Saltear al contenido principal

AFGANISTAN

afganistan-kabul-camins

26.500.000
víctimes mortals

49.000
ferits

1.300.000
persones desplaçades

world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Un país marcat per diverses onades de conflicte armat, amb factors explicatius interns però, sempre, alimentats per intervencions estrangeres. Inevitable recordar la guerra ‘indirecta’ entre l’antiga Unió Soviètica i els Estats Units, responsable de grans pèrdues en termes de vida humana i desestabilització, amb efectes que encara perviuen.

La crisi darrera, però, es remunta el 2001 amb la invasió del territori pels Estats Units i les seves forces aliades (Canadà i Regne Unit en un primer moment, seguida d’una coalició de més de 40 països), davant la negativa del govern afganès d’extradir Ossama Bin-Laden i altres membres d’Al Qaida després dels atemptats de Nova York.

Malgrat haver enderrocat el règim talibà al principi de l’ofensiva, el règim polític establert pels Estats Units després de la intervenció no va aconseguir proporcionar estabilitat i el conflicte es va allargar fins al 2014, any en el que el President Barack Obama declara la guerra com finalitzada i inicia una cooperació per la formació de les tropes afganes a partir de 2015 i fins al 2016. Malgrat això, les confrontacions entre les forces del govern i els talibans, així com les tensions entre diversos líders territorials continuen desestabilitzant el país. des del 2009 es comptaven més de 26.500.000 víctimes mortals i uns 49.000 ferits, amb més de 1,3 milions de persones desplaçades a l’interior del país .

Els Estats Units són el proveïdor principal en armament de les forces governamentals afganes . Malgrat tot, arran del caos del país i de la falta de localització d’una part d’aquestes armes, es sospita que hagin acabat en mans dels talibans, justament aquells als qui es volia combatre. El govern afganès delega (tot armant-les) part de les funcions de seguretat en milícies locals vinculades a líders territorials que, al seu torn, utilitzen aquestes armes per consolidar el seu control sobre el territori i la població, la qual cosa multiplica i agreuja el greu problema de violència que pateix la població. Els grups talibans, per la seva banda, financen el seu armament majoritàriament a través del tràfic d’heroïna que és directament intercanviada per armes.

2. Drets Humans

a. Context

Avui dia, l’Afganistan segueix encara immers en un clima de violència. El gener de 2016 es va celebrar una conferència internacional a Doha (Qatar) a la qual van assistir delegacions de 55 països, inclosos els talibans. Aquesta delegació va reiterar que el procés formal de pau no podria començar fins que, com a mínim, marxessin les tropes estrangeres del país.

Nomes en els primers quatre mesos de 2017, la violència armada ha deixat 2.181 víctimes civils, un 4% menys que durant el mateix període de 2016, segons ha documentat l’UNAMA . El setembre de 2016 es va aconseguir un acord de pau entre el govern i Hezb-e-Islami, el segon grup insurgent del país . En canvi, va augmentar la inestabilitat política per les desavinences dins del mateix govern d’unitat nacional entre els simpatitzants del president Ghani i els del cap de l’executiu, Abdulá Abdulá.

b. Vulneracions més freqüents de drets civils, polítics i socials

S’han denunciat amenaces i coaccions a les persones defensores de drets humans, i fins i tot assassinats. La llibertat d’expressió també es veu amenaçada. Organitzacions de vigilància de la llibertat de premsa han informat de més de 100 agressions contra periodistes. Pel que fa a l’ús de la tortura i altres formes de maltractament, grups armats, inclosos els talibans, han continuat perpetrant homicidis, torturant i exercint altres abusos contra els drets humans com a càstig per actes que consideraven delictes o crims. La tortura i els maltractes per part de les forces de l’ordre continuen preocupant a les entitats de Drets Humans . El país utilitza actualment la pena de mort que no està subjecte a cap moratòria; en l’actualitat diversos centenars de persones condemnades a pena de mort es troben a les presons afganeses.

c. Drets LGTBIQ+

El codi penal afganès no conté cap disposició explícita que criminalitzi els actes sexuals consensuats entre persones adultes del mateix sexe, però la Constitució permet recórrer a la llei Saria que criminalitza l’activitat sexual de persones del mateix sexe en general i les castiga fins i tot amb pena de mort. Això fa que les persones amb aquesta orientació sexual hagin d’ocultar la seva identitat. A més, en la terminologia legal afgana, la paraula pederàstia fa referència a tota relació sexual entre persones de sexe masculí, independentment de la seva edat.

d. Gènere

A les zones sota control taliban, les nenes i les dones tenen restringides la llibertat de circulació, el dret a l’educació i a l’atenció mèdica. També s’ha documentat un increment de les dones castigades en públic – execucions i flagel·lacions, per delictes “morals” en aplicació de la llei islàmica per part dels talibans .

