CCAR

NICARAGUA

155.000
de persones desplaçades

73.000
refugiats

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Nicaragua, el país més extens de l’Amèrica Central en superfície, tot i que no pas el més poblat, ha esdevingut un país icònic de tota la regió arran de les seves vicissituds històriques.

Després de la colonització espanyola, l’annexió a l’imperi mexicà i el frustrat intent d’una federació regional sota el nom de Províncies Unides de l’Amèrica Central, Nicaragua va esdevenir un estat plenament independent el 1838.

Com molts d’altres de la zona, va patir una dictadura vinculada a sectors econòmics tradicionals i poderosos del país. Així, des del 1936 fins al 1979 diversos membres de la família Somoza se succeiran al capdavant del país.

Durant la dècada dels setanta, el Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN, en les seves sigles en castellà) impulsa una revolta popular que aconsegueix, el juliol de 1979, enderrocar el règim dels Somoza. El nou govern nicaragüenc impulsa un ampli programa de reformes socials i de redistribució econòmica i atenció a les classes populars més desafavorides.

La Revolució nicaragüenca va tenir un ampli ressò internacional i suport de nombrosos col·lectius socials i polítics d’arreu. Però tant el ressò com el fet d’esdevenir una revolució iconogràfica també va suposar una important font de problemes: esdevingué un país peça del taulell de joc de la Guerra Freda —els Estats Units s’hi oposaven frontalment i l’antiga URSS hi donava suport-. Durant la dècada dels vuitanta, Nicaragua patí un important conflicte entre el govern i la ‘Contra’, conjunt de forces opositores que van optar per la via armada per oposar-se al sandinisme i que va rebre un actiu suport econòmic, militar i polític per part dels EEUU.

En les primeres eleccions lliures després de la dictadura dels Somoza i l’aixecament sandinista, el 1984, el sandinisme va aconseguir una àmplia victòria popular. En canvi, en les eleccions de 1990, Violeta Chamorro, de la Unión Nacional Opositora, guanyarà les eleccions desplaçant el sandinisme que ja no tornarà al poder fins al 2006, altre cop amb Daniel Ortega al capdavant.

En la seva tornada al poder, Ortega decebrà part del sandinisme tradicional en accentuar els seus tics autoritaris, desvincular-se de propostes canvis i centrar-se en una lògica de manteniment del poder. El descontentament de diversos sectors (feministes, estudiants, entre d’altres) aflorarà i confluirà el 2018 davant l’intent de reformar la Seguretat Social. Durant mesos hi haurà importants protestes per tot el país. El govern hi reaccionarà amb una virulenta repressió: més de 300 persones mortes, més d’un miler de persones ferides i uns quants centenars de persones empresonades. Diversos organismes internacionals, com l’Alta Comissionada per als Drets Humans de les Nacions Unides, denunciaren i documentaren les diverses formes de repressió: detencions arbitràries, tancament d’ONGs, assetjament de periodistes, clausura de mitjans de comunicació1…

El 19 de desembre de 2018, el Govern va suspendre les visites de la Comissió Interamericana de Drets Humans i la presència del Mecanisme Especial de Seguiment per a Nicaragua (MESENIA). Així mateix, considera complerta la Missió del Grup Interdisciplinari d’Experts Independents (GIEI), just abans de la presentació de l’informe públic d’aquest últim. Aquestes decisions van suposar el final de les activitats internacionals de monitoratge in situ dels drets humans a Nicaragua. En l’informe del GIEI s’indica que les autoritats van perpetrar actes que constitueixen crims de lesa humanitat, com ara assassinats, privació arbitrària de la llibertat i persecució.

