NÍGER
580.838
persones forçosament desplaçades: el 73% de Nigèria i el 21% de Mali.
1. HISTÒRIA DEL PAÍS I CONFLICTE
Des de l’explosió del conflicte libi a partir de 2011, la crisi de Mali de 2012, la intensificació de la violència en la triple davantera Mali-Níger-Burkina Faso i la presència continuada de Boko Haram en el nord de Nigèria afecten directament l’estabilitat i desenvolupament de Níger.
Condicionat per la inestabilitat i conflictivitat dels seus veïns contigus a totes dues ribes del Sàhara, Níger es troba en el centre de la policrisis del Sahel. Al costat de factors endèmics (creixement demogràfic, pobresa, crisi humanitària, governança feble, cops d’estat…) la pressió sobre la població s’ha amplificat. En aquest sentit, la crisi de seguretat, la variabilitat climàtica i les àmplies protestes socials liderades per estudiants i treballadors han estat un brou de cultiu perquè el país hagi viscut cinc cops d’estat; i diverses temptatives des que es va proclamar la independència de França el 3 d’agost de 1960.
Els més de seixanta anys de domini de Níger per l’imperi colonial francès, des de la conquesta francesa en 1898, van establir les bases d’una relació postcolonial en la qual França ha mantingut una influència indiscutible. Des dels primers anys de la Va República Francesa, Jacques Foccart, el conegut com a “Monsieur Afrique” del general De Gaulle, va ser l’instigador principal de la centralització i presidencialització dels assumptes africans a l’Elisi (Bat, 2012: 15). A Níger, França ha exercit una influència econòmica i política indiscutible malgrat ser el client número 116 de les exportacions franceses i el seu proveïdor número 67 (Banc Mundial, 2018). El llegat més perdurable del colonialisme gal és el franc CFA (Comunitat Financera Africana), una moneda abans vinculada al franc francès i ara a l’euro a través del tresor francès. Aquesta moneda atorga a França l’hegemonia monetària sobre diversos Estats africans, entre els quals es troba Níger. A més, Níger compta amb quantitats importants d’urani claus per a mantenir operant les 56 centrals nuclears que proporcionen aproximadament el 70% de l’energia consumida en territori francès (Ritchie i Roser, 2020), on es necessiten aproximadament 8.000 tones d’urani cada any de les quals el 20% s’extreu a Níger a través de Areva (prèviament Orano), empresa el principal accionista de la qual és el govern francès (Le Monde, 2023).
Com en la veïna Txad, França ha mantingut bases militars en la seva tradicional esfera d’influència coneguda com Françafrique, on ha mantingut un nexe neocolonial en tota l’Àfrica subsahariana que ha englobat vincles i aliances econòmiques, polítiques, de seguretat i culturals durant dècades. En aquest sentit, com en altres parts de l’Àfrica subsahariana, els assessors militars i governamentals de París han impregnat també les successives administracions nigerines, sense oblidar la que acaba de ser deposada. A Níger, França ha mantingut una guarnició de 1.500 soldats, així com una base aèria amb avions de combat i drons d’atac en la qual suposadament anava a ser el nou centre de comandament per a les operacions franceses i europees al Sahel. Malgrat l’aparent col·lapse d’aquest model, tot això és un recordatori contundent que, malgrat un llarg i sagnant període de descolonització, França ha tractat de conservar una influència de tipus neocolonial que comença a mostrar símptomes d’esgotament i sobretot, de cansament i saturació per part de les poblacions y elits locals.
