XINA
1. HISTÒRIA I CONFLICTE
Amb gairebé 1.400 milions de persones, Xina és l’Estat més poblat del món i el tercer més extens. Durant els darrers anys, ha passat de ser considerada una potència emergent a situar-se com a segona economia en el rànquing mundial i la principal en termes d’exportació. Segons les previsions del Banc Mundial, entre 2020 i 2030 es podria convertir en la primera economia mundial. Amb la sortida dels Estats Units de l’Acord de Paris, Xina pretén situar-se a l’avantguarda de la lluita contra el canvi climàtic, enfortint així la seva posició estratègica cap al exterior i, sobretot, cap al món occidental[i].
El Partit Comunista de Xina governa la República Popular de Xina des de la seva fundació al 1949. Aquest partit, liderat inicialment per Mao Zedong, pren rellevància sota la influencia de la Unió Soviètica i es consolida després de la Segona Guerra Mundial (per la resistència al exercit japonès) i després de la guerra civil xinesa[ii]. A l’illa de Taiwan s’hi refugiarà un nucli d’antics dirigents nacionalistes que s’anomenaran la República de la Xina. Malgrat l’adscripció ideològica al comunisme, en les darreres dècades, la República Popular de la Xina combina un fort control polític i civil (propi dels Estats autoritaris) amb una clara política econòmica. Així, es barregen mesures netament neoliberals en nombrosos sectors econòmics amb mesures clarament proteccionistes envers la inversió i presència estrangera així com la preservació dels sectors industrials estratègics sota control de l’Estat, que manté un marge notable de direcció i control de l’economia. El perllongat i sostingut creixement de l’economia xinesa ha permès treure de la pobresa extrema a centenars de milions de xinesos i la creació d’una creixent classe mitjana. En aquest sentit, en els darrers anys els costos socials i mediambientals d’aquest ràpid creixement cada vegada generen xocs més forts amb l’estructura política del Partit Comunista que, no obstant, no és contestat més que minoritàriament atès l’èxit econòmic assolit.
Si bé el règim xinès considera que Xina continental, Taiwan i Hong Kong configuren “una sola Xina” las relacions amb aquests territoris és tensa. En aquest sentit, n’és un exemple la Revolta dels paraigües de 2014 o la Primavera Asiàtica. La convivència entre els nombrosos grups ètnics i el poder central no sempre ha estat fàcil: hi ha diversos conflictes oberts en termes territorials, especialment en el cas del Tibet i del conflicte amb els Uigurs. Cal no oblidar que a Xina continuen existint camps de reeducació (lao gai) per a dissidents polítics, “desviats socials” i en general pels col·lectius que resisteixen les polítiques de l’Estat Central.
Notes
[i] https://ethic.es/2017/12/china-futura-potencia-mundial/
[ii] https://www.lacrisisdelahistoria.com/el-partido-comunista-de-china/
2. Militarització i Comerç d’Armes
De la mateixa manera que la Xina ha anat incrementant el seu capital econòmic i polític al món, també ho ha fet en la vessant militar. Es la tercera potencia armamentista mundial després dels Estats Units i Rússia, amb un pressupost en defensa de 151.000.000.000 dòlars[i]. A més de ser una de les grans importadores d’armes, en els darrers anys també ha consolidat la seva posició com a exportadora. Així, en el període 2013-2017 va ser el 5è principal exportador de grans armes convencionals a tot el món.
Notes
[i] https://www.globalfirepower.com/country-military-strength-detail.asp?country_id=china
3. Drets Humans
Context
Amnistia Internacional (2017) senyala greus vulneracions de drets humans amb el pretext de la seguretat nacional i la subversió contra l’Estat. La detenció indiscriminada de persones relacionades amb l’àmbit de l’activisme, la defensa dels drets humans, l’advocacia i les ONG és una pràctica habitual. El govern controla Internet (compta amb una Llei de Seguretat a Internet que ha tancat moltes pagines web com per exemple Facebook, Instagram i Twitter) i hi ha censura als mitjans de comunicació. Si bé a nivell econòmic Xina ha experimentat rellevants progressos, informes recents de la ONU apunten que les minories (de la regió del Tibet o els Uigurs per exemple) pateixen situacions d’extrema pobresa, discriminació laboral i sistemàtica vulneració de drets humans.