 

Notes

[1] Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans. (2019, setembre). Situación de los derechos humanos en Nicaragua. Informe (A/HRC/42/18). Recuperat de http://www.oacnudh.org/wp-content/uploads/2019/09/A_HRC_42_18_SP.pdf

2. DRETS HUMANS

2. Drets Humans

Context

Nicaragua pateix una greu crisi política i social des de principis de 2018. El país ha viscut nombroses manifestacions contra el Govern i el seu intent de reformar la seguretat social, així com per la denúncia de violacions de drets humans per part de la policia i de grups armats fidels al president Ortega.Drets civils i polítics

Es pot observar una regressió en matèria de drets huamns, especialment pel que fa a la llibertat d’expressió i de manifestació, així com de llibertat de premsa, perquè s’impedeix la crítica i denúncia de les vulneracions de drets que es viuen al país. Per altra banda, la Constitució reconeix la llibertat de pensament, de consciència i religió però, per contra, la pena de mort segueix establerta dins la legislació del país, tot i no haver-se fet cap execució des del 2005.1

A més a més, tot i que la Constitució i la llei prohibeixen la tortura i altres càstigs o tractes cruels, inhumans o degradants, hi va haver informes versemblants de forces de seguretat torturades i agredides físicament. Al juny 2019, l’agència de drets humans del govern, la Comissió de Drets Humans d’Uganda (UHRC), va dir en el seu informe anual que les denúncies d’ús de tortures per part d’agències de seguretat era la queixa més habitual que va registrar. Va informar que la detenció preventiva i la detenció prolongades més enllà de la durada obligada legalment sovint conduïen a la tortura dels sospitosos, ja que les agències de seguretat pretenien coaccionar una confessió o declaracions incriminant de les persones detingudes.2

Segons Humans Rights Watch, el govern va continuar minant la llibertat d’expressió imposant noves regulacions als bloggers i als propietaris de llocs web. El 2019, el govern va introduir noves regulacions que exigien als operadors en línia que sol·licitessin l’autorització per allotjar blocs i llocs web o s’arriscaven al tancament. El govern també va censurar els mitjans de comunicació i va detenir arbitràriament persones crítiques amb el president.3

Drets civils i polítics.3

Durant les protestes que es duen a terme des de 2018 contra el Govern, més de 300 persones han mort, més de 2000 han estat ferides i centenars han estat detingudes amb nombrosos casos de tortures reportats i de negació a un procés judicial amb garanties. Algunes manifestacions convocades per opositors han estat prohibides i, alhora, el Govern ha dissolt ONGs, mitjans de comunicació i perseguit a periodistes, defensors de drets humans i observadors internacionals1.

S’ha evidenciat l’ús desproporcionat de la força per part de la policia que es va materialitzar en diverses execucions extrajudicials i en maltractament generalitzat, i s’han registrat casos de tortura i violència sexual en els centres de detenció.

Llibertat d’expressió. 5

Als treballadors dels mitjans de comunicació i als periodistes que van criticar al Govern, així com als mitjans pels quals treballen, se’ls van prohibir les publicacions i emissions radiofòniques, es va accedir sense autorització als seus domicilis i van ser objecte d’atacs cibernètics, i se’ls van decomissar materials impresos, pel·lícules i gravacions d’àudio, entre altres accions vulneradores dels seus drets. El 21 de desembre de 2018, després que la policia registrés la seu de l’estació de televisió 100% Noticias, Miguel Mora, propietari i director d’aquest mitjà de comunicació —que havia estat amenaçat de mort per la policia— i Lucía Pineda, directora de notícies, van ser arrestats i acusats d’incitació a l’odi i delictes relacionats amb el terrorisme, sense comptar amb suficient evidència probatòria. Se’ls va posar en llibertat l’11 de juny de 2019, després d’haver estat detinguts durant més de cinc mesos en condicions difícils, com ara la reclusió en règim d’aïllament, i sense les degudes garanties processals. El 15 de maig de 2019, a l’EPU de Nicaragua, el Govern va declarar que cap periodista havia estat empresonat per exercir la seva llibertat d’expressió. Segons fonts no governamentals, a 8 de juliol de 2019, havien fugit de Nicaragua uns 100 periodistes (70 homes i 30 dones).


