GUINEA CONAKRY
Comptabilitzava el 2019 una despesa militar total
de 195,1 milions de dòlars
un 7,8% del
pressupost governamental
1. HISTÒRIA I CONFLICTE
La història política de Guinea des de la seva independència fins a l’any 2008 està lligada al lideratge de dos presidents: Sekou Touré (1958 – 1984) i Lansana Conté (1984 – 2008). Amb la defunció de Conté, l’Exèrcit assumeix el poder amb un cop d’estat i s’estableix una Junta Militar (Consell Nacional per a la Democràcia i el Desenvolupament), encapçalada pel capità Moussa Dadis Camara. L’atemptat que patí, un any després, va donar pas al començament de la Transició de la mà del general Sekouba Konaté que, amb el suport de la comunitat internacional, propicià la celebració d’eleccions presidencials a dues voltes l’any 2010. Aquestes eleccions, les primeres democràtiques en la història del país, les guanya el professor Alpha Condé, històric opositor que havia viscut llarg temps en l’exili.
El president Alpha Condé va fixar una sèrie de prioritats per al seu mandat, com ara una important reducció d’efectius de l’exèrcit, amb el suport de la comunitat internacional. El mandatari va ser víctima d’un atemptat perpetrat per un grup de militars la matinada del 19 de juliol de 2011. L’intent va resultar frustrat i els responsables van ser detinguts. El país va emprendre des de finals de 2010 reformes macroeconòmiques encaminades a racionalitzar i controlar la despesa, sanejar els comptes públics, controlar la inflació i millorar l’entorn econòmic.
Des que Guinea va tornar al govern civil el 2010, les eleccions han estat rodejades de violència, ajornaments i nombrosos defectes en les garanties de llibertat de les mateixes. El govern utilitza lleis penals restrictives per descoratjar la dissidència, i les divisions ètniques i la corrupció sovint empitjoren les disputes polítiques. L’abús regular de la població civil per part de les forces militars i policials reflecteix una arrelada cultura d’impunitat.1
Les tensions polítiques van augmentar amb motiu de les eleccions presidencials del 2020. El president Condé va iniciar un procés de revisió constitucional, que alimentà les inquietuds dels grups de l’oposició i de la societat civil que no fos pas instrumental per tal de facilitar-li presentar-se a un tercer mandat.
Notes
[1] Freedom House. (2019). Freedom in the World 2019 – Guinea. Recuperat de https://www.ecoi.net/en/document/2008159.html
2. MILITARITZACIÓ I COMERÇ D’ARMES
Guinea comptabilitzava el 2019 una despesa militar total de 195,1 milions de dòlars, un 7,8% del pressupost governamental (2,6% menys que el 2018) i un 2% del PIB (2,3 al 2018), que suposa una mitjana de 15,3 dòlars per persona/any.
A conseqüència de l’assassinat de 150 manifestants el setembre de 2009 per part de l’exèrcit nacional, tant la Unió Europea com la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica de l’Oest (ECOWAS) van imposar-li un embargament d’armes. La celebració d’eleccions democràtiques el maig de 2014 va aixecar la suspensió.
3. Drets Humans
a. Context1:
Guinea va celebrar eleccions locals el febrer de 2018, després d’un llarg ajornament de les mateixes. Tot i això, s’ha denunciat la comissió de fraus electorals, cosa que ha generat tensions socials i polítiques entre la ciutadania i les forces i cossos de seguretat. El govern ha prohibit les manifestacions per part de grups de la societat civil contra aquesta situació.
Les forces de seguretat van utilitzar de manera excessiva la força per dispersar els manifestants. Els periodistes, defensors dels drets humans i altres persones que dissentien obertament del Govern van ser arrestats arbitràriament. Les presons van quedar desbordades i es va estendre la impunitat.2
b. Drets civils i polítics3:
Les forces i cossos de seguretat han fet ús de gas lacrimogen, porres i munició real en manifestacions, fet que ha provocat morts i lesionats entre els ciutadans. S’ha agredit i detingut arbitràriament a periodistes, defensors de drets humans i altres persones que han expressat la seva dissidència amb el govern. Diverses organitzacions defensores dels drets humans han registrat tortures en dependències policials, amb l’objectiu d’obtenir confessions falses, en molts casos de persones menors d’edat. El govern guineà ha censurat i clausurat mitjans de comunicació.
El govern va adoptar lleis que han minvat la llibertat d’expressió i el dret de reunió pacífica. El juny del 2019 l’Assemblea Nacional va aprovar una llei sobre l’ús d’armes per part de la gendarmeria, que citava diverses justificacions per a l’ús de la força, inclosa la defensa de posicions que ocupi la policia. La normativa no deixava clar que les armes de foc només es podien fer servir davant una amenaça greu contra la vida o la integritat de la policia o de tercers, i en absència d‘altres mitjans menys lesius.
