1. HISTÒRIA I CONFLICTE

L’antiga URSS, conjuntament amb els Estats Units, van ser les dues grans potències que van definir la segona meitat del Segle XX, sota l’esquema de la Guerra Freda (que es va prolongar fins la caiguda del mur de Berlín). Aquest conflicte sense precedents va tenir com a objectiu l’enfrontament pel lideratge global, per adquirir major fortalesa militar o per controlar més àrees geo-estratègiques, entre d’altres. Aquesta pressió a nivell internacional va generar una carrera en el desenvolupament de la economia  d’armaments, la dissuasió nuclear i l’ús de tercers països com a escenari d’un enfrontament armat que, de forma directa, mai va arribar a produir-se[i]. De fet, l’origen del conflicte actual a l’Orient Mitja i el posterior l’increment de fluxos de persones refugiades procedents, per exemple, de l’Afganistan no es pot entendre sense tenir en compte el marc geo-polític que va generar  la Guerra Freda[ii].

La dissolució de l’antiga URSS (concretament del 11 del març de 1990 al 25 de desembre del 1991) va culminar amb la independència de 15 Repúbliques de la Unió Soviètica per exemple Txetxènia, Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan, Ucraïna, Ingúixia. Els canvis estructurals produïts durant aquella època van afavorir l’èxit d’alguns moviments independentistes amb certa normalitat. No obstant, en el cas dels tuvans o gagauzes a Moldàvia ho van aconseguir amb el cost de violències puntuals, mentre que d’altres com per exemple els txetxens van patir repressions amb un impacte devastador sobre el país[iii]. En alguns casos, Rússia ha jugat un rol fonamental en la desestabilització de països de la òrbita soviètica reticents a mantenir-se dins la mateixa, moltes vegades donant suport a la independència de facto d’una part dels territoris d’aquests països, tal i com s’ha vist a Nagorno-Karabakh, Abkhàzia, Ossètia del Sud o Transnístria, i més recent a les auto-nomenades repúbliques del Dombàs i Donetsk. Tots aquests són exemples de la tensió sense resoldre que pateix la regió des de fa gairebé quatre dècades [iv].

Vladimir Putin, omnipresent al capdavant del Govern o de l’Estat rus des del 2000, ha basat la seva política en el foment de l’orgull i el nacionalisme rus (segons una enquesta, el 72% de la població considera que la Rússia contemporània es una gran potència –al 1999 ho pensava el 31% i al 2011 un 47%-). A més, cal destacar l’increment de la repressió contra els sectors crítics i opositors i la manca de llibertat d’expressió. En el terreny de la política exterior, Rússia porta a terme intensos esforços per tal de recuperar la influència i el poder econòmic perdut als anys 90 degut a la seva debilitat i fragilitat econòmica. Aquesta estratègia de recuperació de les seves àrees d’influència tradicionals així com l’apertura de noves s’ha traduït en una considerable confrontació amb l’ Occident, que ha aflorat cruament en els conflictes d’Ucraïna[v] i Síria.

Notes

[i] López Davalillo Larrea, Julio -; Martín Roda, Eva María (2012) Geopolítica. Claves para entender un mundo cambiante, Editorial Universitaria Ramón Areces

[ii] Petroff, Alisa; Milios Georgios, Pérez Marta (2019) Refugiados en movimiento: Retos políticos, legales y sociales en tiempos de inestabilidad, CER Migracions, Servei de Publicacions UAB

[iii] Stanley Payne (2005) El nacionalismo y el colapso de la Unión Soviética https://www.revistadelibros.com/articulos/la-disolucion-de-la-union-sovietica-y-el-resurgimiento-del-nacionalismo

[iv] Josep Baqués, “El papel de Rusia en el conflicto de Ucrania: ¿La guerra híbrida de las grandes potencias”, Revista de Estudios en Seguridad Internacional,Vol. 1, No. 1 (2015), pp. 41-60. DOI: http://dx.doi.org/10.18847/1.1.3

[v] Mira Milosevich-Juaristi 2018 Putin después de Putin, Real Instituto El Cano http://www.realinstitutoelcano.org/wps/portal/rielcano_es/contenido?WCM_GLOBAL_CONTEXT=/elcano/elcano_es/zonas_es/ari40-2018-milosevichjuaristi-putin-despues-de-putin

2. Militarització i Comerç d’Armes

D’acord amb el Global Firepower’s 2017 Military Strength Ranking[i], la força militar russa es situa en la segona posició superada només pels Estats Units i seguida per la Xina.  La seva despesa militar es de 47.000.000.000 de dòlars, el que la situa com a cinquena més alta del món (disputant aquesta plaça amb l’Índia). D’altra banda, des de 1950, els Estats Units i la URSS, ara Rússia, han ocupat sempre les dues primeres places en termes d’exportació d’armes, i això encara ara és manté. Segons el SIPRI, en el període 2013-2017, Rússia va vendre el 22% de totes les transferències de grans armes convencionals que es van produir al món[ii]

3. Drets Humans

Context[i] [ii]

La Federació Russa ha rebut sancions internacionals per la seva reiterada violació dels drets dels col·lectius més vulnerables. L’informe d’Amnistia Internacional (2017) destaca nombroses restriccions als drets de llibertat d’expressió, associació i reunió pacífica. Les veus i manifestacions opositores al Govern pateixen una forta repressió provocant autocensura i represàlies. A més, hi ha hagut atacs i intimidació cap a ONG independents i cap a defensors i defensores dels drets humans. El control dels mitjans de comunicació per part del govern acaba silenciant aquests casos per la manca de cobertura informativa. L’assassinat de la periodista i activista Anna Politkóvskaya al 2006 és un exemple més de les dificultats de garantir una autèntica llibertat de premsa però també de la tensió que es viu al país.

