CCAR

MYANMAR

Segueix havent-hi prop de
140.000 desplaçats interns a Arakan,

majoritàriament musulmans

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

La història recent de Myanmar, després de la colonització britànica (1885-1948), s’ha vist marcada per les nombroses tensions internes entre els diversos governs militars que han controlat i reprimit el país durant dècades (1962-2011), i els moviments insurgents d’oposició, molts de caràcter ètnic.

Després de diversos intents fallits de democratització del país i de comicis fraudulents, finalment, les eleccions del 2015 van representar un punt d’obertura, malgrat que els militars es van assegurar la presència als principals òrgans de representació. Tot i així, líders opositors represaliats, com la premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi —privada de plena llibertat durant quinze anys—, van poder accedir al govern.

Una de les prioritats del nou executiu era abordar la qüestió dels moviments i insurgències ètniques violentes arreu del país per avançar cap a un procés de pacificació. Però el 2016 i 2017 va haver de fer front al ressorgiment de la violència contra la població musulmana de Rakhine, els rohingyes, de mans de la policia i de l’exèrcit, que responia a alguns atacs previs realitzats per militants del grup armat rohingya ARSA. La resposta brutal dels militars va derivar en una greu crisi humanitària i en múltiples vulneracions de drets humans. Es van denunciar violacions, pallisses, assassinats, incendis i saquejos realitzats per les forces de l’ordre. Es calcula que més de 800.000 rohingya van haver de marxar del país —la majoria cap a Bangladesh— des que van començar els atacs.

La comunitat internacional va condemnar de forma contundent els atacs i també la feble resposta del govern de Myanmar davant la gravetat de la situació. Aquests fets van posar de manifest la gran fragilitat dels avenços de la transició política dels darrers anys, liderada per Aung San Suu Kyi, i el paper central que volen seguir tenint les forces armades a Myanmar, així com la incapacitat dels poders civils de controlar-les.

D’altra banda, la crisi de Rakhine pot comportar un efecte negatiu en el procés de pau que s’està duent a terme amb un gran nombre de grups opositors armats que de moment s’ha materialitzat en un acord d’alto el foc d’abast estatal i en la celebració de la Conferència de Pau coneguda com “Panglong Segle XXI”.
El 15 d’octubre de 2015 es va signar un acord nacional d’alto el foc entre el Govern i vuit grups armats. Aquest va seguir a la signatura, des de 2011, d’acords bilaterals d’alto el foc amb 14 grups ètnics armats. No obstant això, continuen els enfrontaments violents en algunes regions de Myanmar, inclosos els estats de Kachin i Shan, així com els estats de Chin, Arakan i Karen.

A més, s’ha verificat el conflicte entre dos grups ètnics, l’Exèrcit d’Alliberament Nacional Ta’ang i el Consell de Restauració de l’Estat Shan -un dels signataris de l’acord nacional d’alto el foc- en l’estat de Shan. El conflicte va sorgir el novembre de 2015 i recentment s’ha intensificat.

 

Notes

[1] Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. (2015). Situación de los derechos humanos en el Yemen. Informe del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Recuperat de https://ap.ohchr.org/documents/dpage_s.aspx?si=A/HRC/30/31

[2] Comisión de Derechos Humanos del Consejo Económico y Social de las Naciones Unidas. (2004, gener). Informe presentado por la Sra. Anne-Marie Lizin, Experta independiente encargada de la cuestión de los derechos humanos y la extrema pobreza . Recuperat de https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G04/101/46/PDF/G0410146.pdf?OpenElement

[3] Yemen: Comienza con éxito la retirada de los rebeldes hutíes del. (2019, 17 maig). Noticias ONU. Recuperat de https://news.un.org/es/story/2019/05/1455801

2. MILITARITZACIÓ I COMERÇ D'ARMES

2. MILITARITZACIÓ I COMERÇ D’ARMES

Més enllà de l’evident empremta que han tingut en un país amb règim militar durant molts anys, el pes de les Forces Armades a Myanmar és molt considerable. De fet, tot i que formalment va reduir-se el seu poder amb la Constitució de 2008, a la pràctica mantenen una notable influència: en l’entramat institucional, en la presa de decisions polítiques i en el control i gestió d’importants sectors econòmics del país.

