1. Història i conflicte

La història de Filipines ha estat marcada per una sèrie de conflictes i canvis de poder que ha donat forma a l’actual situació política, social i econòmica del país.

Per una banda, la societat i la cultura filipina es va veure afectada, durant més de 300 anys, per la colonització
epanyola, que van governar de manera opressora. Com a conseqüència, van sorgir diferents moviments i revoltes en contra el domini espanyol que buscaven la Independència del país, com ho van ser la revolta de Lakandula i Sulayman el 1574, la revolta dels babaylans al 1660, i la revolta de Diego Silang al 1760, entre d’altres.

A mesura que el país va entrar al segle XIX, van aparèixer diversos líders intel·lectuals i reformistes (il·lustrats), que buscaven una reforma social, política i econòmica, a través dels seus escrits on exposaven els abusos del govern i promovien reformes al país. Aquesta època va tenir un impacte molt significatiu a la societat, que en l’actualitat encara és molt rellevant. Més tard, al 1892, José Rizal va fundar la Lliga Filipina, que buscava promoure reformes dins del sistema. Tot i això, la Lliga va ser dissolta poc després què el seu fundador fos empresonat i executat quatre anys més tard, que juntament amb el descontentament del país, va donar pas a la Revolució Filipina (Liderada per Andrés Bonifacio i la societat secreta Katipunan) el 1896. Aquesta revolució es va caracteritzar per la “guerra de guerrilles” i les emboscades. Es va debilitar a causa de la divisió interna i la intervenció colonial, però va tenir un impacte molt rellevant en la història de la nació, ja que va posar les bases per la lluita de la independència. Tot i això, també va servir com a factor per la Guerra hispano- estatunidenca el 1898, quan les forces estatunidenques van arribar al país i, juntament amb els rebels que continuaven lluitant per la independència, van derrotar les forces espanyoles. Aquesta guerra va donar-se per acabada amb la firma del Tractat de París el 1898, i amb transferència de Filipines d’Espanya als Estats Units, a canvi d’una indemnització econòmica.

En conseqüència, va hsver-hi un descontentament per part de la població que havia lluitat per la independència, ja que es va passar d’una colònia a una altra, el que va portar a la Guerra filipino-americana de 1899, que va ser molt devastadora fins a la seva fi, acabada amb la independència dels EUA el 4 de juliol de 1946.

Paral·lelament, el país es va veure ocupat pel Japó durant la Segona Guerra Mundial, fent que els ciutadans s’enfrontessin a condicions molt dures que van portar a moltes accions de resistència.

Tot i la independència dels EUA, les tensions i lluites internes van continuar presents. Un dels conflictes més coneguts és el conflicte de Mindanao, situada al sud del país on grups rebels com el Front Islàmic d’Alliberament Moro (MNLF) i l’Exèrcit d’Alliberament Nacional Moro van lluitar per buscar l’autonomia de la regió. Aquests grups han
continuat presents en la regió, juntament amb grups afiliats a l’Estat Islàmic, el que ha fet que hi hagi més tensió i conflictes. A més, aquest el conflicte de Mindanao s’ha vist alimentat per la discriminació i la marginació dels musulmans a Filipines.

El país també ha viscut la confrontació de grups comunistes des dels 60, liderada pel Partit Comunista de Filipines i el Nou Exèrcit del Poble (NPA), provocant enfrontaments entre els grups rebels i les forces del govern.

Amb la presidència de Rodrigo Duterte des del 2016, el país s’ha vist involucrat en el que es coneix com la Guerra de les Drogues, durant la qual, segons Human Rights Watch, més de 5.600 persones sospitoses de delictes relacionats amb les drogues van morir durant operacions policials entre el juliol de 2016 i el gener de 2020.

Al 2022, Bongbong Marcos, fill del dictador Ferdinand Marcos, va ser elegit com a president del país, el qual sota el seu mandat, més de 90 persones van morir en batudes policials contra les drogues.

Al 2020, les Nacions Unides va assegurar que el país s’enfrontava a una pobresa estructural, desigualtat i freqüents desastres naturals, que va portat la regió a lluitar pels seus drets i per la justícia social. Durant aquests anys, els Estats Units i Filipines han estat consolidant la seva relació per protegir-se de la Xina, que ha guanyat molt de
poder a la regió. A més, la Guerra de Drogues encara és un tema de preocupació i controvèrsia en el país.

