CCAR

PERÚ

Als 80s i 90s centenars de milers de persones van fugir cap a les zones urbanes per escapar de la violència

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

La història del Perú s’ha vist marcada per la seva història recent, especialment durant les dècades de 1980 i 1990.

Durant la primera meitat del segle XX el país es va veure envoltat per grans desigualtats econòmiques i socials, ja que es podia veure una gran diferència entre la majoria de la població, que vivia en condicions de pobresa extrema, mentre que una petita part urbana tenia tot el poder polític i econòmic. Tot això, juntament amb la inestabilitat que experimentava el govern, es va crear un entorn que va afavorir la creació de moviments radicals.

El 1980 va aparèixer el grup maoista Sandero Luminoso, liderat per Abimael Guzmán, que va sorgir com a conseqüència de les desigualtats que hi havia en el país. Aquest grup guerriller buscava enderrocar l’Estat a través de la violència, iniciant una campanya de terror contra el govern, les forces de seguretat i la població.

En el mateix context, va sorgir el Moviment Revolucionari Túpac Amary (MRTA), que també va tenir força participació en la lluita armada.

Sota el govern d’Alberto Fujimori, el conflicte va començar a desaparèixer al capturar Guzmán el 1992, desarticulant gran part Sendero Luminoso. Es van implementar polítiques com lleis antiterroristes i expansió dels poders militars, a més d’experimentar greus violacions dels drets humans i corrupció.

Amb la caiguda del president el 2001, es va crear la Comissió de la Veritat i Reconciliació (CVR) per tal d’investigar els crims que es van cometre durant el conflicte. A més, també ha experimentat la tornada de la democràcia i un creixement econòmic notable, encara que la desigualtat i la pobresa continuen presents.

El 2022 es va veure marcat per una profunda inestabilitat política, social i econòmica que va culminar amb l’arrest del president Pedro Castillo. Això va portar a molta tensió entre el govern, el Congrés i altres sectors, i la societat civil.

Al llarg del seu govern, Castillo va patir nombrosos conflictes amb el Congrés, que intentava destituir-lo. El desembre de 2022, el president va presentar la dissolució del Congrés i la instauració d’un govern d’emergència nacional per convocar noves eleccions. Aquest acte va ser considerat un cop d’estat, portant a la destitució de Castillo per «incapacitat moral permanent».

Com a conseqüència, es van desencadenar protestes a escala nacional, especialment en les regions rurals. Es van bloquejar carreteres i va haver-hi enfrontaments amb les forces de seguretat. Va haver-hi molta repressió i violència que va resultar en moltes morts i amb la excarcerlció de la inestabilitat, que ja era profunda en el país.

2. MILITARITZACIÓ I COMERÇ D’ARMES

2. MILITARITZACIÓ I COMERÇ D’ARMES

Durant el període de conflicte entre el 1980 i el 2000, la militarització en el país va augmentar de manera significativa. Amb l’aparició de Sendero Luminoso, el govern va respondre desplegant l’exèrcit, la policia i altres forces de seguretat a totes aquelles regions afectades, com al Valle del Río Apurímac, Ene i Mantaro.

També es van crear unitats militars especialitzades, com el Grup de Comando Conjunto por el Desarrollo (CCD), que van participar en algunes operacions, però també es van veure implicades en violacions dels drets humans.

A causa del conflicte, el pressupost destinat a la defensa i a les forces armades van augmentar de manera exponencial. Als anys 90, el Perú va destinar entre el 2’5% i el 3’2% del seu PIB a despresa militar.  Això va portar a greu violacions dels drets humans, no només per part de les forces de seguretat, sinó també per part de grups insurgents, provocant desplaçaments massius de població.

En l’actualitat, el Perú ha adquirit armament per modernitzar les seves Forces Armades i la Policia Nacional. Segons SIPRI, els principals proveïdors dels últims cinc anys han estat Corea del Sud, Itàlia, Espanya i els Estats Units.