Lògicament això s’ha traduït en una forta inversió en despesa militar. Tot i que, en termes absoluts no és molt rellevant, si ho és en relació amb la seva despesa pública i al PIB, molt superior a altres països del seu entorn o països econòmicament més pròspers.

Pel que fa al comerç d’armes, Myanmar és un actiu comprador d’armes —principalment, comprades a la Xina, Rússia i Índia—. Segons dades del SIPRI, Myanmar ocupa la 33a posició en la llista dels principals països compradors d’armes al món durant el període 2015-2019.

L’any passat la Missió Internacional Independent d’Investigació sobre Myanmar (FFM) va completar un informe de 444 pàgines en què es documentaven les atrocitats perpetrades per les forces de seguretat contra la minoria ètnica rohingya d’aquest país.1

 

NOTES

[1] Un informe que vuelve a los rohingyas de Myanmar: la notificación más importante. (2019, 3 juny). Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans. Recuperat de https://www.ohchr.org/SP/NewsEvents/Pages/ReportingBackToMyanmarsRohingya.aspx l’infome es pot consultar a https://www.ohchr.org/EN/HRBodies/HRC/MyanmarFFM/Pages/ReportoftheMyanmarFFM.aspx .

3. DRETS HUMANS

3. Drets Humans

a. Context1

El país pateix un conflicte armat d’origen ètnic des del 1948 i ha patit una dictadura militar des del 1962. El 2011 començaren els acords per aturar la violència però la població civil, que segueix patint de manera aferrissada. La Cort Penal Internacional ha obert el 2019 una investigació sobre els crims comesos per raons ètniques contra la població rohingya al país.2

b. Drets civils i polítics3

L’origen ètnic, l’afiliació política i la creença religiosa han estat i són motiu de discriminació i violència a Myanmar. També s’han registrat violacions de drets com l’esclavitud sexual, matrimonis forçosos, segrestos per part de soldats i violència sexual d’extrema crueltat. Hi ha documentats atacs amb resultat de morts contra budistes i hindús. A la comunitat rohingya se li han cremat les cases i propietats i han patit assassinats indiscriminats i selectius de població civil. Per altra banda, el conflicte ha afectat la seguretat alimentària de la població, que passa per una situació severa al país.

La necessitat d’enfrontar els problemes de drets humans, profundament arrelats en l’estat d’Arakan, suposa una dificultat important per al nou Govern però també una oportunitat donada la considerable atenció que aquesta qüestió ha suscitat nacionalment i internacional. No obstant això, tot just s’han fet intents per encarar, des del punt de vista estructural, les greus preocupacions de drets humans sobre el terreny. Parlem del segon estat més pobre de Myanmar i afronta problemes de desenvolupament social i econòmic de llarga data que afecten totes les comunitats. Entre aquests, cal esmentar especialment la malnutrició, els baixos ingressos, la pobresa i la infraestructura deficient, agreujats pels perills naturals.

Gairebé quatre anys després del primer esclat de violència a 2012, segueix havent-hi prop de 140.000 desplaçats interns a Arakan, majoritàriament musulmans. Per aconseguir la pau i la reconciliació, és essencial que els drets humans ocupin un lloc prioritari en totes les actuacions humanitàries i en favor del desenvolupament.

c. LGTBI4

A Myanmar hi ha una legislació discriminatòria contra la comunitat LGTBI. L’homosexualitat és il·legal i està penalitzada, les detencions arbitràries són habituals per part de la policia i sovint pateixen violència en ser detingudes, especialment les persones transgènere. Pel que fa a la societat civil, es van obrint a poc a poc pas les activitats públiques en relació amb els drets LGBTI i des dels últims anys se celebra la desfilada de l’Orgull.

d. Gènere5

La violència sexual contra les dones ha estat present durant tot el conflicte i s’ha usat com a tàctica de guerra, terrorisme, tortura i repressió. Sovint les dones i nenes han estat separades dels homes per parts de Forces Armades i grups armats per a ser sotmeses a violència sexual i física, fins i tot han patit mutilacions. La discriminació de gènere al país és considerada una de les més altes al món.
Hi ha actes de violència sistemàtics i generalitzats dirigits específicament contra les dones i les nenes de la comunitat Rohingya durant les «operacions de neteja», dutes a terme per les forces de seguretat militars. Es perpetraren després dels atacs del 25 d’agost de 2017 contra llocs fronterers de nord de l’estat d’Arakan, que van causar el desplaçament massiu a Bangladesh de més de 745.000 membres de la comunitat rohingya.
Aquests actes de violència sexual contra les dones i les nenes van incloure casos de violació, violació col·lectiva, esclavitud sexual, despullament per força, humiliació sexual, mutilació i agressió sexual.

