vel mentre passava uns dies a Teheran. Segons informes d’associacions de drets humans com Haalvsh, Amini va ser sotmesa a una “brutal pallissa” per part de les autoritats, el que va acabar en la seva mort.

Com a conseqüència, es va desencadenar un gran nombre de protestes per tot el país i arreu del món, exigint justícia per la noia i llibertats personals i polítiques. Les protestes van augmentar i es van estendre a nivell nacional.

En general, les llibertats socials estan restringides a Iran, però sobretot les dones són les que es veuen més afectades, ja que estan obligades a seguir unes normes, entre d’altres de vestimenta i d’aparença. Tot i això, s’han vist esforços per defensar els drets de les dones i s’ha intentat lluitar per fer canvis a les lleis per millorar la situació en el país.

3.4. Persones refugiades

Bona part de la ciutadania ha marxat del país des de 1970 cap als Estats Units, generant una gran diàspora per tota la regió, que s’ha vist empitjorada a causa de les sancions econòmiques i a la crisi de la COVID-19. Des de les sancions per parts dels Estats Units del 2018, s’ha vist un augment en la pobresa del país i un gran nombre de violacions dels drets humans, dirigint al país a una rellevant crisi humanitària.

Per altra banda, s’ha pogut observar que Iran ha acollit un gran nombre de refugiats de països del seu voltant, que s’han vist afectats per conflictes i guerres internes. Com per exemple, el conflicte d'Afganistan i el conflicte d’Iraq. És per això que, es podria considerar que el país ha estat més un receptor que un generador de refugiats. Segons ACNUR, gràcies a la seva proximitat amb l’Afganistan i pel seu context estratègic, Iran ha acollit uns 780.000 ciutadans afgans, considerada una de les comunitats de refugiats i migrats més gran del món.

4. BIBLIOGRAFIA

4. Bibliografia

ACNUR (2018). Emergencia en Irak. [Online]. Disponible a: https://www.acnur.org/emergencias/emergencia-en-irak

Ambrona, P. (2023). Irán: Revueltas noviolentas, 1890-1906. Alternativas noviolentas [Online]. Disponible a: https://alternativasnoviolentas.org/2023/01/23/iran-revueltas-
noviolentas-1890-1906/]

Amnistia Internacional (2023). Irán. [Online]. Disponible a: https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/paises/pais/show/iran/

o (2023). Irán 2022. [Online]. Disponible a: https://www.amnesty.org/es/location/middle-east-and-north-africa/iran/report-iran/ 

BBC News (2023). Iran Country Profile. BBC News. [Online]. 4 de Juliol de 2023. Disponible a: https://www.bbc.com/news/world-middle-east-14541327

Campos, M. (2021). El programa nuclear de Irán. [Online].Global Strategy Disponible a: https://global-strategy.org/el-programa-nuclear-de-iran/amp/

Center on Global Energy Policy (2017). Brief History of US Sanctions on Iran. [Online]. Geopolitics. Disponible a: https://www.energypolicy.columbia.edu/publications/brief-
history-us-sanctions-iran/

CNN (2021). Todo lo que debes saber sobre el acuerdo nuclear con Irán. CNN. [Online]. 28 de Octubre de 2021. https://cnnespanol.cnn.com/2021/10/28/todo-debes-
saber-acuerdo-nuclear-iran-orix/

Consejo de la Unión Europea (2023). Irán: Medidas restrictivas de la UE. [Online]. Consejo Europea. Disponible a: https://www.consilium.europa.eu/es/policies/sanctions/iran/

El Financiero (2022). ONU advierte crisis humanitària en Irán por sanciones de EU. El Financiero. [Online]. 19 de Maig de 2022. Disponible a: https://www.elfinanciero.com.mx/mundo/2022/05/18/onu-advierte-crisis-humanitaria-en-iran-por-sanciones-de-eu/?outputType=amp

Freedom House (2023). Iran. [Online]. Freedom House. Disponible a: https://freedomhouse.org/country/iran/freedom-world/2023

Global Conflict Tracker (2023). Confrontation with Iran. [Online]. Disponible a: https://www.cfr.org/global-conflict-tracker/conflict/confrontation-between-united-states-
and-iran