Amnistia Internacional posa especial atenció a Espanya, que entre el 2017 i juny del 2022, va autoritzar més de 100 llicències d’exportació d’armes per un valor de 184 milions d’euros.

Encara que és limitada, el Perú compta amb una indústria de defensa que produeix armament, municions i equips militars que, principalment, es destinen al consum intern, encara que també hi ha intents d’exportar alguns dels productes a altres països.

3. DRETS HUMANS

3. DRETS HUMANS

3.1. Context

Els drets humans al país ha estat un tema de gran importància al llarg de la història, especialment durant el període de conflicte intern i les transicions polítiques.

Durant els anys 80 i 90, el país es va veure afectat per un conflicte armat intern que va provocar greus violacions dels drets humans per ambdues parts.

Per una banda, Amnistia Internacional va denunciar que les forces de seguretat van ser responsables de massacres, desaparicions forçades, tortures, entre altres, especialment en les zones rurals on hi havia presència més significativa dels grups insurgents.

Per altra part, els grups insurgents com Sendero Luminoso i el MRTA, van cometre actes de terrorisme, assassinats massius, etc., dirigides contra les forces de l’estat i contra la població civil.

Amb l’establiment de la CVC el 2001, es van documentar més de 69.000 morts i desaparicions atribuïdes a les dues parts del conflicte.

3.2. Drets civils i polítics

Encara que els drets civils i polítics al país estan garantits per la Constitució i per les diverses lleis i tractats internacionals, la protecció d’aquests drets s’ha vist afectada constantment per la inestabilitat política, la corrupció i les violacions dels drets humans, especialment en els períodes de crisi o conflicte.

Per una banda, els drets civils al país s’han vist afectats en alguns moments de la història del país. Periodistes han estat perseguits i intimidats, especialment en casos d’investigació de la corrupció i dels abusos de poder. A més, durant els períodes de conflicte, el dret de reunió i associació han estat restringides.

Des de les protestes de desembre del 2022, les autoritats han respost amb força letal i un ús excessiu de la força. La repressió va causar la mort de 50 persones, entre elles 49 civils i un policia, i centenars de persones ferides.

Organitzacions internacionals com Amnistia Internacional, ha denunciat els abusos de la força i el gran nombre de morts durant el conflicte de 2022, posant especial atenció a l’homicidi de quatre defensors dels drets humans: Cristino Melchor Flores, Santiago Contoricón, Quinto Inuma y Benjamín Flores.

Els drets polítics dels ciutadans també s’han vist afectats. Hi ha una desconfiança en les institucions, afectant la percepció pública sobre la transparència dels processos electorals, encara que els ciutadans tenen dret a votar i a ser elegits en eleccions lliures, justes i periòdiques.

Encara que hi ha llibertat de premsa i accés a la informació, sovint, els periodistes es veuran amenaçats i s’enfronten a violència, assetjament, especialment si cobreixen temes com la corrupció.

3.3. Gènere

Un dels majors reptes per la igualtat de gènere és el manteniment d’aquelles normes culturals que reforcen les desigualtats. Tot i l’existència de lleis per abolir aquestes pràctiques, implementar-les és un repte. La corrupció i la manca de recursos fan que les dones no puguin accedir a la justícia.

Organitzacions internacionals com Amnistia Internacional ha denunciat l’elevat nombre de casos de violència contra les dones. Segons el Ministeri de la Dona i Poblacions Vulnerables, el 2023 va registrar 142.182 casos, que va representar un augment del 7% respecte de l’any anterior. En el mateix any, es van registrar 28.991 casos de violència sexual i 11.944 casos de violació, entre els quals, el 66% era a nens, nenes i adolescents.

Segons el Freedom House Report del 2023, les dones i nenes peruanes, especialment de la comunitat indígena, són vulnerables al tràfic amb fins sexuals. El finançament dels programes de lluita contra el tràfic i les condemnes són escasses en el país.

A més, en el 2023 les organitzacions LGTBI van denunciar que s’havien comès almenys 8 assassinats de dones transgènere.