e. Migrants i refugiats6

És un dels països amb més desplaçaments interns i persones refugiades al món. De fet, la comunitat rohingya ha estat la que més ha patit aquest fenomen. A causa de l’escalada de violència i la continuació de la inseguretat s’ha impossibilitat el retorn al lloc d’origen de centenars de milers de persones. Un gran percentatge de refugiats de Myanmar està a Bangladesh.

Els rohingyes són una minoria musulmana apàtrida a Myanmar. El seu últim èxode va començar el 25 d’agost de 2017, quan va esclatar la violència a l’estat d’Arakan, a Myanmar, cosa que obligà a més de 723.000 a buscar protecció a Bangladesh. La majoria hi va arribar en els primers tres mesos de la crisi i s’estima que 12.000 van fugir al país veí durant el primer semestre del 2018. La gran majoria que hi arriba són dones i nens, i més del 40% són menors de 12 anys. Molts altres són persones grans que requereixen ajuda i protecció addicionals. No tenen res i ho necessiten tot.7

f. Apàtrides8

S’ha constatat la situació d’uns 596.000 rohingyes apàtrides que romanen al nord de l’estat d’Arakan, dels quals més de 120.000 s’han vist desplaçats recentment. A més, la contínua arribada de refugiats rohingyes a Bangladesh fins al desembre de 2018 i els seus testimonis porten a Comitè a concloure que les dones i les nenes segueixen enfrontant-se al risc de violència per raó de gènere, inclosa violència sexual.

Al seu torn, hi ha disposicions discriminatòries i obsoletes que figuren en la Llei de Ciutadania de 1982 i els múltiples procediments de verificació de la nacionalitat aplicats al nord de l’estat d’Arakan, que han donat lloc a la privació de la nacionalitat de dones i nenes de la comunitat Rohingya i les han deixat en situació d’apatrídia. També els membres de l’ètnia Rohingya, incloses les dones i les nenes, que es van negar a identificar-se com «bengalís» han estat exclosos arbitràriament dels procediments de verificació.

g. Nens, nenes i adolescents9

La corrupció segueix sent una situació generalitzada a l’Estat part i s’agreuja per l’ús indegut de fons públics que podrien afavorir el compliment dels drets de l’infant. Hi ha múltiples formes de discriminació que persisteixen a l’Estat part, especialment contra les nenes i contra els infants en situació vulnerable i desfavorida, com els que pertanyen a grups ètnics i religiosos minoritaris (inclosos els nens de la comunitat rohingya), de zones aïllades i frontereres, desplaçats interns, del carrer, afectats pel VIH / SIDA, amb discapacitat, orfes i en situació de pobresa.
S’han identificat presumptes casos de tortura de nens presoners polítics i casos de nens víctimes de tractes o penes cruels, inhumans o degradants durant la seva detenció.

Notes

[2] Navarro Milián, I., Royo Aspa, J. M., Urgell García, J., Urrutia Arestizábal, P., Villellas Ariño, A., & Villellas Ariño, M. (2019, febrero). Alerta 2019! Informe sobre conflictos, derechos humanos y construcción de paz. Icaria Editorial / Escola de Cultura de Pau, UAB. Recuperat de https://ddd.uab.cat/pub/alertaspa/alertaspa_a2019.pdf

[3] La Corte Penal Internacional investigará presuntos crímenes de lesa humanidad. (2020, 23 gener). Noticias ONU. Recuperat de https://news.un.org/es/story/2019/11/1465461

[4] Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. (2016, marzo). Informe de la Relatora Especial sobre la situación de los derechos humanos en Myanmar (A/HRC/31/71). Recuperat de https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G16/055/16/PDF/G1605516.pdf?OpenElement

