UCRAÏNA
Des de l’inici de les hostilitats amb Rússia, l’any 2014, han mort 9.400 persones i 22.500 han resultat ferides
11.110 sol·licituds de protecció internacional
1. HISTÒRIA I CONFLICTE
Un país fronterer entre l’Europa de l’Est i l’Europa Occidental que sempre ha tingut un encaix complex i no prou compartit ni consensuat per la seva mateixa població.
A finals del 2013, hi esclatà una crisi política quan el president Víktor Ianukòvitx refusà de signar un tractat de col·laboració econòmica i política amb la Unió Europea , un tractat llargament esperat per una part de la població i que havia costat 5 anys de negociacions prèvies. Aquest rebuig desferma importants manifestacions de caire proeuropeu, liderades pel moviment EuroMaidan. En les protestes, reprimides amb duresa per les forces governamentals, la població demana la destitució del president, exigeix eleccions anticipades i la reforma constitucional.
A principis del 2014 Ianukòvitx és destituït (instaurant-se un nou govern pro-europeu) fruit de la pressió ciutadana i de l’aïllament que pateix per part dels Estats Units i Europa. Rússia, activament present en el conflicte, cercarà l’annexió de la península de Crimea, fet que aconseguirà després d’un referèndum prou contestat . En general, la presència militar russa s’estendrà per diverses ciutats tot donant suport als grups rebels i opositors al nou govern. Arran dels fets de Crimea i de la participació russa, els Estats Units suspendran la cooperació militar amb Rússia i la UE imposarà un seguit de sancions al govern rus.
Militarització i comerç d’armes
El setembre de 2017, Ucraïna va paralitzar les exportacions d’armes per part de les empreses publiques ucraïneses a Sudan del Sud. L’anunci es va fer pocs dies després de la denuncia d’Amnistia Internacional contra una empresa estatal a la que acusava de vendre armes petites i lleugeres per valor de 169 milions de dòlars. Tal com denunciava la mateixa organització, a dia d’avui Ucraïna no ha ratificat el Tractat Internacional sobre Venda d’Armes firmat al 2014.
2. Drets Humans
a. Context
Ucraïna segueix enfrontada a Rússia. Actualment es produeixen agressions esporàdiques i a petita escala a l’est del país i violacions dels acords d’alto al foc tant per part de les forces governamentals com de les forces pro-russes. Les Nacions Unides calculen en més de 10.300 les víctimes mortals i gairebé en 8.500 les ferides. A més, 200 persones haurien mort per explosions de mines o altres explosius abandonats en zona de combat, mentre que es calcula en aproximadament 2 milions el nombre de desplaçaments forçats.
b. Drets civils, polítics i socials
Estant ja en el seu quart any de conflicte, les àrees sota disputa s’enfronten a les destrosses de les seves infraestructures i als assassinats de civils. A finals de novembre del 2018, l’OSCE comptava 43 assassinats de civils i 177 ferits des d’inicis d’any.
Organitzacions com Human Rights Watch denuncien la detenció o desaparició forçada de periodistes, acadèmics i defensors i defensores dels Drets Humans. Alhora, durant el 2017 s’hauria produït l’expulsió de periodistes internacionals.
Amnistia Internacional denúncia que tant les autoritats com les forces separatistes realitzen detencions il·legítimes en els territoris que es troben sota el seu control de civils sospitosos de ser simpatitzants de l’altre bàndol, per tal de poder fer intercanvis de presoners, fet que s’ha produït en nombroses ocasions durant el 2017. A més, moltes de les persones empresonades van patir detencions arbitràries, van ser víctimes de tortura o altres formes de tractament inhumà o degradant.
c. Drets LGTBI
Les relacions sexuals consentides entre adults del mateix sexe no estan penalitzades. Tanmateix, nombroses persones LGBTI han sigut víctimes de la violència exercida per part de col·lectius d’ultradreta durant l’últim any. Amnistia Internacional remarca la celebració del passat 18 de juny de la marxa anual de l’Orgull LGBTI a Kiev i la protecció efectiva per part de la policia envers als i les participants.
d. Gènere
La situació de conflicte que viu Ucraïna, especialment a les regions de Donetsk y Luhansk ha tingut un fort impacte en la població civil, especialment en dones i nenes en situacions desfavorables, com les desplaçades internes, les dones que viuen en zones rurals o les que pateixen alguna discapacitat. N’és un exemple la violència sexual relacionada amb els conflictes: l’OHCHR denuncia que la majoria de casos documentats has succeït en un context de privació de llibertat (cops i electrocucions en els genitals, violacions, despullament per la força, etc… van ser emprats com a mètodes de tortura, humiliació o per extraure confessions. Destacadament, s’han detectat freqüents casos d’abús sexual contra dones als check-points.
Des de la CEDAW es denuncia que les dones han estat marginades, en general, de les iniciatives en curs per negociar els processos de pau. Sense aquesta implicació, no s’integraran les prioritats de les dones i les seves vivències durant el conflicte.
Tot i haver firmat el Conveni d’Estambul al 2011, aquest encara no ha estat ratificat pel propi Parlament.
e. Refugiats
Des de la firma dels acords de pau de Minsk II , ACNUR ha xifrat en 2 milions de persones en situació de desplaçament intern (2017). Per altra banda, durant el mateix any, comptabilitza en gairebé 140 mil el nombre de persones refugiades. A l’Estat espanyol, es van registrar 2.265 sol·licituds de protecció internacional durant el 2017, mentre 4.905 estaven encara pendents de resolució i 3.025 havien sigut denegades.