2.- Militarització i comerç d’armes

Degut a que Filipines ha estat històricament afectada per diversos conflictes interns, la militarització i el comerç d’armes ha estat un aspecte molt rellevant.

El fet que Filipines hagi viscut conflictes amb grups insurgents i grups armats al sud, que actualment, encara estan lluitant per l’autonomia del país i pels drets de les comunitats locals, ha fet que el comerç d’armes sigui molt present en el país. Segons l’OEC, en el 2021, Filipines es va convertir en el 4t país importador d’armes militars en el món, invertint 92,7 milions de dòlars en armes militars, que va ser l’objecte 261 més importat en el país. Els països exportadors principalment són Israel, Bulgària, Estats Units, Brasil i Sudàfrica. En un informe de NOVACT, es menciona que Espanya és un dels països més importants per Filipines com a proveïdor d’armament.

A més, la fabricació il·legal d’armes és comú en la regió central de Filipines, ja que molts ho fan per sobreviure i mantenir a les seves famílies, permetent que els fills puguin anar a l’escola. N’és un exemple el taller de I. Laurna, un armer que hi treballa a petita escala, i que segons el New York Times (2019), en el seu poble hi ha una dotzena com ell.

Filipines ha signat diversos acords de cooperació econòmica i militar amb Japó per tal de consolidar la seva relació per fer front a la expansió xinesa. Aquest fet ha contribuït a la discussió sobre la militarització del país, ja que el Japó el subministra amb armes de segona mà.

Degut a que la fabricació i importació d’armes és un cas molt rellevant a Filipines, les Nacions Unides ha treballat amb el govern per tal de promoure la seva reducció per respectar els drets humans.

3.1. Context

Organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional ha denunciat la situació dels drets humans a Filipines, que ha estat un tema preocupant al llarg dels anys. Des del 2008, s’han publicat, per part d’organitzacions com Amnistia Internacional, Human Rights Watch i les Nacions Unides, diversos informes sobre abusos i violacions dels drets humans per part de les forces de seguretat i altres entitats governamentals, com han estat les execucions extrajudicials, tortures, desaparicions i detencions, les quals algunes d’elles han estat relacionades amb la guerra de drogues.

La violació de drets humans ha estat present en tota la regió, sobretot en la regió de Mindanao, on diversos grups busquen l’autonomia. També s’han vist afectades les llibertats civils i polítiques com la llibertat d’expressió i premsa. A més, els drets dels pobles indígenes també han estat una font de preocupació per les Nacions Unides.

3.2. Drets Civils i polítics

Amnistia Internacional ha denunciat les diferents violacions dels drets humans que han estat presents a Filipines. Durant el 2022, es van registrar 324 homicidis relacionats amb les drogues i que es van ser dutes a terme per les forces de defensa i seguretat del govern. També s’ha declarat diversos atacs cap a activistes, com van ser els casos d’Ericson Acosta i Joseph Jiménez, els quals van ser capturats al 2022 per la policia durant els enfrontaments armats entre el exèrcit armat i el grup armat de l’oposició el No Exèrcit del Poble.

A més, el fet de vincular algunes persones i organitzacions defensores dels drets humans (anomenades des del govern com “activistes” i “comunistes”) han perpetuat les detencions arbitràries i la fustigació cap a defensors dels drets humans. Per altra banda, han augmentat les agressions cap a periodistes i s’han restringit i amenaçat llocs de premsa independent i a periodistes defensors dels drets humans.

Per tal que es respectessin els drets humans a Filipines, l’ONU va estar associada al govern filipí durant més de set anys. D’aquesta manera es comprovava que el govern seguís les obligacions dels tractats internacionals. A més, Amnistia Internacional ha estat controlant la situació a la regió i ha emès informes i declaracions sobre la llibertat  d’expressió en el país.

3.3. Gènere

Durant molts anys, Filipines s’ha considerat un país referent cap a la igualtat al continent asiàtic ja que, entre altres coses, va ser un dels primers països en prendre partit contra el tràfic de persones, especialment de dones i nens. L’ONG Mans Unides ha denunciat que, des del 2011, s’han rescatat a vuit mil víctimes en el port internacional de Zamboanga, de les quals 300 eren menors d’edat.