Global Compact on Refugees (sense data). Iran. [Online]. Global Compact on Refugees. Disponible a: https://globalcompactrefugees.org/gcr-action/countries/iran

Human Rights Watch (2010). Irán: Sufren minorías sexuales discriminación y violencia. [Online]. Human Rights Watch. Disponible a: https://www.hrw.org/es/news/2010/12/15/iran-sufren-minorias-sexuales-discriminacion-y-violencia

Kohli, A. (2022). Here’s what happened in Iran since the death of Mahsa Amini. Time. [Online]. 8 de Octubre de 2022. Disponible a: https://time.com/6220853/iran-protests-
mahsa-amini-what-to-know/

Mendez, L. (2020). Irán: nuevas sanciones de Estados Unidos podrían profunditzar crisis económica. France 24. [Online]. 11 de Gener de 2023. Disponible a:
https://www.france24.com/es/20200111-economia-iran-sanciones-eeuu-trump

Montes, A. (2022). ¿Por qué estalló la guerra entre Irak e Irán?. [Online]. El Orden Mundial. Disponible a: https://elordenmundial.com/por-que-estallo-guerra-irak-iran/

Noticias de Israel. (2021). Irán duplica con creces el presupuesto de la Guardia Revolucionaria Islámica. Noticias de Israel. [Online]. 17 de Desembre de 2021. Disponible a: https://israelnoticias.com/militar/iran-duplica-con-creces-el-presupuesto-de-la-guardia-revolucionaria-islamica/

Robinson, K. (2023). What is the Iran Nuclear Deal?.[Online]. Council on Foreign Relations. Disponible a: https://www.cfr.org/backgrounder/what-iran-nuclear-deal

Wroughton, L i Hafezi, P. (sense data) EEUU repone sanciones contra Irán, Tehrán acusa “hostigamiento”. [Online]. Reuters. Disponible a: https://jp.reuters.com/article/iran-sanciones-idLTAKCN1NA1ED 

IRAN

CCAR_Mapa_Iran (1)

Discriminació i violència contra dones,
minories ètniques i col·lectiu LGTBI

780.000 persones
refugiades afganes

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

1. Història i conflicte

Iran s’ha considerat un dels majors imperis del món antic, habitada per diverses civilitzacions i cultures. Al segle XIX, es va veure influenciat pel Regne Unit i Rússia, els quals buscaven assegurar els seus interessos geopolítics i comercials en la regió. Aquestes dues potències europees van influenciar en els assumptes interns del país, que, juntament amb les tensions internes ja existents, van dur l’Iran cap a una Revolució al 1905. Com a conseqüència, es va establir una monarquia constitucional que limitava el poder de» Mozaffar ad-Din Shah Qajar, el cinquè xa xiïta de la dinastia Qajar.

Aquesta monarquia constitucional va establir un sistema parlamentari donant als ciutadans certes llibertats i drets polítics. Tot i així, la política del país va experimentar canvis rellevants, com va ser la abolició de la monarquia i la implementació de la República Islàmica de l’Iran.

La monarquia – aliada estretament amb els Estats Units- va anar esgotat la seva legitimitat, cada vegada més contestada per les congregacions religioses, forces polítiques i representants de la societat civil. El 1979 es va produir una revolució que va suposar l’abolició de la monarquia. Iran es va convertia en una república islàmica, sota el control polític de l‘Ajatolà Khomeini.

El 22 de setembre de 1980, es va iniciar el conflicte armat entre Iran i Iraq, que finalitzaria vuit anys després sense un clar vencedor. La font històrica de disputa és el riu Shatt Al-Arab, que fa frontera natural entre els dos països i és una zona rica en petroli. Per tal de resoldre qualsevol disputa fronterera, es va arribar al 1975 als Acords d’Argel, que cinc anys més tard es va veure derrocat per una sèrie d’atacs entre els dos països que va derivar a una invasió. El conflicte arribaria a la seva fi a causa de la pressió internacional, però sense modificacions a les fronteres, que hauria estat la causa principal de la guerra.