Drets LGBTIQ+

Des del juny de 2018 la comunitat LGTBIQ ha encapçalat les manifestacions en contra del Govern d’Ortega que s’ha mostrat totalment homòfob i, des de llavors, han estat un dels col·lectius que més ha patit la repressió. Segons entitats que defensen els drets d’aquesta comunitat, almenys 8 persones han mort a Nicaragua pel context de repressió actual. Denuncien haver patit per part de les autoritats amenaces, persecucions, atacs físics i sexuals i detencions arbitràries, entre altres. El juny del 2019 van poder realitzar la marxa de l’Orgull després de 16 anys sense poder fer-la a conseqüència de la repressió1.

Gènere

Diferents organismes internacionals han reportat fustigació i abusos a dones per part de les autoritats, alhora que discriminació per raons de gènere. D’altres, han denunciat atacs contra dones defensores de drets humans i activistes feministes. Una d’aquestes organitzacions denuncià l’assassinat de nombroses dones i nenes durant les protestes dels últims mesos amb la connivència del Govern1.

Migrants i refugiats:

Amb l’actual crisi política i social més de 80.000 persones ha sortit de Nicaragua. D’aquestes, unes 68.000 han anat cap a Costa Rica, mentre que molts altres han demanat asil a Panamà, Estats Units, Espanya o Mèxic1.

A Nicaragua immigrants i refugiats pateixen nombroses vulneracions dels seus drets. Per exemple, es va constatar la mort d’entre 10 i 12 migrants irregulars haitians que es trobaven en trànsit a aquest Estat, l’ús indegut de la força és habitual per part dels membres dels cossos de seguretat militars i de la policia de Nicaragua en afrontar la situació de milers de migrants cubans i haitians, així com de migrants procedents de països africans, que intenten travessar la frontera entre Costa Rica i Nicaragua de camí cap als Estats Units d’Amèrica, especialment als primers mesos de 2020.

Nens, nenes i adolescents.10

A Nicaragua és habitual la detenció de nens amb motiu de la seva situació en matèria d’immigració o la situació dels seus pares.

Existeix una manca d’informació sobre el benestar dels fills de migrants nicaragüencs, tant si resideixen en els països de destinació com si han estat al país. En particular preocupa la seva vulnerabilitat davant la violència, el maltractament, l’abandonament i l’explotació, així com la falta d’informació sobre les mesures adoptades per prestar-los un suport apropiat i ampli. D’altra banda, també cal destacar la falta d’informació sobre el nombre de nens que havien emigrat han tornat a Nicaragua i les polítiques encaminades a facilitar la seva reintegració efectiva mitjançant l’exercici dels seus drets.

A més, Nicaragua ha establert una edat mínima molt primerenca per a establir un vincle matrimonial —15 anys per als nens i 14 anys per a les nenes, amb el consentiment dels pares —, fet que vulnera greument el dret dels menors al seu desenvolupament adequat i a l’autonomia progressiva.

Notes

[2] Aministía Internacional España. (2019). Los derechos humanos en cada país. Nicaragua. Amnistía Internacional Sección Española. Recuperat de https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/paises/pais/show/nicaragua/

[3] Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans. (2019, setembre). Situación de los derechos humanos en Nicaragua. Informe (A/HRC/42/18). Recuperat de http://www.oacnudh.org/wp-content/uploads/2019/09/A_HRC_42_18_SP.pdf

[4] Nicaragua: Persisten Violaciones de Derechos Humanos e Impunidad. (s. d.). Human Rights Watch. Recuperat de https://www.hrw.org/es/news/2019/09/10/nicaragua-persisten-violaciones-de-derechos-humanos-e-impunidad

[5] Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans. (2019, setembre). Situación de los derechos humanos en Nicaragua. Informe (A/HRC/42/18). Recuperat de http://www.oacnudh.org/wp-content/uploads/2019/09/A_HRC_42_18_SP.pdf