La història política de Níger per tant, és convulsa. Hamani Diori va ser escollit com a primer president en 1960, establint una dictadura de partit únic (MNSD-Nassara) enderrocada per un cop d’estat en 1974 pel cap de l’Estat Major, el tinent coronel Seyni Kountché. Després d’aquest esdeveniment, Níger va entrar en la seva primera era de dictadura militar, amb Kountché al capdavant. Al 1991, després de la mort de Kountché quatre anys abans, el cap de l’Estat major Ali Seibou, a causa de l’agitació estudiantil i l’assalt dels tuaregs a Tchin-Tabaraden es va veure forçat a convocar la Conferència Nacional Sobirana (29 de juliol a 23 de novembre de 1991). Aquest fet va propiciar la convocatòria d’eleccions democràtiques en 1993, proclamant com a president a Mahamane Ousmane fins que al 1996 Ibrahim Baré Maïnassara es va alçar amb el control mitjançant un altre cop d’estat militar.
A causa de l’inestabilitat política des de l’inici de la democràcia multipartidista del 1993, el país ha tingut cinc constitucions i un govern civil interí (1991-1993), tres períodes de governs civils (1993-1996, 2000-2009 i 2011-2023), un període de govern militar (1996-1999) i dos governs militars interins (1999 i 2010-2011).
Al 2011 es va restablir el règim constitucional (VII República) amb Mahamadou Issoufou i el seu partit, el PNDS-Tarayya, sent el candidat més votat al 2011 i de nou al 2016, aquestes últimes eleccions celebrades en circumstàncies controvertides. Al 2021, Mohammed Bazoum (PNDS-Tarayya) va ser escollit president de Níger en guanyar les eleccions amb el 39,3% del vot, assumint la presidència malgrat les denúncies de frau electoral per l’oposició i sota l’amenaça d’un possible cop militar. El 26 de juliol de 2023, el president Bazoum va ser deposat en un cop militar dirigit pel seu guàrdia presidencial. El cap de la guàrdia presidencial que va destituir el president Bazoum és el general Abdourahmane Tchiani, també conegut com a Omar Tchiani. El general Tchiani ha estat al comandament de la guàrdia presidencial des de 2011 i va ser promogut al rang de general en 2018 per l’expresident Issoufou. Després dels últims esdeveniments, la junta militar sorgida de l’últim cop militar, el Conseil National pour la Sauvegarde de la Patrie (CNSP), ha nomenat com a nou primer ministre l’ex ministre d’Economia Ali Mahaman Lamini Zein.
2. CONTEXT DE SEGURETAT
Níger s’enfronta a amenaces terroristes en la majoria de les seves fronteres. Les extenses fronteres de Níger i les regions desèrtiques escassament poblades són els principals punts on el crim organitzat i les organitzacions terroristes ataquen i recluten entre poblacions i ètnies on l’accés als serveis governamentals és feble i les oportunitats econòmiques insignificants. Si bé el Govern de Níger és membre de la Força Multinacional Conjunta (MNJTF per les seves sigles en anglès) a la Conca del Llac Txad i del G-5 Sahel, els esforços de Níger per a lluitar contra el terrorisme i la inseguretat es veuen dificultats per les seves reduïdes forces de defensa, la ineficaç coordinació entre els serveis de seguretat, les mancances pressupostàries i la inestabilitat a Burkina Faso, Txad, Líbia, Mali, Nigèria i la conca del llac Txad (Departament d’Estat, 2021). Entre els grups terroristes actius a Níger es troben ISIS-GS, Boko Haram, ISIS-WA (escissió de Boko Haram) i JNIM, aquest últim una amalgama de la branca sahariana de AQMI, al-Mourabitoun, Ansar al-Dine i el Front d’Alliberament de Macina.
Durant l’última dècada, s’ha donat per descomptat, especialment a Occident, que Níger està menys pressionat per grups armats que els seus veïns Mali o Burkina Faso. No obstant, el país no està exempt de riscos: cap al sud, els militants jihadistes avancen en els estats riberencs i l’augment significatiu de les seves activitats als països fronterers, com Benín, on els vincles entre els grups del Sahel i Nigèria s’estan veient reforçats, podria reduir l’espai geogràfic entre els diferents escenaris de conflicte i ampliar l’àrea d’acció dels diferents grups armats que operen a la regió.
