1. Història i conflicte

La història de Turquia s’ha vist marcada per diversos conflictes al llarg dels segles. Abans del seu col·lapse durant la Primera Guerra Mundial, Turquia havia estat el centre de l’Imperi Otomà, sent la potència que dominava tota la regió, compresa pel que era conegut com a Anatòlia, l’actual Turquia, la zona dels Balcans, Orient Mitjà, el Nord d’Àfrica i Europa Central i Orienta. Després de la Primera Guerra Mundial, l’Imperi va ser derrotat i repartit pels Aliats a través del Tractat de Sèvres, al 1920, que va dur a la creació d’un estat independent pels kurds. Davant l’ocupació del país, la qual amenaçava la dissolució de Turquia, Mustafa Kemal Atatürk, líder militar i polític, va liderar la Guerra de la Independència al 1919 contra les forces invasores fins al
1923. Aquell any es va signar el Tractat de Lausana, que va establir les fronteres del país, formant la República Turca amb Atatürk com a primer president.

La defensa d’un sentiment nacional, ha dut a diverses revoltes molt rellevants, que ja havien estat presents durant els últims anys d’existència de l’Imperi Otomà. Un dels més rellevants és el conflicte kurd-turc, que va començar el 1922 amb l’aparició del nacionalisme kurd, a la vegada que es va formar l’estat que avui en dia coneixem. Amb el Tractat de Sèvres, es va reorganitzar tot l’Imperi Otomà i es van crear estats independents com Armènia i el Kurdistan. El govern nacionalista dels Joves Turcs, entre 1915 i 1923, va impulsar l’anomenat Holocaust armeni, el qual va acabar amb la vida de 1,5 milions de persones, a més d’encadenar una diàspora de vora 1 milió de persones deportades. La creació del Kurdistan va donar la possibilitat de crear un estat
autònom kurd. La resistència turca i la Guerra per la Independència van impedir la implantació del mencionat tractat i, en conseqüència, la creació de l’estat kurd.

Els kurds són la minoria ètnica més gran del país i durant molts anys han dut a terme diverses revoltes buscant autonomia i reconeixement. N’ha tingut un paper fonamental el PKK, un grup separatista que és considerat terrorista per Turquia i altres països. Aquest conflicte ha estat conegut per les grans vulneracions dels drets humans, que han portat a milers de morts, que superen els 40.000 des del seu inici, i al voltant de 3 milions de persones desplaçades i de refugiats.

Es considera que el país està ubicat en una zona geogràficament estratègica, entre Europa i Àsia. Això ha portat a moltes tensions entre els països fronterers i amb potències internacionals com la Unió Europea, Rússia, Grècia i els Estats Units, degut a diverses causes com el control dels recursos naturals que es troben al Mar Mediterrani, com el petroli i el gas natural, que ha portat a Turquia ha tenir conflictes amb diferents països com amb Grècia i Xipre; i la crisi de refugiats, que ha generat molta preocupació a nivell internacional.

Per una banda, Turquia ha buscat formar part de la Unió Europea per tal d’aconseguir millores econòmiques, i també per reforçar la seguretat del país i modernitzar-lo. Un d’aquests tractat és l’Acord d’Ankara, una unió duanera des del 1963, que li ha donat una zona de lliure comerç amb els altres membres de la Unió Europea. A més, al 2016, va firmar amb la UE un acord migratori per tal de afrontar al crisi dels refugiats, pel qual Turquia es comprometia a controlar el flux de migrats que anaven cap a Europa. A canvi, Europa li donaria suport financer.

també ha tingut molta relació amb l’Orient Mitjà, ja que ha estat molt involucrat a la guerra civil de Síria duent a terme 3 operacions militars al nord en contra del grup kurd. La primera operació va ser del 2016 al 2017, que va ser la primera intervenció de Turquia al territori de Síria. Al 2018 es va du a terme una altre operació a la regió d’Afin, per tal d’eliminar la milícia kurda YPG, que es considerava que estava vinculada amb el PKK. Finalment, es va dur a terme l’última operació al 2019, amb l’objectiu d’eliminar les milícies kurdes i establir una “zona segura” a Síria.