Un exemple de què la violència de gènere encara és present en el país, va ser el cas de Eyvi Ágreda, una jove de 22 anys que va ser agredida en un autobús públic per un home que l’havia estat assetjant, quan la va ruixar amb gasolina i li va prendre foc al mig de l’autobús. Aquest cas va desencadenar protestes massives sota el nom de «Ni una Menos».

La pressió social ha portat al govern implementar algunes reformes, com l’enfortiment de les penes per feminicidis i la millora dels serveis d’atenció a les víctimes.

3.4. Refugiats, desplaçats i emigrants

El Perú ha estat tant un país receptor de persones refugiades com un país d’origen de persones que busquen asil.

A partir del 2017, el país es va convertir un dels principals destins d’acollida de persones refugiades i migrants veneçolans que fugien de la crisis econòmica del país. Segons ACNUR, milers  de veneçolans han sol·licitat asil al Perú.

Com a resultat dels conflictes armats que ha experimentat el país, també ha generat un gran nombre de persones desplaçades internes. Amb el conflicte dels anys 80, centenars de milers de persones, principalment de les regions rurals, van fugir cap a les zones urbanes per escapar de la violència. Aquests desplaçaments també han sorgit pels desastres naturals com els terratrèmols i inundacions. Un dels exemples més important va ser l’impacte del fenomen de «El Niño» el 1982, que va causar inundacions devastadores i la destrucció d’habitatges en diverses ocasions.

La diàspora peruana ha crescut significativament. Un gran nombre de peruans també han fugit del país cap als Estats Units, Argentina i Xile buscant millors oportunitats econòmiques.

4. MEDI AMBIENT

4. MEDI AMBIENT

La legislació ambiental peruana comença l’any 2024 seriosament afeblida després de l’aprovació de la modificació de la Llei Forestal i de Fauna Silvestre que, segons experts, obre el passo a la desforestació il·legal.

Un panorama que preocupa és la presència del Fenomen “el Niño” enfront de les costes peruanes. Segons l’últim informe de la Comissió Multisectorial de l’Estudi Nacional del Fenomen El Nen (ENFEN) s’espera que els efectes d’aquest fenomen climàtic continuïn almenys fins a inicis de tardor de 2024.

5. BIBLIOGRAFIA

5. BIBLIOGRAFIA

Alberto Fujimori: historia del expresidente más polémico de Perú. (2022, 24 marzo). France 24. https://www.france24.com/es/programas/historia/20220324-fujimori-peru-presidencia-polemica-historia

Amnistía Internacional. (s. f.). Los derechos humanos en Perú. https://www.amnesty.org/es/location/americas/south-america/peru/report-peru/

Amnistía Internacional. (2023, 7 noviembre). Peru: Personas refugiadas enfrentan un plazo imposible – Amnistía Internacional. https://www.amnesty.org/es/documents/amr46/7377/2023/es/

Freedom House. (s. f.). Peru. En Freedom House. https://freedomhouse.org/country/peru/freedom-world/2024

Peru. (s. f.). Global Focus. https://reporting.unhcr.org/operational/operations/peru

Perú: La Comisión de la Verdad y Reconciliación – un primer paso hacia un país sin injusticias. (2004). En Amnistia Internacional. https://www.amnesty.org/es/wp-content/uploads/sites/4/2021/09/amr460102004es.pdf

Redacción. (2018, 1 junio). Eyvi Ágreda, la joven que murió tras ser quemada en un autobús en Perú y cuyo caso pone el foco en la violencia contra la mujer. BBC News Mundo. https://www.bbc.com/mundo/noticias-43913788

Tres claves sobre las protestas en Perú: ¿Qué países contribuyeron al suministro de armas? (s. f.). https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/blog/historia/articulo/tres-claves-sobre-las-protestas-en-peru-que-paises-contribuyeron-al-suministro-de-armas/

Vista de Sendero Luminoso: Una apología de la violencia. (s. f.). https://revistadeculturadepaz.com/index.php/culturapaz/article/view/22/16

PERÚ

Als 80s i 90s centenars de milers de persones van fugir cap a les zones urbanes per escapar de la violència

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

La història del Perú s’ha vist marcada per la seva història recent, especialment durant les dècades de 1980 i 1990.