És important destacar que l’Estat nigerí no està exempt de responsabilitat respecte a l’augment de la inseguretat i la violència armada. En 2020, les atrocitats comeses per l’Estat en el marc d’operacions militars es van alternar amb atrocitats massives comeses per ISGS (ACLED, 2021). Des de principis de 2021, el país s’ha caracteritzat per una gran inestabilitat: es calcula que militants que es creu que són del ISGS han matat a 390 persones en diverses parts de la regió de Tillaberi i la veïna Tahoua, territoris limítrofs amb la veïna Mali. La majoria de les morts registrades es van deure a una sèrie d’homicidis a gran escala dirigits contra civils d’ètnia djerma i tuareg. El nombre de persones assassinades pel ISGS representa el 66% de totes les morts per violència política organitzada a Níger en 2021, i aproximadament el 79% de les víctimes mortals de la violència dirigida contra civils (ACLED, 2021).
3. CONTEXT DELS DRETS HUMANS
La Constitució de la Setena República protegeix explícitament la llibertat d’associació i reunió. El govern no posa restriccions a la creació de grups d’interès i respecta el seu dret a expressar-se lliurement. En aquest sentit, han estat freqüents les marxes de protesta a la capital, Niamey o ciutats com Zinder o Agadez, tant contra el govern com contra l’oposició. No obstant, les organitzacions de la societat civil nigerina han sofert intimidació i assetjament des del 2015 aproximadament i molts activistes de drets civils han estat detinguts arbitràriament i acusats d’intentar enderrocar al govern o de col·laborar amb Boko Haram o altres grups gihadistes.
El govern també ha prohibit amb freqüència les reunions i les protestes, al·legant la l’inestable situació de seguretat. A més, la pandèmia del COVID-19 ha estat instrumentalitzada per imposar la prohibició de celebrar assemblees. Aquesta prohibició continuava vigent a finals de gener del 2021 quan diversos activistes de la societat civil van incomplir la prohibició van ser detinguts i empresonats durant diversos mesos. Maikoul Zodi (Tournons la page) i Nouhou Arzika (Coalition contre la vie chère), que advoquen respectivament per la renovació democràtica i la lluita contra la pobresa, són exemples d’aquest fenomen, amb penes de presó que han de considerar-se desproporcionades (OMCT, 2021). Al setembre de 2020, Amnistia Internacional va assenyalar un augment de les violacions de drets humans a Níger (Amnesty International, 2020). Així mateix, a partir de desembre de 2020, CIVICUS, aliança mundial d’organitzacions i activistes de la societat civil, va expressar la seva gran preocupació per les restriccions de l’espai cívic a Níger després de la pandèmia, reforçant un comportament més autoritari per part del govern.
Històricament, l’esclavitud ha existit en tot el que avui és Níger i la regió ha exercit un paper fonamental en el comerç transsaharià d’esclaus durant molts segles. Les formes modernes d’esclavatge estan molt esteses a Níger encara que al 2003 Níger va aprovar la primera llei d’Àfrica Occidental que tipificava l’esclavitud com a delicte específic. La relatora especial de l’ONU Urmila Bhoola afirma que aquestes pràctiques prosperen malgrat ser il·legals i similars a l’esclavitud i adverteix de l’explotació freqüent de migrants, nens i el tràfic de nenes amb destinació a Nigèria (UN, 2015).
3.1. Drets civils i polítics, Situació de defensors de drets humans
Al 2010, Níger va aprovar una llei de premsa que elimina les penes de presó per delictes contra els mitjans de comunicació i redueix l’amenaça dels casos de difamació. No obstant, els periodistes continuen enfrontant-se a dificultats, com la violència policial ocasional mentre cobreixen protestes, i la detenció o processament en resposta a reportatges crítics o controvertits. L’editora de Níger Search, Samira Ibrahim Sabou, va ser detinguda al juny de 2020 després que el fill del president sortint Issoufou l’acusés de difamació. Sabou va ser posada en llibertat al juliol d’aquest mateix any.