Per altra banda, ha intentat tenir més relació amb Àsia Central, ja que tenen una història i cultura similar. A més, per causa dels recursos naturals que hi ha als països del Mediterrani com Síria, el Líban, Israel i Egipte, hi ha hagut molta tensió en països com Grècia i Xipre.

2.- Militarització i comerç d’armes

Que Turquia segui membre de l’OTAN des del 1952, ha estat un factor molt important pel seu desenvolupament militar, ja que ha afectat la seva política militar. Això és a causa de que ha tingut accés a tecnologia i entrenament més avançats. A més, és considerat, després dels Estats Units, el segon exèrcit més gran de tots els estats membres de l’organització, el qual està format d’uns 600,000 efectius, incloent tot el personal de les forces armades. Si el país fos exclòs de l’OTAN, la seva capacitat de defensa militar es veuria greument afectada.

Turquia ha estat adquirint tecnologia militar de Rússia, el que ha causat tensió i preocupació entre els membres de l’OTAN. Per altra part, les últimes tensions que s’han produït entre Grècia i Turquia han provocat un augment de presència militar a la regió.

El país s’ha vist involucrat en conflictes regionals, com el conflicte kurd. Aquest conflicte no només s’ha desenvolupat dins del país, sinó també en altres com Síria i Iraq, el que ha fet que l’armament en el país sigui més present. Per la seva actuació al conflicte de Síria, la Unió Europea ha limitat la venda d’armament, fent que alguns estats membres de la Unió Europea com Italià, Alemanya i França, limitin les seves exportacions a Turquia.

Per altra part, Turquia rebia armament dels Estats Units, que degut a les tensions des del 2013, van disminuir significativament. Aquesta limitació d’armament ha fet que augmenti les exportacions cap a l’Àfrica, que han augmentat un 700% des del 2020.

3.1. Context

Des de l’intent de cop d’estat del 2016, el país s’ha vist involucrat en un gran nombre de violacions dels drets humans. Segons Amnistia Internacional, el Tribunal Europeu
dels Drets Humans ha declarat que Turquia ha vulnerat els drets humans de diverses persones, com per exemple l’expresident del partit HDP Figen Yüksekdag i altres 13 ex-membres del Parlament. També hi ha hagut diverses denúncies per part d’organitzacions dels drets humans que han documentat casos de detencions arbitràries, tortura i altres maltractaments per part de les autoritats.

Com a conseqüència, la comunitat internacional ha actuat per intentar parar aquestes violacions. Per una banda, el Parlament Europeu ha denunciat la situació en el país i ha instat a les autoritats a actuar sota les seves obligacions internacionals i nacionals. Altres organitzacions com el Human Rights Watch, la FIDH i Amnistia Internacional també han denunciat la situació a Turquia i han reclamat a les autoritats a respectar els drets humans.

3.2. Drets Civils i polítics

La Unió Europea ha denunciat que la política del país ha interferit de manera molt rellevant el poder judicial. El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha instaurat mesures en el país que violen els drets humans i, hi ha hagut una reducció de democràcia i llibertats civils. Amnistia Internacional ha denunciat restriccions a la llibertat d’expressió i a la participació política.

La llibertat d’expressió s’ha vist afectada al país. Periodistes, escriptors i acadèmics s’han enfrontat a repressió, detencions i empresonaments degut a les lleis que limiten
la crítica cap al govern, i per expressions que són considerades com a propaganda terrorista o insults al president. Hi ha hagut ‘arrest de periodistes, polítics de l’oposició i defensors dels drets humans. Human Rights Watch, per exemple, va denunciar l’arrest de polítics de l’oposició, incloent-hi els expresidents del partit HDP, el 3 de novembre del 2016. Al mateix any, Amnistia Internacional va denunciar que, més de 120 periodistes es trobaven empresonats.

Per altra banda, Amnistia Internacional ha denunciat que el col·lectiu LGBTIQ+ es troben discriminats en diferents àmbits com és en la sanitat, l’educació, l’habitatge i en els llocs de treball. Al 2016, es va declarar un estat d’emergència i es va prohibir els esdeveniments públics LGBTIQ+, encara que més tard es va aixecar la prohibició pel Tribunal Administratiu. Tot i això, en l’últim informe del Freedom House, explica que les concentracions organitzades per aquest col·lectiu encara estan sistemàticament prohibides. Durant el 2022, les forces de seguretat van utilitzar gas lacrimogen i esprai de pebre per disparar contra els manifestants.