Es podria considerar un conflicte molt desigual, ja que s’ha pogut observar que entre els dos països hi havia una gran diferència en la seva grandària territorial i en la seva població. L’Iran tenia un nombre de població més significant, el que també deixava amb desavantatge militar l’Iraq.

En acabar la guerra, es va veure que els costos van ser enormes, sobretot per la crisi humanitària. 260,000 persones es van veure obligades a refugiar-se a altres països y, 3 milions de persones, aproximadament, es van veure forçades a desplaçar-se per dins del país.

A més, el conflicte es va veure agreujat per l’ús d’armament nuclear per part de l’Iran. Per tal de controlar el conflicte, les P5+1 (Xina, Rússia, EUA, França, Alemanya i Regne Unit), juntament amb el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va imposar sancions econòmiques, que en l’actualitat encara perduren, sobretot per part dels Estats Units. Entre aquestes sancions trobem un embargament en les transaccions comercials entre els Estats Units i l’Iran, les quals afecten directament al sector petroler i el financer. Tot i això, amb la nova presidència de Biden, les tensions entre els Estats Units i Iran s’han vist mitigades i s’han dut a terme negociacions a Viena entre ambdós països.

2. MILITARITZACIÓ I COMERÇ D'ARMES

2.- Militarització i comerç d’armes

La militarització al país ha estat una qüestió molt rellevant a la seva història, sobretot després de la Revolució Islàmica de 1979. Segons el Banc Mundial, les despeses militars abans de la Revolució significaven el 2’5% del PIB del país.

Per tal de garantir la seguretat del país, Iran va decidir desenvolupar armes nuclears, amb el suport de la Xina i Rússia. Per tal d’aturar i prevenir el seu desenvolupament, des del 2006, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha adoptat diferents requisits, acompanyat de sancions econòmiques, les quals exigeix a Iran la fi d’enriquir urani amb fins de proliferació nuclear. A la vegada, s’han anat impartint mesures restrictives de manera progressiva, per tal de complir els requisits. Per una banda, es va aprovar la Resolució 1696, la qual exigia al país acabar amb totes aquelles activitats relacionades amb l’enriquiment d’urani. Un any més tard, es va implementar sancions contra el país, incloent la prohibició de venta d’armes.

També ha estat acusat per generar tensió i desestabilitzar la regió, donant suport militar i financer a grups i milícies de diferents països com Iraq, Síria, Iemen, etc.,

La militarització present en el país és a causa de la seva política d’autodefensa, que va relacionada amb la percepció d’amenaces regionals i internacionals. En el 2022, el pressupost de la Guardia Revolucionaria Islàmica de l’ Iran, es va duplicar, arribant als 22 milions de dòlars.

3. DRETS HUMANS

3.1. Context

Amnistia Internacional ha denunciat reiterades vegades l’Iran per la vulneració dels drets humans en el país. Durant el 2021, la discriminació i la violència contra les dones, els minories ètniques i religioses i el col·lectiu LGTBI s’ha vist accentuat de forma molt rellevant. També hi ha hagut denuncies per part de Human Rights Watch, el qual aquest any ha manifestat que les autoritats del país han reprimit brutalment contra els manifestants en les protestes que exigien drets fonamentals.

3.2. Drets Civils i polítics

La persona amb més poder és el president Ebrahim Raisi, seguit del líder suprem, que no té un termini fixe. Aquest dirigeix les forces de seguretat, les judicials, i les mediàtiques.

Encara que es celebrin eleccions regularment, no es consideren que segueixin els estàndards democràtics, degut a les faccions que es troben dins del govern, ja que tenen un gran control sobre ell, incloent el procés electoral. També es a causa de les limitades llibertats polítiques. Això és a causa de, en part, per la influència que té el Consell de Guardians del país. Aquest és un organisme no escollit pels ciutadans, que desestima tots els candidats que no el segueixen, ja que és considerat l'organisme amb més poder dins l'estat. Aquest es troba controlat pels conservadors i pel líder suprem. Aquest veta a tots els candidats del parlament, la presidència i l’Assemblea d’Experts. Normalment, el consell rebutja totes aquelles candidatures que no es consideren lleials al que estableix el govern. Com a conseqüència, els ciutadans es troben amb poques opcions entre les quals escollir. És per això que, es considera que el sistema electoral d’Iran no segueix els estàndards democràtics internacionals.