Adoptada el juliol 2019, la Llei de prevenció i repressió del terrorisme conté disposicions vagues i massa àmplies, entre les quals les referides a la justificació i incitació al terrorisme que en la seva vaga redacció podrien servir per criminalitzar l’exercici legítim del dret a la llibertat d’expressió. S’autoritza el Ministre de Seguretat i el de l’Administració Territorial a tancar temporalment els llocs de culte on «es difonen les declaracions, les teories o les activitats celebrades incitin a actes de terrorisme o justifiquin aquests actes» sense supervisió judicial.4
c. Drets LGBTIQ+5:
En darrers anys, especialment a la ciutat de Conakry, s’han registrat detencions a persones del col·lectiu LGBTIQ+. Líders locals han condemnat públicament l’homosexualitat i els agents policials són especialment violents contra persones sospitoses de pertànyer al col·lectiu. La violència que regeix en les comunitats locals obliga als membres de les minories sexuals a ocultar la seva orientació. En aquest sentit, líders musulmans guineans, com el Gran Imam de Conakry i l’Imam de la Gran Mesquita de Koloma, han condemnat públicament i enèrgica l’homosexualitat.
La llei del país castiga amb penes de presó de 3 mesos a 6 anys a qui mantingui relacions sexuals amb persones del mateix sexe i també s’imposen elevades multes econòmiques.
d. Gènere67:
Guinea té una de les xifres més altes del món de matrimonis precoços, ja que tres de cada cinc noies s’han casat abans de fer 18 anys. Aproximadament el 97% de les dones i nenes d’entre 15 i 49 anys han estat sotmeses a la mutilació genital femenina.
La llei criminalitza la violació i la violència domèstica, però ambdues es produeixen amb freqüència i les autoritats no acostumen a perseguir-ne els autors. La violació és castigada amb entre 5 a 20 anys de presó. Les víctimes sovint es neguen a denunciar delictes a la policia per costum i per por a l’estigmatització, represàlies i falta de cooperació per investigar la policia o els gendarmes. Els estudis indiquen que els ciutadans també són reticents a denunciar crims, perquè temen que la policia demani a la víctima que pagui la investigació.
Respecte a la igualtat de gènere en l’àmbit dels drets jurídics —herència, propietat, ocupació, crèdit i divorci— no hi ha cap llei que els reguli. El codi laboral prohibeix la discriminació de gènere en la contractació. Les pràctiques tradicionals discriminen històricament les dones i, de vegades, prevalen sobre la llei, especialment a les zones rurals8
e. Migrants i refugiats9:
El país va acollir refugiats de països veïns, com ara Costa d’Ivori, Libèria i Sierra Leone. El juny 2019, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) registrava 4.433 persones vulnerables. L’ACNUR va continuar proporcionant protecció i assistència limitada — atenció mèdica i suport educatiu als nens— als refugiats d’extrema vulnerabilitat a Conakry, Macenta i al campament de Kouankan. L’ACNUR i el govern, a través de la Comissió Nacional d’Integració i Seguiment dels Refugiats, van treballar en les estratègies d’integració local dels refugiats i van dur a terme campanyes per fomentar la repatriació voluntària. L’ACNUR va col·laborar amb el govern de Costa d’Ivori per animar els refugiats a tornar al seu país.10
Notes
[2] World Report 2019: Rights Trends in Guinea. (2019, 29 gener). Human Rights Watch. Recuperat de https://www.hrw.org/world-report/2019/country-chapters/guinea
[3] Guinea 2019. (2019). Amnesty International. Recuperat de https://www.amnesty.org/en/countries/africa/guinea/report-guinea/
[4] Amnistia Internacional. (2018). Informe 2017/18 Amnistía Internacional. La situación de los derechos humanos en el mundo. Recuperat de https://www.amnesty.org/download/Documents/POL1067002018SPANISH.PDF
[5] Guinea 2019. (2019). Amnesty International. Recuperat de https://www.amnesty.org/en/countries/africa/guinea/report-guinea/
[6] Mendos, L. R. (2019, marzo). Homofobia de Estado 2019 (N.o 13). Asociación Internacional de Lesbianas, Gays, Bisexuales, Trans e Intersex (ILGA). Recuperat de https://ilga.org/downloads/ILGA_Homofobia_de_Estado_2019.pdf
[7] Amnistia Internacional. (2017). Informe 2016/17 Amnistía Internacional. La situación de los derechos humanos en el mundo. Recuperat de https://www.amnesty.org/download/Documents/POL1048002017SPANISH.PDF
[8] World Report 2019: Rights Trends in Guinea. (2019, 29 gener). Human Rights Watch. Recuperat de https://www.hrw.org/world-report/2019/country-chapters/guinea
[9] US Department of State. (2019). 2019 Country Reports on Human Rights Practices: Guinea. Recuperat de https://www.state.gov/reports/2019-country-reports-on-human-rights-practices/guinea/
[10] Manby, B. (2015, juny). Nationality, Migration and Statelessness in West Africa. A study for UNHCR and IOM. Recuperat de https://www.unhcr.org/ecowas2015/Nationality-Migration-and-Statelessness-in-West-Africa-REPORT-EN.pdf
[11] US Department of State. (2019). 2019 Country Reports on Human Rights Practices: Guinea. Recuperat de https://www.state.gov/reports/2019-country-reports-on-human-rights-practices/guinea/