3.3. Gènere

Diverses organitzacions com Amnistia Internacional han denunciat la situació de les dones en el país, al·legant un augment en la violència de gènere i els feminicidis.

Organitzacions que protegeixen a les víctimes per violacions, com és l’associació Detenim el Feminicidi, són perseguides, ja que l’activisme no està ben vist. Aquesta organització va ser demandada al 2021 per la fiscalia, acusada d’activitats que eren contràries al que és la llei i la moral en el país. En l’actualitat es troben sense una oficina fixa a Istanbul, així que les seves activistes es troben en diferents llocs per por a les conseqüències.

Segons diferents organitzacions, com Amnistia Internacional, almenys 300 dones van ser assassinades al 2020 i més de 100 havien mort violentament al 2021. Amnistia Internacional ha estat reportant tots els casos de violacions cap a les dones, com el cas d’un home que va colpejar a Emriye Metegül, la seva ex-dona al carrer al març del 2021. Més tard, l’1 de juliol del mateix any, el president Erdogan va anunciar que Turquia es retirava del Conveni d’Istanbul, un tractat per combatre la violència contra les dones. Això va desencadenar mesos de protestes de dones i activistes que defensaven els drets LGBTIQ+.

Al 28 de juliol del mateix any, Azra Gülendam Haytaoglu, una estudiant de periodisme de 21 anys, va ser assassinada, el que va desencadenar protestes en el país, demanant que les investigacions es portessin a terme de manera adequada i exigint la reentrada del país al conveni d’Istanbul. Al 2022, almenys, 332 dones van ser assassinades per violència de gènere a Turquia.

3.4. Persones refugiades

Turquia és un dels països que acull a un gran nombre de refugiats, sobretot de Síria, que es calcula que compren al voltant de 3,7 milions de refugiats. Segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), Turquia empara la major població de refugiats del món. El país també ha acollit a un gran nombre de refugiats d’altres regions, com Afganistan, Iraq o Iran, principalment. Per tal d’acollir-los, el país ha establert diversos campaments, proporcionant aliments i subministraments. Tot i això, el nombre de refugiats és tant elevat, que no tots es troben en campaments, sinó molts es troben en àrees urbanes.

Al març del 2016, Turquia i la Unió Europea van arribar a un acord per gestionar l’entrada de refugiats siris. En aquest acord, Turquia es comprometia a rebre tots els refugiats que creuaven les illes greges de manera il·legal, a canvi què la Unió Europea li donés ajuda financera.

Per tal de poder ajudar al major nombre de refugiats, Turquia, juntament amb l’ACNUR, ha implementat mesures per facilitar l’admissió i protecció dels refugiats. Entre aquestes mesures es troba l’emissió de targetes d’identificació i l’accés als serveis bàsics com atenció mèdica i educació. L’emissió de targetes ha permès als refugiats, especialment als de Síria, accedir als serveis bàsics, fent que la seva qualitat de vida millori i els hi ha donat més oportunitats d’integrar-se a la societat turca. Finalment, cal esmentar que el 6 de febrer de 2023, un terratrèmol (7,8 de l’escala Richter) a la frontera amb Síria va provocar almenys 51.000 morts a més de milions de persones desplaçades.

4. Bibliografia

ACNUR. (2019). ACNUR y Turquía discuten la repatriación voluntaria de refugiados sirios. [en línia]. Disponible a: https://www.acnur.org/noticias/news-releases/acnur-y-turquia-discuten-la-repatriacion-voluntaria-de-refugiados-sirios 

(2016). Vías para la admisión de los refugiados sirios. [en línia]. Disponible a: https://www.acnur.org/vias-para-la-admision-de-los-refugiados-sirios 

Amnistía Internacional (2017). Turquía: el Periodismo no es delito. [en línia]. https://www.amnesty.org/es/latest/campaigns/2017/02/free-turkey-media/ 