La llibertat de religió està garantida legalment, però en la pràctica existeixen algunes restriccions a l’expressió i el culte religiós. L’auge dels grups militants ha incrementat l’amenaça de violència per part de les forces de seguretat, originant en pràctiques de represàlia desproporcionades contra els grups ètnics dissonants amb el govern. Si bé la llibertat de reunió està garantida constitucionalment, les autoritats no sempre respecten aquest dret en la pràctica, i a vegades la policia ha fet ús de la força per a dissoldre manifestacions. Amb l’explosió de la COVID-19, al març de 2020, les autoritats van detenir com a mínim a quinze activistes de la societat civil que van organitzar una protesta contra la corrupció relacionada amb la contractació pública, i van mantenir-ne reclosos a sis. Tres dels detinguts van ser posats en llibertat sota fiança a finals d’abril, mentre que els altres tres van quedar en llibertat provisional a finals de setembre.
El 15 de juny de 2022, l’Assemblea Nacional de Níger va aprovar la llei que estableix els drets i deures dels defensors dels drets humans a Níger i es va convertir en el quart país d’Àfrica en adoptar un instrument jurídic per a la promoció i protecció dels defensors de drets humans. Malgrat una disminució encoratjadora del nombre de violacions de la llibertat de premsa, el context regional, marcat per la lluita antiterrorista, continua tenint un impacte significatiu tant en la seguretat dels periodistes com en l’accés de la població a la informació. No obstant, és significatiu destacar que segons l’Índex de Reporters sense Fronteres (2022), Níger es troba en el lloc número 61, molt per davant dels seus veïns Mali (113) i Nigèria (123).
3.2. LGBTI+
La comunitat LGTBI+ pateix discriminació social a Níger. Una enquesta realitzada pel Afrobarometer, (Afrobaròmetre 1 Mar. 2016, 2), informa, segons dades recollides a Níger a l’abril de 2015 a partir d’una mostra de 1.200 persones (Afrobaròmetre Ag. 2015, 2), que el cinc per cent de la població de Níger li donaria poca importància tenir un veí homosexual, comparat amb el 21 per cent en la majoria dels 33 països africans enquestats (Afrobaròmetre 1 Mar. 2016, 2, 13). La mateixa font afirma que el 91 per cent de la població nigerina «odiaria molt» tenir un veí homosexual, mentre que el quatre per cent «l’odiaria alguna cosa» (Afrobaròmetre 1 mar. 2016, 28). En aquesta línia, Mohamed Bazoum, el deposat president de Níger, va reunir a inicis de 2023 un comitè d’experts perquè elaborés noves lleis contra l’homosexualitat (Outright International, 2023). Si bé la comunitat LGTBI+ no està legalment perseguida, continua estant àmpliament marginalitzada política i socialment a la societat nigerina.
3.3. Gènere
El dret de família atorga a la dona un estatus inferior en els processos de divorci. La mutilació genital femenina (MGF) es va tipificar com a delicte al 2003 i ha disminuït, però continua entre un petit percentatge de la població. Les penes per violació són severes, però les actituds socials i el temor de les víctimes a les represàlies descoratgen les denúncies, i quan denuncien, sovint no s’investiguen degudament.
La violència domèstica no està tipificada explícitament com a delicte, encara que les dones poden presentar denúncies penals per agressió contra les seves parelles. Alguns casos han donat lloc a condemnes però en la pràctica, com amb l’abús sexual, tampoc es fomenta la denúncia ni la deguda protecció per part de l’Estat (Unicef, 2009).
A nivell parlamentari, a Níger s’han aconseguit alguns avenços en matèria de drets de la dona. Al febrer de 2021, el 25,9% dels escons parlamentaris estaven ocupats per dones encara que el seu pes polític continua sent limitat.