[6] Ocaña, D. (2019, 27 junio). Crisis en Nicaragua cobró la vida de 8 personas de comunidad LGBTIQ. Voice of America. Recuperat de https://www.voanoticias.com/centroamerica/crisis-en-nicaragua-cobro-la-vida-de-8-personas-de-comunidad-lgbtiq

[7] Navarro Milián, I., Royo Aspa, J. M., Urgell García, J., Urrutia Arestizábal, P., Villellas Ariño, A., & Villellas Ariño, M. (2019, febrero). Alerta 2019! Informe sobre conflictos, derechos humanos y construcción de paz. Icaria Editorial / Escola de Cultura de Pau, UAB. Recuperat de https://ddd.uab.cat/pub/alertaspa/alertaspa_a2019.pdf

[8] Comitè de Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars. (2016, octubre). Observaciones finales sobre el informe inicial de Nicaragua (CMW/C/NIC/CO/1). Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsrQ%2fFvOep3txaXfA9QahvyCtlDW%2bawy7ndIXPvEo7VeLU8%2fkXKYU39BKZ7srLYRhy87ZB0g1vXbYKClvgXF0ZhaVKHPvW3x9FooTTWSRVbuY

[9] Aminstía Internacional España. (2019, 18 octubre). Nicaragua: Tras un año y medio de crisis, el gobierno sigue con su estrategia de represión. Recuperat de https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/noticias/noticia/articulo/nicaragua-tras-un-ano-y-medio-de-crisis-el-gobierno-sigue-con-su-estrategia-de-represion/

[10] Comitè dels Drets dels Infants de les Nacions Unides. (2010, octubre). Examen de los informes presentados por los Estados partes en virtud del artículo 44 de la Convención (CRC/C/NIC/CO/4). Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsmgQSyOUfqcB45eH16hvuhGlNcXqUgjfLA3g3%2b6kYTmCMm1EHSRZHlpFoABsFRNVpR%2fveBG3dIpeKsBLz1%2fyQJ%2fe8W4V8w%2f5gK%2fgezpaYNBl

NICARAGUA

155.000
de persones desplaçades

73.000
refugiats

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Nicaragua, el país més extens de l’Amèrica Central en superfície, tot i que no pas el més poblat, ha esdevingut un país icònic de tota la regió arran de les seves vicissituds històriques.

Després de la colonització espanyola, l’annexió a l’imperi mexicà i el frustrat intent d’una federació regional sota el nom de Províncies Unides de l’Amèrica Central, Nicaragua va esdevenir un estat plenament independent el 1838.

Com molts d’altres de la zona, va patir una dictadura vinculada a sectors econòmics tradicionals i poderosos del país. Així, des del 1936 fins al 1979 diversos membres de la família Somoza se succeiran al capdavant del país.

Durant la dècada dels setanta, el Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN, en les seves sigles en castellà) impulsa una revolta popular que aconsegueix, el juliol de 1979, enderrocar el règim dels Somoza. El nou govern nicaragüenc impulsa un ampli programa de reformes socials i de redistribució econòmica i atenció a les classes populars més desafavorides.

La Revolució nicaragüenca va tenir un ampli ressò internacional i suport de nombrosos col·lectius socials i polítics d’arreu. Però tant el ressò com el fet d’esdevenir una revolució iconogràfica també va suposar una important font de problemes: esdevingué un país peça del taulell de joc de la Guerra Freda —els Estats Units s’hi oposaven frontalment i l’antiga URSS hi donava suport-. Durant la dècada dels vuitanta, Nicaragua patí un important conflicte entre el govern i la ‘Contra’, conjunt de forces opositores que van optar per la via armada per oposar-se al sandinisme i que va rebre un actiu suport econòmic, militar i polític per part dels EEUU.

En les primeres eleccions lliures després de la dictadura dels Somoza i l’aixecament sandinista, el 1984, el sandinisme va aconseguir una àmplia victòria popular. En canvi, en les eleccions de 1990, Violeta Chamorro, de la Unión Nacional Opositora, guanyarà les eleccions desplaçant el sandinisme que ja no tornarà al poder fins al 2006, altre cop amb Daniel Ortega al capdavant.