La història de l’Oleksii, refugiat ucraïnès a Barcelona, en dos articles de La Vanguardia:
Fotofrafia © La Vanguardia
Enginyer busca feina… del que sigui
Oleksí Xostak, enginyer de telecomunicacions d’Ucraïna, és una de les 1.300 persones que l’any passat van demanar asil a Catalunya, un 66% més que el 2014.
Vaig veure morir algunes persones, i jo encara tinc restes de metralla al braç”, explica aquest enginyer. L’atac es va produir el 10 de febrer, i el 24 la família ja pujava a un avió amb rumb cap a Barcelona. “ Vam pensar que el millor per al futur de les nostres filles, que aleshores tenien 3 mesos i 5 anys, era marxar. I vam decidir anar a Girona, ja que hi viu una germana de la Natalia amb l’home i les dues nenes petites”, continua explicant. La família es va acollir al programa estatal d’acollida al refugiat, que els va enviar a un centre de Sevilla, on van passar nou mesos.
Estel•la Pareja precisa que l’any passat només hi havia 28 places d’acollida a Catalunya, de manera que es van haver de derivar moltes persones a altres comunitats. Actualment la xifra s’eleva a 250. Ara, a través de la CCAR, un orde religiós els ha cedit un habitatge a Mataró, al costat del convent. Però l’obsessió de Xostak és trobar feina com més aviat millor per poder ser independent i llogar un pis pel seu compte. “Busco el que sigui –assegura–, necessito trobar alguna cosa per poder quedar-nos aquí. La Natalia és informàtica, però de moment s’estima més quedar-se amb les nenes; a Ucraïna treballava des de casa. I jo vaig repartint currículums pel carrer…”.
Article publicat a la Vanguardia per Rosa Maria Bosch:
http://www.lavanguardia.com/ encatala/20160617/402559446409/enginyer-busca-feina-del-que-sigui.html
L’Oleksi troba feina de… programador
Amb motiu de la celebració del dia mundial del Refugiat el 20 de juny passat, Oleksi Xostak oferia el testimoni d’una jove parella amb dues filles, de 6 anys i 18 mesos, que va haver de deixar Ucraï- na per la guerra, i de les dificultats que ara tenien a Catalunya per trobar una feina que els permetés ser independents. Xostak, de 32 anys, explicava que s’havia llicenciat a la Universitat de Khàrkiv, a Ucraïna, en Enginyeria, però que estava disposat a treballar de “paleta, cambrer, venedor, mecànic… Del que sigui”. Al cap de pocs dies d’ explicar la seva història a La Vanguardia, cinc empreses van posar-s’hi en contacte i dilluns passat va firmar un contracte amb la tecnològica alemanya GFT, a la seva seu de Sant Cugat.
“De les cinc empreses que em van trucar, GFT és la primera que em va oferir una feina. Vaig passar l’entrevista i aquest dilluns vaig començar un curs de formació de programador de quatre setmanes. Tot i que la meva experiència laboral a Ucraïna estava enfocada a les vendes i a la gestió, m’agrada aquesta ocupació, és molt interessant”, comentava ahir després de les classes. La consultora GFT està especialitzada en la transformació digital del sector financer, i al quarter general de Sant Cugat hi treballen prop de 900 persones de 30 nacionalitats, explica la cap de selecció de personal, Marta Miravent.
“Busquem programadors i desenvolupadors d’aplicacions. Poden ser informàtics, enginyers, matemàtics… Aquest any en contractarem 500 a tot Espanya. Però falten informàtics! Anem cobrint les places amb molt d’esforç! Per això, després de llegir la història de l’ Oleksi vam decidir entrevistar-lo”, afegeix Miravent, que ha establert una relació amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat ( CCAR) perquè els facin arribar els refugiats que busquin feina i que tinguin aquest perfil.
De Xostak han valorat sobretot la seva actitud, i també han volgut donar una oportunitat a una persona que ha hagut de fugir de casa seva, a la ciutat de Txúguiv, per la inseguretat. “Els meus pares i els de la meva dona, la Natalia, encara són a Ucraïna, però jo he vist caure bombes, he estat tres vegades a la zona de guerra, no podíem continuar vivint allà, volíem un futur per a les nostres filles”, explica Xostak, que està pendent que el Govern espanyol resolgui la seva petició d’asil.
Els seus plans són acabar el procés de formació, començar els primers projectes i trobar un habitatge a prop de Sant Cugat. Ara viuen en un pis que els ha cedit temporalment una comunitat de monges de Mataró. “Cada tarda, quan torno a casa, continuo estudiant amb l’ajuda de la Natalia. Ella en sap molt d’informàtica perquè Ucraïna treballava d’analista de sistemes”, afegeix.
Gairebé el 30% dels ciutadans ucraïnesos que van demanar asil a Barcelona l’any passat tenen estudis universitaris, com aquesta jove parella.
Article publicat a la Vanguardia per Rosa Maria Bosch: http://www.lavanguardia.com/encatala/20160722/403386538943/loleksi-troba-feina-de-programador.html