1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Sierra Leone és un país que ha estat sotmès a diverses etapes de colonització. Durant el període pre-colonial estava habitada per diversos grups ètnics, com els mende i els limba, amb els seus propis sistemes polítics i socials. Durant els segles XV i XVIII, diverses colònies europees, com Portugal i el Regne Unit, van arribar a Sierra Leone, interessats per la seva posició estratègica i el seu accés als recursos.

El 1787, es va fundar «Freetown», que va ser un assentament per esclaus alliberats i «Black Poor» de Londres, dirigit per la Societat per l’Abolició de la Esclavitud, juntament amb el suport britànic. Aquest assentament es va convertir en una colònia britànica el 1808. Més tard, el 1896, Sierra Leone va formar part del Regne Unit.

El 1961, el país, dirigit el primer ministre Sir Milton Margai, aconsegueix la independència del Regne Unit. Aquesta etapa s’ha vist marcada per la inestabilitat política, que va portar al país a una guerra civil que va durar 11 anys. Va començar l’any 1991, quan el Front Revolucionari Unit (RUF) va iniciar una revolta contra el govern, amb el suport de Libèria, dirigida per Charles Taylor. Aquest, volia desestabilitzar el país i controlar els recursos, especialment els diamants. Va ser coneguda per l’ús de menors com a membre de grups armats, i per la gran quantitat de morts i desplaçaments. La fi de la guerra va ser amb la intervenció de les Nacions Unides i altres actors internacionals el 2002.

Des de llavors, Sierra Leone s’ha vist en un procés de reconstrucció i reconciliació. S’han vist progressos per estabilitzar la política del país i grans esforços per la consolidació del pau, encara que també s’ha enfrontat a la pobresa i a la corrupció, juntament amb el brot d’Ebola el 2014-2016.

2. MILITARITZACIÓ I COMERÇ D’ARMES

Durant el context de la guerra civil, la militarització i el comerç d’armes va estar molt present a Sierra Leone.

Totes les parts implicades en el conflicte es van militaritzar ràpidament. No només el govern i la RUF, sinó també milícies com els Kamajors, que lluitaven per defensar les seves comunitats.

Aquesta guerra va ser coneguda per l’ús de menors per part de la RUF i altres grups armats, que eren forçats a cometre atrocitats com mutilacions, reclutament de nens soldats, massacre civil, desplaçament massiu de població, etc..

Com a conseqüència, el país va rebre aproximadament entre 30.000 i 50.000 armes petites, centenars de tones de munició per part de la comunitat internacional, que moltes vegades intercanviaven amb diamants de sang. Els diamants van jugar un paper molt important en el finançament d’armes.

Encara que les Nacions Unides va imposar embargaments al país el 1997, sovint era incomplert, el que feia que les armes continuessin arribant al país i el conflicte escalés.

Els principals països implicats en el comerç d’armes van ser Libèria, Bulgària, Ucraïna. Altres nacions com Burkina Faso van contribuir en el trànsit d’armes, que eren destinades a la RUF.

Amb la intervenció de la Missió de les Nacions Unides a Sierra Leone (UNAMSIL) al final de la guerra civil, es van dur a terme programes pel desarmament, incloent el recolliment d’armes. Es va recollir al voltant de 42.300 armes i aproximadament 1,2 milions de municions i també es va desmobilitzar al voltant de 72.500 combatents.

3. DRETS HUMANS

3.1. Context

Durant la guerra civil, els drets humans al país es van veure afectats pel gran nombre d’assassinats massius, mutilacions, violacions, reclutament de menors en conflicte armat i altres crims de guerra. A més, aquestes violacions van empitjorar amb l’explotació dels recursos naturals com els diamants de sang.

Després de la guerra, es va dur a terme un procés de reconciliació, que va incloure la Comissió de la Veritat i la Reconciliació (TRC), documentant les atrocitats comeses durant el període de guerra. Aquesta comissió va investigar totes aquelles violacions de drets humans comeses, com per exemple, mutilacions, violència sexual, reclutament de nens soldats, massacres, etc.

L’informe es va publicar el 2004, proporcionant una visió sobre les causes de la guerra i totes aquelles atrocitats comeses. Principalment, les conclusions van ser que tant el govern com el Front Revolucionari Unit i altres grups armats van ser responsables de les greus violacions dels drets humans. També es va donar com a evidència el control de tràfic il·legal de diamants, que van estar un punt plau en el finançament del conflicte.

3.2. Drets civils i polítics

D’acord amb el Freedom House Report, Sierra Leone està reconeguda en la seva escala que mesura l’estatus de llibertat en el 60 de 100 punts, sent considerat un país parcialment lliure, ja que encara que el país ha fet progressos importants després d ela guerra civil, encara es troba amb desafiaments que limiten l’exercici de les llibertats de la ciutadania. Tot i que el país té eleccions democràtiques, sovint ha hagut intimidació policial, frau, etc. A més, la corrupció segueix sent un tema present.

Segons Amnistia Internacional, el país ha vist una millora amb relació als drets civils i polítics, encara que drets com la llibertat d’expressió i d’assemblea encara es veuen afectats.

El 2023, un reportatge publicat pel World Food Programme, va estimar que el 78% de la població es trobava en inseguretat alimentària. El Banc Mundial va afegir repetides vegades al país entre els 10 països amb més inflació en els preus dels seus aliments.

Des de la guerra civil de 2002, Sierra Leone ha celebrat eleccions periòdiques multipartit, tal i com garanteix la Constitució del país.  Tot i això, manifestants i els partits de l’oposició s’han enfrontat a la violència policial.. Líders de moviments socials i activistes de drets humans han estat detinguts per les autoritats, especialment quan estudien temes com la corrupció al país, que avui dia segueix sent molt present.

