Saltear al contenido principal

UCRAÏNA

ucraina-kiev-camins

Des de l’inici de les hostilitats amb Rússia, l’any 2014, han mort 9.400 persones i 22.500 han resultat ferides

11.110 sol·licituds de protecció internacional

world-camins-1

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Un país fronterer entre l’Europa de l’Est i l’Europa Occidental que sempre ha tingut un encaix complex i no prou compartit ni consensuat per la seva mateixa població.

A finals del 2013, hi esclatà una crisi política quan el president Víktor Ianukòvitx refusà de signar un tractat de col·laboració econòmica i política amb la Unió Europea , un tractat llargament esperat per una part de la població i que havia costat 5 anys de negociacions prèvies. Aquest rebuig desferma importants manifestacions de caire proeuropeu, liderades pel moviment EuroMaidan. En les protestes, reprimides amb duresa per les forces governamentals, la població demana la destitució del president, exigeix eleccions anticipades i la reforma constitucional.

A principis del 2014 Ianukòvitx és destituït (instaurant-se un nou govern pro-europeu) fruit de la pressió ciutadana i de l’aïllament que pateix per part dels Estats Units i Europa. Rússia, activament present en el conflicte, cercarà l’annexió de la península de Crimea, fet que aconseguirà després d’un referèndum prou contestat . En general, la presència militar russa s’estendrà per diverses ciutats tot donant suport als grups rebels i opositors al nou govern. Arran dels fets de Crimea i de la participació russa, els Estats Units suspendran la cooperació militar amb Rússia i la UE imposarà un seguit de sancions al govern rus.

2. Drets Humans

a. Context

Ucraïna segueix enfrontada a Rússia i actualment es produeixen agressions esporàdiques i a petita escala a l’est del país i violacions dels acords d’alto al foc tant per part de les forces governamentals com de les forces pro-russes. La Missió de Vigilància dels Drets Humans de l’ONU calcula que des de l’inici de les hostilitats, l’any 2014, han mort 9.400 persones, unes 2.000 d’aquestes civils, i almenys 22.500 han resultat ferides.

b. Drets civils, polítics i socials

Amnistia Internacional ha denunciat que no hi ha avenços en la investigació dels funcionaris que van fer un ús excessiu de la força durant les protestes d’Euromaidán. En relació a aspectes relacionats amb la tortura, el Subcomitè de l’ONU per la prevenció de la tortura va elaborar un informe el setembre de 2016, el contingut del qual es desconeix perquè Ucraïna en va prohibir la publicació.
La mateixa entitat també denúncia que tant les autoritats ucrainianes com les forces separatistes realitzen detencions il·legítimes en els territoris que es troben sota el seu control de civils sospitosos de ser simpatitzants de l’altre bàndol, per tal de poder fer intercanvis de presoners. A més, molts dels que van patir detencions arbitràries, van ser víctimes de tortura o altres formes de tractament inhumà o degradant.

c. Drets LGTBI

Les relacions sexuals consentides entre adults del mateix sexe no estan penalitzades. No obstant això, l’informe anual de l’Associació Internacional de gais, lesbianes, bisexuals, transexuals i intersexuals (ILGA) denuncia que s’estan debatent lleis que pretenen prohibir parlar de l’homosexualitat o registrar clubs, organitzacions o manifestacions gais.

d. Gènere

La situació de conflicte que viu Ucraïna, especialment a les regions de Donetsk y Luhansk ha tingut un fort impacte en la població civil, especialment en dones i nenes en situacions desfavorables, com les desplaçades internes, les dones que viuen en zones rurals o les que pateixen alguna discapacitat. N’és un exemple la violència sexual relacionada amb els conflictes: l’OHCHR denuncia que la majoria de casos documentats has succeït en un context de privació de llibertat (cops i electrocucions en els genitals, violacions, despullament per la força, etc… van ser emprats com a mètodes de tortura, humiliació o per extraure confessions. Destacadament, s’han detectat freqüents casos d’abús sexual contra dones als check-points.

Des de la CEDAW es denuncia que les dones han estat marginades, en general, de les iniciatives en curs per negociar els processos de pau. Sense aquesta implicació, no s’integraran les prioritats de les dones i les seves vivències durant el conflicte

e. Refugiats

Des de la firma dels acords de pau de Minsk II , la UNHCR ha xifrat en 1,8 milions de persones el nombre de refugiats interns. Es calcula que només el 5% d’aquests refugiats estan sent degudament atesos per les instàncies oficials.