Encara queda molta feina per fer a Níger per aconseguir la igualtat de gènere. Segons el Global Database on Violence Against Women (UN Women, 2023), el 76,3% de les dones d’entre 20 i 24 anys estaven casades o en parella abans dels 18 anys. La taxa de natalitat adolescent és de 154 per cada 1.000 dones de 15 a 19 anys en 2016, enfront de 146 per cada 1.000 en 2015. Al 2018, el 12,9% de les dones de 15 a 49 anys van declarar haver estat objecte de violència física i/o sexual per part d’una parella actual o anterior en els 12 mesos anteriors. A més, les dones en edat reproductiva (15-49 anys) sovint s’enfronten a barreres respecte a la seva salut i drets sexuals i reproductius: en 2018, el 45,5% de les dones van veure satisfeta la seva necessitat de planificació familiar amb mètodes moderns. En qualsevol cas, és important assenyalar que informar sobre gènere a Níger és extremadament difícil. Segons ONU Dones, al desembre de 2020, només el 50,8% dels indicadors necessaris per a supervisar els ODS des d’una perspectiva de gènere estaven disponibles a causa de la falta d’accés en àrees clau, en particular: treball domèstic i economia de la cura i indicadors clau del mercat laboral com la bretxa salarial.
3.4. Infància
La població nigerina està composada principalment de nens, amb una edat mitjana nacional de tan sols 14,5 anys. Níger posseeix una població estimada de 23 milions d’habitants sent el 58,2 per cent menors de 18 anys (Banc Mundial, 2019).
La desnutrició infantil continua sent un problema greu en les zones rurals i urbanes de tot Níger. Fins i tot amb la implementació de programes alimentaris, la majoria de les famílies simplement no posseeix els mitjans per a accedir a una alimentació adequada, provocant deficiències nutricionals i problemes de creixement. En efecte, els nens nigerins pateixen deficiències de micronutrients i trastorns alimentosos severs. Aquestes deficiències nutricionals aguditzen poderosament la taxa de mortalitat infantil, la qual ja és extremadament alta (46,7 de cada 1000 nascuts vius) (Unicef, 2022).
L’educació a Níger és gratuïta i obligatòria durant 8 anys. No obstant, gairebé només el 25 per cent dels nens assisteix a l’escola primària i molts menys assisteixen a la secundària. A més, per motius culturals, les nenes solen assistir a classe molt menys que els homes.
Lamentablement, Níger és un territori utilitzat com a trànsit i destí del tràfic de menors i es trafica amb nens per a sotmetre’ls a treball i prostitució forçats en pèssimes condicions. Així mateix, el matrimoni d’adolescents continua sent una pràctica habitual a Níger i, de fet, aquest país té les taxes de matrimoni infantil més altes del món (Unicef, 2009). Un 76 per cent de totes les nenes a Níger contreuen matrimoni abans de tenir els 18 anys i un 28 per cent, abans de complir els 15 (Haro, 2020).
3.5. Drets ambientals
A Níger, la vulnerabilitat climàtica es veu agreujada per la gran dependència de la regió del Sahel de l’agricultura secà i els seus recursos naturals per a mantenir la seguretat alimentària i els mitjans de vida.
La població encara tracta de recuperar-se de les greus sequeres sofertes al 2005, 2008, 2010 i 2012. La imprevisibilitat i variabilitat ambiental i climàtica perpetuen les crisis humanitàries cròniques presents pel fet que cada vegada són més recurrents períodes d’inundacions/sequeres amb epidèmies i conflictes violents. Amb un creixement demogràfic considerable (una mitjana del 3,6% anual) i problemes recurrents relacionats amb la degradació mediambiental, la pobresa generalitzada i la inestabilitat política, el canvi climàtic al Sahel agreujarà les vulnerabilitats existents.