BBC News (2019). 5 claves para entender el conflicto entre los kurdos y Turquía (y qué papel juega Estados Unidos). [en línia]. Disponible a:
https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-50000335

Callamard, A. (2021). Turquía, en el centro de la lucha por los derechos de las mujeres. [en línia]. Amnistía Internacional. Disponible a: https://www.amnesty.org/es/latest/news/2021/07/turkey-takes-centre-stage-in-the-fight-for-womens-rights/

El Debate (2022). “Turquía advierte a Grecia: o desmilitariza las islas del Egeo o Ankara cuestionará su soberanía” [en línia]. El Debate. 6 de desembre. Disponible a:
https://www.eldebate.com/internacional/20221206/turquia-advierte-grecia-desmilitariza- islas-egeo-cuestionara-soberania_77965.html 

Emmott, R. (2019), Gobiernos de UE limitan venta de armas a Turquía, pero evitan embargo [en línia]. Disponible a: https://www.reuters.com/article/siria-ue-turquia-idLTAKBN1WT1W7 

Euronews (2016). La policía turca detiene a los presidentes del partido kurdo de izquierda. [en línia].. Disponible a: https://es.euronews.com/2016/11/04/la-policia-turca-detiene-a-selahattin-demirtas-y-figen-yuksekdag-copresidentes 

Fernandez, A (2021). Las claves del conflicto turco-kurdo [en línea]. La Vanguardia. 16 de març. Disponible a: https://www.lavanguardia.com/vida/junior-report/20191021/5229424/claves-conflicto-turco-kurdo.html

Freedom House (2022). Turkey. [en línia]. Disponible a: https://freedomhouse.org/country/turkey/freedom-world/2023

Hassan, T. (2023). Un nuevo modelo de liderazgo mundial en derechos humanos [en línia]. Human Rights Watch. Disponible a: https://www.hrw.org/es/world-report/2023

Lopez, I (2021). Turquía en África desde la óptica de exportación de armamento. [en línia]. The Political Room. Disponible a: https://thepoliticalroom.com/turquia-en-africa-desde-la-optica-de-exportacion-de-armamento/

Martos, A. (2020). Turquía en la OTAN: claves de un futuro incierto. [en línia] Universidad de Navarra. Disponible a: https://www.unav.edu/web/global-affairs/detalle/-
/blogs/turquia-en-la-otan-claves-de-un-futuro-incierto 

Mourenza, A. (2017). Ankara prohíbe todos los actos LGTBI para “garantizar la salud y moral públicas” [en línia]. El País. 21 de novembre. Disponible a: https://elpais.com/internacional/2017/11/21/actualidad/1511266854_151123.html

(2016). Kurdistán en Guerra [en línea]. El País. https://elpais.com/especiales/2016/kurdistan-en-guerra/

Otero, N. (2021). Las luchas de las mujeres turcas por sus derechos (ahora que nada las protege). [en línia]. El País. Disponible a: https://elpais.com/planeta-futuro/2021-
08-17/las-mujeres-turcas-resisten-las-embestidas-contra-sus-derechos.html 

Pistolesi, A. (2022). Una asociación de mujeres ante la incomprensión de Turquía. [en línia]. El País. Disponible a: https://elpais.com/planeta-futuro/2022-09-07/una-
asociacion-de-mujeres-ante-la-incomprension-de-turquia.html 

Soler, E. (2016). El impacto internacional del fallido golpe de Estado en Turquía [en línia]. CIDOB Disponible a: https://www.cidob.org/es/publicaciones/serie_de_publicacion/opinion/mediterraneo_y_oriente_medio/el_impacto_internacional_del_fallido_golpe_de_estado_en_turquia

Swissinfo (2023. Turquía contabiliza 332 mujeres asesinadas por motivos machistas en 2022 [en línea]. 2 de gener. Disponible a: https://www.swissinfo.ch/spa/turquía-machismo_turquía-contabiliza-332-mujeres-asesinadas-por-motivos-machistas-en-2022/48175998 

Weize, Z. I Barigazzi, J. (2019). “EU countries agree to suspend arms exports to Turkey” [en línia]. Politico. Disponible a: https://www.politico.eu/article/turkey-kurds-
assault-eu-to-suspend-arms-exports/