[5] Me, N. (2018, 28 diciembre). Year End Review on LGBT rights. The Myanmar Times. Recuperat de https://www.mmtimes.com/news/year-end-review-lgbt-rights.html

[6] Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona de les Nacions Unides. (2019, març). Observaciones finales sobre el informe de Myanmar presentado en el marco del procedimiento de presentación de informes con carácter excepcional (CEDAW/C/MMR/CO/EP/1). Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsgOTxO5cLIZ0CwAvhyns%2byJUzatua4LTtpxiW3UYs%2fjbrgtozCazMxjPMCLpW99u12ZFbRfB2m9j6ybbm7qty1KVtv199Xj5YvtVwy%2fFG%2bDWfKqvHaZref3HG%2bY4n99d5Q%3d%3d

[7] Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans. (2019, 15 octubre). Los refugiados rohingyas y el derecho a la educación. Recuperat de https://www.ohchr.org/SP/NewsEvents/Pages/Rohingyarefugeesandtherighttoeducation.aspx

[8] Emergencia rohingyas. (s. d.). Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Recuperat de https://www.acnur.org/emergencia-rohingyas.html

[9] Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona de les Nacions Unides. (2019, març). Observaciones finales sobre el informe de Myanmar presentado en el marco del procedimiento de presentación de informes con carácter excepcional (CEDAW/C/MMR/CO/EP/1). Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsgOTxO5cLIZ0CwAvhyns%2byJUzatua4LTtpxiW3UYs%2fjbrgtozCazMxjPMCLpW99u12ZFbRfB2m9j6ybbm7qty1KVtv199Xj5YvtVwy%2fFG%2bDWfKqvHaZref3HG%2bY4n99d5Q%3d%3d

[10] Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides. (2012, marzo). Examen de los informes presentados por los Estados partes en virtud del artículo 44 de la Convención (CRC/C/MMR/CO/3-4). Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsp3wLPGST0WH%2fFMA1gnKZzWtVHTQNEhUg5oO5QrzN0YkpePnhrbNRuAwi%2bl32I7cU1LIIaQohvCWpHT1ZKZ5rtiHEVpdrVaczJk2WI3b4zMZ

MYANMAR

Segueix havent-hi prop de
140.000 desplaçats interns a Arakan,

majoritàriament musulmans

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

La història recent de Myanmar, després de la colonització britànica (1885-1948), s’ha vist marcada per les nombroses tensions internes entre els diversos governs militars que han controlat i reprimit el país durant dècades (1962-2011), i els moviments insurgents d’oposició, molts de caràcter ètnic.

Després de diversos intents fallits de democratització del país i de comicis fraudulents, finalment, les eleccions del 2015 van representar un punt d’obertura, malgrat que els militars es van assegurar la presència als principals òrgans de representació. Tot i així, líders opositors represaliats, com la premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi —privada de plena llibertat durant quinze anys—, van poder accedir al govern.

Una de les prioritats del nou executiu era abordar la qüestió dels moviments i insurgències ètniques violentes arreu del país per avançar cap a un procés de pacificació. Però el 2016 i 2017 va haver de fer front al ressorgiment de la violència contra la població musulmana de Rakhine, els rohingyes, de mans de la policia i de l’exèrcit, que responia a alguns atacs previs realitzats per militants del grup armat rohingya ARSA. La resposta brutal dels militars va derivar en una greu crisi humanitària i en múltiples vulneracions de drets humans. Es van denunciar violacions, pallisses, assassinats, incendis i saquejos realitzats per les forces de l’ordre. Es calcula que més de 800.000 rohingya van haver de marxar del país —la majoria cap a Bangladesh— des que van començar els atacs.

La comunitat internacional va condemnar de forma contundent els atacs i també la feble resposta del govern de Myanmar davant la gravetat de la situació. Aquests fets van posar de manifest la gran fragilitat dels avenços de la transició política dels darrers anys, liderada per Aung San Suu Kyi, i el paper central que volen seguir tenint les forces armades a Myanmar, així com la incapacitat dels poders civils de controlar-les.