L’augment de la inestabilitat regional i les manifestacions més recurrents del canvi climàtic han agreujat la inseguretat alimentària i l’escassetat d’aigua, amb sequeres i inundacions cada vegada més freqüents que redueixen la capacitat productiva dels rendiments agrícoles. Atès que més del 80% de la població del país depèn de l’agricultura a petita escala, els agricultors i ramaders són especialment vulnerables debut a l’efecte de la variabilitat climàtica. Segons dades del govern, més de 4,4 milions de persones sofrien inseguretat alimentària, gairebé el 20% de la població. L’escassetat d’aliments i aigua va afectar els desplaçats interns, especialment a nens i dones. (Amnistia Internacional, 2022)
4. DESPLAÇAMENT FORÇAT DE LA POBLACIÓ
Níger, situada a la meitat del Sahel i a mig camí entre la mar Mediterrània i el golf de Guinea, és una peça clau en el mapa migratori i comercial d’Àfrica. A Níger es creuen les principals rutes migratòries d’Àfrica occidental: els migrants travessen la frontera del país cap a Niamey –la capital– o Zinder, i des d’allí es dirigeixen a Agadez, la porta del desert, per a seguir cap a Séguidine. Des d’aquest punt, els migrants entren a Líbia per a acostar-se a Itàlia o, en menor mesura, prenen la ruta de Arlit per a entrar a Algèria. No obstant això, malgrat la importància de les rutes amb aquest sentit que travessen el mapa de Níger, tres quartes parts dels migrants internacionals subsaharians no surten d’Àfrica, i si bé Níger emet població cap a les pròsperes economies de Ghana o Nigèria, també la rep dels nombrosos conflictes que envolten el país (IOM, 2020).
Níger acull a 580.838 persones forçosament desplaçades, de les quals el 48% són desplaçats interns, el 43% refugiats, el 6% retornats, el 2% sol·licitants d’asil i altres persones afectades (principalment burkinesos). La majoria dels refugiats procedeixen de Nigèria (73%) i Mali (21%). La població és predominantment jove (58% de joves), i les dones representen el 53% (World Bank, 2023).
En conseqüència del continu deteriorament de la seguretat en la seva frontera, Níger acumula situacions de desplaçament forçat (de sortida i d’entrada) des del 2012, incloses les últimes onades procedents de Burkina Faso, Mali i el nord-oest de Nigèria. A més, en el marc dels canvis polítics que s’estan produint a Níger des del 26 de juliol després de la presa del poder per part del Conseil National pour la Sauvegarde de la Patrie (CNSP), els desplaçaments forçats es veuran probablement incrementats.
5. BIBLIOGRAFIA
ACLED (2021). Sahel 2021: Communal Wars, Broken Ceasefires, and Shifting Frontlines. Disponible a:
https://acleddata.com/2021/06/17/sahel-2021-communal-wars-broken-ceasefires-and-shifting-frontlines/
Amnesty International (2022). Niger country report 2022. Disponible a: https://www.amnesty.org/en/location/africa/west-and-central-africa/niger/report-niger/
Amnesty International (2020). Niger: human rights defenders still unjustly detained for more than six months. Press Release. Disponible a:
Afrobarometer (2016). Afrobaromètre: Les Africains sont tolérants par rapport à la religion, l’ethnie, la nationalité, et le VIH, mais pas à l’homosexualité. Comunique de presse. Disponible a: https://www.afrobarometer.org/wp-content/uploads/migrated/files/press-release/round-6-releases/ab_r6_pr4_tolerance_en_afrique_FRE.pdf
Bat J-P. (2012). Le Syndrome Foccart. La politique française en Afrique de 1959 à nos jours, París, Gallimard, collection Folio histoire, p. 838. Disponible a: https://doi.org/10.3917/afco.235.0043
Banco Mundial. (2018). France trade balance, exports and imports by country and region 2018. World Integrated Trade Solution. Disponible a: https://wits.worldbank.org/CountryProfile/en/Country/FRA/Year/2018/TradeFlo w/EXPIMP/Partner/all
Banco Mundial (2023). Niger. United Nations Population Division. Disponible a:
https://data.worldbank.org/indicator/SP.POP.TOTL?locations=NE
Berlingozzi, L., & Stoddard, E. (2020). Assessing Misaligned Counterinsurgency Practice in Niger and Nigeria. International Spectator, 55(4), 37–53. Disponible a: https://doi.org/10.1080/03932729.2020.1833472