En la seva tornada al poder, Ortega decebrà part del sandinisme tradicional en accentuar els seus tics autoritaris, desvincular-se de propostes canvis i centrar-se en una lògica de manteniment del poder. El descontentament de diversos sectors (feministes, estudiants, entre d’altres) aflorarà i confluirà el 2018 davant l’intent de reformar la Seguretat Social. Durant mesos hi haurà importants protestes per tot el país. El govern hi reaccionarà amb una virulenta repressió: més de 300 persones mortes, més d’un miler de persones ferides i uns quants centenars de persones empresonades. Diversos organismes internacionals, com l’Alta Comissionada per als Drets Humans de les Nacions Unides, denunciaren i documentaren les diverses formes de repressió: detencions arbitràries, tancament d’ONGs, assetjament de periodistes, clausura de mitjans de comunicació1…

El 19 de desembre de 2018, el Govern va suspendre les visites de la Comissió Interamericana de Drets Humans i la presència del Mecanisme Especial de Seguiment per a Nicaragua (MESENIA). Així mateix, considera complerta la Missió del Grup Interdisciplinari d’Experts Independents (GIEI), just abans de la presentació de l’informe públic d’aquest últim. Aquestes decisions van suposar el final de les activitats internacionals de monitoratge in situ dels drets humans a Nicaragua. En l’informe del GIEI s’indica que les autoritats van perpetrar actes que constitueixen crims de lesa humanitat, com ara assassinats, privació arbitrària de la llibertat i persecució.

 

Notes

[1] Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans. (2019, setembre). Situación de los derechos humanos en Nicaragua. Informe (A/HRC/42/18). Recuperat de http://www.oacnudh.org/wp-content/uploads/2019/09/A_HRC_42_18_SP.pdf

2. DRETS HUMANS

2. Drets Humans

Context

Nicaragua pateix una greu crisi política i social des de principis de 2018. El país ha viscut nombroses manifestacions contra el Govern i el seu intent de reformar la seguretat social, així com per la denúncia de violacions de drets humans per part de la policia i de grups armats fidels al president Ortega.Drets civils i polítics

Es pot observar una regressió en matèria de drets huamns, especialment pel que fa a la llibertat d’expressió i de manifestació, així com de llibertat de premsa, perquè s’impedeix la crítica i denúncia de les vulneracions de drets que es viuen al país. Per altra banda, la Constitució reconeix la llibertat de pensament, de consciència i religió però, per contra, la pena de mort segueix establerta dins la legislació del país, tot i no haver-se fet cap execució des del 2005.1

A més a més, tot i que la Constitució i la llei prohibeixen la tortura i altres càstigs o tractes cruels, inhumans o degradants, hi va haver informes versemblants de forces de seguretat torturades i agredides físicament. Al juny 2019, l’agència de drets humans del govern, la Comissió de Drets Humans d’Uganda (UHRC), va dir en el seu informe anual que les denúncies d’ús de tortures per part d’agències de seguretat era la queixa més habitual que va registrar. Va informar que la detenció preventiva i la detenció prolongades més enllà de la durada obligada legalment sovint conduïen a la tortura dels sospitosos, ja que les agències de seguretat pretenien coaccionar una confessió o declaracions incriminant de les persones detingudes.2

Segons Humans Rights Watch, el govern va continuar minant la llibertat d’expressió imposant noves regulacions als bloggers i als propietaris de llocs web. El 2019, el govern va introduir noves regulacions que exigien als operadors en línia que sol·licitessin l’autorització per allotjar blocs i llocs web o s’arriscaven al tancament. El govern també va censurar els mitjans de comunicació i va detenir arbitràriament persones crítiques amb el president.3

Drets civils i polítics.3

Durant les protestes que es duen a terme des de 2018 contra el Govern, més de 300 persones han mort, més de 2000 han estat ferides i centenars han estat detingudes amb nombrosos casos de tortures reportats i de negació a un procés judicial amb garanties. Algunes manifestacions convocades per opositors han estat prohibides i, alhora, el Govern ha dissolt ONGs, mitjans de comunicació i perseguit a periodistes, defensors de drets humans i observadors internacionals1.