El nombre de sol·licitants de protecció internacional ucraïnesos a la Unió Europea des de 2013 fins a 2016 ha estat de 11.110 persones (quasi un 2.500% més que abans de començar el conflicte). Si bé les xifres a nivell Europeu no són significatives en comparació amb altres països d’origen, a l’Estat espanyol és la tercera nacionalitat de sol·licitants d’asil (2.570 sol·licituds – un 16,3% del total de sol·licituds, per darrere de Veneçuela i Síria) i una de les primeres a Catalunya. L’Estat espanyol, però, està denegant un alt percentatge de sol·licituds (355 al 2016, amb només 15 estatus de refugiats atorgats i 50 de protecció subsidiària), mentre s’acumulen cada cop més sol·licituds pendents de resolució: 5.555 al 2016.

3. NOTES

[1] Acord d’Associació amb la Unió Europea: http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:22014A0529(01)&from=EN

[1] Crimea’s secession referendum on joining Russia is backed by 97% of voters, organisers say, but vote condemned by West as a sham http://www.bbc.com/news/world-middle-east-26248275

[1] Vegi’s per exemple l’Informe de desembre de 2017 a http://www.ohchr.org/Documents/Countries/UA/UAReport20th_EN.pdf

[1] Amnistia Internacional. La situación de los Derechos Humanos en el Mundo. Informe 2016/2017. En línia: https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/informe-anual/ [Consultada 12/5/2017]
[1] Amnistía Internacional. Ukraine: “You don’t exist”: arbitrary detentions, enforced disapperances, and torture in Eastern Ukraine. Informe de 21 de juliol de 2016. En línea: https://www.amnesty.org/es/documents/eur50/4455/2016/en / [Consultada 25/5/2017]
[1] María R. Sahuquillo El matrimonio homosexual avanza, las leyes anti-gay también. El País, 17/05/2016. En línea: http://internacional.elpais.com/internacional/2016/05/16/actualidad/1463413556_677101.html [Consultada 25/5/2017]
[1] Office of the United Nations High Commissioner for Human Rights (2017). Conflict-Related Sexual Violence in Ukraine 14 March 2014 to 31 January 2017. En línea: http://www.ohchr.org/Documents/Countries/UA/ReportCRSV_EN.pdf [Consultada 03/02/2018]
[1] Comitè per l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona. Observacions finals sobre el vuitè informe periòdic d’Ucraïna Nacions Unides. En línea: http://tbinternet.ohchr.org/_layouts/treatybodyexternal/Download.aspx?symbolno=CEDAW%2fC%2fUKR%2fCO%2f8&Lang=es [Consultada 25/5/2017]
[1] European Parliament (2016). Ukraine and the Minsk II agreement On a frozen path to peace? En línea: http://www.europarl.europa.eu/RegData/etudes/BRIE/2016/573951/EPRS_BRI(2016)573951_EN.pdf [Consultada 03/02/2018]

[1] http://reporting.unhcr.org/node/12004?y=2017#year. Vegi’s també Aznar Auzmendi, Jaime. Ucrania también tiene refugiados. CU conucrania.com 29/03/2016. En línea:https://conucrania.com/2016/03/29/ucranian-tambien-tiene-refugiados/ [Consultada 26/5/2017]
[1] Eurostat (2016). Asylum and first time asylum applicants by citizenship, age and sex Annual aggregated data (rounded) [migr_asyappctza]. En línea: http://appsso.eurostat.ec.europa.eu/nui/submitViewTableAction.do [Consultada 03/02/2018]
[1] CEAR (2016). Más que cifras. En línea: http://masquecifras.org/#solicitantes-proteccion-internacional-nacionalidad [Consultada 03/02/2018]

La història de l’Oleksii, refugiat ucraïnès a Barcelona, en dos articles de La Vanguardia: Enginyer busca feina… del que sigui

Oleksí Xostak, enginyer de telecomunicacions d’Ucraïna, és una de les 1.300 persones que l’any passat van demanar asil a Catalunya, un 66% més que el 2014 tes. Vaig veure morir algunes persones, i jo encara tinc restes de metralla al braç”, explica aquest enginyer. L’atac es va produir el 10 de febrer, i el 24 la família ja pujava a un avió amb rumb cap a Barcelona. “ Vam pensar que el millor per al futur de les nostres filles, que aleshores tenien 3 mesos i 5 anys, era marxar. I vam decidir anar a Girona, ja que hi viu una germana de la Natalia amb l’home i les dues nenes petites”, continua explicant. La família es va acollir al programa estatal d’acollida al refugiat, que els va enviar a un centre de Sevilla, on van passar nou mesos. Estel•la Pareja precisa que l’any passat només hi havia 28 places d’acollida a Catalunya, de manera que es van haver de derivar moltes persones a altres comunitats.