D’altra banda, la crisi de Rakhine pot comportar un efecte negatiu en el procés de pau que s’està duent a terme amb un gran nombre de grups opositors armats que de moment s’ha materialitzat en un acord d’alto el foc d’abast estatal i en la celebració de la Conferència de Pau coneguda com “Panglong Segle XXI”.
El 15 d’octubre de 2015 es va signar un acord nacional d’alto el foc entre el Govern i vuit grups armats. Aquest va seguir a la signatura, des de 2011, d’acords bilaterals d’alto el foc amb 14 grups ètnics armats. No obstant això, continuen els enfrontaments violents en algunes regions de Myanmar, inclosos els estats de Kachin i Shan, així com els estats de Chin, Arakan i Karen.

A més, s’ha verificat el conflicte entre dos grups ètnics, l’Exèrcit d’Alliberament Nacional Ta’ang i el Consell de Restauració de l’Estat Shan -un dels signataris de l’acord nacional d’alto el foc- en l’estat de Shan. El conflicte va sorgir el novembre de 2015 i recentment s’ha intensificat.

 

Notes

[1] Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. (2015). Situación de los derechos humanos en el Yemen. Informe del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Recuperat de https://ap.ohchr.org/documents/dpage_s.aspx?si=A/HRC/30/31

[2] Comisión de Derechos Humanos del Consejo Económico y Social de las Naciones Unidas. (2004, gener). Informe presentado por la Sra. Anne-Marie Lizin, Experta independiente encargada de la cuestión de los derechos humanos y la extrema pobreza . Recuperat de https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G04/101/46/PDF/G0410146.pdf?OpenElement

[3] Yemen: Comienza con éxito la retirada de los rebeldes hutíes del. (2019, 17 maig). Noticias ONU. Recuperat de https://news.un.org/es/story/2019/05/1455801

2. MILITARITZACIÓ I COMERÇ D'ARMES

2. MILITARITZACIÓ I COMERÇ D’ARMES

Més enllà de l’evident empremta que han tingut en un país amb règim militar durant molts anys, el pes de les Forces Armades a Myanmar és molt considerable. De fet, tot i que formalment va reduir-se el seu poder amb la Constitució de 2008, a la pràctica mantenen una notable influència: en l’entramat institucional, en la presa de decisions polítiques i en el control i gestió d’importants sectors econòmics del país.

Lògicament això s’ha traduït en una forta inversió en despesa militar. Tot i que, en termes absoluts no és molt rellevant, si ho és en relació amb la seva despesa pública i al PIB, molt superior a altres països del seu entorn o països econòmicament més pròspers.

Pel que fa al comerç d’armes, Myanmar és un actiu comprador d’armes —principalment, comprades a la Xina, Rússia i Índia—. Segons dades del SIPRI, Myanmar ocupa la 33a posició en la llista dels principals països compradors d’armes al món durant el període 2015-2019.

L’any passat la Missió Internacional Independent d’Investigació sobre Myanmar (FFM) va completar un informe de 444 pàgines en què es documentaven les atrocitats perpetrades per les forces de seguretat contra la minoria ètnica rohingya d’aquest país.1

 

NOTES

[1] Un informe que vuelve a los rohingyas de Myanmar: la notificación más importante. (2019, 3 juny). Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans. Recuperat de https://www.ohchr.org/SP/NewsEvents/Pages/ReportingBackToMyanmarsRohingya.aspx l’infome es pot consultar a https://www.ohchr.org/EN/HRBodies/HRC/MyanmarFFM/Pages/ReportoftheMyanmarFFM.aspx .

3. DRETS HUMANS

3. Drets Humans

a. Context1

El país pateix un conflicte armat d’origen ètnic des del 1948 i ha patit una dictadura militar des del 1962. El 2011 començaren els acords per aturar la violència però la població civil, que segueix patint de manera aferrissada. La Cort Penal Internacional ha obert el 2019 una investigació sobre els crims comesos per raons ètniques contra la població rohingya al país.2

b. Drets civils i polítics3

L’origen ètnic, l’afiliació política i la creença religiosa han estat i són motiu de discriminació i violència a Myanmar. També s’han registrat violacions de drets com l’esclavitud sexual, matrimonis forçosos, segrestos per part de soldats i violència sexual d’extrema crueltat. Hi ha documentats atacs amb resultat de morts contra budistes i hindús. A la comunitat rohingya se li han cremat les cases i propietats i han patit assassinats indiscriminats i selectius de població civil. Per altra banda, el conflicte ha afectat la seguretat alimentària de la població, que passa per una situació severa al país.