Bøås, M. (2021). EU migration management in the Sahel: unintended consequences on the ground in Niger? Third World Quarterly, 42(1), 52–67. Disponible a: https://doi.org/10.1080/01436597.2020.1784002
Claes, J., & Schmauder, A. (2020). When the dust settles: Economic and governance repercussions of migration policies in Niger’s north. Clingendael Institute. Disponible a:
http://www.jstor.org/stable/resrep26544
Department of State (2021). Country Reports on Terrorism 2021: Niger. Bureau of Counterterrorism. Disponible a:
https://www.state.gov/reports/country-reports-on-terrorism-2021/niger/
Le Monde (2023). How dependent is France on Niger’s uranium?. Disponible a:
Internal Displacement Monitoring Center (2019). Africa Report on Internal Displacement. IDMC. Disponible a: https://www.internal-displacement.org/sites/default/files/publications/documents/201912-Africa-report.pdf
Ebiede, T. M. (2011). Conflict Drivers: Environmental Degradation and Corruption in the Niger Delta Region. African Conflict and Peacebuilding Review, 1(1), 139–151.Disponible a:
https://doi.org/10.2979/africonfpeacrevi.1.1.139
Freedom House (2021). Niger, Freedom in the World 2021. Disponible a: https://freedomhouse.org/country/niger/freedom-world/2021
Frowd, P. M. (2020). Producing the ‘transit’ migration state: international security intervention in Niger. Third World Quarterly, 41(2), 340–358. Disponible a: https://doi.org/10.1080/01436597.2019.1660633
Global Hunger Index (2019). Niger: A Closer look at Hunger and Undernutrition. Disponible a:
https://www.globalhungerindex.org/case-studies/2019-niger.html
https://www.unicef.org/niger/stories/i-idea-getting-married-one-day-not-yet
International Crisis Group. (2020). Niger’s Battle to Contain the Islamic State. In Sidelining the Islamic State in Niger’s Tillabery (p. Page 3-Page 14). International Crisis Group. Disponible a:
http://www.jstor.org/stable/resrep31432.5
International Organization for Migration (IOM), 2020. Migration trends from, to and within the Niger, 2016 – 2019. Niamey, the Niger. Disponible a:
https://publications.iom.int/system/files/pdf/iom-niger-four-year-report.pdf
OMCT (2021). Niger: Arbitrary arrest of five human rights activists, OMCT World Organisation Against Torture. Disponible a: https://www.omct.org/en/resources/statements/niger-arrestation-arbitraire-de-cinq-activistes-des-droits-humains
Outright International (2023). Flood of anti-homosexuality bills in Africa threatens us all. Press release. Disponible a:
Reporters Without Borders (2023). Niger country Index. Disponible a: https://rsf.org/en/country/niger
Ritchie, H., & Roser, M. (2020): Nuclear Energy. Oxford University Press. Disponible a:
https://ourworldindata.org/nuclear-energy
Schmidt, P., & Muggah, R. (2021). Climate Change and Security in West Africa: Transhumance Dynamics. Igarape Institute. Disponible a: https://www.jstor.org/stable/resrep29101.6
UN General Assembly (2015). Report of the Special Rapporteur on contemporary forms of slavery, including its causes and consequences, Urmila Bhoola : Addendum: Mission to Niger, 30 July 2015, A/HRC/30/35/Add.1, Disponible a:
https://www.refworld.org.es/docid/55f7d4274.html
Unicef (2009). Analyse de la situation de l´enfant et de la femme au Niger. Disponible a: https://evaw-global-database.unwomen.org/-/media/files/un%20women/vaw/full%20text/africa/analyse%20de%20la%20situation%20de%20la%20femmes%20et%20de%20lenfant%20au%20niger%20%202008.pdf?vs=5902
Unicef (2022). Child Risk and Impact Analysis Niger. United Nations Children’s Fund and Ministry of Humanitarian Action and Disaster Management. Disponible a: https://www.unicef.org/niger/media/6646/file/CHILD%20RISK%20AND%20IMPACT%20ANALYSIS%20(CRIA)%20NIGER.pdf
UN Women (2023). Prevalence Data on Different Forms of Violence against Women. Disponible a:
Wilen, N. (2022). The impact of security force assistance in Niger: meddling with borders. International Affairs, 98(4), 1405–1421. Disponible a: https://doi.org/10.1093/ia/iiac119
6. TESTIMONIATGE
La recepta d’una nova vida
Fotografia Ricard Fabrique © El Periódico
L’Omar va fugir del Níger per la seva orientació sexual, va saltar la tanca de Melilla i ara busca el seu camí a Barcelona.