S’ha evidenciat l’ús desproporcionat de la força per part de la policia que es va materialitzar en diverses execucions extrajudicials i en maltractament generalitzat, i s’han registrat casos de tortura i violència sexual en els centres de detenció.

Llibertat d’expressió. 5

Als treballadors dels mitjans de comunicació i als periodistes que van criticar al Govern, així com als mitjans pels quals treballen, se’ls van prohibir les publicacions i emissions radiofòniques, es va accedir sense autorització als seus domicilis i van ser objecte d’atacs cibernètics, i se’ls van decomissar materials impresos, pel·lícules i gravacions d’àudio, entre altres accions vulneradores dels seus drets. El 21 de desembre de 2018, després que la policia registrés la seu de l’estació de televisió 100% Noticias, Miguel Mora, propietari i director d’aquest mitjà de comunicació —que havia estat amenaçat de mort per la policia— i Lucía Pineda, directora de notícies, van ser arrestats i acusats d’incitació a l’odi i delictes relacionats amb el terrorisme, sense comptar amb suficient evidència probatòria. Se’ls va posar en llibertat l’11 de juny de 2019, després d’haver estat detinguts durant més de cinc mesos en condicions difícils, com ara la reclusió en règim d’aïllament, i sense les degudes garanties processals. El 15 de maig de 2019, a l’EPU de Nicaragua, el Govern va declarar que cap periodista havia estat empresonat per exercir la seva llibertat d’expressió. Segons fonts no governamentals, a 8 de juliol de 2019, havien fugit de Nicaragua uns 100 periodistes (70 homes i 30 dones).


Drets LGBTIQ+

Des del juny de 2018 la comunitat LGTBIQ ha encapçalat les manifestacions en contra del Govern d’Ortega que s’ha mostrat totalment homòfob i, des de llavors, han estat un dels col·lectius que més ha patit la repressió. Segons entitats que defensen els drets d’aquesta comunitat, almenys 8 persones han mort a Nicaragua pel context de repressió actual. Denuncien haver patit per part de les autoritats amenaces, persecucions, atacs físics i sexuals i detencions arbitràries, entre altres. El juny del 2019 van poder realitzar la marxa de l’Orgull després de 16 anys sense poder fer-la a conseqüència de la repressió1.

Gènere

Diferents organismes internacionals han reportat fustigació i abusos a dones per part de les autoritats, alhora que discriminació per raons de gènere. D’altres, han denunciat atacs contra dones defensores de drets humans i activistes feministes. Una d’aquestes organitzacions denuncià l’assassinat de nombroses dones i nenes durant les protestes dels últims mesos amb la connivència del Govern1.

Migrants i refugiats:

Amb l’actual crisi política i social més de 80.000 persones ha sortit de Nicaragua. D’aquestes, unes 68.000 han anat cap a Costa Rica, mentre que molts altres han demanat asil a Panamà, Estats Units, Espanya o Mèxic1.

A Nicaragua immigrants i refugiats pateixen nombroses vulneracions dels seus drets. Per exemple, es va constatar la mort d’entre 10 i 12 migrants irregulars haitians que es trobaven en trànsit a aquest Estat, l’ús indegut de la força és habitual per part dels membres dels cossos de seguretat militars i de la policia de Nicaragua en afrontar la situació de milers de migrants cubans i haitians, així com de migrants procedents de països africans, que intenten travessar la frontera entre Costa Rica i Nicaragua de camí cap als Estats Units d’Amèrica, especialment als primers mesos de 2020.

Nens, nenes i adolescents.10

A Nicaragua és habitual la detenció de nens amb motiu de la seva situació en matèria d’immigració o la situació dels seus pares.