Tot i que s’han utilitzat recursos per millorar el sistema electoral, hi ha denúncies de fraus, compra de vots i manipulacions durant les eleccions per part d’altres partits polítics. Institucions com la Unió Europea han enviat missions d’observació electoral, i en diversos informes han identificat intents de manipulació i falta de transparència.

La violació d’aquests drets no només afecten directament a les persones afectades, sinó també a la consolidació de la democràcia. Tot i així, la pressió de la comunitat internacional i de totes aquelles organitzacions que advoquem pels drets humans han estat clau per la promoció de millores en les institucions i en la llei.

3.3. Gènere

Els drets de les dones i les nenes es veuen avui dia encara afectats. La violència contra les dones és un problema greu al país. Segons Amnistia Internacional, moltes dones pateixen abusos físics, emocionals i sexuals. La Mutilació Genital Femenina (MGF) és encara molt practicada al país, amb més del 80% de les dones i nenes sotmeses a aquesta forma de violència. Aquestes dades també han estat recolzades per altres fonts com Human Rights Watch i UNICEF.

El 2018, va haver-hi un cas molt reivindicat pels mitjans i activistes d’una nena de 19 mesos que va ser violada per un home de 28 anys. Aquest cas va desencadenar una onada d’indignació pública, fent que el president del país declarés l’estat d’emergència per violència de gènere. Segons el Rainbow Initiative, durant el 2018, va haver-hi 3.137 casos de violàcia sexual, i el 2019, van augmentar a 3.695.

3.4. Refugiats, desplaçats i emigrants

Des de la guerra civil, el país s’ha vist afectat per una gran onada de persones refugiades, que va portar a una gran crisi humanitària, amb moltes persones que van buscar asil a països veïns o en camps de refugiats establerts per organitzacions internacionals. Es calcula que aproximadament, 500.000 persones es van convertir en refugiats. A més, al voltant de 2 milions de persones van ser desplaçades internament.

Centenars de milers de persones van fugir del país cap a països veïns, especialment Guinea, que va acollir a més de 300.000 persones refugiades; Libèria, que tot i que tenia la seva pròpia guerra civil, va acollir a desenes de milers de persones; i, Costa d’Ivori, que encara que va acollir a un nombre menor, va contribuir a alleujar la crisi humanitària. En el punt més àlgid del conflicte, es calcula que va haver-hi més de 500.000 refugiades. A la vegada, el nombre de desplaçats interns també va ser molt elevat, arribant als 2 milions aproximadament.

A l’acabar la guerra civil, organitzacions com ACNUR van establir programes de repatriació voluntària per ajudar a totes aquelles persones que volien tornar al país, incloent-hi assistència amb el transport, subministraments bàsics i suport per la reintegració a la comunitat.

Avui dia es pot dir que la gran majoria de persones refugiades han tornat al seu país, tot i que moltes comunitats encara estan en procés de recuperació i reconstrucció. La crisi humanitària que va patir Sierra Leone va ser una de les pitjors de l’Àfrica durant els 90, però des de llavors, el país s’ha anat estabilitzant gràcies a l’ajuda internacional.

4. MEDI AMBIENT

En els darrers anys, el comerç de certificats de CO₂ s’ha tornat molt lucratiu. A Sierra Leone, empreses internacionals planegen crear vastes plantacions d’arbres per a utilitzar-les en projectes de compensació de carboni. No obstant això, un informe de recerca del Entraide Protestant Suisse (EPER) revela que, contràriament al que prescriu la llei, moltes de les famílies pageses propietàries d’aquestes terres semblen que mai han aprovat aquest projecte.

Al setembre de 2022, es van aprovar dues noves lleis del sòl que donen a les dones drets sobre la propietat de la terra, atorguen als pagesos la capacitat de negociar el valor dels terrenys (abans aquesta responsabilitat requeia en els líders comunitaris) i de vetar projectes. Les companyies que vulguin operar a Sierra Leone han d’obtenir el consentiment de les comunitats abans de fer treballs de mineria, construir fàbriques o granges.

5. BIBLIOGRAFIA

A human rights crisis for refugees and the internally displaced. (2001). En Amnistia Internacional. https://www.amnesty.org/es/wp-content/uploads/2021/09/afr050052001en.pdf

Amnesty International. (s. f.). Human rights in Sierra Leone. https://www.amnesty.org/en/location/africa/west-and-central-africa/sierra-leone/report-sierra-leone/

Amnistía Internacional. (2021, 12 agosto). Sierra Leona: La violación y asesinato de una niña debe impulsar un cambio real. https://www.amnesty.org/es/latest/news/2020/06/sierra-leone-rape-and-murder-of-child-must-be-catalyst-for-real-change/

Diamantes manchados de sangre: la historia de Sierra Leone. (2017). En El Orden Mundial. https://elordenmundial.com/diamantes-manchados-de-sangre-la-historia-de-sierra-leona/

Freedom House. (s. f.). Sierra Leone. En Freedom House. https://freedomhouse.org/country/sierra-leone/freedom-world/2024

La guerra civil de Sierra Leone. (2010). En Amnisitia Internacional. https://www.amnesty.org/es/wp-content/uploads/sites/4/2021/07/afr510062010es.pdf

Sierra Leona debe acabar con la impunidad de la mutilación genital femenina, exigen expertos de la ONU. (2022, 29 agosto). Noticias ONU. https://news.un.org/es/story/2022/08/1513452

Sierra Leone. Weapons & Ammunition mangment. (2020). En UNIDIR. https://unidir.org/wp-content/uploads/2023/05/Sierra-Leone-WAM-Country-Insights-Final.pdf

UNHCR – The UN Refugee Agency. (s. f.). Sierra Leone | UNHCR. UNHCR. https://www.unhcr.org/countries/sierra-leone