No es gratuït que l’Omar no parli de la seva homosexualitat durant l’entrevista, perquè va ser precisa- ment la seva orientació sexual el que el va obligar a abandonar el seu país, el Níger, fa uns quatre anys. I, encara que ho tingui ben assumit i que aquí tot sigui molt diferent, cadascú és amo de la seva privaci- tat, i, sobretot, del pòsit que deixen els mals moments passats. El seu desig era arribar a França, però no ho va aconseguir. Es va haver de quedar a Barcelona, on ara diu que és feliç. Té feina en un restaurant xinés de l’Eixample, i viu a Santa Coloma. Vol ser cuiner.
Ho resumeix amb un silenciós “problemes de la vida”. La resta se li ha d’anar preguntant amb cura, perquè és evident que s’estima més parlar del futur que del present. Però no queda cap altre remei si del que es tracta és de radiografiar la vida d’un refugiat, des que decideix abandonar la seva llar fins que aconsegueix establir un nou niu. Va deixar el Níger enrere i se’n va anar a Algèria, però la cosa no va anar millor, així que va decidir saltar a Europa a través del Marroc. Com a molts d’altres, li va tocar jugar-se el tipus a la tanca de Melilla. La va creuar. “Vaig entrar a Espanya amb les mans i les cames plenes de sang.” Entre una cosa i l’altra, va acabar en un autocar amb destinació a París. Va triar França per l’idioma. Però a la frontera el van detenir i va acabar al Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca de Barcelona. D’aquell “mes i quatre dies” recorda “les dutxes amb aigua freda i no veure el sol”.
Itinerari d’èxit
El cas de l’Omar, segons Tòfol Marquès, tècnic de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), és el que es coneix com un “itinerari d’èxit”, que és al que aspiren totes les entitats que ajuden les persones sol•licitants de pro- tecció internacional. Va superar bé les dues primeres fases, la d’acollida, que inclou un cert coneixe- ment de l’idioma, i la de la normalització de la situació. La seva experiència li diu que la gent no busca “viure d’ajudes”. El que volen, confirma, és llibertat i autonomia. I això s’aconsegueix, entre altres coses, per la via laboral que l’Omar ja ha aconseguit.
El Govern està estudiant el cas de l’Omar. De moment, disposa de la targeta vermella que l’autoritza a quedar-se al país mentre duri la deliberació. Si se l’accepta, benvingut a una nova vida. Si no, es convertirà en un immigrant irregular. I tant és que ja s’hagi arrelat. Li quedaria la via de l’arrelament social: demostrar tres anys de residència a Espanya i disposar d’un contracte de treball.
El refugiat passa del calvari del seu país d’origen a l’absurditat administrativa de la terra d’acollida.
Entrevista realitzada per Carlos Márquez Daniel. Foto principal de Ricard Fadrique. Publicada originalment a El Periódico.