El poder recau sobre el líder suprem del país, l'Ajatollah Ali Khamenei, i totes aquelles institucions, que no han estat escollides democràticament, que estan sota el seu control. Totes aquestes institucions, entre les quals es troben les forces de seguretat i judicials, tenen un paper molt important, ja que imposen reseccions sobre las llibertats socials.

Per altra banda, només estan permesos aquells partits que segueixen la ideologia de l’estat, així que tots aquells partits que tenen ideologies diferents de les de l'estat , els hi és molt difícil, o impossible, poder presentar-se a les eleccions. A més, es considera que les eleccions, tant dels votants com dels polítics, es veuen influenciades per les institucions imposades.

La corrupció és permanent en el país i la transparència del sistema de govern és extremament limitada. Els mitjans de comunicació es veuen directament afectats.

3.3. Gènere

El sistema polític es troba sota el domini d’un islamisme polític que suposa una lectura tradicionalista del rol de gènere i molt restrictiva dels drets de les dones. Les dones es troben sense representació política i, tot i que el 2021 es va escollir a Ensieh Khazali com a vicepresidenta pels assumptes de gènere i familiars, no es va nominar a cap dona per formar part del gabinet del govern. Encara que tinguin dret a vot i a presentar-se a les eleccions, la seva representació política s'ha vist molt limitada.

Es troben amb restriccions per sortir del país. A més, tenen prohibit estar en alguns llocs públics i, per viatjar necessiten el permís dels seus pares o marits.

Per altra banda, encara que es consideri que l’educació a les dones ha avançat en el país, encara es poden trobar amb dificultats depenent dels estudis que s’escollin i al mercat laboral.

Al setembre de 2022, Mahsa Amini, una jove de 22 anys, va morir sota la custodia de la policia moral de l’Iran. La Masha va ser empresonada per no portar ben posat el vel mentre passava uns dies a Teheran. Segons informes d’associacions de drets humans com Haalvsh, Amini va ser sotmesa a una “brutal pallissa” per part de les autoritats, el que va acabar en la seva mort.

Com a conseqüència, es va desencadenar un gran nombre de protestes per tot el país i arreu del món, exigint justícia per la noia i llibertats personals i polítiques. Les protestes van augmentar i es van estendre a nivell nacional.

En general, les llibertats socials estan restringides a Iran, però sobretot les dones són les que es veuen més afectades, ja que estan obligades a seguir unes normes, entre d’altres de vestimenta i d’aparença. Tot i això, s’han vist esforços per defensar els drets de les dones i s’ha intentat lluitar per fer canvis a les lleis per millorar la situació en el país.

3.4. Persones refugiades

Bona part de la ciutadania ha marxat del país des de 1970 cap als Estats Units, generant una gran diàspora per tota la regió, que s’ha vist empitjorada a causa de les sancions econòmiques i a la crisi de la COVID-19. Des de les sancions per parts dels Estats Units del 2018, s’ha vist un augment en la pobresa del país i un gran nombre de violacions dels drets humans, dirigint al país a una rellevant crisi humanitària.

Per altra banda, s’ha pogut observar que Iran ha acollit un gran nombre de refugiats de països del seu voltant, que s’han vist afectats per conflictes i guerres internes. Com per exemple, el conflicte d'Afganistan i el conflicte d’Iraq. És per això que, es podria considerar que el país ha estat més un receptor que un generador de refugiats. Segons ACNUR, gràcies a la seva proximitat amb l’Afganistan i pel seu context estratègic, Iran ha acollit uns 780.000 ciutadans afgans, considerada una de les comunitats de refugiats i migrats més gran del món.