Durant la primera meitat del segle XX el país es va veure envoltat per grans desigualtats econòmiques i socials, ja que es podia veure una gran diferència entre la majoria de la població, que vivia en condicions de pobresa extrema, mentre que una petita part urbana tenia tot el poder polític i econòmic. Tot això, juntament amb la inestabilitat que experimentava el govern, es va crear un entorn que va afavorir la creació de moviments radicals.

El 1980 va aparèixer el grup maoista Sandero Luminoso, liderat per Abimael Guzmán, que va sorgir com a conseqüència de les desigualtats que hi havia en el país. Aquest grup guerriller buscava enderrocar l’Estat a través de la violència, iniciant una campanya de terror contra el govern, les forces de seguretat i la població.

En el mateix context, va sorgir el Moviment Revolucionari Túpac Amary (MRTA), que també va tenir força participació en la lluita armada.

Sota el govern d’Alberto Fujimori, el conflicte va començar a desaparèixer al capturar Guzmán el 1992, desarticulant gran part Sendero Luminoso. Es van implementar polítiques com lleis antiterroristes i expansió dels poders militars, a més d’experimentar greus violacions dels drets humans i corrupció.

Amb la caiguda del president el 2001, es va crear la Comissió de la Veritat i Reconciliació (CVR) per tal d’investigar els crims que es van cometre durant el conflicte. A més, també ha experimentat la tornada de la democràcia i un creixement econòmic notable, encara que la desigualtat i la pobresa continuen presents.

El 2022 es va veure marcat per una profunda inestabilitat política, social i econòmica que va culminar amb l’arrest del president Pedro Castillo. Això va portar a molta tensió entre el govern, el Congrés i altres sectors, i la societat civil.

Al llarg del seu govern, Castillo va patir nombrosos conflictes amb el Congrés, que intentava destituir-lo. El desembre de 2022, el president va presentar la dissolució del Congrés i la instauració d’un govern d’emergència nacional per convocar noves eleccions. Aquest acte va ser considerat un cop d’estat, portant a la destitució de Castillo per «incapacitat moral permanent».

Com a conseqüència, es van desencadenar protestes a escala nacional, especialment en les regions rurals. Es van bloquejar carreteres i va haver-hi enfrontaments amb les forces de seguretat. Va haver-hi molta repressió i violència que va resultar en moltes morts i amb la excarcerlció de la inestabilitat, que ja era profunda en el país.

2. MILITARITZACIÓ I COMERÇ D’ARMES

2. MILITARITZACIÓ I COMERÇ D’ARMES

Durant el període de conflicte entre el 1980 i el 2000, la militarització en el país va augmentar de manera significativa. Amb l’aparició de Sendero Luminoso, el govern va respondre desplegant l’exèrcit, la policia i altres forces de seguretat a totes aquelles regions afectades, com al Valle del Río Apurímac, Ene i Mantaro.

També es van crear unitats militars especialitzades, com el Grup de Comando Conjunto por el Desarrollo (CCD), que van participar en algunes operacions, però també es van veure implicades en violacions dels drets humans.

A causa del conflicte, el pressupost destinat a la defensa i a les forces armades van augmentar de manera exponencial. Als anys 90, el Perú va destinar entre el 2’5% i el 3’2% del seu PIB a despresa militar.  Això va portar a greu violacions dels drets humans, no només per part de les forces de seguretat, sinó també per part de grups insurgents, provocant desplaçaments massius de població.

En l’actualitat, el Perú ha adquirit armament per modernitzar les seves Forces Armades i la Policia Nacional. Segons SIPRI, els principals proveïdors dels últims cinc anys han estat Corea del Sud, Itàlia, Espanya i els Estats Units.