Actualment la xifra s’eleva a 250. Ara, a través de la CCAR, un orde religiós els ha cedit un habitatge a Mataró, al costat del convent. Però l’obsessió de Xostak és trobar feina com més aviat millor per poder ser independent i llogar un pis pel seu compte. “Busco el que sigui –assegura–, necessito trobar alguna cosa per poder quedar-nos aquí. La Natalia és informàtica, però de moment s’estima més quedar-se amb les nenes; a Ucraïna treballava des de casa. I jo vaig repartint currículums pel carrer…”.

Article publicat a la Vanguardia per Rosa Maria Bosch:

http://www.lavanguardia.com/ encatala/20160617/402559446409/enginyer-busca-feina-del-que-sigui.html

 

L’Oleksi troba feina de… programador

Amb motiu de la celebració del dia mundial del Refugiat el 20 de juny passat, Oleksi Xostak oferia el testimoni d’una jove parella amb dues filles, de 6 anys i 18 mesos, que va haver de deixar Ucraï- na per la guerra, i de les dificultats que ara tenien a Catalunya per trobar una feina que els permetés ser independents. Xostak, de 32 anys, explicava que s’havia llicenciat a la Universitat de Khàrkiv, a Ucraïna, en Enginyeria, però que estava disposat a treballar de “paleta, cambrer, venedor, mecànic… Del que sigui”. Al cap de pocs dies d’ explicar la seva història a La Vanguardia, cinc empreses van posar-s’hi en contacte i dilluns passat va firmar un contracte L’Oleksi troba feina de… programador Una consultora tecnològica de Sant Cugat contracta l’enginyer ucraïnès que buscava feina “del que sigui”; Oleksi Xostak espera que el Govern central resolgui la seva petició d’asil Foto: La Vanguardia amb la tecnològica alemanya GFT, a la seva de Sant Cugat. “De les cinc empreses que em van trucar, GFT és la primera que em va oferir una feina. Vaig passar l’entrevista i aquest dilluns vaig començar un curs de formació de programador de quatre setmanes. Tot i que la meva experiència laboral a Ucraïna estava enfocada a les vendes i a la gestió, m’agrada aquesta ocupació, és molt interessant”, comentava ahir després de les classes. La consultora GFT està especialitzada en la transformació digital del sector financer, i al quarter general de Sant Cugat hi treballen prop de 900 persones de 30 nacionalitats, explica la cap de selecció de personal, Marta Miravent. “Busquem programadors i desenvolupadors d’aplicacions. Poden ser informàtics, enginyers, matemàtics… Aquest any en contractarem 500 a tot Espanya. Però falten informàtics! Anem cobrint les places amb molt d’esforç! Per això, després de llegir la història de l’ Oleksi vam decidir entrevistar-lo”, afegeix Miravent, que ha establert una relació amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat ( CCAR) perquè els facin arribar els refugiats que busquin feina i que tinguin aquest perfil. De Xostak han valorat sobretot la seva actitud, i també han volgut donar una oportunitat a una persona que ha hagut de fugir de casa seva, a la ciutat de Txúguiv, per la inseguretat. “Els meus pares i els de la meva dona, la Natalia, encara són a Ucraïna, però jo he vist caure bombes, he estat tres vegades a la zona de guerra, no podíem continuar vivint allà, volíem un futur per a les nostres filles”, explica Xostak, que està pendent que el Govern espanyol resolgui la seva petició d’asil. Els seus plans són acabar el procés de formació, començar els primers projectes i trobar un habitatge a prop de Sant Cugat. Ara viuen en un pis que els ha cedit temporalment una comunitat de monges de Mataró. “Cada tarda, quan torno a casa, continuo estudiant amb l’ajuda de la Natalia. Ella en sap molt d’informàtica perquè Ucraïna treballava d’analista de sistemes”, afegeix. Gairebé el 30% dels ciutadans ucraïnesos que van demanar asil a Barcelona l’any passat tenen estudis universitaris, com aquesta jove parella.