Drets civils i polítics
Informes de Human Rights Watch apunten el control i la repressió per part de l’Estat en relació a les activitats religioses dels cultes no reconeguts, especialment a les regions com el Tibet, on no es respecten el drets culturals o lingüístics. Noves lleis permeten silenciar la dissidència, les detencions arbitràries, la censura, així com fustigar i detenir a defensors i defensores de drets humans. La pena de mort és vigent i organismes internacionals -entre ells la ONU- denuncien manca de transparència en els procediments judicials. No es respecta el dret a la llibertat d’expressió i moltes persones són empresonades per exercir-lo, sobretot a Internet. L’Estat xinès manté una figura de retenció indefinida sense control judicial que s’utilitza en el marc de la investigació de persones per les seves activitats dins el sector públic i que militen al Partit Comunista. Aquesta figura permet l’obtenció d’informacions -i confessions- sense garanties mínimes. Nombrosos informes reconeixen abusos per part dels cossos policials locals que moltes vegades resulten impunes.
Drets LGBTIQ+ [i]
Si be l’homosexualitat es va despenalitzar al 1997, hi ha una manca de legislació que protegeixi davant la discriminació cap a persones LGBTIQ. Les mateixes defensores i defensors dels drets LGBT pateixen violència i no compten amb suport de l’Estat quan es produeixen les agressions. Tal com indica Amnistia Internacional, el govern va recórrer dues sentencies durant el 2017 on se l’acusava de discriminació, d’una banda, per la negació d’estendre les prestacions laborals al marit d’un funcionari públic i, de l’altra, per la negativa del Departament d’Immigració a l’hora de concedir el visat de dependent de la parella del mateix sexe d’una persona amb visat de treball[ii]. S’han prohibit conferències d’activistes LGBTIQ, aplicacions mòbils destinades a persones homosexuals, i programes online per ser considerats “anormals”.
Gènere [iii]
Segons l’informe elaborat pel World Economic Forum (2017), Xina ocupa la posició 100 d’un total de 144 països en relació a la igualtat de gènere. Les dones pateixen una forta discriminació de gènere i estan infrarepresentades a les altes esferes de la política i al mercat laboral. A més, els abusos sexuals, assetjament i violència domèstica i a l’espai públic són freqüents. Activistes pels drets de les dones han patit fustigació política, intimidació i desallotjament forçat i els comptes a les xarxes socials pels drets de les dones han estat repetidament censurats.
Persones refugiades i migrants
Xina rep moltes persones refugiades i demandants d’asil de Corea del Nord malgrat que ha intensificat la seva campanya de retorns forçats. Aquests retornats corren el risc de patir tortures, maltractaments, desaparició forçada o execució i a molts d’ells i elles no se’ls reconeix com a refugiades i no se’ls atorga cap protecció. Alhora, hi ha més de 500 persones que viuen refugiades a les zones urbanes de la Xina, així com unes 350.000 vietnamites arribades als anys 70[iv].
Notes
[i]https://www.hrw.org/world-report/2017/country-chapters/china-and-tibet
[ii] https://www.amnesty.org/es/countries/asia-and-the-pacific/china/report-china/
[iii]https://www.hrw.org/es/news/2018/04/23/china-los-anuncios-que-solicitan-empleados-discriminan-las-mujeres
[iv] http://www.acnur.org/noticias/noticia/2013/11/5b081d041a/escuelas-chinas-ofrecen-educacion-primaria-a-los-refugiados.html
4. NOTES
https://ethic.es/2017/12/china-futura-potencia-mundial/
https://www.lacrisisdelahistoria.com/el-partido-comunista-de-china/
https://www.globalfirepower.com/country-military-strength-detail.asp?country_id=china
https://www.amnesty.org/download/Documents/POL1067002018SPANISH.PDF
https://www.hrw.org/world-report/2018/country-chapters/china-and-tibet
https://www.hrw.org/world-report/2017/country-chapters/china-and-tibet
https://www.amnesty.org/es/countries/asia-and-the-pacific/china/report-china/