4. BIBLIOGRAFIA

4. Bibliografia

ACNUR (2018). Emergencia en Irak. [Online]. Disponible a: https://www.acnur.org/emergencias/emergencia-en-irak

Ambrona, P. (2023). Irán: Revueltas noviolentas, 1890-1906. Alternativas noviolentas [Online]. Disponible a: https://alternativasnoviolentas.org/2023/01/23/iran-revueltas-
noviolentas-1890-1906/]

Amnistia Internacional (2023). Irán. [Online]. Disponible a: https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/paises/pais/show/iran/

o (2023). Irán 2022. [Online]. Disponible a: https://www.amnesty.org/es/location/middle-east-and-north-africa/iran/report-iran/ 

BBC News (2023). Iran Country Profile. BBC News. [Online]. 4 de Juliol de 2023. Disponible a: https://www.bbc.com/news/world-middle-east-14541327

Campos, M. (2021). El programa nuclear de Irán. [Online].Global Strategy Disponible a: https://global-strategy.org/el-programa-nuclear-de-iran/amp/

Center on Global Energy Policy (2017). Brief History of US Sanctions on Iran. [Online]. Geopolitics. Disponible a: https://www.energypolicy.columbia.edu/publications/brief-
history-us-sanctions-iran/

CNN (2021). Todo lo que debes saber sobre el acuerdo nuclear con Irán. CNN. [Online]. 28 de Octubre de 2021. https://cnnespanol.cnn.com/2021/10/28/todo-debes-
saber-acuerdo-nuclear-iran-orix/

Consejo de la Unión Europea (2023). Irán: Medidas restrictivas de la UE. [Online]. Consejo Europea. Disponible a: https://www.consilium.europa.eu/es/policies/sanctions/iran/

El Financiero (2022). ONU advierte crisis humanitària en Irán por sanciones de EU. El Financiero. [Online]. 19 de Maig de 2022. Disponible a: https://www.elfinanciero.com.mx/mundo/2022/05/18/onu-advierte-crisis-humanitaria-en-iran-por-sanciones-de-eu/?outputType=amp

Freedom House (2023). Iran. [Online]. Freedom House. Disponible a: https://freedomhouse.org/country/iran/freedom-world/2023

Global Conflict Tracker (2023). Confrontation with Iran. [Online]. Disponible a: https://www.cfr.org/global-conflict-tracker/conflict/confrontation-between-united-states-
and-iran

Global Compact on Refugees (sense data). Iran. [Online]. Global Compact on Refugees. Disponible a: https://globalcompactrefugees.org/gcr-action/countries/iran

Human Rights Watch (2010). Irán: Sufren minorías sexuales discriminación y violencia. [Online]. Human Rights Watch. Disponible a: https://www.hrw.org/es/news/2010/12/15/iran-sufren-minorias-sexuales-discriminacion-y-violencia

Kohli, A. (2022). Here’s what happened in Iran since the death of Mahsa Amini. Time. [Online]. 8 de Octubre de 2022. Disponible a: https://time.com/6220853/iran-protests-
mahsa-amini-what-to-know/

Mendez, L. (2020). Irán: nuevas sanciones de Estados Unidos podrían profunditzar crisis económica. France 24. [Online]. 11 de Gener de 2023. Disponible a:
https://www.france24.com/es/20200111-economia-iran-sanciones-eeuu-trump

Montes, A. (2022). ¿Por qué estalló la guerra entre Irak e Irán?. [Online]. El Orden Mundial. Disponible a: https://elordenmundial.com/por-que-estallo-guerra-irak-iran/

Noticias de Israel. (2021). Irán duplica con creces el presupuesto de la Guardia Revolucionaria Islámica. Noticias de Israel. [Online]. 17 de Desembre de 2021. Disponible a: https://israelnoticias.com/militar/iran-duplica-con-creces-el-presupuesto-de-la-guardia-revolucionaria-islamica/

Robinson, K. (2023). What is the Iran Nuclear Deal?.[Online]. Council on Foreign Relations. Disponible a: https://www.cfr.org/backgrounder/what-iran-nuclear-deal

Wroughton, L i Hafezi, P. (sense data) EEUU repone sanciones contra Irán, Tehrán acusa “hostigamiento”. [Online]. Reuters. Disponible a: https://jp.reuters.com/article/iran-sanciones-idLTAKCN1NA1ED 

Volver arriba