UCRAÏNA

ucraina-kiev-camins

Des de l’inici de les hostilitats amb Rússia, l’any 2014, han mort 9.400 persones i 22.500 han resultat ferides

11.110 sol·licituds de protecció internacional

1. HISTÒRIA I CONFLICTE

Un país fronterer entre l’Europa de l’Est i l’Europa Occidental que sempre ha tingut un encaix complex i no prou compartit ni consensuat per la seva mateixa població.

A finals del 2013, hi esclatà una crisi política quan el president Víktor Ianukòvitx refusà de signar un tractat de col·laboració econòmica i política amb la Unió Europea , un tractat llargament esperat per una part de la població i que havia costat 5 anys de negociacions prèvies. Aquest rebuig desferma importants manifestacions de caire proeuropeu, liderades pel moviment EuroMaidan. En les protestes, reprimides amb duresa per les forces governamentals, la població demana la destitució del president, exigeix eleccions anticipades i la reforma constitucional.

A principis del 2014 Ianukòvitx és destituït (instaurant-se un nou govern pro-europeu) fruit de la pressió ciutadana i de l’aïllament que pateix per part dels Estats Units i Europa. Rússia, activament present en el conflicte, cercarà l’annexió de la península de Crimea, fet que aconseguirà després d’un referèndum prou contestat . En general, la presència militar russa s’estendrà per diverses ciutats tot donant suport als grups rebels i opositors al nou govern. Arran dels fets de Crimea i de la participació russa, els Estats Units suspendran la cooperació militar amb Rússia i la UE imposarà un seguit de sancions al govern rus.

2. Drets Humans

a. Context

Ucraïna segueix enfrontada a Rússia i actualment es produeixen agressions esporàdiques i a petita escala a l’est del país i violacions dels acords d’alto al foc tant per part de les forces governamentals com de les forces pro-russes. La Missió de Vigilància dels Drets Humans de l’ONU calcula que des de l’inici de les hostilitats, l’any 2014, han mort 9.400 persones, unes 2.000 d’aquestes civils, i almenys 22.500 han resultat ferides.

b. Drets civils, polítics i socials

Amnistia Internacional ha denunciat que no hi ha avenços en la investigació dels funcionaris que van fer un ús excessiu de la força durant les protestes d’Euromaidán. En relació a aspectes relacionats amb la tortura, el Subcomitè de l’ONU per la prevenció de la tortura va elaborar un informe el setembre de 2016, el contingut del qual es desconeix perquè Ucraïna en va prohibir la publicació.
La mateixa entitat també denúncia que tant les autoritats ucrainianes com les forces separatistes realitzen detencions il·legítimes en els territoris que es troben sota el seu control de civils sospitosos de ser simpatitzants de l’altre bàndol, per tal de poder fer intercanvis de presoners. A més, molts dels que van patir detencions arbitràries, van ser víctimes de tortura o altres formes de tractament inhumà o degradant.

c. Drets LGTBI

Les relacions sexuals consentides entre adults del mateix sexe no estan penalitzades. No obstant això, l’informe anual de l’Associació Internacional de gais, lesbianes, bisexuals, transexuals i intersexuals (ILGA) denuncia que s’estan debatent lleis que pretenen prohibir parlar de l’homosexualitat o registrar clubs, organitzacions o manifestacions gais.

d. Gènere

La situació de conflicte que viu Ucraïna, especialment a les regions de Donetsk y Luhansk ha tingut un fort impacte en la població civil, especialment en dones i nenes en situacions desfavorables, com les desplaçades internes, les dones que viuen en zones rurals o les que pateixen alguna discapacitat. N’és un exemple la violència sexual relacionada amb els conflictes: l’OHCHR denuncia que la majoria de casos documentats has succeït en un context de privació de llibertat (cops i electrocucions en els genitals, violacions, despullament per la força, etc… van ser emprats com a mètodes de tortura, humiliació o per extraure confessions. Destacadament, s’han detectat freqüents casos d’abús sexual contra dones als check-points.

Des de la CEDAW es denuncia que les dones han estat marginades, en general, de les iniciatives en curs per negociar els processos de pau. Sense aquesta implicació, no s’integraran les prioritats de les dones i les seves vivències durant el conflicte

e. Refugiats

Des de la firma dels acords de pau de Minsk II , la UNHCR ha xifrat en 1,8 milions de persones el nombre de refugiats interns. Es calcula que només el 5% d’aquests refugiats estan sent degudament atesos per les instàncies oficials.