Existeix una manca d’informació sobre el benestar dels fills de migrants nicaragüencs, tant si resideixen en els països de destinació com si han estat al país. En particular preocupa la seva vulnerabilitat davant la violència, el maltractament, l’abandonament i l’explotació, així com la falta d’informació sobre les mesures adoptades per prestar-los un suport apropiat i ampli. D’altra banda, també cal destacar la falta d’informació sobre el nombre de nens que havien emigrat han tornat a Nicaragua i les polítiques encaminades a facilitar la seva reintegració efectiva mitjançant l’exercici dels seus drets.

A més, Nicaragua ha establert una edat mínima molt primerenca per a establir un vincle matrimonial —15 anys per als nens i 14 anys per a les nenes, amb el consentiment dels pares —, fet que vulnera greument el dret dels menors al seu desenvolupament adequat i a l’autonomia progressiva.

Notes

[2] Aministía Internacional España. (2019). Los derechos humanos en cada país. Nicaragua. Amnistía Internacional Sección Española. Recuperat de https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/paises/pais/show/nicaragua/

[3] Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans. (2019, setembre). Situación de los derechos humanos en Nicaragua. Informe (A/HRC/42/18). Recuperat de http://www.oacnudh.org/wp-content/uploads/2019/09/A_HRC_42_18_SP.pdf

[4] Nicaragua: Persisten Violaciones de Derechos Humanos e Impunidad. (s. d.). Human Rights Watch. Recuperat de https://www.hrw.org/es/news/2019/09/10/nicaragua-persisten-violaciones-de-derechos-humanos-e-impunidad

[5] Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans. (2019, setembre). Situación de los derechos humanos en Nicaragua. Informe (A/HRC/42/18). Recuperat de http://www.oacnudh.org/wp-content/uploads/2019/09/A_HRC_42_18_SP.pdf

[6] Ocaña, D. (2019, 27 junio). Crisis en Nicaragua cobró la vida de 8 personas de comunidad LGBTIQ. Voice of America. Recuperat de https://www.voanoticias.com/centroamerica/crisis-en-nicaragua-cobro-la-vida-de-8-personas-de-comunidad-lgbtiq

[7] Navarro Milián, I., Royo Aspa, J. M., Urgell García, J., Urrutia Arestizábal, P., Villellas Ariño, A., & Villellas Ariño, M. (2019, febrero). Alerta 2019! Informe sobre conflictos, derechos humanos y construcción de paz. Icaria Editorial / Escola de Cultura de Pau, UAB. Recuperat de https://ddd.uab.cat/pub/alertaspa/alertaspa_a2019.pdf

[8] Comitè de Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars. (2016, octubre). Observaciones finales sobre el informe inicial de Nicaragua (CMW/C/NIC/CO/1). Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsrQ%2fFvOep3txaXfA9QahvyCtlDW%2bawy7ndIXPvEo7VeLU8%2fkXKYU39BKZ7srLYRhy87ZB0g1vXbYKClvgXF0ZhaVKHPvW3x9FooTTWSRVbuY

[9] Aminstía Internacional España. (2019, 18 octubre). Nicaragua: Tras un año y medio de crisis, el gobierno sigue con su estrategia de represión. Recuperat de https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/noticias/noticia/articulo/nicaragua-tras-un-ano-y-medio-de-crisis-el-gobierno-sigue-con-su-estrategia-de-represion/

[10] Comitè dels Drets dels Infants de les Nacions Unides. (2010, octubre). Examen de los informes presentados por los Estados partes en virtud del artículo 44 de la Convención (CRC/C/NIC/CO/4). Recuperat de http://docstore.ohchr.org/SelfServices/FilesHandler.ashx?enc=6QkG1d%2fPPRiCAqhKb7yhsmgQSyOUfqcB45eH16hvuhGlNcXqUgjfLA3g3%2b6kYTmCMm1EHSRZHlpFoABsFRNVpR%2fveBG3dIpeKsBLz1%2fyQJ%2fe8W4V8w%2f5gK%2fgezpaYNBl

Volver arriba