Tot i això, és un país molt conservador, ja que ni el divorci ni l’avortament estan permesos.

La violència de gènere encara és un problema molt preocupant al país. Les dones s’enfronten a la violència i a opressions a causa del seu gènere. Per això, el Parlament Europeu ha instat a Filipines a modificar la seva legislació que discrimina a les dones. Al llarg dels anys, s’ha denunciat diversos casos d’assassinats, violència i criminalització de sindicalistes i defensores dels drets humans.

El 18 de febrer del 2022, la policia va detenir a la doctora Natividad Castro, que donava atenció mèdica a les comunitats indígenes de Mindanao i, a l’agost del mateix any, es va detenir a la defensora pels drets humans Adora Faye de Vera. Es pot observar que encara que s’estiguin intentant implementar mesures per pervenir- ho, la violència de gènere continua sent un factor molt rellevant dins del país. ONG com Amnistia Internacional ha denunciat en diverses ocasions casos de violència cap a defensores dels drets humans.

3.4. Refugiats, desplaçats, emigrants

Encara que el país segueixi patint diversos conflictes, tradicionalment, no ha generat un gran nombre de refugiats. Al 2022, L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats va denunciar que 1.282 persones havien fugit i sol·licitat asil a altres països, com el Regne Unit, Austràlia i Israel.

Tot i això, el país sí que ha experimentat un gran nombre de desplaçaments interns per causa dels conflictes armats i els desastres naturals. El conflicte que ha generat més desplaçaments interns ha estat el de la regió de Mindanao, però els diferents terratrèmols, tifons i erupcions volcàniques també han generat moltes persones internament desplaçades (IDP).

Al 2008, es va registrar el major nombre d’IDP al país, arribant al voltant de les 600.000 persones. Dos anys més tard, es va denunciar que 60.000 persones havien estat desplaçades de Mindanao degut als conflictes armats que tenien lloc periòdicament. Aquestes persones no volien tornar a les seves cases per la inseguretat i la por que tenien de la situació que hi havia a la regió. A més, al 2015, segons ACNUR, el conflicte del sud va obligar al desplaçament de més de 120.000 persones, que van buscar refugi a escoles i a edificis públics.

Segons l’Organització Internacional per les Migracions (OIM), els desastres naturals i els conflictes han deixat al voltant de 300.000 IDP, quedant-se sense recursos per sobreviure.

El govern de Filipines ha pres diverses mesures per tal d’ajudar a les persones desplaçades. Per una banda, el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) ha ajudat al govern a abordar les necessitats dels IDP i ajudar a aquelles persones que es troben sota més risc.

Per altra part, ACNUR també ha donat assistència i ha coordinat diferents operacions per protegir a totes les PID i a la vegada per evitar nous casos.

4. Bibliografia

ACNUR [en línia], (2023). Desplazados internos [Consultat el 31 de juliol de 2023].  Disponible a:  https://www.acnur.org/desplazados-internos

Amnistia Internacional España (2023): Derechos Humanos en Filipinas- Situación Actual [en línia, consultat el 30 de juliol de 2023]. Disponible a: https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/paises/pais/show/filipinas/

Barrueco, E., (2020). Nuevo golpe a la libertad de prensa en Filipinas. Euronews [en línia,Consultat el 28 de juliol de 2023]. Disponible a: https://es.euronews.com/2020/06/15/nuevo-golpe-a-la-libertad-de-prensa-en-fiipinas

Comité Internacional de la Cruz Roja, (2018). Personas internamente desplazadas [en línia, consultat el 31 de juliol de 2023]. Disponible a: https://www.icrc.org/es/document/personas-internamente-desplazadas

Desperta Ferro (2019): “La Guerra de Filipinas 1896-1898", – Desperta Ferro Contemporánea n.º 36 [en línia, ( Desperta Ferro Ediciones. [En línia, consultat el 27 de juliol de 2023]. Disponible a: https://www.despertaferro-ediciones.com/revistas/numero/contemporanea-36-guerra-de-filipinas-1896-1898/

Eustachius, H., (2021). Hay un problema con la libertad de expresión en Filipinas | Harald Eustachius Tomintz Instituto Mises. [En línia, onsultat el 31 de juliol de 2023]. Disponible a: https://mises.org/es/power-market/hay-un-problema-con-la-libertad-de-expresion-en-filipinas