Drets civils i polítics

Centenars de manifestants, activistes i periodistes que han estat detinguts o detingudes, han patit, en molts casos, maltractaments, reclusió arbitrària i judicis sense garanties. Al març del 2018, durant les protestes multitudinàries contra la corrupció, la policia va detenir més d’un miler de persones que protestaven pacíficament, entre elles al líder de l’oposició Aleksei Navalny. Segons els i les observadores independents citats per l’informe d’Amnistia Internacional (2017), no hi ha garanties de processos judicials justos ni la garantia de drets durant les detencions. Reiteradament es produeix censura i atacs als mitjans de comunicació. Les reunions públiques també són reprimides. Les minories religioses
(Testimoni de Jehovà) pateixen persecució i són classificades com a “extremistes”.  Durant els darrers anys han augmentat els procediments penals contra les minories religioses en aplicació de la legislació “contra l’extremisme”, una llei amb vocació de reafirmar els valors tradicionals.

Drets LGBTIQ+

Tot i que el TEDH la va declarar discriminatòria, Rússia aplica una “llei de propaganda” de caire homòfoba. Les víctimes denuncien una violència coordinada per l’Estat que té com a conseqüència l’augment de les mostres d’intolerància per raons d’orientació sexual. Amnistia Internacional (2017) té constància de tortures, detencions arbitràries i morts en secret de més de 100 persones homosexuals a Txetxènia (un territori sotmès a govern dictatorial sota la influencia russa degut als seus recursos naturals i la seva posició geo-estratègica i que compta amb la complicitat del líder de Kremlin[iii]). Mentre les autoritats neguen els fets i arxiven les denúncies, les poques  entitats pels drets LGBT s’organitzaren per donar suport a les víctimes i ajudar-les a escapar.

Gènere

Recentment s’ha despenalitzat la violència provinent de “familiars propers”. Com a conseqüència, s’ha incrementat la violència cap a les dones mentre que s’ha reduït el nombre de denúncies i enjudiciaments. Persisteixen actituds patriarcals i estereotips que discriminen a les dones a tots els àmbits. Al Caucas Septentrional hi ha hagut casos de crims d`honor,  matrimonis forçats i precoços i raptes de núvies que no s’investiguen ni castiguen.

Persones migrants i refugiades

Com a forta defensora del govern de Síria, Rússia retorna sistemàticament a persones refugiades i sol·licitants d’asil als seus països d’origen encara que hi hagi perill de tortures i maltractaments. No té una legislació que protegeixi als i les demandants d’asil adequadament. Les persones immigrants es troben amb molts obstacles per accedir a serveis bàsics com els sanitaris o educatius.

Notes

[i] https://www.amnesty.org/download/Documents/POL1067002018SPANISH.PDF

[ii] https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G13/108/77/PDF/G1310877.pdf?OpenElement

[iii] https://blogs.publico.es/puntoyseguido/699/eeuu-y-rusia-frente-a-chechenia/

4. NOTES

López Davalillo Larrea, Julio -; Martín Roda, Eva María (2012) Geopolítica. Claves para entender un mundo cambiante, Editorial Universitaria Ramón Areces

Petroff, Alisa; Milios Georgios, Pérez Marta (2019) Refugiados en movimiento: Retos políticos, legales y sociales en tiempos de inestabilidad, CER Migracions, Servei de Publicacions UAB

Stanley Payne (2005) El nacionalismo y el colapso de la Unión Soviética https://www.revistadelibros.com/articulos/la-disolucion-de-la-union-sovietica-y-el-resurgimiento-del-nacionalismo

Josep Baqués, “El papel de Rusia en el conflicto de Ucrania: ¿La guerra híbrida de las grandes potencias”, Revista de Estudios en Seguridad Internacional,Vol. 1, No. 1 (2015), pp. 41-60. DOI: http://dx.doi.org/10.18847/1.1.3

Mira Milosevich-Juaristi 2018 Putin después de Putin, Real Instituto El Cano http://www.realinstitutoelcano.org/wps/portal/rielcano_es/contenido?WCM_GLOBAL_CONTEXT=/elcano/elcano_es/zonas_es/ari40-2018-milosevichjuaristi-putin-despues-de-putin

https://www.globalfirepower.com/country-military-strength-detail.asp?country_id=russia

https://www.sipri.org/databases/armsindustry

https://www.amnesty.org/download/Documents/POL1067002018SPANISH.PDF

https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G13/108/77/PDF/G1310877.pdf?OpenElement

https://blogs.publico.es/puntoyseguido/699/eeuu-y-rusia-frente-a-chechenia/

5. TESTIMONIATGE