La necessitat d’enfrontar els problemes de drets humans, profundament arrelats en l’estat d’Arakan, suposa una dificultat important per al nou Govern però també una oportunitat donada la considerable atenció que aquesta qüestió ha suscitat nacionalment i internacional. No obstant això, tot just s’han fet intents per encarar, des del punt de vista estructural, les greus preocupacions de drets humans sobre el terreny. Parlem del segon estat més pobre de Myanmar i afronta problemes de desenvolupament social i econòmic de llarga data que afecten totes les comunitats. Entre aquests, cal esmentar especialment la malnutrició, els baixos ingressos, la pobresa i la infraestructura deficient, agreujats pels perills naturals.

Gairebé quatre anys després del primer esclat de violència a 2012, segueix havent-hi prop de 140.000 desplaçats interns a Arakan, majoritàriament musulmans. Per aconseguir la pau i la reconciliació, és essencial que els drets humans ocupin un lloc prioritari en totes les actuacions humanitàries i en favor del desenvolupament.

c. LGTBI4

A Myanmar hi ha una legislació discriminatòria contra la comunitat LGTBI. L’homosexualitat és il·legal i està penalitzada, les detencions arbitràries són habituals per part de la policia i sovint pateixen violència en ser detingudes, especialment les persones transgènere. Pel que fa a la societat civil, es van obrint a poc a poc pas les activitats públiques en relació amb els drets LGBTI i des dels últims anys se celebra la desfilada de l’Orgull.

d. Gènere5

La violència sexual contra les dones ha estat present durant tot el conflicte i s’ha usat com a tàctica de guerra, terrorisme, tortura i repressió. Sovint les dones i nenes han estat separades dels homes per parts de Forces Armades i grups armats per a ser sotmeses a violència sexual i física, fins i tot han patit mutilacions. La discriminació de gènere al país és considerada una de les més altes al món.
Hi ha actes de violència sistemàtics i generalitzats dirigits específicament contra les dones i les nenes de la comunitat Rohingya durant les «operacions de neteja», dutes a terme per les forces de seguretat militars. Es perpetraren després dels atacs del 25 d’agost de 2017 contra llocs fronterers de nord de l’estat d’Arakan, que van causar el desplaçament massiu a Bangladesh de més de 745.000 membres de la comunitat rohingya.
Aquests actes de violència sexual contra les dones i les nenes van incloure casos de violació, violació col·lectiva, esclavitud sexual, despullament per força, humiliació sexual, mutilació i agressió sexual.

e. Migrants i refugiats6

És un dels països amb més desplaçaments interns i persones refugiades al món. De fet, la comunitat rohingya ha estat la que més ha patit aquest fenomen. A causa de l’escalada de violència i la continuació de la inseguretat s’ha impossibilitat el retorn al lloc d’origen de centenars de milers de persones. Un gran percentatge de refugiats de Myanmar està a Bangladesh.

Els rohingyes són una minoria musulmana apàtrida a Myanmar. El seu últim èxode va començar el 25 d’agost de 2017, quan va esclatar la violència a l’estat d’Arakan, a Myanmar, cosa que obligà a més de 723.000 a buscar protecció a Bangladesh. La majoria hi va arribar en els primers tres mesos de la crisi i s’estima que 12.000 van fugir al país veí durant el primer semestre del 2018. La gran majoria que hi arriba són dones i nens, i més del 40% són menors de 12 anys. Molts altres són persones grans que requereixen ajuda i protecció addicionals. No tenen res i ho necessiten tot.7

f. Apàtrides8

S’ha constatat la situació d’uns 596.000 rohingyes apàtrides que romanen al nord de l’estat d’Arakan, dels quals més de 120.000 s’han vist desplaçats recentment. A més, la contínua arribada de refugiats rohingyes a Bangladesh fins al desembre de 2018 i els seus testimonis porten a Comitè a concloure que les dones i les nenes segueixen enfrontant-se al risc de violència per raó de gènere, inclosa violència sexual.