D’altra banda, la judicatura afgana va afirmar que havia registrat més de 3.700 casos de violència contra les dones en els primers vuit mesos de 2016.

Es podria afegir el tema del nens Bacha Bazi : http://www.aihrc.org.af/home/research-reports/3324

e. Refugiats

Es calcula que el número de persones internament desplaçades és de 1,7 milions des de gener de 2012 . Al llarg dels últims anys, la situació de les persones internament desplaçades ha empitjorat. Aquestes persones tenen problemes greus per accedir a l’assistència mèdica, vivenda, alimentació, aigua, educació i oportunitats de feina.

A més, uns 2,6 milions de persones afganeses viuen actualment fora del país, el segon nucli de població refugiada més important del món i el primer pel que fa a la duració . Al voltant del 95% resideixen a Iran i Pakistan, on pateixen discriminacions i agressions racistes, a més de no tenir accés als serveis bàsics i de patir devolucions en massa. Segons ACNUR, Pakistan ha retornat forçosament a 500.000 refugiats afganesos . Pel que fa a la Unió Europea, des de 2009 han sol·licitat protecció internacional 520.685 afganesos, amb un pic al 2016 de 182.970 persones , moment en que va representar ser el segon grup més nombrós per peticions de protecció.

3. NOTES

[1] ‘Font: https://unama.unmissions.org/sites/default/files/protection_of_civilians_in_armed_conflict_midyear_report_2017_july_2017.pdf

[1] Afghanistan report 2017’ – Human Rights Watch (https://www.hrw.org/world-report/2017/country-chapters/afghanistan). D’acord amb la UNAMA serien uns 1,2 millions, informe cit. supra.

[1] http://armstrade.sipri.org/armstrade/html/export_values.php

[1] UNAMA (United Nations Assistance Mission in Afghanistan) Informe: UNAMA First Quarter 2017. En línia: https://unama.unmissions.org/sites/default/files/27_april_2017__unama_first_quarter_2017_civilian_casualty_data_english.pdf [Consultada 8/6/2017]
[1] BBC News, www.bbc.co.uk/news/world-asia-37438674

[1] Amnistia Internacional. La situación de los Derechos Humanos en el Mundo. Informe 2016/2017. En línia: https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/informe-anual/ [Consultada 8/6/2017]
[1] Informe 2016/17 Amnistia Internacional, https://www.amnesty.org/es/countries/asia-and-the-pacific/afghanistan/report-afghanistan/

[1] Asociación Internacional de Lesbianas, Gays, Bisexuales, Trans e Intersex (ILGA): Carroll, A., i Mendos, L. R., Homofobia de Estado 2017: Estudio jurídico mundial sobre la orientación sexual en el derecho: criminalización, protección y reconocimiento (Ginebra: ILGA, maig de 2017), en línia: http://ilga.org/downloads/2017/ILGA_Homofobia_de_Estado_2017_WEB.pdf [Consultada 22/5/2017]
[1] Afghanistan Midyear Report on Protection of Civilians in Armed Conflict: 2016. En linia:

https://unama.unmissions.org/sites/default/files/protection_of_civilians_in_armed_conflict_midyear_report_2016_final.pdf [Consultada 17/10/2017]
[1] Amnistia Internacional. La situación de los Derechos Humanos en el Mundo. Informe 2016/2017. En línia: https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/informe-anual/ [Consultada 8/6/2017]
[1] Aquest mapa interactiu de la OCHA dona detalls dels fluxes, regions de sortida, la distribució per sexe, etc., dels desplaçats: https://www.humanitarianresponse.info/en/operations/afghanistan/idps

[1] “El Alto Comisionado pide a la comunidad internacional que no se olvide de Afganistán” (6 d’octubre de 2015). En línia: http://acnur.es/noticias/notas-de-prensa/2268-2015-10-13-12-32-54 [Consultada 17/10/2017]
[1] Vegi’s igualment aquest informe sobre els desplaçaments cíclics entre els dos països: http://www.unhcr.org/4ad4480c9.html

[1] Eurostat 2017. First time asylum applicants by citizenship. En línia: http://appsso.eurostat.ec.europa.eu/nui/setupDownloads.do [Consultada 17/10/2017]

4. Testimoni

AFGANISTAN

afganistan-kabul-camins

26.500.000
víctimes mortals

49.000
ferits

1.300.000
persones desplaçades

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Un país marcat per diverses onades de conflicte armat, amb factors explicatius interns però, sempre, alimentats per intervencions estrangeres. Inevitable recordar la guerra ‘indirecta’ entre l’antiga Unió Soviètica i els Estats Units, responsable de grans pèrdues en termes de vida humana i desestabilització, amb efectes que encara perviuen.