Amnistia Internacional posa especial atenció a Espanya, que entre el 2017 i juny del 2022, va autoritzar més de 100 llicències d’exportació d’armes per un valor de 184 milions d’euros.

Encara que és limitada, el Perú compta amb una indústria de defensa que produeix armament, municions i equips militars que, principalment, es destinen al consum intern, encara que també hi ha intents d’exportar alguns dels productes a altres països.

3. DRETS HUMANS

3. DRETS HUMANS

3.1. Context

Els drets humans al país ha estat un tema de gran importància al llarg de la història, especialment durant el període de conflicte intern i les transicions polítiques.

Durant els anys 80 i 90, el país es va veure afectat per un conflicte armat intern que va provocar greus violacions dels drets humans per ambdues parts.

Per una banda, Amnistia Internacional va denunciar que les forces de seguretat van ser responsables de massacres, desaparicions forçades, tortures, entre altres, especialment en les zones rurals on hi havia presència més significativa dels grups insurgents.

Per altra part, els grups insurgents com Sendero Luminoso i el MRTA, van cometre actes de terrorisme, assassinats massius, etc., dirigides contra les forces de l’estat i contra la població civil.

Amb l’establiment de la CVC el 2001, es van documentar més de 69.000 morts i desaparicions atribuïdes a les dues parts del conflicte.

3.2. Drets civils i polítics

Encara que els drets civils i polítics al país estan garantits per la Constitució i per les diverses lleis i tractats internacionals, la protecció d’aquests drets s’ha vist afectada constantment per la inestabilitat política, la corrupció i les violacions dels drets humans, especialment en els períodes de crisi o conflicte.

Per una banda, els drets civils al país s’han vist afectats en alguns moments de la història del país. Periodistes han estat perseguits i intimidats, especialment en casos d’investigació de la corrupció i dels abusos de poder. A més, durant els períodes de conflicte, el dret de reunió i associació han estat restringides.

Des de les protestes de desembre del 2022, les autoritats han respost amb força letal i un ús excessiu de la força. La repressió va causar la mort de 50 persones, entre elles 49 civils i un policia, i centenars de persones ferides.

Organitzacions internacionals com Amnistia Internacional, ha denunciat els abusos de la força i el gran nombre de morts durant el conflicte de 2022, posant especial atenció a l’homicidi de quatre defensors dels drets humans: Cristino Melchor Flores, Santiago Contoricón, Quinto Inuma y Benjamín Flores.

Els drets polítics dels ciutadans també s’han vist afectats. Hi ha una desconfiança en les institucions, afectant la percepció pública sobre la transparència dels processos electorals, encara que els ciutadans tenen dret a votar i a ser elegits en eleccions lliures, justes i periòdiques.

Encara que hi ha llibertat de premsa i accés a la informació, sovint, els periodistes es veuran amenaçats i s’enfronten a violència, assetjament, especialment si cobreixen temes com la corrupció.

3.3. Gènere

Un dels majors reptes per la igualtat de gènere és el manteniment d’aquelles normes culturals que reforcen les desigualtats. Tot i l’existència de lleis per abolir aquestes pràctiques, implementar-les és un repte. La corrupció i la manca de recursos fan que les dones no puguin accedir a la justícia.

Organitzacions internacionals com Amnistia Internacional ha denunciat l’elevat nombre de casos de violència contra les dones. Segons el Ministeri de la Dona i Poblacions Vulnerables, el 2023 va registrar 142.182 casos, que va representar un augment del 7% respecte de l’any anterior. En el mateix any, es van registrar 28.991 casos de violència sexual i 11.944 casos de violació, entre els quals, el 66% era a nens, nenes i adolescents.

Segons el Freedom House Report del 2023, les dones i nenes peruanes, especialment de la comunitat indígena, són vulnerables al tràfic amb fins sexuals. El finançament dels programes de lluita contra el tràfic i les condemnes són escasses en el país.

A més, en el 2023 les organitzacions LGTBI van denunciar que s’havien comès almenys 8 assassinats de dones transgènere.