Al seu torn, hi ha disposicions discriminatòries i obsoletes que figuren en la Llei de Ciutadania de 1982 i els múltiples procediments de verificació de la nacionalitat aplicats al nord de l’estat d’Arakan, que han donat lloc a la privació de la nacionalitat de dones i nenes de la comunitat Rohingya i les han deixat en situació d’apatrídia. També els membres de l’ètnia Rohingya, incloses les dones i les nenes, que es van negar a identificar-se com «bengalís» han estat exclosos arbitràriament dels procediments de verificació.

g. Nens, nenes i adolescents9

La corrupció segueix sent una situació generalitzada a l’Estat part i s’agreuja per l’ús indegut de fons públics que podrien afavorir el compliment dels drets de l’infant. Hi ha múltiples formes de discriminació que persisteixen a l’Estat part, especialment contra les nenes i contra els infants en situació vulnerable i desfavorida, com els que pertanyen a grups ètnics i religiosos minoritaris (inclosos els nens de la comunitat rohingya), de zones aïllades i frontereres, desplaçats interns, del carrer, afectats pel VIH / SIDA, amb discapacitat, orfes i en situació de pobresa.
S’han identificat presumptes casos de tortura de nens presoners polítics i casos de nens víctimes de tractes o penes cruels, inhumans o degradants durant la seva detenció.

Notes

[2] Navarro Milián, I., Royo Aspa, J. M., Urgell García, J., Urrutia Arestizábal, P., Villellas Ariño, A., & Villellas Ariño, M. (2019, febrero). Alerta 2019! Informe sobre conflictos, derechos humanos y construcción de paz. Icaria Editorial / Escola de Cultura de Pau, UAB. Recuperat de https://ddd.uab.cat/pub/alertaspa/alertaspa_a2019.pdf

[3] La Corte Penal Internacional investigará presuntos crímenes de lesa humanidad. (2020, 23 gener). Noticias ONU. Recuperat de https://news.un.org/es/story/2019/11/1465461

[4] Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. (2016, marzo). Informe de la Relatora Especial sobre la situación de los derechos humanos en Myanmar (A/HRC/31/71). Recuperat de https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G16/055/16/PDF/G1605516.pdf?OpenElement

[5] Me, N. (2018, 28 diciembre). Year End Review on LGBT rights. The Myanmar Times. Recuperat de https://www.mmtimes.com/news/year-end-review-lgbt-rights.html

[6] Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona de les Nacions Unides. (2019, març). Observaciones finales sobre el informe de Myanmar presentado en el marco del procedimiento de presentación de informes con carácter excepcional (CEDAW/C/MMR/CO/EP/1). Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsgOTxO5cLIZ0CwAvhyns%2byJUzatua4LTtpxiW3UYs%2fjbrgtozCazMxjPMCLpW99u12ZFbRfB2m9j6ybbm7qty1KVtv199Xj5YvtVwy%2fFG%2bDWfKqvHaZref3HG%2bY4n99d5Q%3d%3d

[7] Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans. (2019, 15 octubre). Los refugiados rohingyas y el derecho a la educación. Recuperat de https://www.ohchr.org/SP/NewsEvents/Pages/Rohingyarefugeesandtherighttoeducation.aspx

[8] Emergencia rohingyas. (s. d.). Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Recuperat de https://www.acnur.org/emergencia-rohingyas.html

[9] Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona de les Nacions Unides. (2019, març). Observaciones finales sobre el informe de Myanmar presentado en el marco del procedimiento de presentación de informes con carácter excepcional (CEDAW/C/MMR/CO/EP/1). Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsgOTxO5cLIZ0CwAvhyns%2byJUzatua4LTtpxiW3UYs%2fjbrgtozCazMxjPMCLpW99u12ZFbRfB2m9j6ybbm7qty1KVtv199Xj5YvtVwy%2fFG%2bDWfKqvHaZref3HG%2bY4n99d5Q%3d%3d

[10] Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides. (2012, marzo). Examen de los informes presentados por los Estados partes en virtud del artículo 44 de la Convención (CRC/C/MMR/CO/3-4). Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsp3wLPGST0WH%2fFMA1gnKZzWtVHTQNEhUg5oO5QrzN0YkpePnhrbNRuAwi%2bl32I7cU1LIIaQohvCWpHT1ZKZ5rtiHEVpdrVaczJk2WI3b4zMZ

Volver arriba