La crisi darrera, però, es remunta el 2001 amb la invasió del territori pels Estats Units i les seves forces aliades (Canadà i Regne Unit en un primer moment, seguida d’una coalició de més de 40 països), davant la negativa del govern afganès d’extradir Ossama Bin-Laden i altres membres d’Al Qaida després dels atemptats de Nova York.

Malgrat haver enderrocat el règim talibà al principi de l’ofensiva, el règim polític establert pels Estats Units després de la intervenció no va aconseguir proporcionar estabilitat i el conflicte es va allargar fins al 2014, any en el que el President Barack Obama declara la guerra com finalitzada i inicia una cooperació per la formació de les tropes afganes a partir de 2015 i fins al 2016. Malgrat això, les confrontacions entre les forces del govern i els talibans, així com les tensions entre diversos líders territorials continuen desestabilitzant el país. des del 2009 es comptaven més de 26.500.000 víctimes mortals i uns 49.000 ferits, amb més de 1,3 milions de persones desplaçades a l’interior del país .

Els Estats Units són el proveïdor principal en armament de les forces governamentals afganes . Malgrat tot, arran del caos del país i de la falta de localització d’una part d’aquestes armes, es sospita que hagin acabat en mans dels talibans, justament aquells als qui es volia combatre. El govern afganès delega (tot armant-les) part de les funcions de seguretat en milícies locals vinculades a líders territorials que, al seu torn, utilitzen aquestes armes per consolidar el seu control sobre el territori i la població, la qual cosa multiplica i agreuja el greu problema de violència que pateix la població. Els grups talibans, per la seva banda, financen el seu armament majoritàriament a través del tràfic d’heroïna que és directament intercanviada per armes.

2. Drets Humans

a. Context

Avui dia, l’Afganistan segueix encara immers en un clima de violència. El gener de 2016 es va celebrar una conferència internacional a Doha (Qatar) a la qual van assistir delegacions de 55 països, inclosos els talibans. Aquesta delegació va reiterar que el procés formal de pau no podria començar fins que, com a mínim, marxessin les tropes estrangeres del país.

Nomes en els primers quatre mesos de 2017, la violència armada ha deixat 2.181 víctimes civils, un 4% menys que durant el mateix període de 2016, segons ha documentat l’UNAMA . El setembre de 2016 es va aconseguir un acord de pau entre el govern i Hezb-e-Islami, el segon grup insurgent del país . En canvi, va augmentar la inestabilitat política per les desavinences dins del mateix govern d’unitat nacional entre els simpatitzants del president Ghani i els del cap de l’executiu, Abdulá Abdulá.

b. Vulneracions més freqüents de drets civils, polítics i socials

S’han denunciat amenaces i coaccions a les persones defensores de drets humans, i fins i tot assassinats. La llibertat d’expressió també es veu amenaçada. Organitzacions de vigilància de la llibertat de premsa han informat de més de 100 agressions contra periodistes. Pel que fa a l’ús de la tortura i altres formes de maltractament, grups armats, inclosos els talibans, han continuat perpetrant homicidis, torturant i exercint altres abusos contra els drets humans com a càstig per actes que consideraven delictes o crims. La tortura i els maltractes per part de les forces de l’ordre continuen preocupant a les entitats de Drets Humans . El país utilitza actualment la pena de mort que no està subjecte a cap moratòria; en l’actualitat diversos centenars de persones condemnades a pena de mort es troben a les presons afganeses.

c. Drets LGTBIQ+

El codi penal afganès no conté cap disposició explícita que criminalitzi els actes sexuals consensuats entre persones adultes del mateix sexe, però la Constitució permet recórrer a la llei Saria que criminalitza l’activitat sexual de persones del mateix sexe en general i les castiga fins i tot amb pena de mort. Això fa que les persones amb aquesta orientació sexual hagin d’ocultar la seva identitat. A més, en la terminologia legal afgana, la paraula pederàstia fa referència a tota relació sexual entre persones de sexe masculí, independentment de la seva edat.

d. Gènere

A les zones sota control taliban, les nenes i les dones tenen restringides la llibertat de circulació, el dret a l’educació i a l’atenció mèdica. També s’ha documentat un increment de les dones castigades en públic – execucions i flagel·lacions, per delictes “morals” en aplicació de la llei islàmica per part dels talibans .