Un exemple de què la violència de gènere encara és present en el país, va ser el cas de Eyvi Ágreda, una jove de 22 anys que va ser agredida en un autobús públic per un home que l’havia estat assetjant, quan la va ruixar amb gasolina i li va prendre foc al mig de l’autobús. Aquest cas va desencadenar protestes massives sota el nom de «Ni una Menos».

La pressió social ha portat al govern implementar algunes reformes, com l’enfortiment de les penes per feminicidis i la millora dels serveis d’atenció a les víctimes.

3.4. Refugiats, desplaçats i emigrants

El Perú ha estat tant un país receptor de persones refugiades com un país d’origen de persones que busquen asil.

A partir del 2017, el país es va convertir un dels principals destins d’acollida de persones refugiades i migrants veneçolans que fugien de la crisis econòmica del país. Segons ACNUR, milers  de veneçolans han sol·licitat asil al Perú.

Com a resultat dels conflictes armats que ha experimentat el país, també ha generat un gran nombre de persones desplaçades internes. Amb el conflicte dels anys 80, centenars de milers de persones, principalment de les regions rurals, van fugir cap a les zones urbanes per escapar de la violència. Aquests desplaçaments també han sorgit pels desastres naturals com els terratrèmols i inundacions. Un dels exemples més important va ser l’impacte del fenomen de «El Niño» el 1982, que va causar inundacions devastadores i la destrucció d’habitatges en diverses ocasions.

La diàspora peruana ha crescut significativament. Un gran nombre de peruans també han fugit del país cap als Estats Units, Argentina i Xile buscant millors oportunitats econòmiques.

4. MEDI AMBIENT

4. MEDI AMBIENT

La legislació ambiental peruana comença l’any 2024 seriosament afeblida després de l’aprovació de la modificació de la Llei Forestal i de Fauna Silvestre que, segons experts, obre el passo a la desforestació il·legal.

Un panorama que preocupa és la presència del Fenomen “el Niño” enfront de les costes peruanes. Segons l’últim informe de la Comissió Multisectorial de l’Estudi Nacional del Fenomen El Nen (ENFEN) s’espera que els efectes d’aquest fenomen climàtic continuïn almenys fins a inicis de tardor de 2024.

5. BIBLIOGRAFIA

5. BIBLIOGRAFIA

Alberto Fujimori: historia del expresidente más polémico de Perú. (2022, 24 marzo). France 24. https://www.france24.com/es/programas/historia/20220324-fujimori-peru-presidencia-polemica-historia

Amnistía Internacional. (s. f.). Los derechos humanos en Perú. https://www.amnesty.org/es/location/americas/south-america/peru/report-peru/

Amnistía Internacional. (2023, 7 noviembre). Peru: Personas refugiadas enfrentan un plazo imposible – Amnistía Internacional. https://www.amnesty.org/es/documents/amr46/7377/2023/es/

Freedom House. (s. f.). Peru. En Freedom House. https://freedomhouse.org/country/peru/freedom-world/2024

Peru. (s. f.). Global Focus. https://reporting.unhcr.org/operational/operations/peru

Perú: La Comisión de la Verdad y Reconciliación – un primer paso hacia un país sin injusticias. (2004). En Amnistia Internacional. https://www.amnesty.org/es/wp-content/uploads/sites/4/2021/09/amr460102004es.pdf

Redacción. (2018, 1 junio). Eyvi Ágreda, la joven que murió tras ser quemada en un autobús en Perú y cuyo caso pone el foco en la violencia contra la mujer. BBC News Mundo. https://www.bbc.com/mundo/noticias-43913788

Tres claves sobre las protestas en Perú: ¿Qué países contribuyeron al suministro de armas? (s. f.). https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/blog/historia/articulo/tres-claves-sobre-las-protestas-en-peru-que-paises-contribuyeron-al-suministro-de-armas/

Vista de Sendero Luminoso: Una apología de la violencia. (s. f.). https://revistadeculturadepaz.com/index.php/culturapaz/article/view/22/16

Volver arriba