El nombre de sol·licitants de protecció internacional ucraïnesos a la Unió Europea des de 2013 fins a 2016 ha estat de 11.110 persones (quasi un 2.500% més que abans de començar el conflicte). Si bé les xifres a nivell Europeu no són significatives en comparació amb altres països d’origen, a l’Estat espanyol és la tercera nacionalitat de sol·licitants d’asil (2.570 sol·licituds – un 16,3% del total de sol·licituds, per darrere de Veneçuela i Síria) i una de les primeres a Catalunya. L’Estat espanyol, però, està denegant un alt percentatge de sol·licituds (355 al 2016, amb només 15 estatus de refugiats atorgats i 50 de protecció subsidiària), mentre s’acumulen cada cop més sol·licituds pendents de resolució: 5.555 al 2016.

3. NOTES

[1] Acord d’Associació amb la Unió Europea: http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:22014A0529(01)&from=EN

[1] Crimea’s secession referendum on joining Russia is backed by 97% of voters, organisers say, but vote condemned by West as a sham http://www.bbc.com/news/world-middle-east-26248275

[1] Vegi’s per exemple l’Informe de desembre de 2017 a http://www.ohchr.org/Documents/Countries/UA/UAReport20th_EN.pdf

[1] Amnistia Internacional. La situación de los Derechos Humanos en el Mundo. Informe 2016/2017. En línia: https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/informe-anual/ [Consultada 12/5/2017]
[1] Amnistía Internacional. Ukraine: “You don’t exist”: arbitrary detentions, enforced disapperances, and torture in Eastern Ukraine. Informe de 21 de juliol de 2016. En línea: https://www.amnesty.org/es/documents/eur50/4455/2016/en / [Consultada 25/5/2017]
[1] María R. Sahuquillo El matrimonio homosexual avanza, las leyes anti-gay también. El País, 17/05/2016. En línea: http://internacional.elpais.com/internacional/2016/05/16/actualidad/1463413556_677101.html [Consultada 25/5/2017]
[1] Office of the United Nations High Commissioner for Human Rights (2017). Conflict-Related Sexual Violence in Ukraine 14 March 2014 to 31 January 2017. En línea: http://www.ohchr.org/Documents/Countries/UA/ReportCRSV_EN.pdf [Consultada 03/02/2018]
[1] Comitè per l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona. Observacions finals sobre el vuitè informe periòdic d’Ucraïna Nacions Unides. En línea: http://tbinternet.ohchr.org/_layouts/treatybodyexternal/Download.aspx?symbolno=CEDAW%2fC%2fUKR%2fCO%2f8&Lang=es [Consultada 25/5/2017]
[1] European Parliament (2016). Ukraine and the Minsk II agreement On a frozen path to peace? En línea: http://www.europarl.europa.eu/RegData/etudes/BRIE/2016/573951/EPRS_BRI(2016)573951_EN.pdf [Consultada 03/02/2018]

[1] http://reporting.unhcr.org/node/12004?y=2017#year. Vegi’s també Aznar Auzmendi, Jaime. Ucrania también tiene refugiados. CU conucrania.com 29/03/2016. En línea:https://conucrania.com/2016/03/29/ucranian-tambien-tiene-refugiados/ [Consultada 26/5/2017]
[1] Eurostat (2016). Asylum and first time asylum applicants by citizenship, age and sex Annual aggregated data (rounded) [migr_asyappctza]. En línea: http://appsso.eurostat.ec.europa.eu/nui/submitViewTableAction.do [Consultada 03/02/2018]
[1] CEAR (2016). Más que cifras. En línea: http://masquecifras.org/#solicitantes-proteccion-internacional-nacionalidad [Consultada 03/02/2018]

La història de l’Oleksii, refugiat ucraïnès a Barcelona, en dos articles de La Vanguardia: Enginyer busca feina… del que sigui

Oleksí Xostak, enginyer de telecomunicacions d’Ucraïna, és una de les 1.300 persones que l’any passat van demanar asil a Catalunya, un 66% més que el 2014 tes. Vaig veure morir algunes persones, i jo encara tinc restes de metralla al braç”, explica aquest enginyer. L’atac es va produir el 10 de febrer, i el 24 la família ja pujava a un avió amb rumb cap a Barcelona. “ Vam pensar que el millor per al futur de les nostres filles, que aleshores tenien 3 mesos i 5 anys, era marxar. I vam decidir anar a Girona, ja que hi viu una germana de la Natalia amb l’home i les dues nenes petites”, continua explicant. La família es va acollir al programa estatal d’acollida al refugiat, que els va enviar a un centre de Sevilla, on van passar nou mesos. Estel•la Pareja precisa que l’any passat només hi havia 28 places d’acollida a Catalunya, de manera que es van haver de derivar moltes persones a altres comunitats.