D’altra banda, la judicatura afgana va afirmar que havia registrat més de 3.700 casos de violència contra les dones en els primers vuit mesos de 2016.

Es podria afegir el tema del nens Bacha Bazi : http://www.aihrc.org.af/home/research-reports/3324

e. Refugiats

Es calcula que el número de persones internament desplaçades és de 1,7 milions des de gener de 2012 . Al llarg dels últims anys, la situació de les persones internament desplaçades ha empitjorat. Aquestes persones tenen problemes greus per accedir a l’assistència mèdica, vivenda, alimentació, aigua, educació i oportunitats de feina.

A més, uns 2,6 milions de persones afganeses viuen actualment fora del país, el segon nucli de població refugiada més important del món i el primer pel que fa a la duració . Al voltant del 95% resideixen a Iran i Pakistan, on pateixen discriminacions i agressions racistes, a més de no tenir accés als serveis bàsics i de patir devolucions en massa. Segons ACNUR, Pakistan ha retornat forçosament a 500.000 refugiats afganesos . Pel que fa a la Unió Europea, des de 2009 han sol·licitat protecció internacional 520.685 afganesos, amb un pic al 2016 de 182.970 persones , moment en que va representar ser el segon grup més nombrós per peticions de protecció.

3. NOTES

[1] ‘Font: https://unama.unmissions.org/sites/default/files/protection_of_civilians_in_armed_conflict_midyear_report_2017_july_2017.pdf

[1] Afghanistan report 2017’ – Human Rights Watch (https://www.hrw.org/world-report/2017/country-chapters/afghanistan). D’acord amb la UNAMA serien uns 1,2 millions, informe cit. supra.

[1] http://armstrade.sipri.org/armstrade/html/export_values.php

[1] UNAMA (United Nations Assistance Mission in Afghanistan) Informe: UNAMA First Quarter 2017. En línia: https://unama.unmissions.org/sites/default/files/27_april_2017__unama_first_quarter_2017_civilian_casualty_data_english.pdf [Consultada 8/6/2017]
[1] BBC News, www.bbc.co.uk/news/world-asia-37438674

[1] Amnistia Internacional. La situación de los Derechos Humanos en el Mundo. Informe 2016/2017. En línia: https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/informe-anual/ [Consultada 8/6/2017]
[1] Informe 2016/17 Amnistia Internacional, https://www.amnesty.org/es/countries/asia-and-the-pacific/afghanistan/report-afghanistan/

[1] Asociación Internacional de Lesbianas, Gays, Bisexuales, Trans e Intersex (ILGA): Carroll, A., i Mendos, L. R., Homofobia de Estado 2017: Estudio jurídico mundial sobre la orientación sexual en el derecho: criminalización, protección y reconocimiento (Ginebra: ILGA, maig de 2017), en línia: http://ilga.org/downloads/2017/ILGA_Homofobia_de_Estado_2017_WEB.pdf [Consultada 22/5/2017]
[1] Afghanistan Midyear Report on Protection of Civilians in Armed Conflict: 2016. En linia:

https://unama.unmissions.org/sites/default/files/protection_of_civilians_in_armed_conflict_midyear_report_2016_final.pdf [Consultada 17/10/2017]
[1] Amnistia Internacional. La situación de los Derechos Humanos en el Mundo. Informe 2016/2017. En línia: https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/informe-anual/ [Consultada 8/6/2017]
[1] Aquest mapa interactiu de la OCHA dona detalls dels fluxes, regions de sortida, la distribució per sexe, etc., dels desplaçats: https://www.humanitarianresponse.info/en/operations/afghanistan/idps

[1] “El Alto Comisionado pide a la comunidad internacional que no se olvide de Afganistán” (6 d’octubre de 2015). En línia: http://acnur.es/noticias/notas-de-prensa/2268-2015-10-13-12-32-54 [Consultada 17/10/2017]
[1] Vegi’s igualment aquest informe sobre els desplaçaments cíclics entre els dos països: http://www.unhcr.org/4ad4480c9.html

[1] Eurostat 2017. First time asylum applicants by citizenship. En línia: http://appsso.eurostat.ec.europa.eu/nui/setupDownloads.do [Consultada 17/10/2017]

4. Testimoni

Volver arriba