Fundació Solidaritat Universitat de Barcelona. Filipinas [en línia, consultat el 27 de juliol de 2023]. Disponible a: http://www.solidaritat.ub.edu/observatori/esp/dossiers/filipinas/filipinas.htm

Human Rights Watch (2020): Filipinas: la “Guerra contra las drogas” causa daños duraderos a los niños [en línia, consultat el 30 de juliol de 2023]. Disponible a: https://www.hrw.org/es/news/2020/05/27/filipinas-la-guerra-contra-las-drogas-causa-danos-duraderos-los-ninos

International Organization for Migration (2020): En Filipinas la OIM apoya a las personas y comunidades desplazadas en la lucha contra la COVID-19 [en línia, consultat el 31 de juliol de 2023]. Disponible a: https://www.iom.int/es/news/en-filipinas-la-oim-apoya-las-personas-y-comunidades-desplazadas-en-la-lucha-contra-la-covid-19

Jason, P., (2019). Un oficio familiar con un costo mortal: la fabricación ilegal de armas en Filipinas. The New York Times [en línia, consultat el 28 de juliol de 2023]. Disponible a: https://www.nytimes.com/es/2019/04/09/espanol/filipinas-armas-ilegales.html

Mans Unides (2023): “Esclavitud moderna y trata, la lacra que se extiende en Filipinas” [en línia, consultat el 30 de juliol de 2023]. Disponible a: https://www.manosunidas.org/noticia/esclavitud-trata-filipinas

Novact (2019): La España Fortaleza, referente del modelo europeo: venta de armas para la guerra y militarización de las fronteras para las personas desplazadas [en línia], Consultat el 27 de juliol de 2023]. Disponible a: https://novact.org/2019/10/noticia-lespanya-fortalesa-referent-del-model-europeu-venda-darmes-per-a-la-guerra-i-militaritzacio-de-les-fronteres-per-a-les-persones-desplacades/?lang=es

OEC, Armas Militares en Filipinas [en línia], (sense data) OEC – The Observatory of Economic Complexity. [Consultat el 27 de juliol de 2023]. Disponible a: https://oec.world/es/profile/bilateral-product/military-weapons/reporter/phl

OHCHR.(2020): Filipinas: informe de Naciones Unidas detalla violaciones generalizadas de derechos humanos e impunidad persistente [en línia, consultat el 30 de juliol de 2023]. Disponible a: https://www.ohchr.org/es/2020/06/philippines-un-report-details-widespread-human-rights-violations-and-persistent-impunity

Ordaz, J., (sense data). José Rizal, poeta y político de la independencia de Filipinas [en línia]. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consultat el 27 de juliol de 2023]. Disponible a: https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/jose-rizal-poeta-y-politico-de-la-independencia-de-filipinas/html/ce5bb7ab-ac94-40b9-bd7b-4aca6528972f_2.html

Peiró, P., (2019). Ellas luchan bajo el imperio de Duterte, el presidente que bromea con violaciones. El País [en línia]. 14 d’agost. [Consultat el 28 de julio lde 2023]. Disponible
a: https://elpais.com/elpais/2019/07/04/planeta_futuro/1562254562_357787.html

Swissinfo (2022): La guerra contra las drogas continúa en la Filipinas de Marcos [en línia, consultat el 30 de juliol de 2023]. Disponible a: https://www.swissinfo.ch/spa/filipinas-drogas_la-guerra-contra-las-drogas-continúa-en-la-filipinas-de-marcos/47990208

Tan, V. (2015) Combates en el sur de Filipinas desplazan a más de 120.000 personas [en línia] (20 de març). ACNUR. [Consultat el 30 de juliol de 2023]. Disponible a: https://www.acnur.org/es-es/noticias/historias/combates-en-el-sur-de-filipinas-desplazan-mas-de-120-000-personas

United Nations Sustainable Development Group (2023): La ONU en acción – Filipinas [en línia, (sense data). : Home. [Consultat el 30 de juliol de 2023]. Disponible a: https://unsdg.un.org/es/un-in-action/filipinas

Worsnip, P., (2009). Filipinas registra mayor cantidad desplazados en 2008: estudio. 2 de maig. [Consultado el 30 de juliol de 2023].  isponible: https://www.reuters.com/article/internacional-onu-desplazados-idLTASIE5401RB20090501