Actualment la xifra s’eleva a 250. Ara, a través de la CCAR, un orde religiós els ha cedit un habitatge a Mataró, al costat del convent. Però l’obsessió de Xostak és trobar feina com més aviat millor per poder ser independent i llogar un pis pel seu compte. “Busco el que sigui –assegura–, necessito trobar alguna cosa per poder quedar-nos aquí. La Natalia és informàtica, però de moment s’estima més quedar-se amb les nenes; a Ucraïna treballava des de casa. I jo vaig repartint currículums pel carrer…”.

Article publicat a la Vanguardia per Rosa Maria Bosch:

http://www.lavanguardia.com/ encatala/20160617/402559446409/enginyer-busca-feina-del-que-sigui.html

 

L’Oleksi troba feina de… programador

Amb motiu de la celebració del dia mundial del Refugiat el 20 de juny passat, Oleksi Xostak oferia el testimoni d’una jove parella amb dues filles, de 6 anys i 18 mesos, que va haver de deixar Ucraï- na per la guerra, i de les dificultats que ara tenien a Catalunya per trobar una feina que els permetés ser independents. Xostak, de 32 anys, explicava que s’havia llicenciat a la Universitat de Khàrkiv, a Ucraïna, en Enginyeria, però que estava disposat a treballar de “paleta, cambrer, venedor, mecànic… Del que sigui”. Al cap de pocs dies d’ explicar la seva història a La Vanguardia, cinc empreses van posar-s’hi en contacte i dilluns passat va firmar un contracte L’Oleksi troba feina de… programador Una consultora tecnològica de Sant Cugat contracta l’enginyer ucraïnès que buscava feina “del que sigui”; Oleksi Xostak espera que el Govern central resolgui la seva petició d’asil Foto: La Vanguardia amb la tecnològica alemanya GFT, a la seva de Sant Cugat. “De les cinc empreses que em van trucar, GFT és la primera que em va oferir una feina. Vaig passar l’entrevista i aquest dilluns vaig començar un curs de formació de programador de quatre setmanes. Tot i que la meva experiència laboral a Ucraïna estava enfocada a les vendes i a la gestió, m’agrada aquesta ocupació, és molt interessant”, comentava ahir després de les classes. La consultora GFT està especialitzada en la transformació digital del sector financer, i al quarter general de Sant Cugat hi treballen prop de 900 persones de 30 nacionalitats, explica la cap de selecció de personal, Marta Miravent. “Busquem programadors i desenvolupadors d’aplicacions. Poden ser informàtics, enginyers, matemàtics… Aquest any en contractarem 500 a tot Espanya. Però falten informàtics! Anem cobrint les places amb molt d’esforç! Per això, després de llegir la història de l’ Oleksi vam decidir entrevistar-lo”, afegeix Miravent, que ha establert una relació amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat ( CCAR) perquè els facin arribar els refugiats que busquin feina i que tinguin aquest perfil. De Xostak han valorat sobretot la seva actitud, i també han volgut donar una oportunitat a una persona que ha hagut de fugir de casa seva, a la ciutat de Txúguiv, per la inseguretat. “Els meus pares i els de la meva dona, la Natalia, encara són a Ucraïna, però jo he vist caure bombes, he estat tres vegades a la zona de guerra, no podíem continuar vivint allà, volíem un futur per a les nostres filles”, explica Xostak, que està pendent que el Govern espanyol resolgui la seva petició d’asil. Els seus plans són acabar el procés de formació, començar els primers projectes i trobar un habitatge a prop de Sant Cugat. Ara viuen en un pis que els ha cedit temporalment una comunitat de monges de Mataró. “Cada tarda, quan torno a casa, continuo estudiant amb l’ajuda de la Natalia. Ella en sap molt d’informàtica perquè Ucraïna treballava d’analista de sistemes”, afegeix. Gairebé el 30% dels ciutadans ucraïnesos que van demanar asil a Barcelona l’any passat tenen estudis universitaris, com aquesta jove parella.

Volver arriba